VIDA A L’EBRE, ‘PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS’

Acabo d’arribar de la biblioteca d’Amposta on l’amic Vicent Pellicer Ollés acaba de presentar el llibre de fotografia Vida a l’Ebre ‘Parlo d’un riu mític i remorós’. La presentació ha anat a càrrec de Tomàs Camacho Molina. Per aquells que encara no coneixen l’autor els hi he de dir que es tracta d’un magnífic fotògraf de natura, però també escriptor, poeta i activista cultural. Ha publicat diferents llibres d’aquesta temàtica com ara Les fonts del Port, Diari de natura, Caminades pel massís del Port: emboscades de tardor meravellosa: el Matarranya, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat, Paisatges de l’Ebre, el Delta i el Port, Guia de les Terres de l’Ebre, El Delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, etc., etc. Ha guanyat diversos premis com el Ramon Salvador Montoriol, el Joan Cid i Mulet o el Jordi Cartanyà de turisme. El llibre que avui ens ha presentat a Amposta va ser un encàrrec de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) i ens fa un recorregut al llarg del tram català del riu, des de Riba-roja d’Ebre fins a la desembocadura acompanyat de versos del gran poeta tortosí Gerard Vergés. Afirma Vicent que hi surten tots els pobles per on passa l’Ebre, fins i tot aquells on el nucli urbà no toca al riu. La publicació ha anat a càrrec de la Editorial Cossetània i el preu de venda és de 38€ ja que es tracta d’una magnífica edició. El pròleg és del Conseller Roger Torrent.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘FLORENCIO PLA “LA PASTORA”, LA DIGNITAT ROBADA’ DE ELENA SOLANAS

Divendres 2 de febrer es va presentar a la seu provisional de la biblioteca d’Amposta el llibre ‘Florencio Pla “la Pastora”, la dignitat robada escrit per sa neboda Elena Solanas després d’una minuciosa recerca de més de 19 anys sobre la vida i els fets que envoltaren el mite del maqui més famós. La presentació va anar a càrrec del professor i escriptor Emigdi Subirats. He de dir que vaig anar a la presentació amb una certa expectació al pensar sobre el què podria aportar-nos de nou aquest nou (valgui la redundància) llibre sobre la Pastora ja que, com tothom sap, sobre aquest personatge s’ha escrit molt i fins i tot s’han fet diversos documentals. La primera sorpresa me la vaig emportar en veure que Emigdi Subirats no feia una presentació a l’ús, sinó que ho va fer de forma teatralitzada es a dir, fent un monòleg explicant com es va forjar el mite de la Pastora, de la seva ambigüitat sexual, de com es va fer maqui tot i no tindre conviccions polítiques, etc. També va ser inusual que durant la presentació del llibre per part de l’autora intervingués en diverses ocasions per a preguntar-li detalls que considerava importants per a comprendre l’evolució de Teresa (que va ser el nom que li van posar al néixer) fins convertir-se en Florencio. Elena Solanas va explicar el motiu que la va portar a realitzar la minuciosa recerca i que no és un altre que recuperar aquella part de la història de la seva família que els hi havia robat al llarg de molts i molts anys. Aquesta recerca la va fer amb la col·laboració inestimable de l’eminent historiador Raül González Devís expert en la temàtica dels maquis. Em sembla que la millor manera d’explicar el contingut d’un llibre és reproduir l’epíleg del mateix: El franquisme va convertir ‘la Pastora’ en un dels seus principals enemics a batre. Però què en sabem de Florencio Pla Meseguer? Malauradament encara perdura el mite cruel que va imposar la crònica negra del règim. En aquest llibre, la seva neboda Elena Solanas dona veu per primera vegada a la seva família amb un relat emotiu i vivencial en què explica com ha batallat, amb tota una xarxa d’activistes, acadèmics, associacions de base i veus de la cultura, per a recuperar i dignificar aquesta extraordinària història de repressió i supervivència. Un llibre únic i necessari, també, per a posar llum sobre el patiment i la humiliació que van patir la resta dels familiars. Amb una primera part introductòria escrita pel reconegut historiador Raül González Devís, especialista en la resistència guerrillera a l’interior valencià, en aquestes pàgines recorrerem testimonis, masos i el paisatge dels Ports on es va criar Florencio Pla Meseguer, ‘la Pastora’, per a endinsar-nos en la seva inaudita biografia des del vessant més humà. Un pas endavant per reparar i restituir la memòria de la gent treballadora i humil del nostre país que va patir la implacable i sistemàtica repressió de la dictadura militar. El llibre està editat per Sembra llibres, amb introducció del propi Raül González Devís. La coberta ha estat il·lustrada per Patrícia Cruz. La primera edició és de febrer de 2023 i els seus cost és de 19€.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRÀNSITS + POSTALS DES DE L’EIX DEL MAL

Divendres passat, a la seu provisional de la Biblioteca d’Amposta ubicada a l’Oficina de Turisme (Espai Ebre Km 0) es va presentar el llibre d’assaig ‘Trànsits + Postals des de l’eix del mal’ del cooperant i documentalista (així és com ell mateix es defineix) Sàgar Malé Verdaguer. La presentació de l’autor va anar a càrrec del periodista del Perelló Jordi Marsal. Durant l’acte hi va haver un interessant diàleg entre tots dos explicant vivències (algunes d’elles compartides) de les seves estades a països en conflicte com ara Tunísia, Palestina, l’Afganistan, etc.). Per a explicar la temàtica del llibre, res millor que reproduir l’epíleg del llibre. Diu així: Aquest llibre és un recull de cròniques de viatges exteriors (a Tunísia, a Palestina, a l’Afganistan, Al Senegal, a la República Democràtica del Congo o a Uganda) i de viatges interiors (a l’espiritualitat, la música, la infància, la mort). Els retrats dels països són una visió distorsionada des de la meva experiència de viatge. Molts viatges exteriors són, en realitat, viatges interiors, moments de trànsit i transformació. Els articles de la primera part, ‘Trànsits’ tenen com a motiu el fet transcendental en les persones o en els pobles que he conegut. En els de la segona part, ‘Postals des de l’eix del mal’, viatjo per la realitat dels tres països que més he conegut. Són articles publicats a Diagonal, el Inconformista Digital, Cap Gros, Caramella o la Directa. LA METÀFORA DEL SEMÀFOR Un dels temes dels que més es va parlar va ser de Palestina i de la massacre que està patint els seu poble a mans de l’estat d’Israel des de fa més de 3 mesos i on ja han mort més de 25.000 persones, moltes d’elles criatures. Però el racisme del poble israelita cap els palestins ha existit des de que es va crear l’estat hebreu l’any 1948 i una prova gràfica i molt explícita la tenim en un semàfor. Sí, sí, ho heu llegit bé, un semàfor que regula el trànsit en una determinada cruïlla. Per aquella cruïlla hi passen dues carreteres importants. Una d’elles és la que serveix per a entrar i sortir de la franja de Gaza. El temps que tenen per a passar els vehicles que circulen per l’altra carretera (evidentment israelians) és de 2 minuts i mig, mentre que el que regula el trànsit dels vehicles palestins és d’uns 5 o 6 segons...

MANEL OLLÉ I ALBIOL BIOGRAFIA COMPARTIDA

El passat divendres 26 d’agost la sala superior del Molí d’oli de Cèsar Martinell d’Ulldecona es va omplir de gom a gom d’amics del professor Manel Ollé que el van voler acompanyar en un dia tan important per a ell com era la publicació de la seva biografia. A l’acte van intervindré Núria Ventura, alcaldessa d’Ulldecona que va presentar l’acte. A continuació ho va fer la Regidora de Cultura Cati Brusca que donà pas al catedràtic de Sociologia de la URV i representant de Onada Edicions, el rossellà Miquel Àngel Pradilla. Tot seguit va prendre la paraula l’ampostí Rafel Haro, professor i autor del llibre que va explicar al públic com es fa ‘coure’ i els motius que el van portar a decantar-se per fer la biografia de Manel Ollé. Per a finalitzar va ser el propi Manel Ollé qui prengué la paraula per a explicar anècdotes i vivències de la seva vida i de la seva obra que ha tingut sempre un denominador comú: Ulldecona. Sempre m’agrada explicar que vaig conèixer a Manel Ollé sobre l’any 1969 (en aquell temps era Manolo) quan encara portava pantalons curts. Va ser a les antigues escoles d’Ulldecona i recordo que de seguida va atraure diversos xiquets que l’envoltaren ràpidament esperant que els hi expliqués alguna cosa. Anys més tard coincidiria amb Manel al Col·legi Sant Jordi de Tarragona, una residència d’estudiants ubicada prop dels instituts i no massa lluny de la plaça Imperial Tàrraco on s’ubicarien les primeres facultats universitàries que, en aquella època encara pertanyien a la Universitat de Barcelona. Manel exercia d’educador al col·legi que era una manera de pagar-se l’allotjament. Va ser aquí on vam establir una gran amistat que ha perdurat al llarg del temps. Per aquest motiu vaig voler estar present a la presentació a l’acte de la presentació de la seva biografia. En sortir de casa, la meva dona em va dir: -I assistiràs a la presentació d’un llibre amb pantaló curt? -I tant! -li vaig respondre- Ho faig en homenatge a Manel!