GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.

COETERA NÚM 1: PESIGO (l'Ampolla)

LA NOSTRA RIBERA 624. LES OLLES 4

LA NOSTRA RIBERA 623. LES OLLES 3

LA NOSTRA RIBERA 622. LES OLLES 2

LA NOSTRA RIBERA 621. LES OLLES 1

DEL CALORET DE L’AMPOLLA A LA MOSCA COLLONERA I D’ALTRES CONSIDERACIONS

Quan aquell 23 de febrer de 2015 Rita Barberà des del balcó de l’Ajuntament de València deia allò de... El fred de l’estiu... El fred de l’hivern... Donem pas a l’arribada del caloret faller... Tothom ne va fer sorna... Com Xavi Castillo (Pot de Plom) uns dies més tard a Rossell davant d'unes 1.000 persones. La senyora Barbera va demostrar que de valencià poc i ara que m’he tornat ha mirar les imatges, fins i tot diria que anava 'acompanyada'.

El passat dia 21, amb motiu de la Festa Major de l’Ampolla, l’alcalde Paco Arasa li feia de teloner a la pregonera Annabel Marcos, secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat i, durant la seva presentació va dir del calor... Potser va passar desapercebut per a molts, però no per a mi. Calor en català és femení i, per tant hem de dir la calor i no el calor (que seria un castellanisme)

Aquest fer no és que tingui massa importància, però sí que me permet poder parlar sobre el pregó de la Festa Major de l’Ampolla del que, de no haver segut per això, no n’hauria parlat mai.

Si heu vist les imatges de la intervenció de tots dos polítics (i sinó les heu vist us les enllaçaré al final de l’escrit), potser haureu vist com una mosca el anava molestant mentre parlaven. Això sí, ells sense immutar-se. Se’ls hi nota que estan acostumats a veure’n de tots els colors...

Durant les seves intervencions, tant l’alcalde com la directora van coincidir en una cosa: en parlar de presos polítics, de l’article 155, de destitucions... No dic que no se’n hagi de parlar, però no en un pregó de la Festa Major. A l’alcalde, mira, té un passi... Però la pregonera ha de parlar de la festa, dels actes, de xalar, de moments feliços i no de fets negatius que poden portar mals rotllos entre els assistents.   

No fa gaires setmanes vaig veure un moment d’un debat al Canal 21 on la senyora Annabel Marcos hi era present, com també l’amic Ricard Lleixà. La senyora Marcos va dir el mateix... Potser al pregó li va posar una mica més de bona cara, però les paraules van ser pràcticament calcades.

A un debat, una tertúlia o a un míting se pot dir. No sé durant quant de temps més, però se pot dir... Però a un pregó de la Festa Major d’un poble...

A part d’això el pregó el vaig trobar buit de contingut. Breu, això sí, tal com va dir ella mateix adreçant-se a les pubilletes, però sense dir res interessant.

Per cert, sembla que al fons de la sala hi havia l’altre Paco, Paco Sancho, controlant que tot anés com devia d’anar. Potser quan Paco Arasa va demanar-li a Annabel Marcos que fos la pregonera de la Festa Major, aquesta li hauria d’haver preguntat a Sancho com s’ha de fer un bon pregó de festa major, ja que ell, sobre aquest tema ne té molta més experiència.

Durant els anys durs de la lluita contra el PHN, Joan Benito, l’alcalde pedani dels Muntells va convidar a Sancho per a que fes el pregó. I Sancho, com no sabia que dir, va agafar la guia telefònica i se va anotar tots i cada un dels cognoms que hi havia i, durant el pregó els va citar un per un lloant-los el treball i l’esforç que havien fet pel poble... El problema és que no tots els que sortien a la guia eren famílies originàries dels Muntells.      

Des del meu punt de vista hauria d’estar totalment prohibit que els polítics fessin de pregoners. Al menys polítics en actiu. Perquè al poble dels Pacos, tal com passa a la majoria de pobles, s’aprofiten els pregons per a fer veritables mítings: Hem fet... Farem... Gràcies al nostre Govern..., etc. Només grandeses!

I aquest any més que són les darreres festes abans de les eleccions de l’any que ve i cal agafar una situació d’avantatge abans de sortir...

IMATGES DEL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE L'AMPOLLA: 

Intervenció de l'alcalde:

https://www.youtube.com/watch?v=-XKE3DcyIoA

Pregó: 

https://www.youtube.com/watch?v=V90wnS8i_n4

SIRGAR CONTRACORRENT

L’amic Mario Pons va escriure la setmana passada al seu compte de Facebook que, un any més, l’Ajuntament de l’Ampolla, el seu poble, no ha contractat el seu conjunt musical, los Sirgadors per a les festes majors de Sant Joan.

Des de la seva independència del municipi del Perelló, l’Ampolla ha tingut 2 alcaldes: Francesc (Paco) Sancho, primer com independent i després de CiU (*) i Francesc (Paco) Arasa, també de CiU, però amb passat socialista (tot i que li agradaria esborrar-ho del seu currículum) i fidel entusiasta del primer... O sigui, abans de prendre una decisió, li consulta.

Mentre Mario Pons va destacar com activista en la seva defensa del territori assistint a les manifestacions, assemblees, etc, però també com a realitzador dels documentals Aigua, font de vida i el censurat Contracorriente, la carrera de Sancho va transcórrer en direcció oposada, però a la vegada millor remunerada... Bastant millor remunerada!  

Davant l’aixecament del poble ebrenc contra l’amenaça que significava el Pla Hidrològic Nacional, el darrer Govern del Molt Poc Honorable Jordi Pujol va crear una Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre de la que depenien altres delegacions departamentals... I amb qui es va pensar per posar-lo al capdavant? Efectivament, amb l’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho. Des de la PDE es va considerar aquest càrrec de nova creació com un comissari polític al servei del centralisme barceloní en un intent de contrarestar la marea blava. 

El 12 de setembre de 2001 (en sondemà dels atemptats de Nova York), la PDE va tenir l’atreviment de fer una manifestació a casa de Francesc Sancho amb la gent que no havíem viatjat a Brussel·les on el dia abans també s’hi va fer una manifestació (tot i que uns pocs van repetir, el gruix de l’expedició encara no havia arribat) Com a cloenda de l’acte, un grup de joves de la PDE van efectuar la dansa de la gallina, en clara al·lusió a un amic del primer edil municipal. Amb aquests precedents és lògic que les relacions entre Francesc Sancho i la PDE no fossin bones o dit d’una altra manera (com diria Rajoy): fossin dolentes.  

Per tant, Mario Pons, com a membre de l’Assemblea Local de PDE d’Ampolla no estava ben vist per l’establishment local, com tampoc ho érem els membres de les diferents assemblees locals pels respectius governs territorials amb alcaldes i càrrecs de CiU. Tot i el pas del temps i els canvis produïts i en una bona part dels casos, les ferides obertes encara no s’han tancat i allà on s’hi van prendre represàlies i on continua governant CiU o del PDeCAT, encara se’n prenen.

Per als convergents ampolleros, Mario Pons va sirgar contracorrent, mentre a d’altres pobles de les Terres de l’Ebre hi nedàvem (contracorrent)... Ens haurien volgut submisos , però en ens vam rebel·lar i vam acabar guanyant la batalla de l’aigua.

Però tal com he dit més amunt, encara hi ha qui està pagant les conseqüències d’aquella època.

Tot i que no sóc de donar consells (qui sóc jo per a fer-ho), amic Mario te’n vaig a donar una parell. El primer que has de fer és demanar perdó als Paco’s i dir-los que en aquesta vida t’has equivocat moltes vegades i després proposar-li a Francesc Sancho de fer-li un documental sobre al seva vida. Penso que Raça ampollera seria un bon títol.  

(*) Francesc Sancho i Serena, rapitenc i metge de professió, va començar militant a un partit comunista (no sabria dir quin) i després d’un brevíssim pas pel PSC (això me van dir), va ser elegit primer alcalde de l’Ampolla com independent fins que va recalar a les files de CDC, un partit on sé solia fer carrera i ve-t’ho aquí que ne va fer: Delegat del Govern durant els anys del moviment antitransvasament, president del Consorci d’Aigües de Tarragona, president del CEPIDE, diputat al Parlament, responsable de Secretaria de Participació Social i Local en Salut... I per suposat alcalde fins a que se’n va cansar... Llavors va heretar l’alcaldia el seu més fervent seguidor: Paco Arasa.

SI TENIU CURIOSITAT SOBRE ALGUNS POLÍTICS QUE VAN OCUPAR CÀRRECS A LA SANITAT CATALANA, NO DEIXEU D'ENTRAR:

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10542#.WUpZloWLTcs

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ A L'AMPOLLA 4

 

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ A L'AMPOLLA 3