 |
| De Juan Carlos Ortega al Periódico. |
Sovint, un fet o
una simple frase me donen la idea per escriure els comentaris amb els que delecto a diari els meus fidels
seguidors.
Ahir la idea me
la va donar la botella de ratafia amb la que el President Torra va obsequiar al
President Sánchez. De totes maneres us he de dir que abans de començar a
escriure he conegut la resposta. Però sinó la coneixeu, encara us haureu d’esperar
una mica més.
Com sabre, ahir
se van reunir al Palau de la Moncloa de Madrid els dos presidents, el d’aquí i
el d’allà.
El d’aquí li va
portar 3 regals al d’allà que feia d’amfitrió: uns mapes de Catalunya de l’Edat
Mitjana, el llibre Aran, el país de Francesc Tur i Jèp de Montoya i una botella
de ratafia, un licor típic de les comarques pirinenques de Catalunya (tot i que
també se’n fa a d’altres llocs) fet a base de nous verdes, pell de llimona,
menta, canyella, etc.
Segons m’han dit
aquest mateix matí, el sentit de regalar-li el llibre sobre la Vall d’Aran va
ser per a demostrar-li a Sánchez que en la futura república catalana, el redactat de la constitució se contempla
la possibilitat d’atorgar la independència a l’esmentada vall occitana.
Amb el compendi
de mapes imagino que li va voler demostrar que a l’Edat Mitjana Catalunya era
un país independent.
I per acabar la
ratafia... I va ser llavors quan me vaig preguntar? I per què no una crema d’arròs
del Delta? (I encara millor si estigués elaborat per alguna destil·leria
de les nostres terres) Per que mai ens tenen presents als de les
Terres de l’Ebre?
Com us explicava
més amunt, sembla ser que el motiu de regalar-li ratafia és perquè amb aquesta
beguda se segellaven els pactes. De fet el nom derivaria del llatí rata fiat que s’usava per a tancar acords.
Com podeu veure
tot molt bonic i simbòlic, però torno a repetir les mateixes preguntes que
abans:
-I per què o una crema d’arròs del
Delta?
-I per què mai ens tenen presentes
als de les Terres de l’Ebre?
Si a ratafia era
un licor per a tancar acords, la crema d’arròs podria representar la innovació,
la imaginació, el saber fer i adaptar-se de la gent del Delta i per extensió de
tot el sud de Catalunya, la Catalunya Nova que, com la Catalunya Vella també
tenim la nostra pròpia història. Històries d’Ilercavons, romans i moros... Però
també jueus i cristians.
I si a la
constitució de la futura república se contempla la possibilitat de que la Vall
d’Aran pugui decidir sobre el seu futur, per què no passa el mateix amb la
resta de territoris de Catalunya? Sovint oblidats, sovint maltractats i sovint
utilitzats per a satisfer les necessitats d’una part de la població catalana (sobre
tot amb aigua de l’Ebre i de l’aqüífer de la Galera i amb l’electricitat produïda
per les nuclears)
