Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carburants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carburants. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de novembre del 2026

ALGÚ SE’N RECORDA DEL ‘WYNN’S’?

 ¿Qui de la meva generació no va posar alguna vegada un potet de Wynn’s complementant la gasolina del cotxe?

Per aquells que no sou de la meva generació (em vaig treure el carnet de conduir als divuit anys, pocs mesos després d’haver mort el dictador) us explicaré que és exactament el Wynn’s.

El Wynn’s és un oli additiu que es posa mesclat amb la gasolina del cotxe en moment de posar gasolina. En l’època de què us parlo, normalment, no l’adquiries per pròpia voluntat, sinó que te l’oferia l’empleat de l’estació de servei. Segons explicaven, el Wynn’s ajudava a netejar els filtres i allargar així la vida del motor del cotxe.

Tot i que no ho vaig preguntar mai, sempre vaig pensar que l’empleat s’emportava una comissió per cada potet de l’additiu que venia, o sinó, ¿per què aquell interès de voler-te’n encolomar sempre un?

Normalment, sempre anava a posar gasolina a l’estació de servei del barranc de Lledó, la que hi ha a la carretera entre Santa Bàrbara i Tortosa. Quan eres client habitual, al final s’establia una relació de confiança i certa amistat amb els empleats. Aquella estació de servei era propietat de la família Panisello  de Masdenverge (crec que encara avui la regenta el seu fill) i l’empleat també era del mateix poble. No recordo com li deien, però pràcticament tothom el coneixia pel seu sobrenom, lo Galgo.  

Lo Galgo, com els altres empleats de gasolineres, t’oferien el Wynn’s a cada proveïment de carburant i, és clar, més d’una vegada els havies de dir que no, perquè el potet de ‘marres’ encaria considerablement la despesa. L’excusa més freqüent que usava era que ja n’havia ficat feia poc, perquè no calia posar-ne sempre. De vegades era veritat, d’altres no, però alguna cosa havies de dir...

El fet és que feia tant de temps que no veia Wynn’s enlloc, que ho vaig d’haver de preguntar al ‘chatGPT’ i aquest em va dir que, l’additiu encara es trobava al mercat amb tota normalitat.

Però, digueu-me, ¿algú us ha ofert Wynn’s darrerament? Segur que no. I això és perquè avui en dia ha canviat tot tant que, quan fiques carburant, a la majoria d’estacions de servei no hi ha empleats i t’has de posar tu mateix el carburant després d’haver pagat a una màquina. Antigament, si els hi demanaves, fins i tot et miraven la pressió dels neumàtics o et netejaven el parabrisa.

Com us he dit de bon començament, em vaig treure el carnet de conduir al cap de pocs mesos d’haver mort el dictador i, perquè arribés el primer cotxe a casa, encara em vaig haver d’esperar uns mesos més, mig any aproximadament.

El primer cotxe propi el vaig tenir l’any 1978 i va ser un SEAT 127, que era el més venut a Espanya. En aquella època, el preu de la gasolina la fixava la CAMPSA (Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos) i era el mateix a totes les gasolineres de la península i les Illes Balears. Hi havia dos tipus de gasolina, la ‘normal’, de 91 octans i la ‘súper’, de 97. Recordo que al poc de comprar-me el 127, la ‘normal’ costava 31 pessetes el litre (0,186 €) i la ‘súper’ 37 pessetes (0,22 €). 

Com han canviat els temps! 

 

divendres, 19 de desembre del 2014

MAI PLOU A GUST DE TOTHOM

I ara que començaven a estar tan contents...
Ha costat, però finalment el preu dels carburants ha baixat. A les benzineres ja es comença a notar. Ja era hora!    
Ho dic, perquè segons alguns economistes com per exemple Santiago Niño Becerra, no és bo per a l’economia que els carburants baixen tant i tan ràpid com ho estan fent.
Si fos un economista dels considerats neoliberals, pensaria que ens vol ensarronar, però no és el cas, ja que sempre s’ha mostrat en contra de les polítiques econòmiques oficials dels nostres governs.  
Segons Santiago Niño la caiguda del preu del carburant indica un alentiment de l’economia per a dintre de dos o tres mesos, la qual cosa produirà que les economies més afeblides (com l’espanyola) pateixin nous acomiadaments.
Una de els frases que es va dir durant el programa de Carles Francino a la SER (més bé es va recordar) va ser la de que un pessimista és un optimista ben informat.
Tan a mi com als meus companys que, com jo, han d’agafar el cotxe per a desplaçar-se des del poble on resideixen fins el lloc de treball, el preu dels carburants incideix i molt sobre la nostra economia domèstica. No és el mateix pagar el gasoil a 1,40 que a un euro, tal com ara ja està costant a alguna benzinera. L’equivalent en pessetes dels 40 cèntims d’euro és més de 60. Recordo que quan s’anunciava que la gasolina havia de pujar 5 pessetes, els cotxes feien cua a les benzineres ja no per omplir fins a dalt els seus dipòsits, sinó totes aquelles eines que tenien a ma per tal de tenir reserves per a una bona temporada.
Des de que es va alliberar el sector, les apujades de preus han estat prou constants i d’un dia per l’altre, sense previ avís. Qui ho controlava deia que s’apujaven de cara el cap de setmana i dilluns tornaven a baixar. Així s’agafava a tots aquells que sortien de cap de setmana i havien d’omplir els dipòsits.
No sé si els vaticinis de Santiago Niño són correctes o no. Ja sabeu que teories econòmiques n’hi ha tantes com economistes i, des de la crisi, qualsevol ciutadà és un economista en potència, però pel que a mi respecta, la reducció dels preus dels carburants m’anirà molt bé. 
Que duri.