MÉS I... MILLOR?

‘Quan la cosa no funciona, no ens ve pas de cent milions i com que la bossa sona hem portat a Barcelona les millors cuixes del món...’.

Els més vells de per aquí potser recordareu que el text que encapçala l’escrit forma part de la lletra de Botifarra de pagès que la Trinca va enregistrar quan el Barça va fitxar al gran Johan Cruyff.

Efectivament, quan alguna cosa no va bé, la solució és abocar més calés per a veure si així pot funcionar millor. El problema és quan aquestes coses passen al nostre país o municipi, els diners que s’aboquen de més no surten de les butxaques dels nostres polítics, sovint culpables de la mala gestió que provoca que ‘les coses no funcionin’, sinó dels diners dels contribuents que aportem via impostos.

En poc temps, Amposta ha tret a licitació dos contractes per tal de millorar, des del meu punt de vista, dos dels aspectes que funcionen pitjor a la nostra ciutat i que, segurament, si es fes una enquesta entre la ciutadania, suspendrien. Em refereixo a la neteja viària i la jardineria. Tot i que n’hi ha molts més, com ara els temes crònics relacionats amb la caòtica circulació, l’incivisme patent, etc.  

De tots dos contractes, el que va més avançat és el de la neteja viària, ja que al passat ple es va aprovar la concessió a l’empresa que havia presentat una millor oferta, Fomento de Construcciones y Contratas, pel davant de Romero Polo, una empresa de Lleida amb subseus a Barcelona, Tarragona i Saragossa i que es dedica a ‘serveis integrals de construcció i de gestió global de les necessitats municipals’ i Acciona. Es tracta de la mateixa empresa que feia el servei en els darrers anys. A veure si més calés també vol dir millor servei, perquè fins ara ha estat pèssim. El nou contracte entrarà en funcionament l’1 de setembre.   

Respecte al nou contracte de jardineria, va passar a aprovació pel ple de l'ajuntament el passat 10 de juliol.

En el primer cas, el de la neteja viària, l’increment ha estat d’un 54% respecte al qual hi havia fins ara i, s’elevarà a més de 6 milions d’euros fins al termini del mateix que serà l’any 2031. Sobre el nou contracte de jardineria, el preu de sortida és de 3,27 milions d’euros i els temps de duració també de cinc anys. Aquest segon, gairebé duplica l’actual contracte que es va atorgar a l’empresa URBASER, amb el consegüent desencís que va comportar per a una bona part de la ciutadania. A hores d’ara encara no se sap quines empreses licitaran per la concessió i quina serà, finalment, l’adjudicatària.  

L’alcalde Adam Tomàs justifica el significatiu increment en el nou servei de jardineria i, cito textualment: ‘que permetrà reforçar el servei i adaptar-lo a les necessitats actuals del municipi’.

Anem a pams. D’ençà que Adam Tomàs n’és l’alcalde d’Amposta, o sigui, des de juny de 2015, les zones enjardinades de la ciutat s’han mantingut estables, és a dir, no hi ha hagut un increment de les zones enjardinades. En canvi, ara ens ho volen vendre com ‘una adaptació a les necessitats actuals’. Jo diria que les necessitats actuals són exactament les mateixes que anys enrere, si no és per la degradació soferta durant aquests onze anys a causa de la manca d’atenció per part d’URBASER, com per exemple, el més significatiu de tots, el parc municipal, el de tota la vida...  

El mateix passa amb el servei de neteja viària. En onze anys la superfície urbana no s’ha incrementat, però possiblement la gent és molt més bruta que el que era abans. Si tu veus un terra net, abans de tirar-hi una deixalla, igual t’ho penses dues vegades, però si el terra ja està brut, no ve d’una llauna de refresc més o un paquet de tabac buit.

Quan va començar el primer govern d’EA-ERC em pensava que era impossible que l’Amposta del futur pogués estar més bruta, però he d’acceptar que em vaig equivocar de mig a mig. Veníem d’una ciutat bruta i hem passat a una ciutat degradada.

La culpa, tot i ser de la gent incívica que hi ha a la nostra ciutat, també és de les nostres autoritats que durant tots aquests anys no han posat les mesures correctores necessàries i, perquè no dir-ho, del servei de recollida de residus que de tant en tant sembla que s’estalvien algun viatge. Si portes una bossa de reciclatge a una illa de contenidors i el de la fracció on has de dipositar la bossa està ple i, a continuació, te’n vas a una altra illa i et tornes a trobar el contenidor ple, arribes a la conclusió que qui havia de passar a recollir aquella determinada fracció no ha passat aquell dia.

Per tant, i ja per acabar, més inversió en els serveis de neteja viària i jardineria no significa que a partir de l’entrada en vigor dels nous contractes haguéssim de veure de la nit al dia una Amposta més neta i polida. Una ciutat així només la veurem quan la ciutadania es conscienciï que aquests serveis (com la resta dels que van a càrrec de l’ajuntament) es paguen amb els diners de tots i si cada vegada tenim menys cura de les nostres responsabilitats, irremeiablement, el servei s’anirà incrementant progressivament en cada contracte en detriment a altres béns i serveix que ens podria oferir l’ajuntament. 

JOCS INFANTILS AL CARRER LES PALMES

Suposadament, aquest matí, al tram del carrer les palmes on des de fa una temporada es va tallar la circulació de vehicles de motor, entre el pati del col·legi Miquel Granell i la zona d'esbarjo, s’han pintat a terra uns jocs infantils.

Es pot veure un laberint, un tres en ratlla, dos ‘pisos’ i unes línies que he interpretat que poden ser una mena de gimcana per a bicicletes i patinets.

Cal felicitar a qui ha tingut aquesta idea tan original.

A veure quan ho traurà la Revista Amposta.   

 

ESTEREOTIPS

Grazalema

Quan faig aquest escrit, a Amposta, la ciutat on visc, s’està celebrant el ‘XXI Congreso Nacional del toro de cuerda’, així, en castellà que per alguna cosa és ‘nacional d’España’ i no de Catalunya i, pràcticament tot el que s’ha publicat en referència als actes que es duen a terme durant els dies que dura el congrés està escrit en l’idioma del ‘imperio’, fins i tot les pancartes anunciadores que s’han penjat a diferents indrets de la nostra ciutat. Segons dirien alguns, és la forma d’arribar a més públic.

Per cert, durant la desfilada pels principals carrers d’Amposta, alguna de les delegacions dels pobles representats portava la bandera espanyola. Hi havia cap motiu per a fer-ho? El congrés anava de política o de ‘toro de cuerda’? Després diran que els catalans provoquem...     

El sector més a l’est de la ciutat, el que està al costat del canal i molt prop de l’avinguda de Sant Jaume, però a la vegada, també molt prop del centre, està ocupat literalment, per les infraestructures que s’han muntat perquè el ‘congreso’ brilli amb tota la seva esplendor. Però també s’ha fet ús de l’auditori, d’alguns carrers de la nostra ciutat per exhibir els seus espectacles i fins i tot s’ha habilitat una carpa per a poder fer els àpats. Des del meu punt de vista, aquesta mena de congressos s’organitzen amb una única intenció, perquè puguin xalar tots aquells als que els agraden aquesta mena d’actes i poder fer bous capllaçats fora de temporada. Durant aquests dies n’hi ha programats fins a setze, un per cada població representada al congrés. 

Tot i que soc antitaurí, la veritat és que passo bastant d’aquest tema igual com també ho faig amb altres temes que no m’interessen, com per exemple la religió en general.

Però el que més m’ha sobtat de tot el que he vist aquests dies per les xarxes socials és el que opinen alguns declarant-se taurins només perquè són de les Terres de l’Ebre.

Considerar a una persona taurina pel simple fet de ser de les Terres de l’Ebre, és un estereotip com identificar a Espanya només amb les corrides de toros, a Andalusia amb el flamenc, a València amb la paella o a Catalunya amb la sardana i el fricandó. Serà tan tradicional com es vulgui, però d’aquí al perquè siguis d’un lloc determinat t’hagin d’encasellar en tot el més típic, dista molt.

Les Terres de l’Ebre som molt més que els bous de plaça, a la mar, capllaçats i embolats. La nostra cultura va molt més enllà de tot això, començant per exemple per les bandes de música, els grups folklòrics de jota o els grups de teatre aficionat que hi ha per moltes poblacions de les nostres contrades.

Però el més dolorós de tot és que amb tanta gent com hi ha que, no cal que siguin antitaurins, però als que no els agraden els bous, els nostres polítics, davant el lobby taurí, callen i els hi fan el joc amb la confiança de què a les pròximes eleccions guanyaran uns vots que, tal vegada, perdran per l’altre costat.

Per a les eleccions de l’any que ve, m’agradaria veure algun candidat que digués obertament que si les guanya, eliminaria els bous de la programació de les festes.

Ningú tindrà la valentia de fer-ho, però estaria bé.      

ELS ‘INGENIEROS’ D’AMPOSTA

El passat 18 de juny, al carrer Murillo, enfront del bloc d’habitatges conegut com a ‘Unión y Futuro’, hi va haver una fuita d’aigua per una avaria en la canonada. Ho recordo bé perquè aquell dia tenia un dinar amb uns amics a Tarragona i no vaig poder dutxar-me.

Aquest matí, cap a les dues de la tarda, uns ‘ingenieros’ de la brigada municipal han netejat les restes de terra que encara hi havia al davant de la botiga de fruita i verdura de Barberà. Han passat vint-i-cinc dies.

I com ho han netejat? Arruixant-ho amb una mànega d’aigua a pressió.

Què ha passat? Que la terra s’ha dispersat i ha canviat de lloc, però segueix havent-hi terra en tot el recorregut que ha fet l’aigua.

Crec que hauria estat més procedent agafar una bona granera i una pala i retirar la terra.

Però en fi... ‘Ingenieros’ té Amposta...

EL TAULER ELECTORAL D’AMPOSTA PER A L’ANY QUE VE

Manel Ferré

De vegades una notícia pot trasbalsar tot un poble i fer canviar el seu futur més immediat.

Si l’any 2015, poc abans de les eleccions municipals es va conèixer la imputació de qui era, en aquella època, l’alcalde d’Amposta, Manel Ferré per, presumptament, haver cobrat per duplicat (i en alguns casos sembla que per tiplicat) unes dietes que, en part, ell mateix autoritzava, ara, quan han passat onze anys, s’ha conegut que la fiscalia li demana un any i mig de presó, quatre d’inhabilitació per a ocupar càrrec públic i el retorn dels diners que, sempre presumptament, va cobrar de forma indeguda i que pugen a més de 23.000 €.

Tot i que durant aquests onze anys poc s’ha sabut de com anar tot el procés, es diu que Manel Ferré, a part de declarar la seva innocència, és clar, va posar en marxa tots els mecanismes que tenia al seu abast per a mirar d’aturar-ho o, si més no, dilatar-ho en el temps.

Ara, una vegada la fiscalia ja ha anunciat les penes que li demana, ha de sortir el judici i, molt probablement, almenys que hi hagi una sentència ferma, l’interessat podrà presentar recurs i continuar prolongant en el temps el procediment.

Aquesta notícia és força important per a Amposta perquè Manel Ferré és actualment el portaveu de Junts per Amposta i ja va anunciar fa uns mesos que l’any que ve tornaria a encapçalar la llista de les municipals per mirar d’arrabassar-li l’alcaldia a l’actual alcalde Adam Tomàs que va ser, precisament qui li va ‘prendre’ l’any 2015. Sí finalment s’acaba condemnant a l’exalcalde, qui encapçalarà la llista de les municipals? És una incògnita que a hores d’ara encara no deu tindre resposta.

A part d’Adam Tomàs encapçalant novament la candidatura d’Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana (EA-ERC) i Manel Ferré que, com he dit, ho hauria de fer per Junts per Amposta, ja hi ha d’altres actors que han fet públic que es presentaran a les pròximes eleccions municipals encapçalant diferents llistes. Un d’ells ha estat Èric Esteban que es presentarà per Aliança Catalana, un partit independentista situat a la dreta de Junts, és a dir, a l’extrema dreta. Esteban va ser el número dos de Junts per Amposta a les passades eleccions de 2023 i desitjava ser el candidat de Junts per a les pròximes esperant la renúncia de Manel Ferré. Però és clar que l’ambició de l’exalcalde i la impaciència i, perquè no, també afany de protagonisme d’Eric Esteban, va propiciar la seva marxa de Junts i el seu passi al grup dels no inscrits només fa uns mesos.

També ha confirmat la seva candidatura per a l’alcaldia d’Amposta Pere Montañana, un independent que, segons sembla, farà tàndem amb Ilu Pegueroles, també independent, al capdavant d’una llista força renovada del PSC. Montañana i Pegueroles tenen la missió de fer retornar els socialistes ampostins al ple de l’ajuntament. Per descomptat, també es presentarà segur German Ciscar, encapçalant per cinquena vegada una candidatura (al principi ho va fer per Plataforma per Catalunya i, darrerament, ho fa per Som Amposta). Però a partir d’aquí, tot són suposicions.

Hi haurà una candidatura del PP encapçalada per Ángel Martínez, ex Som Amposta?

Fa uns mesos, el regidor Ángel Martínez va abandonar el grup municipal de Som Amposta i va passar al de no inscrits. Pel que sembla, quasi de forma immediata, va oferir-se al PSC per encapçalar la candidatura d’Amposta, abans que es confirmés la de Pere Montañana. Com que el van rebutjar, no fa gaires setmanes se’l va veure a una foto amb diversos representants territorials del PP i, només fa uns dies va ser nomenat president local del partit a la nostra ciutat. D’això se’n diu ‘coherència’.

I finalment, segons es rumoreja, també podria presentar-se Vox que, tot i que té votants a Amposta, no té una estructura política i, per tant, a hores d’ara no se sap qui podria ser el seu cap de llista.  

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 3)

Homenatge a José Sapiña Bailach

El cognom més freqüent a Santa Bàrbara és el de Martí, però també n'hi ha molts que porten el cognom Arasa, ja que algunes de les famílies que van colonitzar aquella plana a començaments del segle XVIII i que provenien de Tortosa, es deien així.

El cognom Martí (diuen que és el cognom d’origen català més comú a Catalunya, tot i que no he pogut constatar), també surt com el més habitual a l’Ametlla de Mar i, curiosament a Sorita i Palanques.

Havíem vist Tomàs com el més freqüent a la Galera i Masdenverge, però també ho és a les Useres i a la Pobla Tornesa.

Ferrer (a Catalunya normalment Ferré, tot i que existeixen diverses variants) és el més corrent a Benicarló i el Portell de Morella. 

Però és Querol el cognom més genuí del nord de Castelló, ja que hi ha fins a cinc pobles que el tenen com el més habitual, Morella, Cinctorres, la Todolella, el Forcall i Rossell.  

Santa Bàrbara. Masada de l'Alto

En segon lloc, d’aquesta ‘classificació’ se situaria el cognom Beltran que surt com el més corrent de Xert, Benassal, la Serratella i Vilar de Canes. Quan era menut, al meu poble hi va arribar un metge procedent de Xert que portava Beltran com a cognom matern, Lucien Royo Beltran.  

A Herbers, Costur i Sant Joan de Moró, el més habitual és Pallarès, com a el Perelló, municipi del Baix Ebre que no s’ha de confondre amb l’altre el Perelló, un poblet agregat a Sueca que forma part de la comarca de la Ribera Baixa. 

Vinaròs

A Vinaròs el cognom predominant és Miralles, com també ho és al poble més menut de la comarca del Montsià, Freginals, on la casa Martí-Miralles és la seu de l’ajuntament. A Amposta, al costat de la casa consistorial també hi ha una casa que porta el nom d’una altra família Miralles.

A Sant Mateu, la capital històrica del Maestrat és Ferreres, a Vallibona, Guimerà a Sant Rafel del Riu, Balada, a Sant Jordi, Esteller, etc. Si doneu un cop d’ull al mapa adjunt podreu veure quin és el cognom predominant a cada poble.

Traiguera

Un cognom que m’ha cridat poderosament l’atenció és Dellà, si més no com a predominant a una població, Traiguera. És un cognom poc estès i del que gairebé no es troben referències per Internet.

No fa massa dies, em va sortir per Instagram un vídeo on s’esmentava el cognom Sapiña, poc estès i que se situaria per la província de València. Un dels interlocutors va dir que ‘no l’havia sentit mai’. En canvi, a Amposta hi va haver una família de navegants de quan es transportaven mercaderies per l’Ebre que portaven aquest cognom i propera al marge dret del riu, a uns 8 km d’Amposta cap a la desembocadura, hi ha una petita illa fluvial que es diu Sapinya, en aquest cas s’ha catalanitzat amb la grafia ‘ny’. 

Illa de Sapinya

Quines conclusions n’he extret? Jo una de molt clara, sobretot quan hi ha cognoms que els trobem igualment al sud de Catalunya com al nord de Castelló i que els uns i els altres estem molt més propers del que molta gent es pensa.

Tinc un cosí que viu a l’Occitània, una extensa regió al sud de França, més enllà de la Catalunya del Nord que, sovint m’ha dit que molt cognoms catalans són d’origen occità i no li falta raó.

En èpoques de conquestes i posteriors poblaments dels territoris conquerits als sarraïns, més que durant les migracions del segle XX, els cognoms solien ‘viatjar’ del nord cap al sud, és a dir, des dels comtats catalans i de l’antic regne d’Aragó a les valencianes.

Molt possiblement, l’arribada del cognom Sapiña a Amposta es va produir a l’inrevés, viatjant de sud a nord. Cal recordar que van ser valencians els que van conrear el Delta de l’Ebre convertit les terres ermes en uns productius arrossars.

L'Ametlla de Mar

Benicarló

Herbers

Xert

Sant Mateu

El Forcall

Vallibona

Morella

Cinctorres

Freginals

PER A SABER MÉS:

Resultats « COGNOMS CATALANS

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 2)

Alcanar

Anem al mapa i donem una ullada a alguns dels pobles i el cognom més habitual. Comencem per Alcanar on surt com a cognom més habitual Reverter (o Reverter), però n’hi ha d’altres que també són molt freqüents, com Fibla, Forcadell, Sancho, Bort... Com a curiositat us diré que hi havia un veí que es deia Sancho Sancho Sancho.

A la Ràpita també surt Reverter com el més habitual, però n’hi ha que algun que diria que és propi d’aquell municipi, com per exemple Gasparín, segurament d’ascendència italiana. També hi ha molta gent que porta el cognom Castellà.   

A Ulldecona el més comú és Castell que no vaig esmentar al primer capítol perquè ja el coneixia abans d’anar a estudiar a Ulldecona i, per tant, no era nou per a mi. Tenia un amic del barri Castell (oficialment, Castell) que portava aquest cognom i del que la seva iaia era de la Galera on tenia una germana que vivia prop de casa nostra i a la que venien sovint a visitar.

La Sénia

A la Sénia el predominant és Bel, però bé podria ser també Verge, el cognom més habitual a la Pobla de Benifassà que és d’on procedeix el cognom. 

A Godall és Albiol. Recordo que quan va començar a sonar el que avui és alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, vaig dir: aquest pervé de Godall, de la Galera o de Peníscola, tot i que la Galera ho vaig descartar ràpidament perquè els Albiol de la Galera eren famílies vingudes de Godall i es van establir a la part sud del barranc, anomenada popularment com la Raval. Posteriorment, em vaig assabentar que, efectivament, el iaio matern de Garcia Albiol era de Godall.

Masdenverge

Albiol també és el més corrent a Masdenverge i Peníscola.

A la Galera, sense cap mena de dubte és Tomàs, seguit de Ferré (no Ferrer com surt al mapa com a més freqüent a Amposta). El cognom Ferré, sembla que és el més freqüent a la comarca del Montsià. El meu em ve de Masdenverge, d’on era mon iaio patern. Al País Valencià el cognom sol ser Ferrer per un tema de pronunciació. A Catalunya la ‘r’ final de paraula sol ser muda.

A la Galera hi ha hagut dues nissagues familiars amb oficis molt característics, els Bailach que eren flequers (una branca dels quals va passar a Amposta i van continuar amb el mateix ofici) i els Cortiella que han estat terrissers. 

Peníscola

El cognom Ferré és el més habitual a Amposta. Trobo que no hi ha discussió possible. Només un exemple, en la segona legislatura que vaig estar a l’ajuntament com a regidor, al grup de CiU hi havia quatre regidors (incloent-hi l’alcalde) que portaven el cognom Ferré en primer o segon lloc i la representant del Poblenou del Delta, que no era regidora electa, Ferrer. Per tant, de vint, podríem dir que sis ens dèiem Ferré.

Un cognom curiós d’Amposta és Fatsini, que, com Gasparín a la Ràpita, tenen, segurament, ascendència italiana. 

Mas de Barberans

Al Mas de Barberans és Lleixà. Fixeu-vos si és freqüent que hi ha gent que es diuen Lleixà Lleixà. Un cas pràcticament calcat el trobem a Tivenys, amb el cognom Piñol (no Pinyol). Allí també hi ha gent que es diuen Piñol Piñol.

Una anècdota. Una vegada un amic em va dir que havia conegut a un tivenyenc i jo li vaig preguntar, qui, Piñol? I ell em va respondre, com ho saps?

El cognom Curto és el predominant a 4 pobles, Tortosa, Camarles, l’Ampolla i Roquetes. Els municipis de Camarles i Roquetes, històricament, havien format part de Tortosa. Un altre cognom que trobem sovint entre els ciutadans de Tortosa és Arasa.

Tortosa

Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, les dues poblacions més deltaiques, coincideixen amb el cognom més freqüent, Casanova que, també ho és a Benlloc.

Es té constància de què Pedro i Benito Casanova van servir al rei Jaume I durant la conquesta de València i van heretar terres valencianes.  

Deltebre

Sant Jaume d'Enveja

La Ràpita

Convent de Santa Maria de Benifassà (La Pobla de Benifassà)

ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 1)

La Galera

La pàgina de Facebook ‘Lo parlar tortosí’ va publicar un mapa on apareixien els diferents pobles de les Terres de l’Ebre (comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià) i el cognom més habitual en cada un. Uns dies després en publicava un altre, en el mateix sentit, dels pobles de les comarques del nord de la província de Castelló, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, els Ports, la Plana Alta i l’Alcalatén. 

Per a mi va ser una reafirmació del que ja me n’havia adonat des de molt xiquet, cada poble té uns cognoms que els són propis i característics. De vegades també passa amb els noms ‘de pila’, però aquest capítol el deixo obert, qui sap si per a un proper escrit.

La meva primera relació amb altres xiquets i xiquetes de fora de la Galera, el meu poble, va ser quan vaig començar a estudiar a Ulldecona. Ens portava Miguel Ralda de Godall amb el que crec que va ser el seu primer vehicle de servei públic, una furgoneta, marca Alfa Romeo. 

Ulldecona

Precisament Ralda era un cognom que no hi havia a la Galera, com tampoc Pago, Simó, Villalbí, tots ells molt característics de Godall. A Ulldecona també hi havia cognoms que no havia sentit mai, Vericat, Callarisa, Forcadell, Homs, Sans, Balagué, Canalda, Pasalamar, Nadal, etc.

Em vaig anar fent gran i em vaig adonar que cada poble tenia els seus cognoms característics, sobretot quan vaig entrar a treballar a l’Administració d’Hisenda de Tortosa i van començar a passar per davant de mi una gran quantitat de noms i cognoms de la majoria de les poblacions de les Terres de l’Ebre (una part dels pobles de la Ribera d’Ebre van pertànyer durant molts anys a l’Administració de Reus). Al llarg d’aquest escrit us explicaré algunes anècdotes relacionades amb el tema d’avui.

Amposta

Joan Espelta va treballar tota la vida a la Cámara Arrossera del Montsià, amb seu a Amposta. La cooperativa, segurament la més gran de les nostres comarques, té més de dos mil cinc-cents socis i, entre tants, no és difícil que algun nom es repetís. Quan vaig començar a treballar a Hisenda feia ben poc que s’havien creat les etiquetes, un element que avui en dia pot semblar curiós i antiquat, però que durant molts anys va ser una eina molt important i imprescindible. Les etiquetes (autoadhesives), amb el DNI, nom i cognoms i domicili (el domicili va quedar finalment eliminat) s’havien d’enganxar a la majoria dels documents fiscals com ara cartes de pagament, declaracions, autoliquidacions, etc. A la Cámara, com algun dels noms es repetia, tenien veritables problemes si, per error, s’enganxaven les etiquetes d’un soci en lloc d’un altre. Per aquest motiu van haver de demanar al Ministeri d’Hisenda de poder introduir el malnom. Crec que en un primer moment se’ls hi va autoritzar, però finalment no es va permetre més.

Godall

A Paüls, un municipi de la comarca del Baix Ebre, també tenien un problema amb els noms, ja que una majoria de la gent del poble tenen per cognoms Lluís (el predominant), Gracià, Gabriel, Benaiges, Targa, Povill... Desgraciadament, un dia vaig haver d’anar al cementiri de Paüls i em vaig fixar que sota el nom havien posat el malnom o el nom pel qual es coneixia a la família.

L’estudi amb el qual es basa les dues entrades de ‘lo Parlar Tortosí’ ha sortit de l’Institut Nacional d’Estadística, però només fa uns anys, s’hauria pogut fer perfectament a partir d’un element que hi havia a quasi totes les cases, la guia telefònica. Si eres una mica observador te n’adonaves ràpidament d’aquells cognoms que predominaven a cada poble.