PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘CONTRA LA GRAVETAT’, DE KEVIN PRADOS

No és habitual que un llibre es presenti a un local d’assaig d’una colla castellera.

Aquest fet que podríem qualificar d’extraordinari va passar el passat dimecres dia 22, vespra de Sant Jordi, al local de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

La raó és que el llibre té un subtítol que clarifica el motiu del lloc escollit, ‘La filosofia dels castellers’. Per tant, és molt apropiat que un llibre d’aquesta temàtica es presenti allí on una colla castellera assaja els castells que es portaran a plaça a la següent diada.

Kevin Prados és filòsof, està graduat en filosofia per la Universitat de Barcelona i exerceix de professor de secundària. A part d’això, Kevin Prados va ser cap de colla dels Nens del Vendrell, una de les dues colles padrines de la nostra durant les temporades 2015, 2024 i 2025. És el seu primer assaig de filosofia.

La presentació va ser un diàleg interessantíssim entre l’autor i Dani Martí, professor de català i vicepresident de la nostra colla castellera.

 

RESSENYA DE LA CONTRAPORTADA

L’emoció dels castells convertida en una reflexió filosòfica. Un assaig que es llegeix com una novel·la, una confessió i una festa.

Un cos damunt d’un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració, l’enxaneta que s’enfila fins a tocar el cel. A contra la gravetat, Kevin Prados parteix d’aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se que vol dir ser casteller avui i perquè continua emocionant-nos. No parla només d’una tradició, sinó d’una manera d’estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.

Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l’ésser humà. En l’esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l’altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l’individu.

Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Letícia Dolera (1) i il·lustracions originals de Marina Barberà.  

El llibre ha estat editat per Arpa i la primera edició és del febrer de 2026.

(1)   Letícia Dolera és una actriu, guionista, directora de cinema i escriptora catalana.

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA GABRIEL ESCRIU A LES ROSELLES D’ERNESTO CID RODRÍGUEZ

A la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta es va presentar divendres passat la novel·la costumista ‘Gabriel escriu a les roselles’ de l’escriptor planer Ernesto Cid Rodríguez.

Més que una presentació va ser una ‘representació’, per dos motius. El primer és perquè el llibre va ser publicat fa tot just un any i les primeres presentacions (n’hi van haver dues perquè l’aforament del local no va poder absorbir tot el públic que desitjava estar-hi present) i, per tant, com passa amb les pel·lícules, quan s’estrenen per segona vegada que se’n diu la reestrena, també podríem parlar en aquest cas de ‘(re) presentació’, i el segon, perquè l’acte en sí mateix no va ser convencional, com acostumen a ser-ne la majoria, sinó que hi van haver interpretacions musicals al piano a càrrec del professor del conservatori de Tortosa Josep Vidal Arasa, de mare planera, i també poesia, i per tant, hi va haver-hi una representació per part d’unes persones que van omplir la sala d’emotivitat.

L’acte va comptar amb la participació de Joan Baptista Beltran Reverter, investigador, activista cultural i estudiós canareu, expert en les guerres Carlines i la guerra Civil Espanyola, que va contextualitzar el moment històric de la novel·la. 

Tere Giné, directora de la Plana Ràdio, va fer de mestressa de cerimònies i, amb les seves preguntes incisives, va aconseguir que l’autor expliqués vivències personals molt entranyables i transcendentals de quan estava recopilant la informació necessària per a escriure el llibre.

La novel·la està inspirada en Gabriel Cid Múria, un jove planer, germà bessó del iaio d'Ernesto, que va haver de fugir cap a França per les seves idees esquerranes. Abans, però, va passar per la presó de Pilats de Tarragona i posteriorment, ja a França, pels camps de concentració d’Argelers i Barcarès. Finalment, detingut pels nazis, va ser deportat a Mathausen i, finalment, a Gusen, on va morir el 23 d’agost de 1941.

Malgrat l’inqüestionable contingut històric, segons l’autor, es tracta d’una la novel·la costumista, ja que retrata la societat rural de Santa Bàrbara (en temps de la II República se li va canviar el nom per les Planes del Montsià) durant els anys que van precedir la Guerra Civil Espanyola i més tard, durant l’estada de Gabriel a França, també de la societat rural del país veí, concretament a la població de Labastide-de-Lévis, al costat del riu Tarn, entre Tolosa de Llenguadoc i Albi. 

 

RESENYA DE LA CONTRAPORTADA

Quan Gabriel marxa de les Planes del Montsià no podia ni somiar que tornaria a enamorar-se a la França envaïda pels nazis. El camí estarà farcit d’adversitats  per a un llaurador amb el seu volum inseparable de Lectura i treball sota el braç. Creuarà a contracor els Pirineus, igual com una altra planera repudiada pel seu poble matern, Santa Bàrbara, per dos grans pecats comesos: ser esquerrana i dona separada. Ella és Carme Ballester Llasat, primera dama de Catalunya, muller del president Lluís Companys.

Detingut al front de l’Ebre, Gabriel passarà per la presó de Pilats, els camps de concentració d’Argelers, Barcarès, estacions de tren... Fins que una infermera li generarà esperança, com ho fa una rosella quan lluita per la vida al bell mig de la adversitat que ho envolta tot. Una història d’amor protagonitzada per un home  amb valors, coherent i valent, virtuts que només li podien presagiar un destí profundament tràgic.

Símbol d’una personalitat resilient, Gabriel perdrà la seva identitat humanitzadora, substituïda pels guarismes freds a l’esquena d’una camisa de ratlles en camps d’extermini del Tercer Reich: Estrasburg, Mauthausen i Gusen.

Els camps de roselles evoquen una bellesa desbocada, però ens recorden també la fragilitat de la vida, com d’efímer potser tot i, alhora, simbolitzen el record als herois en temps convulsos, com el nostre protagonista, Gabriel.

Una minuciosa història literària que arrenca a finals del segle XIX  i que ens recorda que de vegades només mirant enrere tenim les respostes per al endemà. Un retrat etnogràfic excepcionals, una memòria històrica en forma de ficció novel·lada fonamentada en fets reals.  

 

L’APUNT FINAL

El passat mes de desembre, en un viatge a Àustria organitzat per Terra Enllà, vam visitar el castell de Hartheim i els camps de concentració de Mauthausen, Gusen i Ebensee, tots ells llocs tètrics que només veure’ls ja et fan ficar la pell de gallina, ja què, allí, els nazis vam cometre les atrocitats més horroroses.

Durant la visita al camp de Gusen, en una mena de cobert que hi ha fora del que és el memorial pròpiament dit i, on hi ha dos forns crematoris, les parets estan plenes de plaques que recorden alguns dels que allí van morir. Entre aquestes plaques, dues em van cridar l’atenció perquè les persones a qui s’homenatjava eren originaris de les Planes del Montsià, Joan Bel Zaragozà i Gabriel Cid Múria, Xima, i sota el nom d’aquest, com una mena d’epitafi, en record al llaurador que va ‘escriure a les roselles’.

En aquells moments no vaig comprendre el significat de la frase, ja que desconeixia el llibre que Ernesto Cid havia publicat uns mesos abans. El dubte el vaig poder resoldre gràcies a l’amic Juanito Boronat, que un dia, mentre estava collint espàrrecs prop de Santa Bàrbara, me’l va regalar.

La novel·la ha estat publicada per Onada Edicions de Benicarló i la primera edició és de l’abril de 2025.

MARIA PEROLADA PRESENTA EL SEU LLIBRE A BARCELONA

El passat 24 de gener, la jove escriptora ampostina Maria Perolada Martín va tenir l’honor de ser convidada per l’Amical Mauthausen a presentar el seu llibre ‘Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica’ a l’Espai Memorial de la presó Model de Barcelona.

Cal recordar que Cinteta Rodríguez Tomàs, filla de la Galera, va ser una lluitadora antifeixista enrolada en la resistència francesa durant la II Guerra Mundial. Va ser empresonada i deportada als camps de concentració de Ravensbrück i Neuengamme. Va rebre diferents reconeixements i distincions entre les quals destaquen dues Legions d’Honor atorgades per la República Francesa.

(Fotos lliurades per Maria Perolada Martín). 

VIDA A L’EBRE, ‘PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS’

Acabo d’arribar de la biblioteca d’Amposta on l’amic Vicent Pellicer Ollés acaba de presentar el llibre de fotografia Vida a l’Ebre ‘Parlo d’un riu mític i remorós’. La presentació ha anat a càrrec de Tomàs Camacho Molina. Per aquells que encara no coneixen l’autor els hi he de dir que es tracta d’un magnífic fotògraf de natura, però també escriptor, poeta i activista cultural. Ha publicat diferents llibres d’aquesta temàtica com ara Les fonts del Port, Diari de natura, Caminades pel massís del Port: emboscades de tardor meravellosa: el Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat, Paisatges de l’Ebre, el Delta i el Port, Guia de les Terres de l’Ebre, El Delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, etc., etc. Ha guanyat diversos premis com el Ramon Salvador Montoriol, el Joan Cid i Mulet o el Jordi Cartanyà de turisme. El llibre que avui ens ha presentat a Amposta va ser un encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i ens fa un recorregut al llarg del tram català del riu, des de Riba-roja d’Ebre fins a la desembocadura acompanyat de versos del gran poeta tortosí Gerard Vergés. Afirma Vicent que hi surten tots els pobles per on passa l’Ebre, fins i tot aquells on el nucli urbà no toca al riu. La publicació ha anat a càrrec de la Editorial Cossetània i el preu de venda és de 38€ ja que es tracta d’una magnífica edició. El pròleg és del Conseller Roger Torrent.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘FLORENCIO PLA “LA PASTORA”, LA DIGNITAT ROBADA’ DE ELENA SOLANAS

Divendres 2 de febrer es va presentar a la seu provisional de la biblioteca d’Amposta el llibre ‘Florencio Pla “la Pastora”, la dignitat robada escrit per sa neboda Elena Solanas després d’una minuciosa recerca de més de 19 anys sobre la vida i els fets que envoltaren el mite del maqui més famós. La presentació va anar a càrrec del professor i escriptor Emigdi Subirats. He de dir que vaig anar a la presentació amb una certa expectació al pensar sobre el què podria aportar-nos de nou aquest nou (valgui la redundància) llibre sobre la Pastora ja que, com tothom sap, sobre aquest personatge s’ha escrit molt i fins i tot s’han fet diversos documentals. La primera sorpresa me la vaig emportar en veure que Emigdi Subirats no feia una presentació a l’ús, sinó que ho va fer de forma teatralitzada es a dir, fent un monòleg explicant com es va forjar el mite de la Pastora, de la seva ambigüitat sexual, de com es va fer maqui tot i no tindre conviccions polítiques, etc. També va ser inusual que durant la presentació del llibre per part de l’autora intervingués en diverses ocasions per a preguntar-li detalls que considerava importants per a comprendre l’evolució de Teresa (que va ser el nom que li van posar al néixer) fins convertir-se en Florencio. Elena Solanas va explicar el motiu que la va portar a realitzar la minuciosa recerca i que no és un altre que recuperar aquella part de la història de la seva família que els hi havia robat al llarg de molts i molts anys. Aquesta recerca la va fer amb la col·laboració inestimable de l’eminent historiador Raül González Devís expert en la temàtica dels maquis. Em sembla que la millor manera d’explicar el contingut d’un llibre és reproduir l’epíleg del mateix: El franquisme va convertir ‘la Pastora’ en un dels seus principals enemics a batre. Però què en sabem de Florencio Pla Meseguer? Malauradament encara perdura el mite cruel que va imposar la crònica negra del règim. En aquest llibre, la seva neboda Elena Solanas dona veu per primera vegada a la seva família amb un relat emotiu i vivencial en què explica com ha batallat, amb tota una xarxa d’activistes, acadèmics, associacions de base i veus de la cultura, per a recuperar i dignificar aquesta extraordinària història de repressió i supervivència. Un llibre únic i necessari, també, per a posar llum sobre el patiment i la humiliació que van patir la resta dels familiars. Amb una primera part introductòria escrita pel reconegut historiador Raül González Devís, especialista en la resistència guerrillera a l’interior valencià, en aquestes pàgines recorrerem testimonis, masos i el paisatge dels Ports on es va criar Florencio Pla Meseguer, ‘la Pastora’, per a endinsar-nos en la seva inaudita biografia des del vessant més humà. Un pas endavant per reparar i restituir la memòria de la gent treballadora i humil del nostre país que va patir la implacable i sistemàtica repressió de la dictadura militar. El llibre està editat per Sembra llibres, amb introducció del propi Raül González Devís. La coberta ha estat il·lustrada per Patrícia Cruz. La primera edició és de febrer de 2023 i els seus cost és de 19€.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRÀNSITS + POSTALS DES DE L’EIX DEL MAL

Divendres passat, a la seu provisional de la Biblioteca d’Amposta ubicada a l’Oficina de Turisme (Espai Ebre Km 0) es va presentar el llibre d’assaig ‘Trànsits + Postals des de l’eix del mal’ del cooperant i documentalista (així és com ell mateix es defineix) Sàgar Malé Verdaguer. La presentació de l’autor va anar a càrrec del periodista del Perelló Jordi Marsal. Durant l’acte hi va haver un interessant diàleg entre tots dos explicant vivències (algunes d’elles compartides) de les seves estades a països en conflicte com ara Tunísia, Palestina, l’Afganistan, etc.). Per a explicar la temàtica del llibre, res millor que reproduir l’epíleg del llibre. Diu així: Aquest llibre és un recull de cròniques de viatges exteriors (a Tunísia, a Palestina, a l’Afganistan, Al Senegal, a la República Democràtica del Congo o a Uganda) i de viatges interiors (a l’espiritualitat, la música, la infància, la mort). Els retrats dels països són una visió distorsionada des de la meva experiència de viatge. Molts viatges exteriors són, en realitat, viatges interiors, moments de trànsit i transformació. Els articles de la primera part, ‘Trànsits’ tenen com a motiu el fet transcendental en les persones o en els pobles que he conegut. En els de la segona part, ‘Postals des de l’eix del mal’, viatjo per la realitat dels tres països que més he conegut. Són articles publicats a Diagonal, el Inconformista Digital, Cap Gros, Caramella o la Directa. LA METÀFORA DEL SEMÀFOR Un dels temes dels que més es va parlar va ser de Palestina i de la massacre que està patint els seu poble a mans de l’estat d’Israel des de fa més de 3 mesos i on ja han mort més de 25.000 persones, moltes d’elles criatures. Però el racisme del poble israelita cap els palestins ha existit des de que es va crear l’estat hebreu l’any 1948 i una prova gràfica i molt explícita la tenim en un semàfor. Sí, sí, ho heu llegit bé, un semàfor que regula el trànsit en una determinada cruïlla. Per aquella cruïlla hi passen dues carreteres importants. Una d’elles és la que serveix per a entrar i sortir de la franja de Gaza. El temps que tenen per a passar els vehicles que circulen per l’altra carretera (evidentment israelians) és de 2 minuts i mig, mentre que el que regula el trànsit dels vehicles palestins és d’uns 5 o 6 segons...