CAMINAR PER AMPOSTA

Si afirmo que caminar és un exercici saludable, crec que hi estarem tots d’acord.  

Però de vegades caminar també suposa una activitat de risc i si no, que li preguntin a una senyora que va caure davant el portal del bloc on visc i es va trencar el septe nasal i es va partir una cella. Jo mateix m’hi vaig trobar al poc d’haver tingut l’accident. Afortunadament l’ambulància va trigar poc a arribar. Encara avui, i després de la pluja del cap de setmana, es pot veure el rastre de sang que va deixar, tant a la vorera com a la paret.

L'endemà vaig parlar amb el seu marit que em va explicar l’abast de les ferides, que havia anat a fer fotos i havien presentat una denúncia contra l’Ajuntament d’Amposta pel mal estat de la vorera.

Només quan camines t'adones de fets i situacions que no les veuries si anessis en cotxe. Això també val per a la nostra policia, tant la municipal com els Mossos d’Esquadra que, rarament, els veus patrullar a peu i, per tant, així és quasi impossible adonar-se de certs comportaments que demanarien la seva intervenció. I ho deixo així per a qui ho vulgui comprendre...

A cap ampostina o ampostí sé li escapa que la via pública a Amposta està feta un desastre. Durant els dies de pluja, on a Amposta van caure més de 300 l/m², Adam Tomàs, l’alcalde de la nostra ciutat va sortir per a parlar de les obres que s’havien portat a terme els darrers anys per mirar de mitigar els efectes de les pluges torrencials i que encara no estaven acabades completament. Certament, a Amposta s’han hagut de fer obres importants i necessàries, però la situació dels carrers (asfaltat, neteja, incivísme, etc.) no és menys important i, almenys aparentment, a Amposta no s’inverteix el que caldria.

Com que jo practico amb l’exemple i em desplaço per Amposta caminant sempre que puc, puc observar totes aquestes anomalies i alguna més; però també em permet parlar amb els ciutadans quan sento que es queixen del que tots veiem: Amposta està feta un desastre!

Si no hagués anat caminant, no hauria tingut l’ocasió de parlar amb un treballador de URBASER, l’empresa que des de fa anys s’encarrega del manteniment de les zones enjardinades de la nostra ciutat, però també de tenir-la neta i polida cosa que no fa.

Mentre passava pel seu costat, el treballador en qüestió feia fotos dels herbassars que hi havia pels costats de les voreres per a ensenyar-ho als responsables de l’empresa. A part de coincidir amb mi que Amposta està feta un desastre, em va dir que havien d’arrancar les herbes utilitzant eines manuals perquè tirar herbicida dintre de les poblacions està prohibit. Vam estar xerrant una estona i em va dir una cosa que, des del meu punt de vista és del tot inversemblant. Segons el treballador en qüestió, quan acabi l’actual contracte de neteja de la via pública i el manteniment dels parcs i jardins d’Amposta, tornarà a ser URBASER la que continuarà fent aquestes tasques.  

Si la memòria no em falla, l’alcalde, a preguntes de l’oposició municipal, va dir que s’havia sancionat a l’empresa per no fer bé la seva feina, per tant, no s’acaba d’entendre que es continuï disposant de els seus serveis. Vull pensar que el que em va dir el treballador sobre la seva continuïtat són meres especulacions i xafarderies, perquè de no ser així, no s’entendria com una empresa que no compleix el contracte i a la que s’ha sancionat se la premiï amb una nova contractació.     

PROHIBIT PROHIBIR

Prohibit prohibir és en si mateix una figura literària coneguda com a oxímoron, és a dir, una contradicció, ja que, sí prohibim prohibir, estem fent tot el contrari del que anunciem. Que bé que es viuria en un món sense prohibicions!

Prohibir és posar límits a la llibertat. Quan una administració, una empresa o qualsevol altre ens prohibeix fer alguna cosa, quasi sempre ho fa en benefici seu i coartant la llibertat de l’individu, normalment com a col·lectiu. Tot i que sovint, és necessari establir normes de conducta perquè, de no ser així, cadascú faria el que li vendria de gust contravenint la bona convivència del grup.

Us preguntarem per què m’he posat tan filosòfic i perquè he escollit avui aquest tema tan poc freqüent amb mi. Molt senzill; ara ho veureu. Em va venir al cap quan vaig veure a la Ràpita uns cartells prohibint l’entrada dels gossos a determinades zones enjardinades, com per exemple les que hi ha als voltants de l’avinguda dels Alfacs.

Entenc que la Ràpita amb tres flors d’honor de les Viles florides vulgui preservar els seus jardins per a poder mantenir la distinció, però penso realment que s’equivoquen. La solució no és prohibir que entrin els gossos. Els gossos no són bruts, els bruts són alguns dels seus amos i, a part de bruts, molt incívics. En lloc de prohibir entrar els gossos el que s’hauria de fer és sancionar els propietaris que no recullen els excrements. Hi ha formes d’identificar-ho, però no ho volen aplicar.   

A Catalunya es calcula que hi ha més d'1.250.000 gossos, al País Valencià una mica més, 1.270.000, I aquests animalets, com la resta dels animals domèstics que conviuen amb els humans, tenen uns drets, per això hi ha una llei de benestar animal (BOE de 28 de març de 2023). 

Als gossos, com a les fures i no tant els gats, a part de cuidar-los se’ls ha de treure a passejar i quan tenen ganes de fer les seves necessitats les faran on creguin convenient.

A Amposta tenim tres zones adaptades perquè els nostres amics peluts puguin fer les seves necessitats i relacionar-se amb els altres de la mateixa espècie, els coneguts vulgarment com a ‘pipicans’. D’aquestes tres zones, dos estan a l’extraradi i l’altra, la més cèntrica, és la que menys serveis disposa (per exemple no té font d’aigua). Les possibilitats que als matins el gos pugui arribar a una d’aquestes zones sense haver fet pel camí les seves necessitats és pràcticament nul·la.

A la Ràpita, fins al que jo conec, hi ha quatre àrees per a gossos, tot i que dos dels quals són molt menudes. La més gran, inaugurada el 2016, té una superfície de més de 6.000 m², però també està a l’extraradi de la ciutat, al costat del carrer de Vinaròs, prop del barranc de l’Aiguassera. La quarta àrea és una zona de platja exclusivament per a gossos situada al límit del terme d’Alcanar. Cal dir que aquesta platja es va posar en funcionament fa uns anys, però les protestes veïnals la van fer clausurar. Aquest 2025 s’ha tornat a obrir.

Vull recordar als propietaris de gossos que les deposicions que fan dintre dels ‘pipicans’ també s’han de recollir.

Per acabar, i enllaçant una mica amb el començament de l’escrit, us explicaré una anècdota que va passar els darrers anys de la dictadura franquista. Me la va explicar un tal Lluís que des de fa molts anys viu precisament a la Ràpita, tot i que és de Godall.

A l’època de Franco, als passaports hi posava la següent Frase: ‘Apto para viatjar por todo el mundo excepto Rusia y paises satélites’ (en alguns, en lloc de ‘mundo’ posava Europa). Els països satèl·lits eren els d'ideologia comunista que, juntament amb Rússia, conformaven l’anomenat ‘teló l’acer’, encara que, en aquells anys, Rússia no existia com a país, ja que, formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

A Lluís i els seus amics els agradava fer turisme per l’estranger i, de tant en tant, feien una escapadeta a un d’aquests ‘països satèl·lits’ que no els hi posava cap trava per a entrar. A la tornada d’un d’aquests viatges, en passar per la frontera, la policia duanera es va adonar del visat d’entrada a un país comunista, crec recordar que de Txecoslovàquia (que ara tampoc existeix com a país) i van decidir registrar el cotxe de dalt a baix buscant ‘material subversiu’. L’única cosa que els hi van trobar que els va fer aixecar sospites va ser una revista satírica de l’època anomenada el Papus. La contraportada de la revista estava tota ocupada per un cartell que deia: ‘Por orden dels señor alcalde se prohibe fijar carteles’. L’agent de duanes, en veure-ho, va entrar esperitat a l’oficina per a ensenyar-ho al seu cap. Aquest en reconèixer la revista editada a Espanya i adonar-se que tenia el corresponent número de ‘dipòsit legal’ (*), els va deixar continuar el seu camí.

 

(*) El dipòsit legal a Espanya era un sistema de conservació documental que obligava les editorials i autoeditors a lliurar les seves publicacions a institucions designades, com la Biblioteca Nacional d’Espanya. Aquest sistema tenia com a objectiu garantir la preservació del patrimoni cultural i facilitar l’accés a la informació.  

UNA FLOR NO FA MAIG, SR. ALCALDE

Joan Roig, alcalde d’Alcanar treu pit per la labor de la policia local del seu municipi per haver identificat uns incívics que havien deixat una bossa amb deixalles al bell mig del carrer. Segons l’alcalde, gràcies a la minuciosa labor dels agents, es va aconseguir arribar fins a l’infractor a partir d’un tiquet de compra d’un supermercat local i una determinada marca de whisky poc habitual que hauria comprat.

Fa anys, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta també va treure pit per un fet similar. Llavors es va tractar d’una capsa de cartó que es va deixar fora del contenidor i que portava el nom i l’adreça de qui havia fet la compra per Internet i que, posteriorment, havia abandonat al costat dels contenidors. En aquest cas, fins i tot va ser més fàcil, ja que no es va haver d'investigar res. Això va passar el mes de juliol de 2020, o sigui fa uns cinc anys i, des del meu punt s’ha avançat molt poc. Aquell fet, el de la capsa de cartó em va inspirar un escrit que em va publicar la Revista Amposta. De fet, me’l van demanar des de la redacció de la publicació: El destí d’una caixa de cartró.  

Vaig dir no fa massa temps que des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta es busca sempre el titular mediàtic. L’eficàcia importa poc... Un clar exemple el vam tenir el passat 6 d’agost quan Adam Tomàs va sortir per TV3 expressant la seva preocupació de l’estat lamentable en què solen estar normalment les illes de contenidors de la nostra ciutat i va reiterar que posar càmeres seria la solució ideal. Però res va dir sobre com està de deixada i bruta la ciutat perquè en aquest cas sí que afecta directament el nostre govern municipal i no es pot responsabilitzar els altres, que sempre queda bé a l’hora d’excusar-se. Un exemple. Quan un cotxe està mal aparcat i entorpeix la visibilitat dels altres conductors o dificulta la circulació, si no sé denuncia és perquè no es vol (segurament perquè hi ha ordres de què no es faci), perquè, en aquests casos, identificar l’infractor és el més fàcil que hi ha.

A part d’Amposta, per TV3 també va sortir Constantí (comarca del Tarragonès) on, segons la presidenta de l’Associació de Propietaris i Empreses Polígon de Constantí, Marta Fonoll Carles, la instal·lació de càmeres al polígon no ha evitat l’incivisme i les deixalles s’amunteguen al llarg de tot el carrer, tal com es va poder veure a les imatges.

No obstant això, he de dir que després d’escolar Adam Tomàs on, sense mostrar cap mena de seguretat, va dir que es pensava que l’any passat a Amposta s’havien posat més d’un centenar de multes per deixar la brossa fora dels contenidors, vaig pensar que es va pel bon camí a l’hora de combatre l’incivisme.

Igual que es van posar més de cent multes, se’n podrien posar 200 o 500, ja que, pel que sembla, s’ha donat amb la clau de com descobrir els infractors. Per tant, perquè necessitem càmeres si s’ha demostrat que es pot ser igualment eficaç quan es vol. Les càmeres, des del meu punt de vista només provocarien una despesa del tot innecessària a les butxaques de les ampostines i ampostins. 

    

DEL QUE ELS ULLS NO VEUEN...

Un dels grans problemes que tenim a Amposta i a Catalunya en general és la gestió dels residus que generen les famílies. Fixeu-vos si és un problema que el mateix Adam Tomàs ho ha reconegut diverses vegades.

Però la situació no és nova. Per molt que s’hagin canviat no sé quantes vegades els tipus de contenidors, els incívics encara dipositen la brossa fora i de vegades fa pena veure com està Amposta.

Certament, hi ha cops que per la raó que sigui els contenidors estan plens o embussats i, per tant, no deixen dipositar les fraccions de brossa degudament al contenidor que li pertoca. Això passa sobretot amb els contenidors de cartó i paper que per la seva dificultat, la gent prefereix deixar les capses fora abans de plegar-les degudament per a que entrin.

La primera vegada que vaig parlar amb Tomàs del tema va ser al poc de ser proclamat alcalde. Llavors (i estic parlant de fa uns vuit o nou anys) va dir que al final s’haurien de posar càmeres per a controlar els incívics.

Més tard, en analitzar la solució, vaig arribar a la conclusió que per a controlar l’incivisme mai es donarà permís, ja que les càmeres que hi ha a la via pública tenen dos objectius clars, lluitar contra la inseguretat ciutadana i controlar el transita a les carreteres i, en alguns casos, també a les vies urbanes.

No fa massa tems, Adam Tomàs va tornar a incidir en aquest tema i va dir que si de Madrid s’autoritzés (ho ha de fer el Govern Central) es posarien càmeres per a controlar l’incivisme. Però per sobre de l’incivisme hi ha una cosa que es diu protecció de dades i, evidentment, la seva vulneració està prohibida i, per tant, insisteixo, és impossible fer-ho.

Anem a parlar en hipòtesi. ¿Què passaria si finalment es permetés posar càmeres a totes i dada una de les illes de contenidors que hi ha a Amposta? ¿Acabaria aquesta mesura amb l’incivisme? 

Primer, no cal ni dir-ho, suposaria una despesa tremenda per a les arques municipals que, no ho oblidem, pagaríem entre tots. Per tant, les persones cíviques, aquelles que fan el que toca, ¿per què hem de pagar per una situació que no creem?  

I, evidentment, l’incivisme continuaria. Els incívics, coneixedors de que serien controlats per càmeres tendiren una solució molt fàcil. De fet, ara ja passa sense càmeres, deixar les bosses de brossa fora de les àrees de contenidors utilitzant qualsevol paperera o racó del poble. Penso sincerament que la situació en lloc de solucionar-se encara s’agreujaria més.

¿I quina és la solució? -us preguntareu- Més control policial. La policia són els únics amb potestat de sancionar i si van de paisà controlant l’incivisme, quan a un sé li posin més d’una multa, potser li passaran les ganes de reincidir.

A Amposta tenim una ‘ordenança de policia i bon govern’ que ja ho preveu, per tant, només cal aplicar-la i aplicar-la bé.

Dels que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. O en castellà si voleu: ‘ojos que no ven, corazón que no siente’...  

ELS FETS I LES CONSEQÜÈNCIES

A ningú sé li escapa que quan passa un fet qualsevol normalment comporta, per a bé o per a mal, una conseqüència.

Fa uns dies vaig posar una incidència a l’app de l’Ajuntament d’Amposta diferent de les que havia posat fis aquell moment que sempre havien fet referència a fuites d’aigua, desperfectes a instal·lacions, etc. Aquest cop es tractava de l’existència d’un excrement humà al parc municipal situat entre dos llocs de màxima concurrència, l’Hospital Comarcal d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre. Mentre faig aquest escrit, miro l’app i em diuen que la incidència ja està resolta i que intentaran mantenir el parc el més net possible.

Fa temps que denuncio que aquest parc pateix una degradació extrema sense que les autoritats municipals li posin remei. De vegades crec que esperen que es degradi del tot desapareixent la major part de la vegetació que hi ha. Fa uns anys van desaparèixer la majoria de les palmeres per culpa de l’escarabat conegut com el ‘morrut roig’; només fa uns mesos el vent va trencar un arbre per la soca i, ara mateix hi ha un arbre que s’està morint suposadament per falta re rec, la gespa fa plorar per no parlar de les tanques vegetals i els arbres que en formaven part tallats fa anys per motius de seguretat, segons va dir l’alcalde. I sobre la gespa i zones de pas, tota mena de deixalles com ara caixetes de cigarretes, llaunes de beguda, embolcalls, etc. Entre tota aquesta brossa hi destaquen els excrements de gossos de propietaris incívics que pensen que ‘pagant impostos’ (així ho diuen alguns) ja tenen el dret de fer els que els hi fa venir la real gana. El seu aspecte és desolador. Només se salven unes petites illes de moreres que serveixen de ‘refugis climàtics’ per als familiars dels usuaris de l’hospital i ‘d’altres persones’. Precisament d’aquestes ‘altres persones’ és de les que us en vull parlar. 

Des de fa uns dies s’hi poden veure persones sense sostre que dormen als bancs dels ‘refugi climàtic’ o sobre cartons que guarden a dalt dels arbres. No és la primera vegada que hi ha indigents pernoctant al parc. A conseqüència d’aquest fet, s’ha d’esperar actes incívics com per exemple que facin les seves necessitats fisiològiques a qualsevol indret del parc. No sé si seria possible que els indigents poguessin utilitzar els lavabos de l’hospital o del museu, o bé, que l’ajuntament col·loqués un ‘polyklyn’. Sempre seria millor que ‘col·laborin’ a embrutar encara més l’espai.

En aquest cas, el fet és la constant degradació del que un dia va ser el principal parc d’Amposta per culpa d’un deficient manteniment i l’incivisme de molts dels seus usuaris i la conseqüència és veure un parc lamentable que no té solució a curt termini. L’única solució que li veig és fer-li una reforma integral mantenint els arbres que es puguin salvar i poca cosa més.  

Per acabar, vull explicar-vos una mena d’acudit que em va contar Juanito Albiol Guzmán amb qui vaig coincidir durant la meva etapa a la fàbrica de motllures Juan Chaler SA de Vinaròs.

M’explicava Juanito que la Guàrdia Civil perseguia a un individu i, aquest, en saltar un marge, va veure un excrement de vaca i quasi sense pensar-ho es va abaixar els pantalons, es va acotxar i va fer com si estigués defecant. Quan la ‘parella’ van arribar al lloc li van preguntar:

-¡Usted! ¿Qué hace?

-No lo ven, estoy cagando...

-Pero si esto es un excremento de vaca...

-¡Y a ustedes que les importa si cago como las vacas!  

     

LA TEMPESTA PERFECTA D’AMPOSTA

Parlar de com està de bruta i descuidada Amposta és un tema recurrent. I ja no tan sols per a mi que fa temps que vaig parlant del tema, sinó també per altres persones que ja sigui com article d'opinió (Manel Zaera a la Marfanta) o ja quan han estat entrevistats (Lluïsa Lizàrraga, Primera Secretaria del PSC i exdiputada nacional a Amposta Ràdio) ha estat un dels temes que han posat sobre la taula a l’hora de parlar de la inacció de l’equip de govern municipal. També ho fan membres dels partits de l'oposició, tot i que alguns sembla que no se'n recorden que quan ells governaven la ciutat estava igual o pitjor. ¿De qui era culpa llavors? L'alcalde ha culpat sovint de la brutícia que hi ha pel terra dels llocs públics d'Amposta a l'incivisme, i no li falta raó... Si la gent (en general) embrutés menys i l'empresa encarregada de la neteja passés més sovint pels carrers on es fa difícil de veure's (pels voltants de casa meva fa setmanes per no dir mesos que no passa ningú a netejar) Amposta 'brillaria com una patena'. Tampoc li faltava raó a Lluïsa Lizàrraga quan preguntava que passava amb les herbes que creixen pels costats de les voreres... (O dintre de les zones enjardinades). La majoria dels ciutadans d'Amposta desconeixem quines són les obligacions d'URBASER respecte al manteniment dels parcs i jardins. El contracte signat amb l'Ajuntament d'Amposta, ¿inclou totes les zones verdes o només el parc dels Xiribecs i les rotondes d'entrada a Amposta des del sud? Ho dic perquè és on es sol veure als seus treballadors fent un manteniment més exhaustiu. ¿Què passa amb el parc 'de tota la vida', el que hi ha entre l'Hospital Comarcal i el Museu de les Terres de l'Ebre? I de les zones enjardinades de l'avinguda de Catalunya, ¿qui se n'ocupa? Ho dic perquè els blets són més alts que les mateixes plantes ornamentals que hi ha. Quan a un polític no li queden arguments perquè els ha gastat tots, el més habitual és que doni la culpa als altres, en aquest cas a URBASER, l'empresa encarregada de la neteja a Amposta (o això diuen...). Segons l'alcalde s'ha multat diverses vegades URBASER per incompliment contractual. També afirma que es sanciona als qui dipositen les deixalles fora els contenidors o als que circulen pel nucli urbà d'Amposta a més de 45 km/h (la velocitat màxima permesa és de 30 km/h). En canvi, es veuen cada dia bosses i objectes diversos (fins i tot voluminosos o de ser susceptibles de portar-los a la deixalleria) dipositats fora dels contenidors i vehicles circulant a molta més velocitat, per no parlar del soroll que fan algunes motocicletes durant el dia fins arribar a la matinada. ¿Què passa amb la contaminació acústica i el descans de la ciutadania? Si es fes bo la dita de 'que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou' o perquè m'entengueu, si es sancionessin totes les accions punibles que passen a la nostra ciutat, segurament hi hauria una mica més de civisme del qual hi ha, encara que fos per por a ser multats. I és que a Amposta es produeix la 'tempesta perfecta': la gent embruta, URBASER no neteja ni té massa cura de les zones verdes i un Ajuntament passiu permet totes aquestes conductes. Quan una mala praxi ve de lluny i durant molts anys (l’actual govern ja en porta nou i la situació s’arrossega des del primer dia) no s’han aplicat les mesures correctores adients que tenen al seu abast, caldria seure a meditar cap a on volem anar i si es té o no un model de ciutat per Amposta.

ESCENES QUOTIDIANES D'AMPOSTA

Una de les escenes més quotidianes d'Amposta és veure envasos per tot arreu. Majoritàriament, són llaunes de refresc, amb un alt percentatge de begudes energètiques, però també ampolles i bosses de plàstic, brics, etc. Majoritàriament, se'n veuen per terra, però també a les lleixes de les finestres, sobre els bancs del parcs (encara que hi hagi prop una paperera), etc. Des del meu viatge a Alemanya a finals de maig, quan veig una llauna pel carrer, no puc sinó recordar el que passava allí. Per terra no se'n veia cap, però és que les que hi havia dintre de les papereres duraven ben poc. Segur que us estareu preguntant el motiu. La resposta és perquè hi ha gent que en lloc de pidolar van amb bosses de súper recollint-les perquè després les bescanvien als mateixos súpers per diners. Al nostre país l'associació responsable del reciclatge d'envasos es diu ECOEMBES. De tant en tant, mentre navego per Internet em surten anuncis d'aquesta associació on se m'invita a reciclar i a canvi guanyar suculents premis. Però per aconseguir-ho he d'escanejar el codi QR que hi ha als contenidors grocs i el dels envasos. Tot i que suposo que després els hauré de dipositar al contenidor, ningú m'ho diu i tampoc ningú en controla que ho faci així. Però encara hi ha un altre problema: els codis QR dels contenidors estan mig esborrats i molt em remo que són il·legibles. Recordo que fa uns mesos per una xarxa social li van demanar a l'alcalde que fes que ho solucionessin. Passat el temps tot continua igual. La diferència entre Alemanya i d'altres països d'Europa i Espanya és que allà, com ja he dit abans, portes els envasos als súpers i els diposites a unes màquines que et donen diners en efectiu segons la quantitat d'envasos que hi deixes. I aquí per què no es fa? Ara al·lucinareu... Resulta que s'han fet proves pilot dintre del pla RECICLOS. Ja l'any 2015 se'n van instal·lar pel campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, tal com recull la pàgina oficial de la mateixa universitat. Fins i tot inclou un plànol de la distribució de les màquines dintre del campus. Però també l'any 2020 se'n van instal·lar a 10 estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) segons el diari El Punt/Avui de 21 de novembre. No sé com es va valorar el funcionament del servei, el que és cert és que a Amposta així com a la resta de pobles de la zona no han arribat mai (algú les ha vist?) i d'aquesta manera el reciclatge no avança. Encara més, des del meu punt de vista retrocedeix al mateix ritme que avança l'incivisme humà.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 22-01-2024

ATENCIÓ a la foto. Els que sou d’Amposta segur que reconeixereu el lloc. És el parc que hi ha a l’Avinguda de Josep Tarradellas a tocar de les pistes esportives. La foto està feta en un moment de màxima afluència de gent, sobre tot nenes i nens ja que feia poc que havien sortit d’escola i, per això, no he volgut fer una captura on podrien haver sortit menors. Ara fixeu-vos en la rama... És de pi. Però hi ha cap pi per la zona? No. El que hi ha son moreres i xops. Potser no s’acaba d’apreciar, però la rama està tallada, no trencada... Quina conclusió en traieu? La meva teoria és que passades les festes de Nadal i Cap d’Any, algú (molt possiblement de la zona) va decidir amagar tots els guarniments per a tornar-los a treure quan es tornin a apropar les festes, però com que l’arbre era natural i s’havia assecat, millor deixar-lo per qualsevol lloc. Una mostra més d’incivisme a la nostra ciutat.

VAGA DE RECOLLIDA DE BROSSA?

Passejar per Amposta la setmana que comença la fira i trobar-te contenidors amb tota mena de brossa pèls voltants fa pena. Quan es posarà remei a l’incivisme?

AVUI COM AHIR

Dos mesos després de les darreres eleccions municipals la fisonomia d’Amposta no ha canviat per a res. Avui seguim com ahir, com abans d’ahir, com sempre... Ja sé que pel mig hi ha hagut unes eleccions generals que han paralitzat gaire bé la vida política, però això no és excusa per a que el nou (vell) govern municipal es posi a treballar i millorar aquells aspectes de la nostra ciutat que tanta falta tenen. Adam Tomàs i la seva candidatura van revalidar la majoria absoluta però pel camí van perdre 5 regidors i més de 2.000 vots. És una dada significativa, per a tenir en compte i reflexionar. I si no ho fan s’equivocaran de mig a mig. Caldria analitzar els motius d’aquesta pèrdua de regidors i vots però és evident que una part és degut al descontentament de l’electorat que li va donar la seva confiança en les dues anteriors eleccions municipals. Des d’aquells que s’han sentit traïts en veure com no se’ls hi feia cas quan van demanar la supressió dels actes taurins fins els que en 8 anys de governs d’ERC-EA no han vist millores substancials a la nostra ciutat. De vegades tinc la sensació que a Amposta hi conviuen diverses categories de ciutadans tot i que a l’hora de pagar els nostres impostos no hi hagi cap mena de diferència. Les brigades de neteja tenen més cura de la zona del centre on es desenvolupa la major part de la vida social de la nostra ciutat que a la resta dels barris. Mireu, al barri on visc, les màquines de neteja (que produeixen un soroll infernal) comencen a passar a primera hora dels diumenges. Doncs bé, ja fa al menys dos diumenges que no s’han sentit. Així no és estrany veure aquelles deixalles del terra ‘que ja s’han fet familiars’ i les poques papereres que hi ha plenes a rebentar. De vegades els camions de la brossa tampoc passen diàriament i les bosses d’escombraries i tota mena de residus son ben visibles pels voltants de les illes de contenidors; també han retornat les herbes a les juntes de les voreres amb l’asfalt reproduint els ‘microsistemes’ d’anys anteriors. ¿I sobre la circulació què? És evident que tampoc ha millorat en res. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho per un mateix. L’altre dia a un grup molt popular d’una xarxa social, un usuari donava una idea per a millorar la seguretat dels vianants i els conductors. Textualment deia això: -Jo eliminaria l'aparcament previ als passos de vianants, això permetria una millor visibilitat i seguretat per a tothom i evitaria les frenades brusques i el perill que comporta per a tots! Sí, ja sé que es perdrien llocs d'aparcament, però no és millor evitar un accident que aparcar? ¿Us imagineu per un instant que aquesta idea es pogués portar a terme i a sobre funcionés? Jo no... L’incivisme a les ciutats i pobles és cosa d’uns quants. Potser cada vegada més perquè si un porta un paper a la ma i veu el terra plena de papers i la paperera més propera està plena, ¿qui l’impedeix que ell també l’acabi tirant? Amb les negligències dels conductors passa alguna cosa semblant. Mentre que els uns mirem de complir amb les normes de circulació i regles bàsiques de civisme i convivència que pertoquen, sempre hi ha a qui no l’importa gens ni mica el benestar i seguretat de la resta dels seus conciutadans. Només actuen pel seu propi interès i si no troben aparcament hi han de donar una volta per veure si per les rodalies hi ha alguna plaça buida, directament no ho fan i aparquen al primer forat que veuen sense importar-los si deixen el cotxe al bell mig del carrer, si hi tenen que accedir en direcció contrària o bé dificulten la visibilitat dels conductors que passen per aquell punt. Els hi dona exactament igual... Amb aquest panorama, ¿com es pot demanar a aquests ciutadans que canviïn d’actitud i que deixen lliures els aparcaments que hi ha al costat dels passos de vianants? I a sobre se’ns riuran a la nostra cara com alguns propietaris de gossos que conec i que no recullen els excrements de les seves mascotes. I així continuem i continuarem. Els uns fent el beneit (de vegades és la sensació que tinc) i els altres comportant-se de manera antisocial tal i com ho han fet sempre amb els ulls grossos de les nostres autoritats municipals. NOTA ADICIONAL. Per cert, estem a les acaballes del mes de juliol i encara no m’ha arribat l’exemplar de la Revista Amposta corresponent al mes de juny. Segur que quan m’arribi portarà la propaganda electoral de les eleccions del passat diumenge. A veure per quin partit em decideixo...

LAMENTAR L’INCIVISME

L’Ajuntament d’Amposta a través de les xarxes socials es lamentava fa unes poques setmanes d’un episodi d’incivisme que havien tingut lloc a la nostra ciutat: es van arrancat plantes ornamentals de diversos punts enjardinats de la nostra ciutat tot just als pocs dies d’haver-se plantat. L’incivisme (o el gamberrisme com en dèiem abans) és una de les xacres de la societat actual, però no és nou. Recordo per exemple el ‘segrest’ del Nen Jesús de davant de la parròquia del Sagrat Cor o la desaparició d’un pingüí que formava part de la decoració nadalenca. Però l’incivisme va molt més enllà d’episodis aïllats contra els béns públics. L’incivisme és qualsevol conducta no respectuosa amb les normes bàsiques de convivència social. Circular sense respectar els senyals i les normes de trànsit és incivísme; deixar els residus a llocs inapropiats és incivísme i no recollir els excrements dels gossos és també incivísme. Només per posar uns exemples. I fets com aquestes els veiem cada dia a Amposta sense que, aparentment, des de l’Ajuntament es prenguin les mesures correctores pertinents i efectives per acabar amb la xacra. Una de les poques mesures que va prendre l’Ajuntament va ser la de crear una app on poder denunciar qualsevol situació incívica de la nostra ciutat. Però, quina efectivitat té? Hi ha conductes reiterades com per exemple l’abocament de residus urbans fora dels contenidors que sembla que per molt que es denunciïn mai es podran erradicar. Aquestes situacions acaben provocant cert grau de resignació i tolerància entre una ciutadania que mira impotent com l’autoritat promet molt per acaba no fent res.

DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

LA FOTO DEL DIA 24-06-2022

Per moltes ratlles que pintin al terra sempre hi haurà incivisme.