ELS 3 TOMBS A AMPOSTA

60 ANIVERSARI DEL CASAMENT DE JUANITO I CARMETA

 Va ser un 26 de novembre de 1955... Ja ha plogut. Així, dijous passat van complir el 60è aniversari. Tota una vida junts!

I ahir diumenge, la família ens vàrem reunir a un dels  ambients més familiars del delta de l’Ebre: el restaurant del Càmping la tancada.

Aprofitant que el xef Xavier Montañés ha retornat al restaurant familiar, ens va fer un menú degustació d’aquells que són per a xarrupar-se els dits: crema de carbassa amb carlotes i taronja, gamba roja, calamars a la romana, ajo blanco, ortigues, carpaccio de peus de porc amb gambes, anguila en suc, pastis d’anguila fumada, pop fet a la baixa cocció, corder al foc lent (8 hores al forn), sorbet de mandarina i pastís. Com podeu suposar estava tot deliciós.

Segurament alguns d’aquests plats formaran part de la nova carta que farà el restaurant a partir de febrer.    

NO A LA INICIATIVA DE L’INSTITUT LA LLAUNA DE BADALONA!!

Perdoneu-me, però no me’n puc avenir!! Ahir pel matí, mentre esmorzàvem i llegíem el diari, la meva dona es  va detenir en una notícia. Una d’aquelles que no solen ser comunes entre les pàgines d’un diari: ni política, ni econòmica, ni esportiva... Social? Sí, potser sí... I educativa també. El títol “Insubmisos a les aules”.

Resulta ser que a Badalona, on governa on governa el popular Xavier Garcia Albiol, resulta ser que els alumnes de l’institut La Llauna, quan es van assabentar del significat real del 12 d’octubre (festa de la Hispanitat o de Raça) van decidir que ells no tenien res que celebrar aquest dia i, una àmplia majoria (400 de 500) va decidir que anirien a classe.

I no només això, sinó que una bona part dels professors i també de la direcció del centre, s’hi ha mostrat d’acord, fins al punt de que una dotzena de docents acudiran a l’institut aquell dia.

El fet, a part d’insòlit, és per a mi del tot INTOLERABLE!!!! I ho posa així, amb majúscules. Cóm poden dir 400 alumnes de l’institut la Llauna de Badalona que aquest dia no tenen res a celebrar? Qui són ells per a dir una cosa així? 400 marrecs pretenen canviar les meves conviccions.

De fet ahir ja em vaig adreçar a David Nomen Recio, professor de llengua i literatura catalana d’aquest centre, l’únic que vaig trobar pel Facebook. Segur que ell, si és professor de català ha estat un dels instigadors d’aquesta moguda. Molt malament per ell i la resta del claustre de professor. Reitero, NO HO PUC CONSENTIR!!!! 

Al meus missatge privat li vaig dir que si ells no tenen res a celebrar, jo si, el dia 12 farà anys que ma mare em va parir i, per tant, és el meu aniversari, així que els hi vaig demanar que el celebrin tal com jo ho faré. Jo que sempre presumeixo de fer festa el dia del meu aniversari!!! 

Igual com va passar-me l’any passat espero que la majoria de vosaltres em feliciteu i contribuïu que, al menys per a mi, sigui un gran dia. Gràcies, us estimo!!!

VISCA EL 12 D’OCTUBRE!!!

LA XIMPLERIA DEL DIA MUNDIAL SENSE FUM

Avui es celebra a “el dia mundial sense fum”.  Sempre he dit que els dies mundials no serveixen pràcticament per a res i, el d'avui encara menys.

Normalment aquestes commemoracions són per a sensibilitzar als qui ja hi estem, però la resta, els qui estan mé afectats, en fan cas omís.

Normalment, els que han estat fumadors, s’ho han deixat per problemes de salut o al quedar embarassades (en el cas de les dones) Pocs n’hi ha que ho hagin deixat sense tenir cap problema, només per conscienciació.
Avui els meus companys i companyes de treball han seguit sortint al carrer a fumar-se la cigarreta i als qui he preguntat si sabien que “era el dia mundial sense fum”. Tots, absolutament tots m’han respost que “no”. Crec que els únics que ens hem assabentat som els que no fumem.
Diuen que “no hi ha més cec que aquell que no vol veure”.