ARA TOCA IL·LUSIONAR

Quan s’ha tocat fons, quan més avall ja no es pot caure, el que toca és remuntar, però per a remuntar el que cal fer és il·lusionar l’electorat. 

A les passades eleccions municipals de 2023, el PSC d’Amposta es va quedar sense representació a l’ajuntament. Des del meu punt de vista es tracta d’una anomalia democràtica, ja que un partit que avui governa a l’Estat i a Catalunya hauria de tenir costi el que costi, representació al plenari municipal ampostí.

No analitzaré les causes que van comportar la pèrdua dels dos regidors que es van obtenir l’any 2019, perquè el passat enrere queda i ara el que cal és parlar de futur.

Només fa uns dies l’agrupació local del PSC d’Amposta va presentar el seu cap de llista a les eleccions de l’any vinent. Es tracta de Pere Montañana, un mestre jubilat i, tot i com ell mateix reconeix, no ha militat mai al PSC, la seva trajectòria de persona progressista i compromesa socialment, és indubtable.

Durant la seva presentació com a cap de llista va estar acompanyat per alguns dels militants històrics del partit a la capital del Montsià com ara l’exalcalde Josep Maria Simó i el primer secretari local i fins el fa poc director general de Pesca de la Generalitat Antoni Espanya. Però també per altres persones que fins ara no havien tingut mai una vinculació amb els socialistes.

Què pot aportar Pere Montañana?

Aquesta és la gran pregunta que cal fer-se. Primer que res, i tal com diu ell mateix, il·lusió, i ganes de treballar per Amposta, però també l’aportació de capital humà que tampoc ha estat vinculat amb el PSC. En una paraula, renovació.

Tot i que encara és prompte per a parlar de les persones que el poden acompanyar a la llista, pronostico que la renovació serà quasi total amb gent jove implicada en el teixit associatiu de la ciutat i amb d’altres amb l’experiència necessària per a portar a l’ajuntament un projecte socialista nou i engrescador, però també hereu d’aquell projecte que es va iniciar amb Josep Maria Simó i que els ajuntaments que van precedir no van ser capaços de desenvolupar correctament. 

Qualsevol ciutadà de la nostra ciutat se’n pot adonar de dues coses, que Amposta té moltes mancances, tot i les obres que se li estan fent a correcuita, com per exemple l’arranjament de l’avinguda de Santa Bàrbara i que el projecte d’ERC-EA està esgotat.

Qui no ha estat capaç de capgirar la situació heretada pels antics ajuntaments de CiU en dotze anys de govern, no es mereix que la ciutadania d’Amposta li continuï donant suport per a continuar al capdavant de la màxima institució municipal.

Per tant, el que cal és un projecte que resolgui totes les mancances que té Amposta per a convertir la nostra ciutat en un model d’amabilitat i convivència cívica on la seva ciutadania, però també els visitants, puguin gaudir d’una qualitat de vida indispensable com a embrió per afrontar els reptes de futur.        

LEGISLAR L’INCIVISME

Durant el passat ple de l’Ajuntament d’Amposta es va aprovar definitivament la nova Ordenança de Civisme i Convivència que substitueix l’Ordenança de Policia i Bon Govern en vigor des de l’any 2006 i parcialment modificada el 2018.

Perquè la nova ordenança es compleixi fa falta més control per part de l’autoritat competent i, en cas de no ser així, la nostra ciutat no millorarà en aquells aspectes que es regulen. D’aquest tema ja se’n va parlar al ple i es va dir que si no es posen les mesures adequades, de poc servirà. L’alcalde va prometre dos agents cívics permanents amb ‘potestat sancionadora’, un aspecte que va ser qüestionat per part de l’oposició.

La nova ordenança fa més incidència en temes com la protecció dels espais naturals i les platges, la convivència entre els veïns, la gestió dels residus o l’ús de l’espai públic. Entenc que, si a partir d’ara s’estarà molt més vigilant per fer complir les normes bàsiques de convivència és que fins ara no s’ha pogut o no s’ha volgut fer el que calia per evitar tota mena de comportaments incívics per una part de la població que, vull creure, és minoritària.

Capítol a part mereix la tinença ‘d’animals de companyia’, és a dir gossos, ja que altres animals de companyia com els gats o les fures normalment no surten de casa. Els gats que es veuen pel carrer és que s’han escapat o estan assilvestrats i, controlats, en la seva majoria, per la protectora d’animals.  

Com a propietari d’una gossa que soc, Greta, penso que posar només el focus en aquests animals, o millor dit, amb els seus propietaris que són els que han de tenir cura d’ells i controlar el seu comportament, seria un despropòsit.

La normativa existent fins ara contemplava que els propietaris havien de recollir els excrements dels seus gossos. L’actual també contempla que s’ha de netejar els orins. Puc donar fe de què alguns propietaris de gossos ja fa temps que fan les dues coses, tot i que ruixar el lloc on han orinat no era obligatori. En canvi, jo no he anat mai amb una ampolla d’aigua per a netejar-los, ja que, per aquells que desconeguin el món dels gossos els he de dir que no pixen igual els mascles com les femelles, com tampoc ho fan els homes i les dones. La meva gossa mai ha pixat a un fanal, ni a un senyal de trànsit, ni una paret, ni a un arbre. Greta normalment pixa a l’herba o a la terra, tot i que alguna vegada també ho fa sobre el quitrà.

Per cert, als espais públics no només s’hi troben excrements de gossos, també d’humans, sobre tot al parc de les ‘antigues escoles’.  

Evidentment, si es fa obligatori ruixar els orins no em quedarà més remei que fer-ho, però ¿sabeu que us dic? Que els incívics de sempre continuaran sense replegar els excrements i encara menys ruixar les pixades i, segurament en sortiran indemnes.   

He dit moltes vegades que per adonar-te de com està Amposta s’ha d’anar a peu per la ciutat. Des del cotxe no s’acaben de veure en plenitud totes les incidències que hi ha, més que res perquè al volant s’ha d’estar atent a la circulació. Jo que camino per Amposta no només veig excrements de gossos, sinó també moltes burilles i paquets de cigarretes, llaunes de cervesa i refrescs, embolcalls i brossa diversa i, sovint havent-hi prop un contenidor o una paperera.

La mentalitat de l’incívic no es canvia amb un advertiment, es canvia amb un escarment. I per a escarmentar-lo, de vegades no fa falta sancionar-lo. Només cal que se’l castigui dedicant hores del seu temps a netejar el que ell i els altres han embrutat.  

 

RIU, VALL I MUNTANYA

Al museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, fins al 14 de juny es pot visitar una exposició anomenada ‘Riu, vall i muntanya’ i que ens ‘situa en un viatge en el temps al territori de l’Ebre entre el 12000 i el 100 abans de la nostra era’.

Es tracta d’una producció pròpia amb motiu d’un projecte conjunt entre el grup de recerca SAPPO-GRANPO del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’exposició serà itinerant i explica com era la vida a la prehistòria al que avui coneixem com les Terres de l’Ebre.

MÉS INFORMACIÓ: 

https://museuterresebre.cat/activitat.asp?id=697&i=ca

LA CIUTAT INACABADA

Després de la campanya mediàtica que va fer Esquerra d’Amposta-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (EA-ERC-AM) dies enrere i on es feien públiques les despeses que, en concepte de dietes, va cobrar l’anterior alcalde Manel Ferré (51.407 € en vuit anys) i l’actual, Adam Tomàs (2.626 € en deu anys) m’espera un ple molt més polèmic, però la realitat va ser molt diferent.

Dels temes tractats durant el ple n’hi va haver un que em va interessar per sobre de la resta. Va ser una moció que va presentar el grup de Junts per Amposta-Compromís Municipal (JxA-CM) on es demanava ’la revisió i actualització del nomenclàtor de carrers del municipi d’Amposta’.

El que es pretenia amb aquesta moció era la unificació i l’augment de les plaques amb els noms dels carrers, avingudes, places i passatges que tenim a Amposta.

A la nostra ciutat encara queden plaques amb els noms en castellà que mai han estat retirades, tot i que algunes han estat tapades per d’altres en català o bé, es van col·locar les que duien el nom en català al costat de les velles. La majoria de les que hi ha pertanyen a l’època de la catalanització del nomenclàtor als anys vuitanta i porten l’escut d’Amposta oficial en aquella època i, d’altres, les menys, porten l’escut actual que data de 2006 després d’una moció que va presentada pel PSC l’any 2004. I, finalment, les que s’estan col·locant darrerament després de corregir errors o per a homenatjar a persones significatives i que tampoc guarden una homogeneïtat. Tot plegat un autèntic guirigall.    

La moció també demanava col·locar plaques amb el nom dels carrers a totes les cantonades de la nostra ciutat, ja que, sovint, només es troben al començament i al final de cada carrer, la qual cosa dificulta l’orientació de la gent que transita per Amposta, sobretot els forasters.

Imagino que quan es va prendre la decisió de només col·locar plaques als caps del carrer va fer-se per motius econòmics. Actualment una placa costa uns 60 €. Però, des del meu punt de vista és una cosa que s’ha de fer, de fet ja s’hauria d’haver fet fa anys.

Tanmateix, l’escassetat de plaques amb el nom dels carrers no és ni de bon tros l’única mancança que tenim a Amposta en matèria de senyalització. Sembla mentida que aquells que només es mouen per la nostra ciutat en cotxe no s'hagin adonat que també anem curts de senyalització vertical.

A Amposta, la majoria dels carrers són de sentit únic. Normalment, quan circules per un carrer i està prohibit fer un canvi de direcció a la següent cantonada, abans et trobes amb un senyal que t’ho indica, sigui de prohibició sigui d’obligació. A la nostra ciutat d’aquests senyals pràcticament no n’hi ha. Per tant, si estàs circulant per un carrer d’Amposta o coneixes molt bé aquella zona de la ciutat per a saber d’on et vindran els cotxes a la següent travessia o no ho sabràs fins que hi arribis i vegis el senyal d’accés prohibit. Estaria bé completar aquest tipus de senyalització i potser així es podria evitar algun accident.

També és deficient la senyalització informativa, sobretot la que indica com sortir d’Amposta per anar als municipis veïns. Quan viatges t'adones que per tot arreu hi ha senyals on es pot llegir ‘totes direccions’. A Amposta no en tenim cap amb aquest ‘comodí’.

Quan es va col·locar aquest tipus de senyalització, tot i que es va formar una comissió específica que permetia presentar esmenes al redactat inicial, no es van tindre en consideració. 

Des de la instal·lació d’aquesta informació han passat uns vint anys i no se n’ha col·locat cap de nova, tot i l’expansió del cas urbà, sobretot cap al sud. Un parell d’exemples. A l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan, avui en dia una de les principals artèries viàries d’Amposta no n’hi ha cap i a la part superior del carrer de Sebastià Juan i Arbó, un dels carrers més transitats, tampoc.

Si us hi fixeu bé tampoc en veureu massa que indiquin com anar cap a Tortosa, una de les destinacions més freqüents per a la gent d’Amposta, com si el nom de la capital del Baix Ebre fos un tabú a la nostra ciutat.