BOUS O CULTE?

Imagineu-vos per un moment que fóssiu els propietaris d’unes instal·lacions on no estigués permès poder-hi fer res, absolutament res.

Segurament la primera cosa que faríeu seria intentar, per tots els mitjans, que aquell qui va prohibir fer l’activitat per la qual es va crear, rectifiqués. De no sortir-vos-en, el següent seria mirar de vendre-la per a que algú la reconvertís per a donar-li un altre ús. I, si ni així, la vostra desesperació aniria en augment i buscaríeu altres alternatives per descabellades que aquestes fossin.

Això segurament és el que ha estat fent l’empresari Balañá, propietari de la plaça de toros Monumental de Barcelona. Després de que el Parlament de Catalunya prohibís fer corrides de toros a Catalunya, la plaça va quedar en desús. Segurament es va mirar de trobar-li una alternativa, tal i com va passar amb les Arenes, a la plaça d’Espanya. Però si no s’hi troba algun inversor (la situació de la Monumental, entre Barcelona i Sant Adrià de Besos no és la més idònia per a voler fer-hi una cosa semblant), és lògic que la pròpia desesperació de l’empresari l’hagi portat a buscar alternatives que, tal vegada poden semblar inversemblants.

La solució per a Balañá ha hagut d’arribar de l’Extrem Orient, concretament de l’emirat de Qatar. Sembla ser que un xeic està disposat a fer una important inversió per a reconvertir la Monumental en la tercera mesquita més gran del món. No serà fàcil, ja que per a que es pugui destinar al culte, l’Ajuntament de Barcelona haurà de canviar l’ús i d’un equipament dedicat a l’espectacle i l’oci ha de passar a ser d’ús religiós.

El grup del PP ja ha anunciat que s’hi oposarà. I és normal, ja que el PP està a favor de les corrides de toros. En canvi, d’altres grups com CiU i, sobre tot, ERC que hi estan en contra, els tocarà retratar-se, es a dir, justificar el motiu pel qual no volen qui es converteixi en una mesquita.

La polèmica està servida.    

ANIMALS POC RACIONALS

Paco Marhuenda, director de la Razón i contertulià els dissabtes per la nit a la Sexta, la va tornar a armar. Aquest cop, mentre s’estava parlant de la tauromàquia, ell que n’és un gran defensor, va dir que la Disney havia fet molt de mal, perquè hi ha gent que creu que els animals pensen i parlen.

Jo crec que fins i tot els xiquets i xiquetes que veuen pel·lícules de la Disney saben que els animals ni pensen ni parlen, però que tenen sentiments. Només cal tenir a casa un animalet de companyia per adonar-te’n d’això.

Però en la vida quotidiana també te’n adones de moltes coses més: de que hi ha burros i porcs de dues potes. I que consti que estic usant els termes de burros i porcs en el sentit que s’usa quan es refereix així als humans, perquè els burros i porcs animals, de vegades fins i tot són més humans que moltes persones.  

LA "SAVIESA" DEL PP

Va dir María Dolores de Cospedal, la Secretaria General del PP que rectificar és de savis quan el seu partit va decidir acomiadar a Jesús Sepúlveda, marit de la Ministra de Sanitat Ana Mato, exalcalde de Pozuelo de Alarcón i imputat en el cas Gürtel.
Sepúlveda treballava des de casa elaborant informes per al partit i només feia uns dies que havia estat ratificat pel partit. Treballar des de casa fent informes cobrant bé, és una de les meves màximes il·lusions! On em tinc que apuntar?    
Afortunadament no ha estat l’única rectificació del PP. Ahir, contra tot pronòstic, els populars van decidir fer un gir de 180º i donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que demanava la dació hipotecària i un lloguer social molt més efectiu.
Durant el dia d’ahir tots els mitjans informatius (diaris, ràdios...) donaven per fet el vot negatiu del PP a la ILP presentada davant el Congrés dels Diputats amb l’aval de més d’un milió quatre-centes mil firmes.
En el transcurs del dia, els col·lectius de suport als afectats per la hipoteca s’anaven organitzant per a manifestar-se davant les seus del PP. Em consta que es van fer concentracions a Madrid, Barcelona i Tarragona, entre moltes d’altres poblacions importants.
Però el fet més remarcable relacionat amb els desnonaments va ser el suïcidi d’un matrimoni d’ancians de Calvià (Mallorca) i un altre home al País Basc. Desgraciadament no són fets aïllats i, suïcides de persones que han perdut o han de perdre la casa signifiquen un degoteig inacabable. Vull suposar que aquestes lamentables morts no han estat inútils si, finalment, han afectat a les consciències dels diputats i diputades del PP que, com he explicat, en un principi, estaven disposats a no acceptar la ILP.
En canvi, estava anunciat que el grup del PP votaria a favor d’una altra ILP, la que demanava que la fiesta nacional, és a dir, les corrides de toros, fossin declarades bé d’interès nacional. En aquest cas no hi va haver sorpreses i tant els del PP com les seves marques blanques (UPyD i UPN), hi van votar a favor. Potser hi haurà que discrepi de mi quan qualifico a UPyD com a marca blanca del PP, però és el que penso. Per aquell que ho desconegui, a les anotacions de Bárcenas es van trobar pagaments al partit de la Rosa Díaz. Aquest pagaments no s’haurien fet no si haguessin beneficiat els populars i, evidentment, perjudicat al PSOE. 

 
Quan s’aprovi (que s’aprovarà) la declaració de la festa dels braus com a bé d’interès cultural, els seus promotors esperen poder fer corrides a Catalunya on, el seu Parlament, recordem-ho, les va prohibir. Aquesta prohibició va entrar en vigor a partir de 2012. La Generalitat de Catalunya té les competències exclusives en espectacles i, si reben la sol·licitud de fer corrides, sistemàticament seran denegades. Llavors es tornarà a entrar en l’espiral infinita de sentències i recursos que allargarà el procés.
Evidentment estic en contra de la fiesta nacional. Sóc dels qui penso que fer patir els toros és una salvatjada, per molt que Toni Canto opini que no tenen dret a la vida i a la llibertat. En fi, sense comentaris...
Acabaré amb unes preguntes:

-Si no hagués segut per la pressió popular, hauria rectificat el PP?  
-A partir d’ara, seguirà per aquest camí o només ha estat un miratge?
-Són massa prepotents per a esmenar tot allò que han fet malament fins ara?
Certament rectificar és de savis, però coneixent a la gent del PP un posa en dubte que actuïn de bona fe i que acabin reconeixent que les polítiques que han dut a terme fins ara, han estat un cúmul d’errors que no porten en lloc. Bé, si, a un abisme sense cap possibilitat de sortir.  

LES FOTOS DEL DIA 23-12-2011. PORTES TAPADES

A aquest local del carrer Ulldecona, molt abans de l'empresa de la qual encara hi figuren el rètols, hi va estar el concessionari de la Citroën. la SAMSA.
Ara ja portava uns anys abandonada i el vàndals havien trencat els vidres de la porta i dels aparadors. No sé si va arribar a ser ocupada, crec que no. L'ajuntament, com ha fet amb d'altres naus de la zona, va decidir tapar portes i aparadors amb maons. 

FESTA I CULTURA

Avui la Ministra de Cultura del Regne d’Espanya ha definit els toros com “festa i cultura”. A la meva època d’estudiant em van ensenyar que “una definició no pot contenir la paraula definida”. O sigui, si els toros són la “festa nacional”, després no podem dir que són “festa”.
Bé, en tot cas, si a mi em fessin un test d’aquells d’associació d’idees (et diuen el nom d’una cosa i tu has de respondre la primera que et ve al cap), segurament, les paraules “festa i cultura” mai les acabaria associant amb el toros. “Festa” diria que és un grapat de gent xalant, ballant i rient. I en quan a “cultura” primer em vindria al cap una pel•lícula de cinema, una obra de teatre o un concert de música. Tot és qüestió de gustos, evidentment.
Suposo que ja sabeu perquè us estic “fotent tots aquest rotllo”. Ni més ni menys perquè ahir, el Parlament de Catalunya, per 68 vots contra 55, va decidir suprimir la “festa nacional” a Catalunya a partir de l’1 de gener de 2012. El tema, en principi no és que m’importi gaire, però, es vulgui o no, és la notícia del dia a tota la premsa nacional i fins i tot, en una bona part de la internacional. És notícia de capçalera i qui més qui menys, ha fet de la mateixa un ampli reportatge. Jo no vaig als toros (ni als bous), sóc més de veure un partit de futbol on, preferentment, jugui el Barça o una proba atlètica com els 1.500 metres llisos. Del que estic en contra és de "prohibir per prohibir".
Els diaris, també aquest dies han inclòs enquestes sobre si som o no partidaris de l’abolició dels toros a Catalunya. Recordo que quan es va començar el debat, a finals de l’any passat, hi vaig votar que sí, que n’era partidari. En canvi aquests dies he canviat el sentit del meu vot i he votat “no”. Crec que amb “ignorar-la”, ja seria més que suficient.

Ara bé, rebutjo enèrgicament el “debat identitari” que molts hi ha volgut veure. Fins i tot, aquest matí he hagut d’escoltar d’anteposar el “burro” català al “toro” espanyol. Vist així de simple, el “toro” que hi posaven als cotxes i, del que després va sortir-ne el burro, si que seria així, però ja dintre del terreny de la prohibició de la festa, evidentment, no!
Cal recordar que si s’ha pogut votar (en contra o a favor) de la “festa nacional”, ha estat possible per “obra i gràcia” d’una “iniciativa legislativa popular” (ILP) i no per iniciativa dels partits més independentistes. També recordar que un partit con ICV-EUA, no és independentista i, en canvi, hi van votar a favor.
Penso que no li calen pegar més votes. Del que es tractava és d’evitar el sofriment a l’animal, tal i com ho demanava els grups més pro-animal en contra dels que defensaven la tauromàquia com a art, tradició o com sé li vulgui dir.
Altres coses que hi ha que tenir en compte és que Catalunya ho ha estat la primera comunitat autònoma en fer-ho. Canàries ja les va prohibir fa més de 19 anys i, segurament, no ho recordo, no hi va haver tant d’enrenou. També llegia ahir que des de el segle XVI al XIX hi va haver un gran debat i, finalment, els amants dels toros hi van sortir guanyadors.
Diu la meva dóna que la diferència està en “ser un país desenvolupat o un de tercermundista”. Potser si, però, de vegades, veig més coses que em fan pensar que l’home, tal vegada, no ha evolucionat tant com volen dir...
Per acabar voldria fer menció al reprovable que és la portada del Mundo. Sota una foto de Montilla i Carod, s’hi pot llegir: “Triunfaron los animales”. Em sembla que ni Carod (que hi va votar a favor) ni Montilla (Que hi va votar en contra) tenen res”d’animals” com suggereix el diari de Pedro J Ramírez. Una prova més del cavernícola que pot arribar a ser una determinada premsa de Madrid.