Arturo Mas: El què diu
la Fiscalia no és paraula de Déu… Per tant, d’aquí és desprèn que
la Fiscalia no és Déu (segur) i que tampoc deu ser profeta (provable) No
sé si ho havíeu advertit, però és així...
Per tant, la gran pregunta és: QUI
ÉS DÉU?
Segur que ni els més expertes en teologia
s’hi posarien d’acord: mentre que per a uns podria tractar-se de la Mare
Natura, per altres podria ser un ser eteri, intemporal
i immaterial. El experts en les diferents religions també ens donarien
opcions ben diferents:
-Els musulmans ens dirien que és Alà.
-Els budistes, evidentment Buda.
-Etc.
Sense arribar a ser divinitats, també
trobaríem humans que, per alguns, estan considerats com a déus. Per exemple
Messi, considerat per molts el messies del futbol.
Després n’hi hauria una tercera classificació,
d’aquells que es consideren déus. Personatges molt egocèntrics que, segurament
no tenen iaia (güela a Ulldecona) Entre aquests ens trobem a Mourinho,
que és incapaç d’acceptar els errors propis (ell considera que no en té,
en tot cas, qui s’equivoquen són els altres)
També està Florentino, el president
blanc. Si assumís errors, segurament no s’hauria presentat una segona
vegada a la presidència del club blanc. Ni una tercera... Bé, a la tercera
no hi va haver ni eleccions... La qual cosa diu molt poc de l’oposició
de l’equip merengue.
Qui també es considera déu, casualment
també té que veure amb el Madrid: Cristiano Ronaldo. Els seus comentaris
i la seva manera de ser i comportar-se dintre i fora del camp, ho demostren.
A can Barça també en tenim, no
cregueu que no: Cruyff i Jan Laporta també serien bons exemples
de divinitats.
I Mas? Què creieu, que sé sent
Déu o no? L primera condició del ser humà és que cometi errors (l’equivocar-se
és d’humans) Aquells que no s’equivoquen mai i donen la culpa als altres,
sinó són déus hi estan molt prop.
Dit això encara em queda un altre dubte.
He conegut convergents que també es creuen déus, però si abans ho era papa
Pujol i ara ho és Arturo, aquest d’altres, ho són o no?
