Dintre de poques hores el Barça s’enfrontarà
al seu estadi a l’Atlético de Madrid en un partit transcendental per a tots dos
equips. De guanyar o perdre depèn seguir l’estela d’un Madrid que ahir va
guanyar 3-0 a
un Espanyol inoperant.
L’any passat Barça i Atlético es van enfrontar
6 vegades i els blaugranes només van aconseguir fer-los 3 gols. A part, no van
guanyar cap dels 6 partits. Avui, continuarà aquesta ratxa negativa o bé es
trencarà? Abans de les 11 tindrem la solució.
A part dels anteriors, els al·licients del
partit són diversos. Per una part el retorn al Nou Camp del Niño Torres, recentment incorporat a les
files del seu club d’origen després d’un periple per diversos equips d’Anglaterra
i Itàlia sense massa fortuna, però que, quan jugava amb l’Atlético, semblava
que li tenia presa la mida al Barça (8 gols en 11 partits)
Però sense cap dubte qui s’hi juga més és el
Barça. Primer que res, perquè juga a casa i sembla (encara que no estigui
escrit en lloc) que quan es juga a casa es té l’obligació de guanyar, sigui a
qui sigui. Però sobre tot després d’una setmana convulsa amb un cessament, una
dimissió i convocatòria d’eleccions.
Abans de que tot això passés, el passat
dilluns, vaig fer una entrada al blog amb el títol de Així es perd una lliga on
vaig criticar durament Luis Enrique per no saber remuntar el partit contra la
Real Societat que en va tenir prou amb un solitari gol de Jordi Alba marcat en
pròpia porteria. Quan un equip com el Barça al que sé li suposa un potencial
terrible amb el màxim golejador europeu de la temporada passada (Luis Suárez),
el màxim golejador històric de la lliga i també màxim golejador europeu dues
temporades més (Messi) i el jugador insígnia de la selecció del Brasil, Neymar,
no és capaç de marcar cap gol en 90 minuts llargs per, al menys, empatar el
partit, és que alguna cosa no va bé.
Unes declaracions del director tècnic Zubizarreta
després del partit criticant el president de l’entitat van portar a Bartomeu
(la família de la Galera són Bertomeu) a cessar-lo. Van passar poques hores a
que Puyol, el segon de la secretaria tècnica presentés la dimissió. La crisi
estava servida i, davant l’allau de crítiques, Bartomeu no va tenir més remei
que convocar eleccions anticipades per al proper mes de maig.
De quina manera pot agreujar avui l’Atlético
la crisi del Barça? Si avui guanya l’equip matalasser (que perdrà, segur) la
crisi al can Barça pot agreujar-se
molt més i em temo que, o dimiteix l’entrenador (que, recordem-ho, ha perdut la
confiança del president a favor de Messi) o, segurament, l’acabaran destituint.
A Luis Enrique sé li està acabant el poc crèdit
que li queda i del resultat d’aquesta nit depèn que l’angoixa continuï uns dies
més (o tal vegada unes setmanes) o que acabi ràpidament.
Al principi de temporada no m’hauria pogut
imaginar mai un final així. Perquè tot plegat té cara de final de cicle, potser
no esportiu, però si institucional.
Pot arribar Laporta (a qui com a persona
detesto), però personalment m’agradaria Benedito, una persona, a priori, molt més
honesta. Encara que després et puguin enganyar, com ens van enganyar Rosell i
abans Gaspart.
Si no fos així, possiblement no seríem el
Barça.
Visca el Barça!!
