MÉS IMPOSTOS PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA?

L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat que apujarà l’IBI un 10% i la taxa d’escombraries un 36% per a l’exercici 2024. L’IBI es el principal impost que gestiona l’Ajuntament i, per tant una de les principals fonts d’ingressos del municipi. En canvi la taxa d’escombraries només hauria de recaptar l’import del servei. De la pujada del 36% a priori en podem extreure dues conclusions: o bé ha estat molt desfasada durant anys o bé el consorci supracomarcal que gestiona el servei de recollida d’escombraries (COPATE) ha incrementat considerablement el cost per motius que desconec. Fa molts anys que em preocupa més la meva qualitat de vida i la de les persones que m’envolten que no les grans inversions que es puguin fer a la ciutat. Penso que la qualitat de vida està en els petits detalls que millorarien considerablement l’aspecte d’Amposta i que la convertirien en una ciutat més amable de cara la seva ciutadania però també de cara els forasters que ens visiten. Però aquestes mesures que reclamo sovint mai les he vist. Alguns dels llocs més descuidats son els parcs i les zones arbrades i enjardinades. És evident que l’empresa encarregada de fer-ne el manteniment no compleix el contracte que va signar amb l’ajuntament o bé hi ha llocs que estan fora d’aquest contracte, la qual cosa seria del tot incomprensible. Sovint he denunciat l’estat d’abandonament que pateix el parc municipal. A Amposta es coneix com el parc municipal el que hi ha entre Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal. És el parc més antic d’Amposta i també el més cèntric i per la seva situació molt concorregut. Per tant, com ja n’he parlat altres vegades, avui us parlaré del parc de darrere del frustrat centre comercial, al costat del cementiri. Aquest parc ja va néixer amb mal peu. Durant els anys de l’especulació immobiliària es va projectar un gran centre comercial al voltant del supermercat Carrefour. En veure la poca rendibilitat, els locals comercials van anar tancant poc a poc i el mateix va acabar fent fet el gegant del comerç francès. Allà on s’havien de lligar els gossos amb llonganisses va acabar sent la crònica d’una mort anunciada. Al darrere d’aquella infraestructura s’hi va projectar un gran parc, amb una font rústica on l’aigua circulava per una mena de canal al llarg d’uns 100 metres. A un costat s’hi van plantar palmeres entre les que circulava un petit passeig amb bancs i papereres. L’altre costat, el que dona al cementiri, es va reservar a zona per a passejar els gossos. Des de la seva inauguració ja han passat 12 anys i, pràcticament mai cap ajuntament ha tingut la més mínima cura d’aquest espai. Actualment l’estat d’abandonament és alarmant. Allà on hi podria haver plantes i flors (al principi hi havia romers però els van arrancar) està ple de males herbes. Les palmeres no es poden, el passeig està ple d’excrements de gossos i davant dels bancs s’amunteguen les burilles. Per la font ja no hi baixa aigua... Algú podria pensar que és per no malbaratar-la, però aquesta situació és anterior a l’episodi d’extrema sequera que s’està vivint. Ara, dintre de la font i pels seus voltants s’hi poden veure llaunes de refrescs i botelles de begudes alcohòliques fruit de les ‘festes’ que s’hi fan.

DOBLEMENT INTRIGAT

Un amic m’envia un missatge de Whatsapp amb una foto amb una foto nocturna d’un carrer d’Amposta. A la foto a part de veure’s la vorera, un banc, una tanca i algun arbre, també si veu un herbassar entre el banc i la vorera. Per aquells que coneixem Amposta, la foto en sí no ens aporta res de nou, res que no coneguem ja que els carrers, avingudes, places, passeigs, etc. de la nostra ciutat estan plens de males herbes que creixen per allí on poden, normalment entre les juntes que s’obren entre el morter o quitrà on hi ha una mica de terra. Ara bé, el sorprenent és el comentari: No les lleven perquè ajuden a crear ‘microecosistemes’. Qui en dona més? No fa gaires dies jo mateix vaig penjar unes fotos on també es podia veure unes grans herbes que havien crescut entre la junta que deixa el quitrà del carrer i la vorera. Casualment (o no), passats uns dies algú va arrencar les més altes, les que més es veien, però no les més menudes i no eren poques... El passat dissabte vaig trobar a un amic que venia de comprar pa amb el diari el País baix el braç. Ens vam aturar i vam començar una petita conversa. Durant la mateixa me va dir que la seva esposa també s’havia queixat dels grans herbassars que hi havia per tota Amposta i li havien dit que era per crear ‘microecosistemes’... I ja en van dos que hem diuen el mateix! Casualitat? No crec amb les casualitats... Al menys en coses com aquesta... Per tant he de pensar que és la resposta oficial que es dona des de l’Ajuntament: Quan algú es queixí de l’herba dels carrers els hi dieu que és per crear ‘microecosistemes’... No serà perquè pels voltants d’Amposta no hi ha herba suficient per a que els organismes vius puguin desenvolupar-se amb tota normalitat... I aquí arriba la meva primera intriga. En un ecosistema s’hi poden crear una quantitat indefinida de plantes i animals que hi fan els seu hàbitat. Allí s’hi poden reproduir des de mosquits i mosques negres fins a escarabitxes, rates i caragols. Per tant, m’agradaria tenir més informació per a poder-vos-la explicar... Però no la tinc... A les passades eleccions el partit que governa l’Ajuntament d’Amposta Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya (EA-ERC) va aconseguir 16 dels 21 regidors que té l’Ajuntament. I venia de repetir majoria, ja que 4 anys abans n’havia aconseguit 11. Les expectatives creades pels seus conciutadans eren molt altes. Un partit amb una majoria tan amplia té les mans lliures per a poder aplicar les seves polítiques sense que l’oposició pugui dir pràcticament res. Però en un moment donat, aquest avantatge se’ls hi pot girar en contra, perquè quan es comet un error, l’envergadura del mateix pot arribar a ser monumental i no tens a qui donar les culpes. Si Amposta està plena d’herbes, s’ha de buscar els culpables entre l’equip de govern. Però el problema d’Amposta no només son les herbes, sinó la gran quantitat de deixalles que es diposita fora dels contenidors, la quantitat de brossa que hi ha per tot arreu, les estridències que produeixen les motos, la xerrameca de les terrasses dels bars passades les 12 de la nit, etc., etc. Certament totes les anomalies que he enumerat venen d’èpoques pretèrites, de quan CiU governava Amposta, però és que l’actual equip de govern no ha mogut un dit per a solucionar-les. I es clar, vista la resposta que donen per a justificar els herbassars, si et queixes per la resta també poden arribar-te a contestar qualsevol ocurrència que els hi passi pel cap en aquell moment. Diuen que ERC està governant de la mateixa manera que abans ho havia fet CiU. Segurament per això va obtenir la gran majoria que li van donar els votants d’Amposta (els que tradicionalment els havien votat i una gran part dels que votaven CiU). Però igual no en tenen prou i si juguen la carta del ecologisme amb els seus ‘microprojectes’ de ‘microecosistemes’ potser pensen en esgarrapar uns quants vots més dels sectors més ecologistes... Ves a saber! La meva segona intriga és conèixer els veritables motius del perquè no s’actua amb més contundència contra l’incivisme i l’estat d’abandonament que pateix la nostra estimada Amposta.

JA NO FAIG (NI FARÉ) MÉS FOTO DENÚCIA

Amposta des dels peus del Montsianell. 

Vaig sentir una punxada al peu i va començar a sortir-me sang... Anava amb sandàlies de goma de sola prou gruixuda. Aproximadament d’un centímetre. Vaig pensar que alguna cosa m’havia entrat, segurament una pedreta... Però si me va fer un trau al peu potser se tractava d’un vidre...

El matí següent tenia la zona una mica inflada i m’havia sortit un blau. A part del trau, evidentment...

De tant en tant, mentre portava aquelles sandàlies notava alguna punxada... Passava la ma per dintre per a veure si havia alguna cosa enganxada i no trobava res... Fins que un dia vaig fer l’operació inversa: vaig començar l’exploració de la xancleta a partir de la sola. Vaig descobrir que estava tallada. Llavors la vaig força per obrir el trau. Havia un trosset de vidre. El vaig haver de treure amb la punta d’un ganivet.

---

Xafar un vidre anant pel carrer és relativament fàcil. Sobre tot si vas per la nit a una zona de contenidors de brossa. Per terra t’hi pots trobar qualsevol cosa... Qualsevol, fins i tot la més inversemblant. Me pregunto per a que tants d’avisos i alguna campanya de conscienciació per a que la gent segueixi fent el que li dona la gana...

La setmana passada, per la nit, prop les 12, quan acostumo a fer l’última sortida amb la meva gosseta, una mare i un fill (suposadament), amb un carro de supermercat portaven fustes i les van deixar al costa dels contenidors.

Darrerament també he pogut veure un televisor de plasma de grans dimensions, un tamboret, cadires, un calefactor i sobre tot bosses... Moltes bosses deixades fora dels contenidors tot i la prohibició de fer-ho.

Durant molt de temps vaig publicar cada dia una foto denúncia sobre aquelles situacions que veia per Amposta i que no m’agradaven i que de ben segur que no deuen d’agradar a una majoria d’ampostines i ampostins. I no només de la brutícia que segueix havent-hi, sinó també, principalment, de les infraccions de transit visibles per tots... Fins el 4 d’agost.

El 4 d’agost de 2018 va marcar un abans i un després. Aquell dia vaig patir un accident a la Fontcalda i me vaig trencar el coll de l’húmer del braç dret, la qual cosa me va impedir poder fer qualsevol tipus d’activitat amb l’ordinador i el mòbil. Des d’aquell dia no he tornat a penjar cap foto denúncia més.   

Què vaig treure’n de penjar-les? Absolutament res. Qui estava d’acord amb mi me recolzava i fins i tot hi havia gent que m’enviaven fotos fetes per ells per a que les pengés. En canvi n’hi havia d’altres, els palmeros, que tots els partits del govern ne tenen, que van arribar a l’insult i la desconsideració. I es clar, ara, veient els darrers resultats electorals, tot fa pensar que el nombre de palmeros s’ha multiplicat.

Sembla ser que els votants d’Amposta estan més interessats en altres coses (me pregunto quines) que veure la seva ciutat endreçada i cívica.

I no... No sé pot anar contra el món. Si ho fas, ets rar i té senyalen quan passes.  

Per cert, parlant de vidres, davant de Recanvis Gaudí, a l’avinguda de Catalunya, sobre la vorera hi havia una ampolla trencada. Durant dies, cada vegada que passava per allí la veia i li havia de dir a la meva gosseta que s’hi apartés. Igual encara hi està!      

PER ALGUNA COSA SE COMENÇA

Un exemple d'allò que no s'hauria de permetre. 

Quan ja estem a les acaballes de la legislatura, el govern municipal d’Adam Tomàs sembla que ha començat a posar fil a l’agulla en el tema dels aparcaments de cotxes.

La nit passada, prop les 12, mentre feia l’última sortida amb la meva gosseta Electra, me’n vaig adonar que un cotxe aparcat a la part de dalt de l’avinguda Catalunya tenia un paperet enganxat  al parabrises.

Encuriosit el vaig desenganxar i el vaig llegir. Era un avís de la policia municipal advertint-lo que tenia el cotxe mal aparcat (indicava el tipus d’infracció) i que era susceptible de ser multat. Ja era hora! –vaig pensar-.

Tot i que hi havia molts altres cotxes aparcats en llocs no permesos pels codis i normes de circulació, a cap d’altre vaig observar que tingués cap paperet d’advertiment.

Han passat quasi 4 anys des de que l’actual equip de govern va prendre possessió del càrrec i tot i que en reiterades ocasions han manifestat que volen millorar l’estat de la via pública (estic parlant no només de temes que afecten a la circulació rodada, sinó també de tot el relacionat amb la brutícia), la veritat és que s’han pres molt poques mesures per a solucionar-ho i les que s’han pres han tingut una efectivitat zero.   

DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 3

De Faro a Diari de Tarragona.

GOSSOS NO, GOSSOS SÍ

A la pàgina de Facebook Digues la teva, ahir va començar un intens debat sobre portar els gossos a la platja. Tot va començar per una publicació a la mateixa xarxa social de la policia local d’Amposta que va dir que se sancionaria els animals de companyia que anessin a la platja dels Eucaliptus ja que la vigent normativa ho impedeix.

Hi van haver molts comentaris i crec que tots favorables a que els gossos puguin gaudir d’un espai per estar amb els seus amos a la platja. La majoria dels comentaris afirmaven que els humans som molt més bruts que els gossos o qualsevol altre animal domèstic. Raó no els hi falta. Només cal adonar-se’n de com està la ciutat cada dia. Vull recordar la màxima: No és més net aquell que més neteja, sinó qui menys embruta.

EL GOVERN DEL PSOE ATRAPAT ENTRE DOS FRENTS

El Govern de Pedro Sánchez no ho tindrà gens fàcil. Mentre els independentistes li reclamen una consulta vinculant, els partits de la dreta-dreta espanyola li demanen més ma ferma contra els secessionistes.  

De la reunió de dimecres, la ministra Batet, va dir que hi havia en marxa un pla català, mentre que el conseller Maragall nega que se parlés de cap pla. Qui diu la veritat i qui ens enganya? Com sempre cadascú creurà el que voldrà.

Personalment me crec més a Maragall que no a Batet. Al menys de que aquesta fos tan subtil que ho deixés anar sense concretar res de res.

La situació que està vivint Catalunya des de fa uns anys, no se solucionarà mentre no hagi un referèndum d’autodeterminació i vinculant. Ja sé li poden donar voltes amb més finançament, amb més competències o amb més autogovern. La posició dels independentistes és ferma i no canviarà, ja que hi ha sectors molt durs que pressionen els polítics per a que sigui així.

Difícil sortida, però no impossible.

ADÉU ROS, ADÉU

Àngel Ros, l’alcalde de Lleida dels darrers 14 anys se’n va abans de que l’any que ve els seus conciutadans el facin fora. De fet, després de les eleccions de 2015, ja ho va tenir força complicat per a continuar amb l’alcaldia de la Paeria. El PSOE va guanyar les eleccions aconseguint 8 regidors d’un total de 27, perdent-ne 7 respecte als anteriors comicis del 2011.

Una de les causes va ser les diferències manifestes amb la qui va ser la seva estreta col·laboradora Marta Camps que va denunciar el encara alcalde per irregularitats en el cobrament de dietes.

Ros anirà d’ambaixador a Andorra després de no haver pogut aconseguir ser secretari d’estat per a la Societat de la Informació.

Tot i militar durant anys al mateix partit, sempre he mostrat la meva animadversió cap un polític que reclamava més aigua del riu Segre per als regants del canal Segarra-Garrigues, la qual cosa perjudica directament el Delta i el seu ecosistema.  

LA CIUTAT QUE VOLEM (LA CRÒNICA)

Carrer de Madrid. 

Després de donar-hi moltes voltes i canviar de títol més d’una vegada la meva secció de fotos denúncia, al final vaig trobar-ne un que, des del meu punt de vista, me sembla el més adequat: La ciutat que volem. L’anterior a aquest era El poble que volem, però un amic del Facebook me va dir que si som ciutat, hauria de canviar el nom. El vaig canviar i punt, tot i que sovint penso que ens semblem més a un poble que a una ciutat. Per a ser ciutat no n’hi ha prou en portar el títol (atorgat per un Borbó per cert) Les ciutats s’han de fer dia a dia. I com s’han de fer les ciutats? És tot un conjunt de coses: organització d’actes i esdeveniments per a que els puguin gaudir els seus habitants, però també la gent de fora, dotar-la de bons equipaments, tant esportius com culturals, un comerç viu que doni resposta a les necessitats de tothom, crear llocs de treball estables, fer-la més cívica, agradable i habitable, etc.

Avinguda de Catalunya.

Però per què, finalment, vaig optar pel títol de La ciutat que volem? Perquè després d’anys denunciant l’incivisme imperant sobre tot en allò que respecte a la neteja i la circulació, la situació no ha canviat gaire per no dir gens. Per tant, tenim la ciutat que volem, la que ens mereixem! Si la volguéssim d’una altra manera segurament tothom faria una mica més del que està fent ara mateix per a millorar-la.

Aquest escrit és com a conseqüència d’un debat a tres bandes que vam tenir l’altre dia a la pàgina Digues la teva. De fet els tres que vam debatre defensàvem el mateix: una Amposta més neta. És què es pot defensar una altra cosa? Jo crec que no, però hi ha molta gent que encara  justifiquen les situacions que sovint denuncio.

-Si deixen les bosses fora perquè el contenidor devia d’estar ple... (Aquesta és una de les darreres excuses que he llegit)

Tot i que en algun contenidor diu que deixar les bosses de brossa fora pot ser sancionat fins a 300€... També s’adverteix que els voluminosos s’han de portar a la deixalleria o bé fer ús del servei gratuït que ofereix l’Ajuntament. Però ni així... Hi ha gent que sembla que no sàpiguen llegir... O no ho vulguin veure...

Carrer de Brasil.

Un dels temes que va sortir al debat va ser el dels agents cívics que van actuar per Amposta durant uns mesos. Els agents cívics van començar a actuar a principis d’agost (damunt de festes) i si estic ben informat, van acabar la seva tasca a finals d’octubre. Per tant, 3 mesos d’activitat. No sé si és molt, poc o suficient, però me sembla que una vegada creades aquestes places s’haurien de mantenir si els resultats són òptims i sinó ho són, buscar d’altres solucions més escaients.

Quan els agents cívics van començar a actuar, des de l’ajuntament se li va donar publicitat per les xarxes socials, així com també els mitjans de comunicació territorials sé van fer ressò de la notícia. Però si és veritat que aquests llocs de treball han estat amortitzats, trobo que també s’hauria de dir, així com els motius que han portat a prendre aquesta decisió.

Un dia, a mitjans d’agost, vaig parlar amb un dels que estaven treballant d’agents cívics. Va ser ell qui va treure la conversa. No sé si perquè volia esplaiar-se o bé perquè intuïa que tard o d’hora faria ús d’aquella conversa. En resum me va dir que el feien fora perquè, segons les autoritats municipals, donava massa feina a la brigada...  

La feia d’agent cívic no consta només en vigilar les illes de contenidors i informar els ciutadans de com fer-ne un bon ús, també es tracta d’identificar totes aquelles mancances que pot tenir la ciutat en matèria de barreres arquitectòniques, desperfectes a les voreres i calçada, parcs i jardins, etc. L’arranjament d’algunes d’aquestes coses són competència de la brigada i d’aquí que, segons ell, li diguessin que donava massa feina.

Bé sigui per una cosa o bé per l’altra, és que ens trobem en la mateixa situació que estàvem quan l’actual equip de govern va prendre possessió del seu càrrec allà pel mes de juny de 2015... I igual o paregut a fa 10, 15 o 20 anys. En definitiva: No canvia res... Però res de res...  

Acabaré amb una anècdota que me van explicar ja fa uns quants anys. Un visitant se trobava dintre del mercat municipal quan li va sonar el mòbil. Sembla ser que el seu interlocutor li va preguntar on es trobava i aquesta va ser més o menys la resposta:

-Estic a Amposta, una ciutat molt bruta i desendreçada.

Aquesta és la sensació que s’emporten aquells que ens visiten. A mi no m’agrada... No sé si a tu, amic lector, t’agrada que pensin així de la teva ciutat? 

ELS GOSSOS I ELS PORCS DELS SEUS AMOS

La nostra gosseta Electra de vacances a Burgos.

Fa unes setmanes, l’Ajuntament de Mataró va aprovar una ordenança per la qual els propietaris dels gossos havien de ruixar les pixades que aquests feien als espais públics de la ciutat.

En llegir la noticia al diari que compro cada dia, una companya de treball me va dir:

-Mira que fica el diari! Ho trobo bé... S’hauria de fer a tots els pobles.

Us he de dir que la meva companya no té gossos ni ne tindrà mai i fins i tot els hi té fòbia; fins el punt que quan la vaig conèixer portava un espantador a la seva bossa de ma.

Primer que res cal separar (en aquest cas) els que tenim gossos dels que no ne tenen. Evidentment els que no tenen gossos, normalment són més pudents del necessari. Per a la gran majoria el gos com animal de companyia no hauria d’existir.

Quan un té un gos l’ha de tenir en condicions. Es a dir, a part de cuidar-se’n tot el necessari, també ha de ser-ne responsable i, per tant, portar-lo lligat sempre que vagi per un lloc públic i recollir els excrements i dipositar-los als llocs adequats. Si un dia l’ajuntament crea una ordenança per la qual s’ha de ruixar la pixada, no quedarà més remei que fer-ho.

Dit això vull fer constar que no pixen igual els gossos que les gosses. Mentre els gossos ho fan a llocs verticals (parets, rodes de cotxe, fanals, etc.), les gosses ho fan al terra, preferentment a l’herba.

Sempre se parla de gossos educats. Normalment són els que no embruten quan estan a llocs tancats. Però s’hauria de parlar molt més de propietaris educats i, desgraciadament d’educació cívica ne fa falta molta. Només cal anar pel carrer per adonar-te’n l’incivisme d’una bona part dels propietaris dels gossos.

Tere donant-li aigua a Electra sobre la muralla de Lugo. 

Ara bé, s’equivoquen tots aquells que fan recaure tot el problema de la brutícia de la seva ciutat o poble als gossos o als seus amos. La inexistència de gossos no té perquè anar lligada amb la pulcritud de les ciutats i pobles. Més enllà de l’existència de gossos, seguiran havent-hi persones brutes.

Amposta és un clar exemple d’això que estic dient. Pels carrers no només hi ha excrements de gos, sinó també papers i tota mena de deixalles (llaunes de refresc, envasos diversos, vidres d’ampolles trencades, burilles de cigarreta, bosses amb excrements de gos...)

Segurament els propietaris de gossos porcs, també ho són a l’hora d’embrutar els espais públics, però atribuir-ho tot a ells seria una fal·làcia.

Per tant no hem de culpar només els propietaris dels gossos de la brutícia que hi ha als espais públics i illes de contenidors, sinó a una part important de ciutadans que no tenen cura pels espais comuns. Ens casos així sempre té pots fer una pregunta: Tenen igual de brutes les seves respectives cases?

Ser nets o ser bruts és, sobre tot, qüestió de cultura i després d’educació. Només he visitat 3 països estrangers: Andorra, Croàcia i França. I us puc dir que a Croàcia els carrer i places estan impol·luts. I fa pocs dies hem tornat de vacances de Galicia i us puc assegurar que les seves ciutats i pobles també està molt més nets que els catalans.    

Què han de fer les nostres autoritats municipals davant d’aquestes actituds? Prendre mesures eficients. Amb una campanya de conscienciació cívica de tant en tant no n’hi ha prou. De vegades se parla d’agents cívics, però no ho acabo de veure... Hi hauria que els engegaria a fer punyetes de males maneres a les primeres de canvi. I si ets voluntari i damunt t’han de dir coses desagradables, la veritat és que no surt a compte...  

El problema que tenen les nostres autoritats és que:

1r. S’han vist desbordats per la situació.

2n. No acaben de tenir clar com mirar de solucionar el problema.

Per tant, molt me temo que de porcs solts ne seguiran havent-hi durant molt de temps, tinguin o no tinguin gos.  
  

MÉS INFORMACIÓ: 

http://www.elperiodico.cat/ca/cornella/20170727/cornella-multara-propietaris-gossos-adn-excrements-6194098

Ho heu entés?