AIGUA I SEDIMENTS!

Un centenar de persones s’han concentrat aquest matí al parc fluvial de Deltebre convocats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) per a demanar l’arribada de més quantitat de sediments al tram final del riu per a preservar així la integritat del Delta. Darrerament, massa sovint i sempre que hi ha temporal de Llevant, escoltem que s’ha tornat a trencar la barra del Trabucador. És com si fos el termòmetre que mesura la fragilitat de tot el Delta de l’Ebre. A part del canvi climàtic que és sense cap mena de dubte un dels factors que causen aquest desastre, l’altre factor (i no menys important) és la manca de sediments suficients arrossegats pel riu que arriben al Delta. Aquests sediments, que només fa unes dècades baixaven sense cap entrebanc fins el curs final de l’Ebre, a partir de la construcció riu amunt dels grans embassaments com ara els de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix, etc., hi queden retinguts i només en baixa una part insignificant quan s’ha de desembassar aigua durant les èpoques en que l’Ebre porta més cabal. Han intervingut representants de la mateixa PDE, així com d’altres entitats conservacionistes com per exemple el GEPEC i SEO BridLife. Després dels parlaments Matilde Font, presidenta de la Coordinadora Antitransvasaments de les Terres de l’Ebre i portaveu de la PDE ha llegit el manifest. Entre les intervencions i al final de l’acte els assistents han entonat diversos cops el lema: El riu és vida, aigua i sediments! Posteriorment, per a escenificar la manca de sediments al tram final, membres de la PDE n’han abocat diversos poals al l’Ebre. Com a cloenda de l’acte, la cantautora d’Ulldecona Laura Guarch ha interpretat el tema Sediments.

LA FAL•LÀCIA DE L’A-7

Un dels principis bàsics de l’escriptura és no donar res per suposat. Entenc que la majoria dels  meus lectors quan parlo de l’A-7 saben que m’estic referint a l’autovia en contraposició de l’AP-7 que és l’autopista de tota la vida. Ironies de la vida o maldats (ves a saber!) han fet que es diguin pràcticament igual la via ràpida que fa anys creua el nostre territori i la via lenta que de tan lenta que és ni tan sols hi arriba...
Com sabeu l’A -7 porta anys aturada. Pel N quan tot just arriba a les terres de l’Ebre, allà per on acaba el terme de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant i pel S al terme de Cabanes que, per aquells que no ho sàpiguen és on està l’aeroport intercontinental de Castelló. Casualment...
Diuen els tècnics que el gran escull és creuar l’Ebre... Com si fos el primer pont que es construís per a superar-lo...
Tot i que mentre s’estava construint l’autovia la veritat és que no hi va haver consens territorial (quina novetat!), m’agradaria saber exactament el motiu pel qual porta tanys anys aturada. Quan alguna infraestructura està considerada d’interès general i bàsica, els problemes s’arreglen en un tres i no res... Sembla que no és el cas.
Ho he explicat moltes vegades, però com veig que darrerament tinc molts més lectors i segur que una part d’aquests no ho saben, ho tornaré a explicar.
Els pobles del territori van ser incapaços de posar-se d’acord sobre el punt exacte per on havia de creuar l’Ebre. El punt idoni era per l’alçada de Campredó (no cal ser massa entès per adonar-se’n), però la ciutadania de Campredó s’hi oposava perquè separava el poble dels nuclis de Font de Quinto i Raval del Pom.
Tortosa tampoc ho posava fàcil, ja que volia que passés el més prop possible del seu casc urbà, la qual cosa, d’entrada, sembla força inversemblant, ja que per lògica hauria de passar per allà on l’orografia fos més favorable. I per acabar-ho d’arrodonir l’alcalde d’aquella època de Camarles Carmelo Redó volia que passes per davant de casa seva.
A la comarca del Montsià les coses no pintaven molt millor. Tot i que l’entrada natural hauria de ser entre la Sénia i Sant Rafel i continuar recte creuant el Pla de la Galera, Jaume Antich pretenia que baixés fins Ulldecona i des d’allí continuar cap a Santa Bàrbara. A part d’això, entre la Sénia i la Galera, sembla que hi ha una zona de nidificació de l’esparver cendrós i els grups ecologistes de la zona volien que es desplacés uns centenars de metres. Però aquest punt era un contratemps menor davant d'els altres.
Sigui quin sigui el motiu pel qual ha estat tants anys aturada, pensar que ara que hi ha una certa oposició al territori i al País Valencià a que sé renovi la concessió actual de l’AP-7 (autopista, es clar), s’aconseguirà desencallar el tema de l’autovia em sona a fal•làcia (clar i català)
Una classe política que han estat incapaç de desencallar el tema en prop de 15 anys que fa que dura, no pot prometre ara un ràpida solució només per a buscar una alternativa (contradient així) el que reclamen les plataformes veïnals.
Si el que temen els polítics (o determinats polítics) és que surti a la llum la incompetència i les mancances que durant tants i tants anys han posat en evidència, potser en lloc d’afirmar que són els representants del territori, haurien d’acceptar que són la veu dels seus respectius partits i els lacais del poder econòmic que és qui realment remena les cireres (pren les principals decisions econòmiques del país)
Per tant, és imprescindible que els polítics territorials agafin consciència de la situació i sobre tot de les necessitats que té el territori. I que són moltes! De moment el més immediat és recolzar les reivindicacions veïnals sobre la gratuïtat de l’AP-7. Què després resulta que s’acaba l’A-7... Ben vinguda sigui, però no ens podem estar esperant 15 anys més!
O hi ha algun polític que ens pugui garantir (amb document notarial) que l’A-7 es construirà en un termini raonablment curt... (6 mesos, un any, any i mig...)

El que deia: una fal•làcia...    

LA VIA AUGUSTA CONTRA LA SUPRESSIÓ DE LA LÍNIA DE P-3 DEL SORIANO-MONTAGUT

Aqueste blog es solidaritza amb les mares, pares i mestres afectats pel tancament de la línia de P-3 del Col·legi Públic Soriano-Montagut d'Amposta.

PROU RETALLADES!!!

A FAVOR DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC, LAIC I DE QUALITAT!!