17 DE JUNY DE 2011 I 15 D’OCTUBRE DE 2015: SETGE I CONCENTRACIÓ

De Ferreres, al Periódico de Catalunya

Us proposo un exercici de memòria. Recordeu que va passar el 17 de juny de 2011? El indignats (així els van qualificar) que es van concentrar a la plaça de Catalunya de Barcelona i a d’altres llocs, van manifestar-se davant la seu del Parlament de Catalunya. S’estaven manifestant per les retallades que tot just es començaven a aplicar. Algunes d’elles ordenades des de Madrid i d’altres per pròpia iniciativa del govern català. A Aquella manifestació davant el Parlament la van anomenar setge.

Expliquen les cròniques que alguns dels manifestants van insultar i fins i tot agredir a algun diputat, sense importar-los massa a quin partit representaven. Ses senyories van haver de fer el final del trajecte a peu davant la impossibilitat de poder-ho fer amb cotxe. Aquell dia, el president de la Generalitat Arturo Mas i la presidenta del Parlament Núria de Gispert, ho van fer-ho en helicòpter.

A alguns dels manifestants se’ls va identificar, detenir, jutjar i els hi van caure tres anys de presó...

Ahir, quinze d’octubre, 75è aniversari del afusellament del president Companys, una multitud de gent (diuen que unes 6.000 persones), es van concentrar davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, molt prop d’on s’havien concentrat elsindignats 4 anys abans.

Però els concentrats d’ahir, a diferència dels indignats, estaven donant suport a Mas pel greuge que suposa la imputació del màxim càrrec polític de Catalunya així com de qui va ser la seva número 2 Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau.

A diferència del 17 de juny, ahir no va haver setge hi va haver concentració de suport. Tampoc es va intentar coaccionar ningú, tot i que jutges i fiscals van fer uns comunicats denunciant que el que es pretenia atemptar contra la independència de la Justícia. Com si la Justícia fos independent...

Els crits que proferien els manifestants de fora, fora, fora, la Justícia espanyola! , s’han d’entendre de suport a Mas i no com un intent de voler pressionar a la judicatura. Esteu d’acord, veritat?

A diferència del dia del setge (insisteixo) al Parlament en que Mas va entrar en helicòpter, ahir ho va fer sol, pujant l’escalinata del TSJC i una vegada dalt, es va girar de cara els assistents i els va beneir. Una estampa para emmarcar. Suposo que els que varem veure l’escena per la televisió, encara que no fos en directe, també en hem de considerar protegits pel pare tot poderós, encara que terrenal... Em sento complagut de que sigui així!

I després d’una mica de broma, ara seriosament: De veritat hi trobeu tantes diferències entre aquell ja llunyà 17 de juny de 2011 i el dia d’ahir?

L’única diferència que li veig, és que els qui aquell dia van ser increpats, ahir es van convertir en increpadors, aprofitant l’acte de suport a Mas.

O, si voleu, mirem-ho d’una altra manera: no és el mateix que els manifestants siguin un grup de joves que protesten contra la injustícia social que un grup de diputats i alcaldes que es queixin per la injustícia de la Justícia. Però al fons de els protestes és ben bé el mateix.  

MAS: MÀRTIR I SANT

Del gran Ferreres al Periódico. 

La imputació d’ahir del president en funcions de la Generalitat de Catalunya va ser tot un despropòsit. Per una part i tot indica que de forma voluntària, es va deixar passar el període electoral, suposadament per a no alterar la campanya. I per l’altra designar el 15 d’octubre com la data en que haurà de comparèixer a declarar al jutjat corresponent del Tribunal de Justícia de Catalunya. Una data carregada de simbolisme ja que precisament aquest dia es commemora el 75è aniversari de l’afusellament de qui fos president de la Generalitat durant la guerra Civil espanyola Lluís Companys.

Si tenim en compte aquests precedents, l’Estat espanyol ha pogut convertir a Mas en un altre màrtir de la causa catalanista; situació que li va de meravella en aquest moments on la incertesa és l’element dominant del panorama polític català.

Dit això, una company de treball que és advocat, ha dit que una vegada van ser denunciats i la Justícia va acceptar a tràmit les denúncies (cal recordar que a part de Mas també van ser denunciades l’anterior vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’ensenyament Irene Rigau, citades a declarar uns dies abans), ha de seguir el procediment i, el passos següents són,  precisament, imputar-los i citar-los a declarar. El procediment no es pot saltar, el que és discutible és si les dates han estat les més apropiades i si s’ha alterat voluntàriament el calendari com sembla que ha estat el cas. També és possible (i per què no?) que el jutge dictamini el sobreseïment del cas i tot quedi en un no res.  

Hi ha qui diu (i penso que amb raó) que si en lloc d’haver-lo imputat ahir ho haguessin fet durant la campanya electoral, amb tota probabilitat, Junts pel Sí hauria tret la desitjada majoria absoluta que hauria permès investir a Mas com a nou president sense especular si les CUP li donaran o no el suport necessari.

Però sembla ser que els CUP, tot i les pressions que estan tenint i que tindran, no votaran a favor la investidura de Mas. Ho han dit per activa i per passiva i les vegades que ha fet falta. Si després de tot les CUP acabessin sucumbint a la insistència tant per part de la candidatura de Mas com de les entitats i associacions que la conformaven, està clar que perdrien tota al credibilitat que tenen i igual com un dia van aparèixer al panorama polític català i que, gràcies precisament a la coherència que tenen han triplicat el nombre de diputats al Parlament, desapareixerien en un tres i no res. Evidentment i ho vull tornar a remarcar, serà molt difícil, per no dir impossible que les CUP es moguin un mil·límetre de la seva posició inicial.

Si això e produeix està clar que Mas, per a ser investit president, ho té molt, molt difícil. Tal com afirmen els experts, encara que els diputats que encapçala Antonio Baños s’abstinguessin en la segona votació, com els vots negatius (suposadament tota la resta de forces de l’hemicicle hi votaran en contra) superaria els positius, Mas tampoc podria ser investit.

Tot i això sembla que hi ha una solució: que un o dos diputats (no ho tinc clar) de qualsevol dels altres partits, s’abstinguessin i, llavors sí, el vots favorables superarien el contraris. Però quins diputats de quins partits estarien disposats a fer una cosa així? Qui ho fes, immediatament seria assenyalat per l’opinió pública. Dit això, no us ve al cap del Tamayazo que va permetre a l’Esperanza Aguirre ser, contra pronòstic, la presidenta de la Comunitat de Madrid?

Potser l’Estat espanyol acabarà convertint Mas en un màrtir, però segur que no és un sant. Un personatge que per a satisfer el seu propi ego ha convocat 3 eleccions en 5 anys per a mirar d’assolir els seus objectius (majoria absoluta) i tot hi haver-se presentat com un Masies (2012) no ho ha aconseguit, hauria (al menys) de reflexionar i plantejar-se deixar-ho estar tot i marxar cap a casa. Però Mas (segur) esgotarà fins el darrer cartutx de la darrera caixa de municions.

Si ha principis d’any encara no s’ha pogut escollir un nou president (tampoc cal que sigui Mas), en un parell de mesos s’haurien de fer noves eleccions... S’arribarà a aquesta situació? Es tornaria a presentar Mas com a cap de llista o com a quart o al lloc que fos per a intentar-ho un cop més? Com deia ahir, tot és possible...