PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘CONTRA LA GRAVETAT’, DE KEVIN PRADOS

No és habitual que un llibre es presenti a un local d’assaig d’una colla castellera.

Aquest fet que podríem qualificar d’extraordinari va passar el passat dimecres dia 22, vespra de Sant Jordi, al local de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta.

La raó és que el llibre té un subtítol que clarifica el motiu del lloc escollit, ‘La filosofia dels castellers’. Per tant, és molt apropiat que un llibre d’aquesta temàtica es presenti allí on una colla castellera assaja els castells que es portaran a plaça a la següent diada.

Kevin Prados és filòsof, està graduat en filosofia per la Universitat de Barcelona i exerceix de professor de secundària. A part d’això, Kevin Prados va ser cap de colla dels Nens del Vendrell, una de les dues colles padrines de la nostra durant les temporades 2015, 2024 i 2025. És el seu primer assaig de filosofia.

La presentació va ser un diàleg interessantíssim entre l’autor i Dani Martí, professor de català i vicepresident de la nostra colla castellera.

 

RESSENYA DE LA CONTRAPORTADA

L’emoció dels castells convertida en una reflexió filosòfica. Un assaig que es llegeix com una novel·la, una confessió i una festa.

Un cos damunt d’un altre cos. Una plaça sencera que aguanta la respiració, l’enxaneta que s’enfila fins a tocar el cel. A contra la gravetat, Kevin Prados parteix d’aquesta experiència física i col·lectiva per preguntar-se que vol dir ser casteller avui i perquè continua emocionant-nos. No parla només d’una tradició, sinó d’una manera d’estar al món que posa a prova el cos, la confiança i els vincles.

Aquest llibre és un assaig que es llegeix com un relat viscut. Prados hi entrellaça filosofia, memòria personal i mirada cultural per mostrar com els castells expliquen una història èpica sobre la grandesa de l’ésser humà. En l’esforç col·lectiu, el risc assumit i el contacte físic hi emergeixen valors com l’altruisme, la responsabilitat, el coratge i una idea de comunitat que desborda l’individu.

Una mirada contemporània i rigorosa sobre una de les grans tradicions populars catalanes, alhora identitària i universal. Amb un inspirador pròleg de Letícia Dolera (1) i il·lustracions originals de Marina Barberà.  

El llibre ha estat editat per Arpa i la primera edició és del febrer de 2026.

(1)   Letícia Dolera és una actriu, guionista, directora de cinema i escriptora catalana.

ARRIBADA A AMPOSTA DE LA FLAMA DEL CORRELLENGUA AGERMANAT

Aquest matí, quan passaven alguns minuts de les 11 i amb una mica de retard sobre l’hora prevista d’arribada, entrava a Amposta pel pont penjant la flama del Correllengua agermanat, acompanyada per un grupet de ciclistes, alguns portadors de la camiseta de la Plataforma antitransvasament. El ciclista responsable de fer arribar la flama a Amposta ha estat Jordi Monllau Lafont.   

Després, s’ha fet un petit recorregut per alguns carrers del barri de la Vila per part d’alguns assistents a l’acte, com per exemple els alumnes del Col·legi Públic Agustí Barbera.  El recorregut s’ha iniciat als voltants del pont i, han baixat per la rampa que es va construir fa poc i que forma part de la via verda fins a la placeta de Santa Susanna. Des d’allí, han enfilat pel carrer Victòria, voltant pel carrer de Sant Joan, fins a arribar a la casa consistorial.

Una vegada a la plaça de l’Ajuntament, sé li ha lliurat la flama a l’alcalde Adam Tomàs, que l’ha passat als alumnes del col·legi de l’Àngel i després als del col·legi públic Agustí Barberà. Posteriorment, l’alcalde ha donat la benvinguda als portadors de la flama i ha adreçat unes paraules al públic assistent; més tard ha estat Matilde Font la que s’ha adreçat als assistents a l’acte per a explicar els motius del Correllengua agermanat. La cloenda l’ha fet Núria Pinyas, llicenciada en filologia catalana, i la primera bombera de les Terres de l’Ebre, llegint el manifest que s’havia fet per a l’acte d’avui.  

 

Què és el Correllengua agermanat?

Res millor que anar a la seva web i transcriure el que allí posa:

El Correllengua Agermanat és molt més que una cursa, és una mobilització cultural, social i esportiva que uneix tots els territoris de parla catalana. Aquesta iniciativa sense ànim de lucre, que pren inspiració del primer Correllengua nascut a Mallorca l’any 1995, de la Korrika basca i de l’esperit de la flama olímpica, es planteja com un recorregut conjunt i agermanador que abraça Catalunya Nord, Catalunya, País Valencià, Illes Balears i l’Alguer.

La Flama, que passa de mà en mà al llarg de cada tram, esdevé el fil conductor de tot el projecte. Cada relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present a tots els àmbits de la vida quotidiana.

Tothom pot participar al Correllengua Agermanat, corrent, en bicicleta, animant al pas de la Flama o participant a les activitats de rebuda a cada poble o ciutat del recorregut. El que importa no és la velocitat, sinó la participació col·lectiva i la visibilització de la llengua catalana com a eina de cohesió social.

SANT JORDI 2026 A AMPOSTA (100 ANYS DEL DIA DEL LLIBRE)

A Catalunya, la diada de Sant Jordi, és especial. La tradició de comprar roses i llibres ve de molt enrere. A l’edat mitjana ja s’explicava la llegenda del cavaller Jordi que va salvar la princesa del drac i que de la seva sang va néixer una rosa. D’aquí ve la tradició de regalar roses, sobretot roges, ja que al nostre país també és el dia dels enamorats.

En canvi, la tradició de celebrar el dia del llibre coincidint amb l’efemèride es remunta al segle passat i, segons sembla, aquest any es compliria al centenar. S’atribueix a l’escriptor, editor, traductor i periodista valencià Vicent Clavel Andrés, establert a Barcelona qui va tenir la idea de fer coincidir l’onomàstica del sant amb la festa del llibre en commemorar en la mateixa data la mort dels escriptors universals Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Cal recordar que també un 23 d’abril de 2014 va morir un dels escriptors ebrencs més importants, Gerard Vergés.  

La celebració de Sant Jordi a Amposta omple el carrer Major i la plaça de l’Ajuntament de parades de llibres i roses, però també d’altres articles que, en aquest cas, venen algunes de les associacions que també surten al carrer para col·laborar amb la festa.

No hi falten autors del territori que presenten els seus últims treballs i signen els llibres als lectors que els compren. Aquest any han estat presentes en algun moment del dia Lluís Ortega, Maria Mingorance, Josep Pla, Carme Abril, Núria Bosch, Josep Pitarch, Ernesto Cid, Marta Tena, Miquel Reverté, Laia Oraá, Albert Reverté, Marta Pullido i José C. Calatrava.

També hi ha hagut ballada de sardanes a càrrec dels Dansaires Pont Penjant.

EL FANTÀSMA DE LA INSEGURETAT

Maria José, la cartera del meu barri, em deia l’altre dia que no se’n havia adonat fins aquell mateix dia de la quantitat d’habitatges que tenen alarma. I si ho va fer és perquè la marca més instal·lada va enviar una remesa de cartes als seus clients.

Només cal donar una ullada als diferents mitjans de comunicació, incloent-hi les plataformes d’Internet, pera  adonar-te’n que el tema de la seguretat ciutadana està en boca de tothom, tot i que, segons la ideologia de la gent, ho enfocaran d’una manera o d’un altra, es a dir, hi ha qui veu inseguretat per tot arreu i d’altres que son molt més prudents a l’hora de parlar d’aquest tema.     

Amposta redueix en un 8,43 % els fets delictius durant 2025 (Revista Amposta, font del Ministeri de l’Interior i Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya). La seguretat d’Amposta, un dels principals problemes de la nostra ciutat (Revista Amposta, l’espai de Junts per Amposta). El govern municipal no vol combatre les ocupacions que estan generant situacions conflictives que pateixen veïns de Tortosa i els pobles (Ebredigital, Junts per Tortosa). L’operació de ‘desocupació’ de Remolins de la que va treure pit Junts per Tortosa va ser una marxa voluntària (titular d’Ebredigital).

El més perillós però, son aquelles persones que sempre estan parlant de la inseguretat que, segons elles, hi ha per tot arreu (treuen el tema sovint, encara que la conversa vagi en un altre sentit). I sempre apunten cap a la mateixa direcció, els immigrants i, sobretot, els vinguts de l’Àfrica. Entre els temes més recurrents hi ha les baralles al carrer i l’ocupació d’habitatges. De vegades, insinuen, la sola presència al carrer de grups d’immigrants els hi creia inseguretat.

Ja tinc una edat i recordo què, quan era jove, tot i que no hi havia pràcticament immigració, les baralles als carrers de les discoteques o d’altres locals d’oci, no eren per a res un fet extraordinari. Com tampoc ho eren els robatoris, furts i fins i tot, en alguns casos, els assassinats.

El que no hi havia per aquella època eren ocupacions d'habitatges, fins al punt que quan la gent anaven a treballar al camp deixaven la porta de casa seva oberta per a que el revisor de la llum poguessin accedir-hi i anotar la lectura per a calcular-ne el consum (llavors, als pobles, els comptadors de la llum estaven dintre de les cases). Fins i tot ho anunciava l’agutzil del poble: ‘Es demana al veïnat que demà deixin les portes obertes que passarà el revisor de la llum’. De totes maneres, les dades oficials diuen que el percentatge d’habitatges ocupats està pels voltants del 0,5%.   

¿Com afectarà el tema de la immigració a les properes eleccions? El cas més recent i a la vegada controvertit és el d’Extremadura. Allí hi van haver eleccions autonòmiques el passat 21 de desembre. Unes eleccions que va guanyar el PP sense obtenir majoria absoluta. Davant la negativa dels socialistes d’abstenir-se i donar així la presidència a Maria Guardiola, als populars no els hi va quedar més remei que acabar pactant amb el partit ultradretà de Vox i acceptar totes les seves peticions que, a part d’entrar al govern amb una vicepresidència i dues conselleries, inclou setanta quatre mesures de les que destaquen la devolució als seus països d’origen dels menor no acompanyats, la supressió d’ajudes a les ONG’s que assisteixen els immigrants o la prohibició de l’ús del burka i niqap als espais públics. Unes mesures què, en molts de casos, vulneren la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU.

A Catalunya, Aliança Catalana té la mateixa ideologia respecte la immigració i Junts per Catalunya (com el PP a Espanya) davant els pronòstics de les enquestes de la pèrdua de vots de cara les properes eleccions (les municipals seran dintre de poc més d’un anys), no han vist una altra sortida que acceptar una bona part del seu ideari i ‘vendre’ a l’electorat que estem vivint en una societat cada vegada més insegura. Pensen que recorrent al ‘fantasma’ de la inseguretat els afavorirà electoralment.  

Mentrestant, les empreses que instal·len alarmes van fent negoci...    

I 8 LEGISLATURES MÉS TARD...

Ens hem de remuntar a l’any 1995. A Amposta CiU, encapçalada per l’alcalde Roig, feia vuit anys que governava. Aquell any hi havia eleccions municipals i per motius que ara no venen al cas, vaig anar a la llista d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V) que era el que avui són els Comuns.

La conformàvem un grup heterogeni de persones vinculades a diferents sectors de la societat que teníem en comú les ganes i la il·lusió de transformar Amposta, ja que el que veiem en el nostre dia a dia no ens agradava.

Vam confeccionar el programa debatent cada una de les propostes dintre de cada un dels apartats, cultura, medi ambient, urbanisme, sanitat, agricultura i món rural, etc.

Recordo que una de les coses que incloïa el programa, a proposta meva, va ser la millora dels accessos a la nostra ciutat.

Sempre he pensat que les entrades d’una ciutat diuen molt sobre el que et trobaràs. Una població amb unes entrades arbrades i enjardinades, amb voreres, bancs i papereres per on poder transitar tranquil·lament els ciutadans són un bon presagi de què ens trobarem en accedir a la població.   

Durant tot aquest temps els avanços en aquest aspecte han estat mínims. Certament, es va arranjar la carretera de Santa Bàrbara des de la rotonda del lligallo fins a la rotonda de la Castellania d’Amposta, però només a un costat hi ha fanals i un carril bici poc utilitzat pels ciclistes. A l’avinguda de la Ràpita també sé li van fer certes millores, però del tot insuficients i, en tot cas no arriben a la rotonda d’entrada on hi ha l’escultura de Josep Niebla. En canvi, a l’avinguda de Sant Jaume i l’accés pel barri del Grau no s’ha fet cap mena d’actuació.

Quan falta poc més d’un any per a les pròximes eleccions municipals, l’actual equip de govern presidit per l’alcalde Adam Tomàs està fent una remodelació important a l’entrada d’Amposta des de la rotonda de la Castellania fins a la plaça del mercat, oficialment de Berenguer IV, que tindrà un carril bici i on es plantaran més de 95 arbres.

Benvinguda sigui aquesta millora que, sense cap mena de dubte cobrirà una de les mancances que, des del meu punt de vista tenia Amposta, però que, per a mi, arriba trenta-dos anys tard.

Només espero que el pròxim alcalde de la nostra ciutat realitzi les millores necessàries perquè Amposta es converteixi en la ciutat que les ampostines i ampostins ens mereixem.    

   

ARA TOCA IL·LUSIONAR

Quan s’ha tocat fons, quan més avall ja no es pot caure, el que toca és remuntar, però per a remuntar el que cal fer és il·lusionar l’electorat. 

A les passades eleccions municipals de 2023, el PSC d’Amposta es va quedar sense representació a l’ajuntament. Des del meu punt de vista es tracta d’una anomalia democràtica, ja que un partit que avui governa a l’Estat i a Catalunya hauria de tenir costi el que costi, representació al plenari municipal ampostí.

No analitzaré les causes que van comportar la pèrdua dels dos regidors que es van obtenir l’any 2019, perquè el passat enrere queda i ara el que cal és parlar de futur.

Només fa uns dies l’agrupació local del PSC d’Amposta va presentar el seu cap de llista a les eleccions de l’any vinent. Es tracta de Pere Montañana, un mestre jubilat i, tot i com ell mateix reconeix, no ha militat mai al PSC, la seva trajectòria de persona progressista i compromesa socialment, és indubtable.

Durant la seva presentació com a cap de llista va estar acompanyat per alguns dels militants històrics del partit a la capital del Montsià com ara l’exalcalde Josep Maria Simó i el primer secretari local i fins el fa poc director general de Pesca de la Generalitat Antoni Espanya. Però també per altres persones que fins ara no havien tingut mai una vinculació amb els socialistes.

Què pot aportar Pere Montañana?

Aquesta és la gran pregunta que cal fer-se. Primer que res, i tal com diu ell mateix, il·lusió, i ganes de treballar per Amposta, però també l’aportació de capital humà que tampoc ha estat vinculat amb el PSC. En una paraula, renovació.

Tot i que encara és prompte per a parlar de les persones que el poden acompanyar a la llista, pronostico que la renovació serà quasi total amb gent jove implicada en el teixit associatiu de la ciutat i amb d’altres amb l’experiència necessària per a portar a l’ajuntament un projecte socialista nou i engrescador, però també hereu d’aquell projecte que es va iniciar amb Josep Maria Simó i que els ajuntaments que van precedir no van ser capaços de desenvolupar correctament. 

Qualsevol ciutadà de la nostra ciutat se’n pot adonar de dues coses, que Amposta té moltes mancances, tot i les obres que se li estan fent a correcuita, com per exemple l’arranjament de l’avinguda de Santa Bàrbara i que el projecte d’ERC-EA està esgotat.

Qui no ha estat capaç de capgirar la situació heretada pels antics ajuntaments de CiU en dotze anys de govern, no es mereix que la ciutadania d’Amposta li continuï donant suport per a continuar al capdavant de la màxima institució municipal.

Per tant, el que cal és un projecte que resolgui totes les mancances que té Amposta per a convertir la nostra ciutat en un model d’amabilitat i convivència cívica on la seva ciutadania, però també els visitants, puguin gaudir d’una qualitat de vida indispensable com a embrió per afrontar els reptes de futur.        

LEGISLAR L’INCIVISME

Durant el passat ple de l’Ajuntament d’Amposta es va aprovar definitivament la nova Ordenança de Civisme i Convivència que substitueix l’Ordenança de Policia i Bon Govern en vigor des de l’any 2006 i parcialment modificada el 2018.

Perquè la nova ordenança es compleixi fa falta més control per part de l’autoritat competent i, en cas de no ser així, la nostra ciutat no millorarà en aquells aspectes que es regulen. D’aquest tema ja se’n va parlar al ple i es va dir que si no es posen les mesures adequades, de poc servirà. L’alcalde va prometre dos agents cívics permanents amb ‘potestat sancionadora’, un aspecte que va ser qüestionat per part de l’oposició.

La nova ordenança fa més incidència en temes com la protecció dels espais naturals i les platges, la convivència entre els veïns, la gestió dels residus o l’ús de l’espai públic. Entenc que, si a partir d’ara s’estarà molt més vigilant per fer complir les normes bàsiques de convivència és que fins ara no s’ha pogut o no s’ha volgut fer el que calia per evitar tota mena de comportaments incívics per una part de la població que, vull creure, és minoritària.

Capítol a part mereix la tinença ‘d’animals de companyia’, és a dir gossos, ja que altres animals de companyia com els gats o les fures normalment no surten de casa. Els gats que es veuen pel carrer és que s’han escapat o estan assilvestrats i, controlats, en la seva majoria, per la protectora d’animals.  

Com a propietari d’una gossa que soc, Greta, penso que posar només el focus en aquests animals, o millor dit, amb els seus propietaris que són els que han de tenir cura d’ells i controlar el seu comportament, seria un despropòsit.

La normativa existent fins ara contemplava que els propietaris havien de recollir els excrements dels seus gossos. L’actual també contempla que s’ha de netejar els orins. Puc donar fe de què alguns propietaris de gossos ja fa temps que fan les dues coses, tot i que ruixar el lloc on han orinat no era obligatori. En canvi, jo no he anat mai amb una ampolla d’aigua per a netejar-los, ja que, per aquells que desconeguin el món dels gossos els he de dir que no pixen igual els mascles com les femelles, com tampoc ho fan els homes i les dones. La meva gossa mai ha pixat a un fanal, ni a un senyal de trànsit, ni una paret, ni a un arbre. Greta normalment pixa a l’herba o a la terra, tot i que alguna vegada també ho fa sobre el quitrà.

Per cert, als espais públics no només s’hi troben excrements de gossos, també d’humans, sobre tot al parc de les ‘antigues escoles’.  

Evidentment, si es fa obligatori ruixar els orins no em quedarà més remei que fer-ho, però ¿sabeu que us dic? Que els incívics de sempre continuaran sense replegar els excrements i encara menys ruixar les pixades i, segurament en sortiran indemnes.   

He dit moltes vegades que per adonar-te de com està Amposta s’ha d’anar a peu per la ciutat. Des del cotxe no s’acaben de veure en plenitud totes les incidències que hi ha, més que res perquè al volant s’ha d’estar atent a la circulació. Jo que camino per Amposta no només veig excrements de gossos, sinó també moltes burilles i paquets de cigarretes, llaunes de cervesa i refrescs, embolcalls i brossa diversa i, sovint havent-hi prop un contenidor o una paperera.

La mentalitat de l’incívic no es canvia amb un advertiment, es canvia amb un escarment. I per a escarmentar-lo, de vegades no fa falta sancionar-lo. Només cal que se’l castigui dedicant hores del seu temps a netejar el que ell i els altres han embrutat.