Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les Borges Blanques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris les Borges Blanques. Mostrar tots els missatges
dissabte, 24 de febrer del 2018
divendres, 23 de febrer del 2018
dijous, 22 de febrer del 2018
dimecres, 21 de febrer del 2018
dimarts, 20 de febrer del 2018
dilluns, 19 de febrer del 2018
diumenge, 18 de febrer del 2018
diumenge, 21 de gener del 2018
LES BORGES BLANQUES, EL NOSTRE LÍMIT
No estava dintre dels nostres plans arribar
fins les Borges Blanques. Havíem pensat en arribar a Cervià de les Garrigues,
però no més enllà.
Però el dia 2 de gener alguns establiments de
restauració estaven tancats i això va fer que arribéssim fins la capital de les
Garrigues per a dinar. Tot i ser dia de mercat, el que segurament és el millor
restaurant de la població també estava tancat.
Finalment vam dinar a l’Slàvia. Ho vam fer de
menú, però tardaré temps en oblidar que allí vaig menjar unes de les millors
lentilles que he menjat mai.
Estant dinant vam rebre una visita inesperada:
Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona
acompanyat per la seva muller.
L’espai més destacable de les Borges Blanques
és el parc del Terrall de dimensions considerables. Prop d’allí el cas antic
amb una immensa i irregular plaça rebatejada amb el nom de l’1 d’octubre i el
temple neoclàssic de l’Assumpció de Maria.
A l’altre costat de la plaça l’Espai Macià,
dedicat a qui fou President de la Generalitat de Catalunya. Francesc Macià, tot
i que va néixer a Vilanova i la Geltrú, els seus pares eren fills de les Borges
Blanques, però el comerç de l’oli els va portar a viure a la capital del
Garraf. Totes les vegades que va ser escollit diputat al Parlament ho va fer com a candidat per aquesta població.
Segons s’explica en un dels panells
informatius que hi ha al davant de l’Espai Macià, durant la guerra Civil l’aviació
franquista va bombardejar la població perquè la consideraven bressol del
catalanisme.
PER A ESTAR MÉS INFORMATS:
diumenge, 7 de gener del 2018
ESPOLI INÚTIL
 |
| Premsa de 'giny' al parc del Terrall de les Borges Blanques. |
Com sabeu a Catalunya hi ha diverses zones
olivareres: el Baix Ebre-Montsià, la Terra Alta, les Garrigues, Siurana, etc.
Totes amb D.O. tal com passa amb altres productes agraris com per exemple el
vi.
 |
| La Farga I de l'Arion (1.703 anys) |
En aquella àpoca me vaig assabentar per l’amic
Paco Itarte d’Ulldecona que a les Borges Blanques, la capital de la comarca de
les Garrigues s’havia fet un parc temàtic sobre l’oli i que les estrelles del
mateix eren una premsa de giny (el vocable segurament ve d’enginy) que originàriament
estava a Freginals i una olivera mil·lenària del terme d’Ulldecona, venuda per
un pagès més amant dels diners que de conservar el patrimoni natural.
 |
| L'escriptor Jesús Ávila Granados i Jaume antic a la Jana. |
Per tal de que la gent i sobre tot els
propietaris d’oliveres mil·lenàries prenguessin consciència de que s’havia de
conservar aquest patrimoni únic, la plataforma local Defensem el Montsià va
engegar una campanya i la revista Raïls del Centre d’Estudis d’Ulldecona va fer
un monogràfic sobre les oliveres mil·lenàries del seu terme.
En mig dels treballs de recerca dels
estudiosos del centre hi havia un escrit meu que vaig adreçar al Parlament de
Catalunya utilitzant el llavors diputat Josep Maria Simó d’Amposta. Preguntava
a l’escrit quines mesures pensava prendre el govern Català (el darrer presidit
pel Molt Poc Honorable Jordi Pujol) per a evitar l’espoli que estaven patit les
oliveres mil·lenàries.
 |
| L'olivera del Catxo a la Sénia. |
Segons Josep Maria Simó, el llavors conseller d’agricultura (segurament Josep Grau) va esquivar la pregunta. O sigui va donar una resposta d’aquelles que de fet no diuen res. Per tant, si alguna mesura s’havia de prendre, havia ser des d’aquí.
Va ser així com el govern municipal d’Ulldecona
presidit per Lluc Raga adoptés la mesura de protegir les oliveres mil·lenàries
i declarar-les bé natural d’interès local.
La màxima concentració d’oliveres mil·lenàries
es troba a la partida de l’Arion i majoritàriament a la finca propietat de la
família Porta Ferré de la Galera. Per tant havia d’arribar a un acord entre l’ajuntament
d’Ulldecona i la família de l’explotació més gran i així sé va fer: L’ajuntament
compraria les oliveres i les cediria en arrendament a la família Porta Ferré
per tal que les conreessin i elaboressin l’oli procedent de les mateixes.
 |
| Olivera del museu natural del Pou del Mas a la Jana. |
L’any 2006 se va crear un organisme que ha
estat fonamental a l’hora de conservar el patrimoni natural de les oliveres
mil·lenàries: la Mancomunitat de la Taula del Sénia que agrupa municipis dels
dos costats del riu Sénia i pertanyen a tres comunitats: València, Catalunya i
Aragó. El màxim impulsor i l’ànima mater
durant molts anys va ser l’exalcalde d’Ulldecona Jaume Antich.
Gracies a la labor de Jaume Antic davant la
Comunitat de la Taula del Sénia se van crear els museus naturals d’oliveres
mil·lenàries de l’Arion i del Pou del Pou del Mas de la Jana, així com diverses
àrees: Vinaròs, Alcanar, Canet lo Roig, la Sénia, Godall, la Foia d’Ulldecona,
Calig i Traiguera.
Tota aquesta labor ha produït els seus fruits
ja que se’ls hi ha concedit dos premis molt importants: l’Hispania Nostra i l’Europa
Nostra, part de diversos reconeixements més.
 |
| Els amics Chema i Luz amb una amiga al museu natural de l'Arion d'Ulldecona. |
I mentrestant, què ha passat amb el parc
temàtic de les Borges Blanques? La veritat és que va ser un tema del que me
vaig oblidar amb el pas dels anys i que me va tornar a vindre a la memòria el
passat dia 2 quan, casualment, vam visitar la capital de les Garrigues.
-No era aquí on sé va fer un parc temàtic
sobre l’oli? –li vaig preguntar a la meva dona-
Vaig buscar per Internet i efectivament va ser
a les Borges Blanques. I quina és la seva situació actual? Ara mateix està
tancat o sigui que per unes circumstàncies o unes altres ha estat un fracàs.
Per tant, fixeu-vos amb el contrast: mentre
les oliveres mil·lenàries que sé van conservar a les nostres terres gaudeixen d’una
excel·lent salut, el museu artificial de les Borges Blanques ha tingut que
tancar portes. És per alegrar-se’n? Crec que no, sinó tot el contrari. El que s’ha
de lamentar és l’espoli que va patir ja fa quasi dues dècades.
MÉS INFORMACIÓ:
divendres, 5 de gener del 2018
LES ICONES DE L’INDEPENDENTISME
 |
| Les Borges Blanques. |
Tot país independent, a part de les seves
singularitats (llengua, cultura, tradicions, etc.) té d’altres trets distintius
com la bandera, la festa nacional, els seus herois i fins i tot les seves
icones.
Catalunya, tot i que encara no ha assolit la
condició d’independent, s’assembla molt al que podria ser un estat reconegut
per les institucions internacionals: idioma, bandera, himne, folklore, gastronomia,
diada nacional i fins i tot herois i icones.
Sempre s’ha dit que a Catalunya commemorem
derrotes. Com tots sabeu, l’11 de setembre, la nostra festa nacional commemora
l’aniversari de la derrota en mans de les tropes borbòniques a la guerra de
Successió (1702-1717) El nostre heroi també està estretament lligat a aquella
guerra i és, com no, Rafel Casanova que exercia el càrrec de Conseller en Cap
de Barcelona i a qui sé li ret homenatge el mateix matí de la Diada Nacional,
tot i que potser seria molt més oportú reconèixer al general Josep Moragues com
l’autèntic heroi d’aquella guerra.
 |
| Bust del general Moragues a Barcelona. |
El nacionalisme modern, el que va sorgir de
dintre de la mateixa dictadura franquista, també va tenir (i potser manté
encara) alguns símbols propis: el propi Jordi Pujol va ser durant molt de temps
una icona pel fet d’haver estar empresonat per la dictadura i el Cant de la
Senyera el seu propi himne.
Totes aquestes coses que no passen
desapercebudes a la majoria dels ciutadans (de vegades només cal que se’ls hi
recorden per adonar-se’n), evidentment tampoc els hi són indiferents al
moviment independentista que, com és normal, també recerca les seves icones.
Una d’aquestes icones és sense cap mena de
dubte l’1 d’octubre. Com sabeu aquell dia se va celebrar a tota Catalunya un
referèndum d’autodeterminació. Un referèndum no exempt de controvèrsia ja que
va ser prohibit per l’Estat espanyol i per tant sé va haver de fer a moltes
ciutats i pobles lluny dels habituals col·legis electorals. La nota més
negativa però van ser les actuacions de la Policia Nacional i la Guardia Civil
que van voler impedir les votacions usant la violència a municipis com la
Ràpita i Roquetes.
Malgrat tot, l’èxit de participació, segons
les xifres donades pels organitzadors del propi referèndum, va ser inqüestionable,
malgrat que no hi va haver el mínim de garanties necessàries ni la
imparcialitat requerida en una consulta tan important com la que se pretenia
portar a terme.
Quan me vaig assabentar que a la Ràpita s’havia
batejat el pavelló davant el qual sé van produir les càrregues policials, fins
i tot me va semblar bé. Al cap de pocs dies, com a membre de la comissió del nomenclàtor
d’Amposta, vaig rebre un correu on me se demanava l’opinió per fer el mateix amb
el d’Amposta. La meva resposta exacta va ser aquesta:
-Ja me va bé. Personalment no crec que
sigui una data tant emblemàtica com ens diuen, però si es creu que el nom pot
tindre connotacions positives, endavant.
 |
| La plaça de l'1 d'octubre a les Borges Blanques (abans de la Constitució) |
Aquesta mateixa
setmana, mentre ens trobàvem de visita per les Borges Blanques, la capital de
les Garrigues, de sobte ens vam trobar amb la que és sense cap mena de dubte la
plaça 1 d’octubre. Llavors va ser quan me vaig reafirmar a l’hora de valorar la
tasca que estan portant a terme les diferents entitats independentistes al
llarg i ample de Catalunya a la recerca d’icones identitàries.
Tot i que la
plaça de les Borges Blanques abans portava el de la Constitució, potser no va
ser oportú posar-li aquest nom quan sé va fer, ni tampoc crec que ho sigui ara.
Afortunadament Catalunya té molta nomenclatura important a l’hora de posar noms
als nostres carrers i places. Estic
segur que, històricament, aquest plaça havia de portar un nom no vinculat a
temes polítiques i que hauria de recuperar.
Per cert,
aquest dies s’ha sabut que TV3 estrenarà el proper dimarts el documental 1-O, la crònica del referèndum des de cinccol·legis electorals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)