Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Masdenverge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Masdenverge. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de juliol del 2024

A MASDENVERGE VA CAURE UN GLOBO

Al llarg de la geografia hi ha infinitat de pobles que es coneixen per algun fet o tal vegada llegenda que ha passat temps enrere. Com se sol dir als contes, 'fa molts i molts d'anys...'. Recordo per exemple quan vaig començar a estudiar francès el que s'explicava de 'Tartarin de Tarascon' que va matar un ase tot pensant-se que es tractava d'un lleó. I parlant d'ases, el de Mas de Barberans, però també de Solsona, que el pujaven al campanar lligat pel coll amb una corda perquè es mengés un llicsó que havia crescut a la paret. A Xert, d'on es diu que 's'ha de passar despert' perquè una vegada a un venedor ambulat de Vinaròs que pujava a Morella a vendre les seves mercaderies, en arribar dormint amb el seu carro i matxo a la població, li van prendre tot i li van girar el carro cap a casa. A Sant Pol de Mar, comarca del Maresme on els forasters pregunten: ‘Sant Pol quina hora és?’ I tot arranca de quan van instal·lar un rellotge de sol que per a protegir-lo de les inclemències del temps van decidir posar-li una teuladeta. En alguns casos, com a Calatayud, província de Saragossa, els hi sabia greu que diguessin: 'Si vas a Calatayud pregunta por la Dolores'... Si continues cantant la tradicional cançó t'adones del perquè: 'Que una copla la mató de vergüenza y sinsabores' (pel que sembla la van 'deshonrar'). Afortunadament, fa uns anys van convertir a la Dolores en l’heroïna local i la van fer filla adoptiva. En canvi, hi ha d'altres pobles com Masdenverge on sempre s’ha reivindicat un fet que va passar a la població i els va 'marcar' per sempre: la caiguda d'un globus aerostàtic. Un exemple és el de la primera penya taurina que hi va haver al poble i que portava per nom 'el Globo'. No contents amb això, des de fa poc, l'Ajuntament ha instal·lat un cartell a l'entrada de la població segons s'arriba d'Amposta on es pot llegir la següent cobla: EL GLOBO / A Masdenverge va caure un globo,/ i el va arreplegar el fill del Pono./ Una xiqueta que escoquerava,/ de vore el globo se desmaiava./ Ai la mare, mare, vingue,/ vingue, mare, que ho vorà,/ tota pleneta de polvos,/ per la cara i per la ma./ Les dones dien: son capellans,/ los hòmens dien: no és veritat,/ que això és un globo que hauran enviat/. Lo senyor metge que s’ho pensava/ volia aixecar el globo en fum de palla,/ lo senyor Grua molt atrevit,/ bufa que bufa i es va cremar el dit./ Lo senyor Mingo tot sufocat,/ volia aixecar el globo en fum d’espart./ Ja s’ha acabat la festa,/ sense vore aixecar el globo;/ Entre quatre l’aguantaven,/ també Ximo de Bartolo.

dimecres, 10 de febrer del 2021

LA VARIANT DE MASDENVERGE

Fa uns dies la premsa comarcal es feia ressò de la noticia de que al poble veí de Masdenverge s’ha creat una plataforma per a demanar una variant de la carretera T-344 que el creua (carretera d’Amposta) degut a la sinistralitat existent, ja que durant els darrers mesos s’han hagut de lamentar dues víctimes mortals. Recordaven els veïns que Masdenverge és l’única població de a comarca del Montsià on no s’ha fet cap variant. Primer que res cal dir que una vida humana no té preu, sobre tot per als qui li son propers i que el poble de Masdenverge està en tot el dret en reclamar una variant. No obstant, reconeixen que des de fa anys s’estan prenent una sèrie de mesures per a evitar, precisament, els accidents circulatoris en el tram de la carretera que passa per dintre del poble com ara pintar passos de vianants, construir una mitjana per a que la carretera sembli més estreta amb la finalitat de que no es corri tant, instal•lació d’un semàfor a cada entrada del municipi per a que es posi roig en cas d’anar a més velocitat de la permesa i la darrera, la construcció d’una rotonda a la part Oest, o sigui, sortint del poble quan ja enfiles cap a Santa Bàrbara. Certament la majoria de pobles del Montsià ha vist en el decurs dels anys com se’ls hi feia una variant per esquivar el pas de vehicles per dintre de la població. Només fa uns dies li recordava a un jove regidor de la Ràpita que la variant dels seu poble es va construir després de l’accident del camping Alfacs (11-07-1978). També s’han construït variants a Freginals, Ulldecona, Alcanar, Santa Bàrbara, la Galera i Amposta. Però tal com reconeix l’alcalde de Masdenverge, la futura variant, en cas de que s’aprovi pel departament de Política Territorial i Sostenibilitat, encara tardaria molts anys en fer-se. És el que vaig pensar només llegir la notícia. Hi ha pobles que, per la seva situació geogràfica, la construcció d’una variant és relativament fàcil, però no crec que aquest sigui el cas de Masdenverge on l’orografia del terreny no ajuda gens ni mica a satisfer la reivindicació dels veïns. També cal tenir en compte la categoria de la carretera, tot i que la T-344 suporta un transit considerable i que amb el pas del temps anirà a més. Per aquells que no coneguin Masdenverge els hi explicaré que es troba situat entre Amposta i Santa Bàrbara, a la llera dreta del barranc de la Galera. No és un poble pla, ja que es troba a la vessant d’una petita elevació. Pel seu relleu fa molt difícil construir una variant local ja que el terreny està ple d’obstacles: una gran amplitud del barranc, pendents a ambdós costats del poble, etc. Tot i les dificultats existents els hi aconsellaria als masdenvergencs que fossin més ambiciosos a l’hora de buscar una solució al problema que tenen. M’explico... A principis d’aquest segle es va posar sobre la taula el projecte per a connectar els dos trams aturats de l’autovia A-7: el del Sud, que transcórrer per l’interior de la província de Castelló a Cabanes, on s’hi troba l’aeroport i el del Nord que, en aquest cas passa més a prop de la costa, a l’Hospitalet de l’Infant. El projecte va crear un gran ressò mediàtic al territori, ja que tant els pobles del N de la província de Castelló (Sant Mateu, la Jana...) com els del Montsià interior (la Sénia, la Galera...) podrien disposar una via ràpida per a accedir posteriorment a les grans ciutats costaneres de la Mediterrània. Però els polítics del territori un cop més es barallaven per a que la infraestructura passés el més prop possible del seu poble. El projecte inicial situava el nou pont per a creuar l’Ebre prop de la torre de la Carrova. Tortosa s’hi oposava perquè es partia en dos el barri de Campredó quedant la raval del Pom aïllada del nucli principal de població i demanaven que passes una mica més amunt, més prop de la ciutat. Fa anys que se’n parla poc d’aquest projecte, tot i que, actualment, després de la gratuïtat de l’autopista AP-7 ha quedat desfasat. Però sí que és veritat que podria recuperar-se la part que afecta a les comarques castellonenques de la Plana Alta (a partir de Cabanes), el Baix Maestrat i la tarragonina del Montsià per a que els pobles de l’interior poguessin disposar d’una òptima xarxa de infraestructures. D’aquest manera, la major part del transit rodat ja no tindria que passar pel centre de Masdenverge i com diu la dita es matarien dos moixons d’un sol tret. Si es vol aconseguir, Masdenverge haurà de buscar suports de la resta de pobles afectats i complicitats dels altres pobles i organismes del territori. Però aquesta és feina que han de fer els polítics... O no?

dilluns, 15 d’abril del 2019

RAMAL DE LA VIA AUGUSTA: DEL RIU SÉNIA A AMPOSTA 3


L'últim tram d’aquest recorregut virtual l’iniciarem al cementiri vell de Godall que té diverses esteles discoïdals d’origen càtar a les seves parets.
A pocs Km trobarem la font de l'Arboç que està a uns 250 metres del camí.
Uns quants Km més enllà, quan s'acaba la serra de Godall, creuarem la carretera de Tortosa a Ulldecona i tot seguit trobarem la Foia de Masdenverge que sempre sol tenir aigua.
A partir d’aquí no sé per on passava exactament la via romana, tot i cal pensar que anava cap a Amposta (l’Amni Imposita dels romans) el més recte possible, es a dir, sense passar per Masdenverge.