L’any 2015, Adam Tomàs, encapçalant la
candidatura d’ERC-EA, va ser elegit alcalde d’Amposta amb majoria absoluta. El
2019 ho va tornar a ser amb la majoria més àmplia que mai s’havia aconseguit a
la nostra ciutat (16 de 21 regidors).
Tot i que en un principi va dir que només s’hi
estaria vuit anys, es va tornar a presentar per una tercera legislatura.
Segurament que fruit del desencís, el 2023,
tot i que va tornar a guanyar per majoria absoluta, pel camí va perdre 5
regidors i ‘només’ en va aconseguir 11 (majoria pels pèls).
Només fa uns dies, Adam Tomàs, va anunciar que
tornaria a presentar-se les pròximes eleccions que se celebraran el 2027. Dos
mandats més del que havia anunciat el 2015,
Si fem balanç d’aquests deu anys que porta
d’alcalde, la primera cosa que em ve al cap (i serveixi com a resum d’aquest
escrit) és ‘l’oportunitat perduda’.
Si mirem la nostra ciutat en retrospectiva ens
n'adonarem fàcilment que de les deficiències heretades de les anteriors etapes
de CiU no se n'ha millorat cap.
Els qui em coneixeu sabeu que sempre m’ha
preocupat l’estat de la via pública, entenent com a tal, la neteja de carrers i
places (incloent-hi l’ús correcte de les àrees de contenidors de brossa), el bon manteniment de parcs i jardins i la circulació rodada. Us llanço
una pregunta: Coneixeu algun jardí, plaça o carrer que hagi millorat des de
l’arribada d’Adam Tomàs?
Un exemple. La degradació de la zona del parc
municipal, el de les antigues escoles. Fa anys s’hi van tallar arbres amb la
justificació que estaven amb mal estat i comportaven un ris per a la
ciutadania. Però després, en lloc de tornar-se a replantar i adequar l’espai no
s’ha fet res i sense manteniment, l’espai es va degradant gradualment. És
lamentable veure’l en l’estat que es troba!
A un dels pocs espais on s’han plantat arbres
és al parc de Valletes, el que està entre l’avinguda de Josep Tarradellas i el
col·legi de Miquel Granell. Però si passeu per allí, veureu com l’herba ‘ha
colonitzat’ pràcticament totes les zones on no hi ha equipaments infantils i
juvenils.
Durant els deu anys que porta d’alcalde, Adam
Tomàs, ha sobreviscut d’anuncis, que si se sanciona l’incivisme, que si es
prendrien mesures per a combatre ‘no sé què’, de fer assemblees veïnals per
aparentar que escolta la ciutadania... Sempre buscant un titular que surti als
mitjans de comunicació locals i comarcals. Malgrat tot, Amposta no ha millorat
gens ni mica. No serà que es parla molt i que s’actua poc?
Una cosa mai explicada. Només començar la
primera legislatura, el regidor de Governació Miquel Subirats, dimitit
recentment, em va dir que volia posar en marxa un estudi per a millorar la
circulació i que comptava amb mi perquè aportés idees. En deu anys no s’ha
fet... No serà que afrontar els mals endèmics que té Amposta comporta un rebuig
per part de la ciutadania i la consegüent pèrdua de vots? No donar solució als
problemes existents també fa perdre vots.
Adam Tomàs, en deu anys ha tingut
l’oportunitat i el temps necessari de capgirar com si fos un mitjó les
deficiències d’Amposta i no ho ha fet. Per què? Només ell ho sap. Com he dit
anteriorment, una ‘oportunitat perduda’ que, segurament, li acabarà
passant factura les pròximes municipals.
