La primera vegada que vaig escolar la paraula crowdfunding em va sonar estranyíssim. Evidentment també desconeixia el seu significat i quina finalitat tenia. Poc a poc m’ho van anar aclarint i em van donar la seva equivalència al nostre idioma: micromecenatges. Encara que el nom més comú amb el que es coneix és Verkami, la principal plataforma espanyola que gestiona les aportacions (normalment de particulars) destinades a finançar un projecte concret. Si la memòria no em falla, fins ara he participat en 4 Verkamis: per al rodatge del curtmetratge la Fatarella 1938, per al bateig de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüels del Delta, per a l’enregistrament del disc Rumba Ebrenca per part del grup lo Gitano Blanc i finalment a l’Escola, Terres de l’Ebre que ha acabat fa molt poc i on participaven dues nebodes (aquest fet és molt important)
Del primer (la Fatarella 1938) i dels tercer (Rumba Ebrenca), han passat els anys 3 i 2 respectivament i encara no he rebut les recompenses (s’anomenen així)que prometien els impulsors dels projectes i que, en tots dos casos es tractava d’una copia del fruit del seu treball.
Sobre el curtmetratge, em consta que no sóc l’únic que estic emprenyat. Un amic que, com jo, fins i tot va participar al vídeo promocional registrat al poble vell de Corbera d’Ebre, al menys un parell de cops m’ha mostrat el seu malestar i sé que també es va queixar al responsable del projecte. El motiu que ens dóna per a no complir amb la seva obligació és que no té diners. Alguna vegada li he comentat mig en broma mig en serio, que no complir amb la promesa de donar-nos una còpia del curtmetratge es podria considerar una estafa o millor dit una multi estafa ja que hi ha molta gent amb la mateixa situació. Però com passa sovint amb casos com aquest, ningú el portarà davant d’un tribunal, perquè seria pitjor el remei que la malaltia.
L’altre cas, el de Rumba Ebrenca, és força similar. Al poc d’acabar el Verkami, van oferir un concert a Flix (d’on són la majoria dels membres del grup) i això sí, els mecenes van poder comprar les entrades més barates que la resta del públic i també se’ns va acomodar a les primeres files del teatre.
Tot i rebre un correu on se’ns deia que aviat rebríem la recompensa, la realitat ha estat ben diferent...
Aquestes males experiències han condicionat molt la meva participació en altres projectes. Verkami, té els meves dades per haver participat i cada setmana m’arriba un correu (la setmana de Verkami) on se’m comuniquen els nous projectes que s’inicien. L’esborro sense mirar-ho, tot i que alguna vegada hi pot haver un projecte interessant o d’alguna persona a qui conec i que potser, en altres circumstàncies ajudaria.
Per això os deia al principi que era molt important que en el darrer, el de a l’Escola, Terres de l’Ebre hi estiguen implicades dues nebodes. De no haver estat així, de ben segur que no hi hauria participat.
És una pena, però aquesta és la realitat de les meves contribucions als projectes culturals que han buscat micromecenatges per a poder tirar endavant.
