NO M’HA TOCAT LA RIFA...

S’explica un acudit d’un que anava totes les setmanes a l’església per a demanar a Crist que li toques la loteria. Totes les setmanes... Ni una setmana faltava a la cita! Però un dia, cansat, Crist li va dir:

-Però ja hi jugues al menys un número?

Jo aquest any no en jugava cap. Per tant les possibilitats de que me toqués eren nul·les. Però mireu-ho d’una altra manera: Es podria dir que m’han tocat una mica més de 60€ que, segons vaig escoltar a la ràdio, era la quantitat mitjana de loteria que jugava cada espanyol... Si fa o no fa és com allò dels pollastres.

Diuen les estadístiques que cada espanyol es menja una mitjana d’1 pollastre al mes... I l’altre li respon:

-Pos, a veure si me donen el meu que jo no me’n menjo cap...  

Ahir, el dia de la rifa, el de la il·lusió, vaig escoltar per la ràdio que amb les poques probabilitats que hi ha que té toqui algun premi important, la gent hi segueix jugant... Per tradició, perquè no perden l’esperança què els hi toqui... Ves a saber...

Recordo que vaig tenir una companya de treball que ja porta uns anys jubilada que sempre comprava participacions de la rifa de Nadal, possiblement més que cap altra companya o company. Fins que va dir prou. Un any li vaig anar a vendre i me va dir que no me’n comprava... Motiu? Senzillament perquè arribes a una edat que, de tacar-te, ja no ho podries gaudir com ho haguessis pogut fer de més jove.

El motiu pel qual jo vaig deixar de comprar loteria va ser molt diferent. Ens hem de remuntar a l’any 2012 quan el govern de Rajoy va decidir suprimir-nos la paga extra de Nadal, a part d’altres retallades. Llavors els sindicats ens van suggerir no comprar loteria de Nadal per a no donar negoci a l’Estat. El cert és que aquell primer anys es va notar ja que la recaptació, sinó recordo malament, va baixar sobre el 20%.

La inèrcia d’aquell fet, com veieu encara me dura. No dic que no n’he comprat alguna vegada, però molt, molt esporàdicament. I tampoc no dic que no en torni a comprar, però aquell furor que tenia en èpoques passades.

Això sí, ni en compro ni en venc... Abans n’havia venut de l’Associació de la Mare de Déu de la Galera, de la UGT, del PSC, de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta...

Per a tot hi ha un principi i un final...

Això sí, salut que hi hagi per a totes i tots!!

‘EL GORDO’ I LA GROSSA

El Gordo de Nadal de la Loteria estatal era conegut a Catalunya com la Grossa de Cap d’Any, d’aquí que quan la Generalitat es va inventar la seva pròpia loteria, no va caler rumiar-se molt quin nom sé li posaria.

A l’entrada d’avui, per a que ningú es confongui, quan parli de Gordo, em referiré a la loteria espanyola i quan parli de Grossa em referiré, evidentment a la de Cap d’Any de Catalunya.

Està clar que l’invent de la Grossa és una manera de fer quadrar els compres de la Generalitat. Però suposo que ni així... A més, ha estat del tot oportunista davant l’onada de sentiment nacionalista que hi ha en aquests moments als país. No seran bons patriotes camuflats? 

Aquest any, la rifa de Nadal ha deixat a Catalunya uns raquítics 30 milions d’euros d’uns 300 que se’n van jugar, això vol dir (no cal ser massa entès en matemàtiques) un 10% aproximadament. Per tant, l’Estat, a part de quedar-se una bona ració dels nostres impostos s’ha quedat amb uns 270 milions extres que, igual com fa amb els altres diners, després repartirà per tot l’estat. Bé, igual aquí també ens ve un porcí del que ha guanyat pels altres territoris. Ni la Bruixa d’Or, la famosa administració de loteria de Sort, ha tingut la sort (aquí val la redundància) que va tenir en anys precedents, encara que sinó recordo malament, sempre ha estat més agraciada amb la del Niño (aquí el Nen)

Per tant, no és estrany que la Grossa hagi tingut un gran èxit entre els catalans. Al menys que algú vingui de fora i tingui la sort de qui oi toqui, el 100% dels beneficis que donarà, es quedaran aquí i es podran destinar a ajuts socials (almenys així ens ho diuen)

L’èxit ha estat tan gran que fins i tot els responsables de Madrid de la rifa han admès que una de les causes del descens de recaptació ha Catalunya ha estat per culpa de la Grossa. L’altra causa és, evidentment, l’endèmica crisi. Però segons els experts encara n’hi ha una més: el preu de la butlleta. Mentre un dècim de la rifa de Nadal costa 20 €, una participació de la de Cap d’Any en costa 5. Per tant, molt més assequible a les economies de les famílies.  

Al menys que al Niño es pessigui alguna cosa més, per a l’any que ve, des d’aquest blog, ja auguro un pronòstic molt pitjor per al Gordo i esplèndid per a la Grossa.

Personalment us he de confessar una cosa. Ni he comprat cap dècim del Gordo ni cap participació de la Grossa. Encara que és cert que de la de Nadal portava alguna participació d’aquestes que fan les entitats, sindicats, etc. perquè me les van oferir, perquè ni les que veig quan vaig a la botiga n’he comprat. I si toca? Mala sort, en quedaré com ara.

No sé si no estaria bé patentar el nom de la Rifa del Nen, ja que si tot va com alguns desitgen, és possible que d’aquí un temps la Generalitat acabi per crear-la i si algú en registra el nom, o sé n’haurà de buscar un altre o caldrà comprar-ne els drets.

Jo tampoc ho faré.  

SOBRE LA RIFA DE DEMÀ

Segons diuen els venedors de Loteria Nacional, aquest anys a Catalunya s’hi juga menys diners que els anys precedents. De fet l’any passat ja se’n va jugar menys. Un dels factors sembla ser l’econòmic. La crisi fa que la gent destini a les necessitats vitals els pocs recursos que disposen. L?any passat, recordem-ho, tots els treballadors públics van patir la supressió de la paga extraordinària de Nadal i, aquest fet, va ser clau per a que s’hi jugués menys que mai. En el meu cas ho puc dir amb tota seguretat.

Per al 2014 la paga extraordinària només s’ha suprimit als treballadors de la Generalitat de Catalunya i, encara que amb menys incidència, segur que també ha estat determinant.

No obstant hi ha hagut un altre factor: la Grossa de Cap d’Anys que ha tret Loteries de la Generalitat. Està clar que no és el mateix que el dècim costi 20 euros que 5 i, a sobre, han estat molts els que, segur, s’ho han mirant en clau nacional.

Però la rifa de demà també serà la primera rifa de Nadal que patirà la retenció del 20% per a tots els premis superiors a 2.500 euros. Això ha fet que a moltes de les participacions que solen fer les entitats per a recavar fons per al seu finançament, s’hagi advertit que, en el cas de que toqui un premi superior a la quantitat mencionada, la retenció s’aplicarà proporcionalment al premi que hagi tocat per cada butlleta.

En el cas de les butlletes que hem venut la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, no ho hem posat, però si la llei diu que ha de ser així, evidentment no ens queda cap d’altra solució que disminuir la quantia del premi proporcionalment.

Però segons informa avui el Periódico deCatalunya això no queda clar del tot. Hi ha experts que opinen que per a que s’hagi d’aplicar la retenció el premi ha de ser individual i no col·lectiu. Es a dir, suposem que toquin 3.000 euros per dècim i els 20 euros del cost s’ha repartit entre 15 persones, sembla ser que llavors no s’hauria d’aplicar sempre que es demostri que aquell dècim ha estat compartit, al menys que algú hagi comprat diverses participacions i que el premi total pugi més de 2.500 euros. I, en aquest darrer cas, cóm es demostra?  

Segons els experts sembla ser que valdria qualsevol prova admissible en dret per acreditar que un número és compartit. En el cas de les participacions sembla clar que es podria demostrar, però en el cas de que un grup d’amics decideixen comprar i compartir el mateix número o els treballadors d’una empresa... En aquest cas sembla que ser que seria valida una declaració o un contracte o algun tipus de document privat que així ho digui. Una mica complicat, no trobeu?

Quan he opinat sobre aquest tema sempre he dit una cosa. Si l’Estat destina a premis el 70% de la recaptació, no hauria estat molt més lògic dir que durant uns anys en lloc de ser el 70 seria el 60 o el 55?

De vegades ni ells mateixos saben amb certesa en quin conflicte s’acaben posan

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

LA GROSSA CATALANA DE CAP D’ANY. Sense cap mena de dubte, avui serà un dels temes més comentats: Catalunya tindrà la gossa d’Any Nou a imitació de la grossa de Nadal que es sorteja a l’estat veí. Serà una fórmula de finançament sense esperar que arribi la corresponent transferència de Madrid, perquè ja sé sap que quasi sempre, els diners de Madrid arriben a deshora i en escassetat.

La tradicional Rifa de Nadal data de fa 2 segles i, per tant, està totalment consolidada. Com sabeu, les associacions, entitats, clubs i fins i tot particulars, fan participacions que les venen en recàrrec (o no), normalment per a finançar-se. Passarà el mateix amb la grossa de Cap d’Any de la Generalitat. Potser sí amb el temps, però ara per ara, no crec. Tinc clar que no se’n vendrà tanta i com a molt, la gent en compraran alguna butlleta per si hi ha sort. Comprar una quantitat semblant de la rifa catalana a la que ja ens gastem amb l’espanyola, seria realitzar una despesa extra que, segurament, la majoria de la gent no està disposada a fer.

Per cert, el preu serà de 5 euros per butlleta, la qual cosa indica que les pretensions inicials dels organitzadors són molt humils conscients, segurament, de les limitacions que patiran. Ah! I la grossa 100.000 €. 

 

SUGGERIMENT DE REBAIXAR EL SOU DELS TREBALLADORS ESPANYOLS EN UN 10% (PER QUÈ NO SE’L REBAIXA ELL?) La recomanació de Olli Rehn, el vicepresident econòmic de la Comissió Europea, encara porten cua. Fis i tot Juan/Joan Rossell, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha mostrat en contra de rebaixar el 10% el salari dels treballadors espanyols.

Fins fa uns anys ser mileurista era pràcticament un desprestigi, ja que qualsevol peó de la construcció podia guanyar el doble d’això. Ara hi ha qui té que agafar feines de 500 euros i fins i tot menys. Em pot explicar algú que es pot arribar en aquestes quantitats. Pagar-li la universitat al fill, pot ser? Ni amb beca...

Per cert, sabeu quan guanya Olli Rehn? 27.000 euros mensuals (però igual no té pagues extres...) En un any, jo no guanyo el que ell en un mes! Però segur que dic menys tonteries que ell. Qualsevol es bo per a ocupar un càrrec de responsabilitat. Estic esperant una trucada per a ocupar una plaça que em permeti guanyar c om a mínim 12.000 euros mensuals, em dóna igual de què. Això sí, amb pagues extra a part. 

 

COMUNICAT INTERN D’ERC. Quasi que per casualitat, em vaig assabentar que la federació d’ERC del Camp de Tarragona va emetre un comunicat dilluns on es feia èmfasi que qualsevol atac a Arturo Mas és consideraria un atac a les pretensions sobiranistes i, per tant, un atac a Catalunya, per tant, havia que preservar l’honor del President.

Igual que existeix la presumpció d’innocència i una persona és innocent mentre es demostri el contrari, en el cas de Mas hi ha un presumpció de culpabilitat pel cas Palau i el finançament irregular del seu partit, segons ha quedat demostrat per al jutge instructor. Què passarà si en el futur Mas és declarat culpable? ERC serà còmplice de l’espoli del Palau de la Música i per extensió del finançament irregular de CDC?

 

NOU FRAU A LA SEGURETAT SOCIAL FENT SERVIR “SENSE PAPERS”. En les darreres hores s’han detingut a la província de Tarragona diverses persones presumptament vinculades en un frau a la seguretat social utilitzant emigrants sense papers. Previ pagament de 3.000 euros, se’ls hi feia un contracte fictici a una empresa que de fet no tenia cap activitat per a obtenir més tard ajuts oficials.

Aquest cas m’ha recordat un altre que van cometre gent que jo conec ja fa uns anys. Resulta ser que el propietari d’una assessoria fiscal va ser enganyat i li van estafar 20 milions de pessetes de l’època. Llavors es va voler recuperar de la patacada i va idear una manera de fer-ho utilitzant també estrangers.

Els immigrants il·legals (la majoria magrebins) necessiten papers per a continuar de forma legal a Espanya. Utilitzant les empreses que eren clientes de l’assessoria i falsificant la signatura dels seus representants legals, va fer més de 100 precontractes de treball a un mínim de 1.000 euros per contracte. Finalment la subdelegació del govern se’n va adonar que cap d’aquells precontractes es fa acabar formalitzant, la qual cosa va fer aixecar sospites. Després de fer les oportunes indagacions, el nexe comú de totes les empreses era l’assessoria. Es van emportar a la propietària i als treballadors emmanillats.    

LES PARTICIPACIONS DE LA RIFA DE NADAL

No sé si us ha passat com a mi, m’imagino que sí. Si aquest any ha sortit premiada alguna de les participacions que havíeu comprat de la rifa de Nadal (o Reis), segurament us heu trobat amb la sorpresa de que us ha tocat anar a cobrar a un lloc que no era una oficina bancària.

Fins ara estàvem acostumats de que quan  ens havia tocat la rifa, acudíem a l’entitat bancària que tenia dipositat el número, independentment de l’oficina i se’ns abonava l’import del premi. Aquest any hem hagut d’anar a cobrar a una benzinera i a un bar. Evidentment relacionats amb les associacions que ens van vendre les participacions.
Fa uns anys ja es va dir que les caixes i bancs volien cobrar comissions a les entitats per fer-los aquest servei (quina novetat!) Finalment no va ser així, però pel que sembla, les entitats financeres s’ho han espolsat de sobre.
D’altres butlletes premiades li he hagut de donar a qui me les va vendre, ja que només la fan efectiva a una determinada sucursal (imagino que per on l’entitat emissora treballa) Cobrar-les  és tota una odissea.  
Si les dificultats continuen, en un futur no molt llunyà, pot ser que arribi a desaparèixer la venda de butlletes de la rifa de Nadal que fins ara era una manera que tenien les entitats, associacions, etc. I fins i tot partits polítics i sindicats, per a recaptar fons. El ciutadà, davant les dificultats pot deixar de comprar-ne, la qual cosa podria desembocar en una lenta desaparició d’una activitat molt tradicional i popular.