Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Móra la Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Móra la Nova. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 d’octubre del 2017

VOTS PER COPS

La Guardia Civil estava repartint llenya a tort i dret a la Ràpita. Les imatges que ens enviava quasi en directe un dels nostres fills eren impactants. La multitud que hi havia congregada prop del pavelló firal sé la veia amb actitud cívica i per a res violenta. Això sí, no desistien de la seva voluntat de votar tot i els impediments de la Guardia Civil que no van dubtar en repartir cops de porra per a fer prevaldre la seva autoritat. El clima de tensió va anar pujant gradualment fins que la gent s’hi fan enfrontar (segons algunes informacions hi va haver llançament de pedres) i els van fer recular. Finalment van optar en marxar a un altre poble per a dur a terme accions similars. El balanç total de ferits que es van atendre al CAP municipal va passar de la quarantena. No consta que cap guàrdia civil resultés ferit.
El Poble Nou del Delta, Roquetes i Móra la Nova van ser escenaris de la violència exercida pels antiavalots de la Guardia Civil. Tot i que es van veure imatges dels vehicles policials apropant-se al Mas de Barberans, segons el testimoni del propi alcalde, finalment no van accedir al poble. També van circular imatges de diversos vehicles policials aparcats prop d’Amposta, concretament al polígon de les Tosses, però sembla ser que hi van anar per a dinar.
Les imatges de Roquetes també van ser demolidores. Durant una estona s’hi van poder veure els robocops de la Guardia Civil trencant els vidres de la porta per accedir al pavelló d’esports. Els que en aquell moment es trobaven al seu interior els van donar totes les facilitats per tal de que no hi hagués cap més incident. Tot i això, segons un testimoni presencial, quan abandonaven el pavelló, van trencar algun retrovisor dels cotxes que hi havia aparcats. Calia tanta violència? Definitivament no!    
Ja per la nit, a la Sexta, Cristina Pardo va entrevistar Josep Cuní. El periodista català va afirmar que molts dels que ahir van anar a votar ho van decidit al darrer moment després de veure la extrema violència que havien emprat la policia a diversos punts de la geografia catalana. Jo vaig ser un d’aquests.
Per tant, tot i les votacions van estar plenes d’incidents (sense suport informàtic i amb la confiscació d’urnes), per les diferents imatges que es van anar veient i per la pròpia experiència que vaig tenir, van ser un èxit. Cal agrair l’extraordinària col·laboració tant del Govern d’Espanya con de la policia que va arribar a Catalunya expressament per a portar a terme les accions que es van poder veure per tots els mitjans possibles.  
A Amposta, en un principi es podia votar a la seu de les dues societats musicals: la Lira i la Fila i també al pavelló firal, ja que les seus habituals (instituts, col·legis, museu) van ser precintats pels Mossos. Precisament estava davant del museu amb la meva gosseta quan una persona es va apropar a la porta. Li vaig dir que estava precintat i tal com s’hi podia llegir a un cartell escrit a ma, avisava a la gent que es podia votar al pavelló. Me va dir que era l’encarregat d’obrir el museu i que hi havia d’accedir. Finalment ho va fer per una porta lateral. No tinc con constància de si el museu va obrir ahir als visitants.
Al pavelló firal s’hi van habilitar diverses meses que, en teoria representaven els col·legis electorals clausurats, tot i que com a darrera hora es van habilitat col·legis electorals universals, s’hi podia votar a qualsevol de qualsevol municipi.
La nit anterior el pavelló firal va estar cedir a la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta que va organitzar el sopar per a les colles que hores abans havien actuat conjuntament amb la colla territorial per la seva diada del 4t aniversari. Després del sopar hi va haver festa i en acabar alguns s’hi van quedar a dormir, com per exemple els membres dels Nyerros de la Plana.
Uns crits de votarem, votarem, els van sobresaltar al cap de poc d’haver-se gitat. Els hi van dir que havien de marxar ja que s’hi havia de votar. D’un magatzem interior es van treure les urnes que un company de la colla havia dipositat pocs dies abans i que, tal com li van demanar, va guardar un mutis total sobre el tema.
Què podien fer els castellers? Posar-se al darrere de la barra que havien muntat per a la festa i servir begudes a tots aquells que volien beure. La nit anterior ningú es podia imaginar que es fes tant de calaix...              

dissabte, 26 de novembre del 2016

UNA CURIOSITAT A L'ÀMBIT DE L’AEAT DE TORTOSA

Foto: La Marfanta. 
Amb tota seguretat, si us pregunto quin àmbit és el de l’Administració de Tortosa de l’AEAT me respondreu que les Terres de l’Ebre. Què tots els pobles de les TT.E. hi formen part... Error. N’hi ha un que al seu dia es va resistir a formar-hi part, una mica com l’aldea gal·la d’Asterix i Obelix, salvant les distàncies, es clar.
Anem a fer una mica d’història. La Administració d’Hisenda de Tortosa (va néixer així) va obrir portes un 5 de maig de 1985, poc després ho farien les de Reus i Vinaròs.
En aquell temps i durant més d’una dècada, hi formaven part tots els pobles del Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta i alguns de la Ribera d’Ebre. Mai s’ha sabut quin argument van fer servir per a l’hora de decidir quin pobles pertanyien a Tortosa i quins a Reus. Tot i que es pot pensar que els que hi havia al marge dret de l’Ebre eren de Tortosa i els de l’esquerra de Reus, no és així, ja que Ginestar, Benissanet i Rasquera estan a l’esquerra i sempre han pertanyi’t a Tortosa...
Així, Ginestar, Benissanet, Rasquera, Móra d’Ebre, Miravet, Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre van formar part de Tortosa des del començament. En canvi Móra la Nova, Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre formaven part de Reus.
L’any 2001, com a conseqüència directa del moviment antitransvasament es crea la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre que, teòricament, ocupa el territori de les 4 comarques i, per tant, tots els pobles compresos.
En aquell temps, un dia, parlant amb l’Administrador de la ja AEAT Xavier Dalmau, vam considerar lògic que si, d’alguna manera, s’havia donat vida a les Terres de l’Ebre, tots els seus pobles formessin part de l’Administració de Tortosa.
Jo ja no en vaig saber res més, però sembla ser que ell va moure els fils necessaris per a que fos així.
Al cap d’un temps, el BOE publicava que Tivissa, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Vinebre i la Palma d’Ebre, deixaven de formar part de l’Administració de Reus per a passar a dependre tributàriament parlant de la de Tortosa..
Us hi he fixat? Un i només un dels antics pobles de l’Administració de Reus no va deixar de formar-hi part i, per tant, tampoc va passar a dependre de Tortosa... A quin m’estic referint? Efectivament, a Móra la Nova.
Segurament us preguntareu el perquè... Per quins motius Móra la Nova no es va desvincular de l’Administració de Reus.
La història, anècdota o com li vulgueu dir l’he explicat moltes vegades. En aquells moments a Móra la Nova regnava Joan Sabanza i va considerar que la gent de Móra tenia més tirada a Reus que no a Tortosa i, per tant, va demanar que el seu poble hi quedés exclòs.
A la pràctica aquest fet té molt poca rellevància i són molts els ciutadans de Móra la Nova que baixen a Tortosa per a fer tràmits amb l’administració tributària, ja que, amb el pas dels anys, aquesta situació no ha canviat.
Tot i els arguments de Sabanza, sempre he pensat tenien més motius els de Móra d’Ebre que els dels Masos (*) ja que la C-12 o l’Eix de l’Ebre passa pel costat esquerre, es a dir, a tocar de Móra la Nova i, per tant, estan millor comunicats amb Tortosa que els seus veïns. En canvi, els de Móra d’Ebre (què jo sàpiga) mai s’han queixat, mentre que el que va ser l’alcalde de l’altre costat va decidir per tot el poble. Al meu poble d’això se’n diu una cacicada, ignoro com hi diuen al teu...


(*) Explica la història que alguns habitants de Móra d’Ebre, van anar colonitzant poc a poc el marge esquerre de l’Ebre que estava més prop del seu municipi i molts se’n hi van anar a viure fins que finalment es va crear el poble de Móra la Nova. Des de llavors els morencs de la dreta del riu anomenen despectivament Móra la Nova com els Masos.