Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muixeranga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris muixeranga. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juliol del 2024

NO ENTENC EL CATALÀ

Quan algú s'obsessiona amb una idea, al final aconsegueix el seu propòsit. Fa anys, al País Valencià va aparèixer un partit anomenat 'Unión Valenciana' liderat per Vicente González Lizondo que ni tan sols era valencià de naixement. Un dels 'mèrits' d'Unión Valenciana va ser fer president Eduardo Zaplana que havia nascut a Cartagena iniciant així l'etapa dels diferents governs del PP a aquesta comunitat. L'ideari d'Unión Valenciana es pot resumir en un punt: anar en contra de tot allò que es pogués identificar amb Catalunya o amb el català. Aquest partit va ser finalment 'engolit' pel PP que va fer seva la doctrina anticatalanista. Primer va ser el PP sol i més tard sé li uniria Vox per a continuar la campanya iniciada per 'Unión Valenciana' en contra del català/valencià fins al punt de presentar el valencià com un idioma diferent del català. Passats els anys aquest missatge ha anat calant dintre de la societat valenciana fins al punt de què, sobretot en els sectors més joves, s'ho han acabat creient i acceptant com una veritat inqüestionable. Us posaré dos exemples. El primer el vaig viure en primera mà. El segon li va passar a una neboda. Llegiu atentament. El 17 de febrer a Borriol (comarca castellonenca de la Plana Alta) hi va haver la III Trobada de Muixerangues amb la participació de Conlloga Muixeranga de Castelló (que era qui organitzava l'acte), Muixeranga de Cullera i la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. En acabar la diada i mentre es feia un aperitiu a la plaça de la Font que és la que està enfront de la Casa Consistorial, la canalla de la Muixeranga de Cullera anaven venent diferents peces de marxandatge com per exemple mocadors, xapes amb el seu logotip, etc. Un parell de xiquetes d'uns deu anys me se van apropar per a vendre'm alguna cosa. En donar-les-hi un bitllet em van dir que no tenien canvi, així que ràpidament en van anar a buscar. Mentrestant, la meva dona em va dir que ella ja els hi havia comprat un mocador... En un moment donat de la conversa una de les xiquetes ens preguntà: -Sou catalans -visiblement estranyada-. -Sí, què tu com et pensaves que parlaven els catalans...? -li vaig respondre-. Quan algú et digui que el valencià i el català són idiomes diferents els dius que no és veritat que tu vas parlar amb uns catalans i ens enteníem perfectament. -li vaig acabar dient- La segona anècdota li va passar a Paula, una neboda nostra un dia que va anar a Port Aventura aquesta passada primavera. Mentre feia cua per a muntar a una de les atraccions que més fan augmentar l'adrenalina. Al costat seu una valencianeta que també es disposava a muntar a la mateixa atracció sé li va dirigir amb aquestes paraules: -Ens podem agafar de la mà...? És que tinc una mica de por... Però he de dir-te que jo el català no l'entenc. Es van agafar de la mà, van pujar a l'atracció i van continuar parlant amb tota normalitat.

diumenge, 2 d’abril del 2017

CASTELLÓ MIRA CAP A L’ESQUERRA I CAP AMUNT

Surto a una foto!! 
Dissabte passat vaig tornar a Castelló. Després d’anys sense posar-hi els peus, en poc menys d’un mes hi he estat dues vegades. De totes formes, la visita de dissabte va ser especial. Molt especial, ja que dintre dels actes de les festes de la Magdalena, les més importants que se celebren a la capital de la Plana, hi tenia lloc la II Trobada de Muixeranguers amb la participació dels Negrets d’Alcúdia, la Jove de València, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i l’amfitriona, la Conlloga de Castelló. També es va comptar amb la colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló.  
L’ambient a la plaça Hort dels Corders va ser extraordinari. Les 4 colles hi van arribar des de la plaça de l’Ajuntament on va tenir lloc la concentració. De camí els grups musicals de les diferents formacions no van parar de tocar mentre els components de les colles desfilaven pels diferents carrerons del cas antic de la ciutat.
El públic que s’hi havia congregat estava expectant per a veure les demostracions d’equilibri  i força que anaven a fer les colles. I aquestes no van defraudar. Sobre tot la colla local que va fer tot un nodrit repertori d’acrobàcies. Es notava que havien treballat molt i que tenien ganes d’agradar el públic que s’havia congregat pels voltants de la plaça.
La nostra actuació, la de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta no passarà a la nostra recent història com la millor. Però cal tenir en compte que estem a començaments de temporada i que les joves enxanetes encara tenen moltes possibilitats de millora. Possiblement el més positiu de l’actuació va ser la prova de pilar de 5 (pd5), un dels grans reptes de la temporada.
A ningú sé li escapa que tot el que envolta el món casteller significa una gran exaltació del nacionalisme català i, fins i tot, de l’independentisme. Només cal estar present al Concurs de Castells de Tarragona per adonar-se’n d’aquest fet.
El mateix passa amb les muixerangues. Tal com va escriure un casteller de la nostra colla després de l’actuació de Castelló a les xarxes socials, els muixeranguers clamen per la unitat dels Països Catalans. Concretament va dir això: País Valencià: Països Catalans. No ho deiem natros sinó ells. I continuava: Diada xulíssima per la Magdalena de Castelló amb diverses muixerangues del PV i les Xiqüeles del Delta (sic)    
La muixeranga la Conlloga de Castelló només té  3 anys de vida i, per tant, és lògic que encara vagin per la seva segona diada. No obstant, estic convençut que gràcies al nou ajuntament que va sorgir de les urnes el dia 24 de maig de 2015 (PSPV-Compromís-Castelló en Moviment), la Conlloga ha trobat un recolzament que a ben segur no hauria estat possible durant els anys en que el PP va governar la primera institució de la ciutat.
Per tant, afirmo que en l’actualitat Castelló mira cap a l’esquerra, però també cap amunt. Cam amunt perquè l’esperit de superació que ens caracteritza tant a les colles castelleres com a les muixerangues ens fa somiar en construccions cada vegada més altes. Però també cap amunt geogràficament parlant, es a dir, cap a Catalunya. I nosaltres encantats que així sigui...  

La gent del Delta i de la resta de les comarques del Montsià i Baix Ebre i les nostres veïnes valencianes del Baix i Alt Maestrat i els Ports sabem millor que ningú que el riu Sénia no és frontera i que les relacions entre totes dues comunitats no s’ha perdut mai, tot i els esforços que han fet alguns per a què així fos.


Encantat de retrobar-nos germans. Ens trobarem a plaça!!