LA VIA AUGUSTA : Coratxà

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coratxà. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de juny del 2021

dimarts, 29 de juny del 2021

dilluns, 28 de juny del 2021

dilluns, 28 d’octubre del 2019

RATAFIA DE CORATXAR

Ratafia de Coratxar? Sí, sí, ratafia de Coratxar...

La ratafia és un licor aromàtic fet d’herbes silvestres i nous verdes típic de les comarques pirinenques de Catalunya, tot i que també se’n fa a d’altres llocs com per exemple Rasquera (la Ribera d’Ebre).

Per Sant Joan, un grup d’amigues d’Amposta i l’Aldea van voler fer un experiment: fer ratafia amb herbes autòctones de la Tinença de Benifassà i més concretament de Coratxar. L’experiment el va supervisar Teresa Prades, una aldeana experta en plantes.

Aprofitant l’estada a Coratxar, amb les eines necessàries per a recollir les herbes, van recórrer les rodalies de la població, amb especial atenció a la zona dels rentadors.

Entre les que van collir estaven: flor de saüc, té de roca, marduix, poliol, marialluïsa, camamil·la, farigola, espígol, romaní, etc.

Tot i que segons la zona els ingredients poden diferenciar-se considerablement, la quantitat d’herbes emprades sol passar de 40 i la graduació supera els 30º, ja que s’han de posar a macerar en aiguardent al que se li afegeix sucre. La maceració és de 40 dies.

Dia dalt dia baix, els 40 dies van coincidir amb el 3 d’agost i, precisament aquest dia havíem de tornar a Coratxar per anar veure els estels...

divendres, 9 d’agost del 2019

UNA EXCURSIÓ SINGULAR

Posta de sol. Foto: Josep Mercadé.

Us ho he d’explicar...

Feia anys que desitjava veure el cel des de Coratxà. Allí, a uns 1.300 metres d’altura, sense contaminació lumínica, se pot veure el cel i distingir, amb l’estimable ajuda d’una experta, cada constel·lació, cada estrella... Fins i tot algun planeta i satèl·lit. I per suposat la part de la Via Làctia coneguda com el Camí de Sant Jaume que creua el cel d’Est a Oest.

Sabia que des de l’Hostatgeria Sant Jaume s’organitzaven excursions per a veure la pluja d’estels coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç que, com el seu nom indica, passa tots els anys pels voltants de la commemoració del sant, sobre tot l’11 i 12 d’agost, tot i que els Perseids (com se’ls coneix científicament) poden veure’s a partir de mitjans de juliol fins el 24 d’agost.

Cortina d'aigua. Foto: Josep Mercadé.

Sempre se mira de coincidir amb els dies de màxima activitat, però aquest any se va haver d’avançar al dissabte 3 d’agost, ja que per aquells dies hi havia lluna plena i, aquest fet, dificulta molt la seva visió.

Se surt des de davant de l’Hostatgeria i, tot seguit, s’agafa un camí al costat del carrer Alt. L’excursió dura uns 45 minuts. El camí és abrupte i per tant s’ha de fer a peu o bé amb un vehicle tot terreny.

En aproximar-nos a la Puntassa, vaig tenir la sorpresa de poder gaudir d’una magnífica posta de sol. Una vegada vam arribar al nostre destí, me va cridar l’atenció unes grans peces de formigó que segurament pertanyien a l’ancoratge d’una antena, tot i que l’antena està més cap al NE, a poca distància d’on ens trobàvem, al costat del cim de la Puntassa pròpiament dit.

Joan i Rita. Foto: Josep Mercadé.

La vista des d’aquella mola (un altiplà de considerables dimensions) és tot un espectacle visual. A part d’acabar de contemplar la posta de sol, també vam poder veure una cortina de pluja que queia sobre part de la comarca del Matarranya (per la zona de Val-de-roures i Beseit principalment)

La primera població que vam poder veure des d’allà dalt va ser Mont-roig de Tastavins i després Andorra de Terol, inconfusible per l’alta xemeneia de la central tèrmica. Tal com anava caient la nit s’hi afegien més pobles, ja que poc a poc encenien els llums.

M’han dit que s’hi poden divisar 17 pobles: des de Herveset i Hervers (de la comarca valenciana dels Ports) a la majoria dels que conformen la comarca aragonesa del Matarranya i alguns de més enllà. Tot i que si no coneixes bé el territori és impossible saber quin és quin.

Roser. Foto: Teresa Prades.

Abans de girar la vista cap el cel, un sopar fred a base d’un entrepà de pernil, truita de patata, olives farcides i peixets salats. I de veure: cervesa, refrescos, aigua i també una mica de calmant per amortir el fred que hi feia.

Ens vam estar allí un parell d’hores abans de tornar agafar el camí cap a Coratxà. Però van ser dues hores intenses on ens vam adonar de l'insignificants i efímers que som si ens comparem amb l’Univers que ens envolta. I això que només ne vam veure una part molt petita!

Voldria acabar fent una petició a les autoritats responsables (Ajuntament de la Pobla de Benifassà i Parc Natural de la Tinença de Benifassà) per a que arrangin el camí, però sobre tot per a que hi col·loquessin panells informatius per a indicar l’orografia i les poblacions que s’hi veuen des d’allà dalt.

MÉS FOTOS: