L’ESPILL DE MARIO PONS MÚRIA

Dintre del marc del Festival Internacional de Cinema i Paisatge MÓNFILMAT que s’està portant a terme a Amposta del 2 al 10 de juliol, es va projectar diumenge el documental l’Espill del realitzador i amic Mario Pons Múria. L’eix conductor del documental és Hilaire Arasa (un personatge únic que ens podria explicar mil vivències viscudes) a través de les seves relacions afectives al llarg de la seva vida. L’amic Mario defineix l’Espill com ‘una comèdia romàntica basada en el drama de l’exili’. Hilarie Arasa neix a Camarles (comarca del baix Ebre) l’any 1957. Son iaio, militant i activista republicà, va haver de marxar a l’exili francès com tants d’altres milers de catalans i espanyols abans d’acabar la guerra Civil Espanyola. Anys més tard els seus pares partirien cap a França deixant el petit Hilari a càrrec d’uns tiets. Finalment, quan Hilari tenia 3 o 4 anys va retrobar-se amb els seus pares a Narbona on ja es quedaria fins la seva tornada a Camarles ja de jubilat. A la seva Camarles natal, Hilarie (o Hilari, con preferiu) viu amb sorpresa la violència de l’1 d’octubre de 2017 i els dies posteriors... Però no compren res. Serà llavors quan preguntarà als seus familiars i amics que li explicaran les situacions viscudes pel seu iaio i els pares abans i després de la guerra i de perquè van haver de marxar a l’exili; de la dictadura franquista, un règim repressiu on tothom calla per temor a les represàlies. Aquesta situació portarà a Hilari a fer una ‘recerca interior’ on descobrirà episodis desconeguts de la seva família. D’aquí que Mario Pons, després d’haver visionat el seu documental, ens convidi a tots ‘rebuscar al nostre interior’ on de ben segur trobarem coses sorprenents que fins i tot nosaltres desconeixem.

L’ENDEMÀ DE LA NIT TEMÀTICA

Les fires, un motor de dinamització territorial. 

TV3 ens va ‘regalar’ dimarts passat (7 de juny de 2020)una nit temàtica sobre les Terres de l’Ebre. Primer amb la projecció del documental l’Illa dels bous del realitzador ampostí Santi Valldepérez i a continuació amb Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre (2012)d’un altre realitzador de les nostres terres, l’ampoller Mario Pons.

Analitzem el contingut de Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre on l’any del seu enregistrament (2011), l’amic Mario Pons ens mostrava la crua realitat de l’economia ebrenca, amb preus d’origen desfasats, amb la ingerència als mercats de productes vinguts de fora, amb la joventut ebrenca havent de marxar a d’altres llocs per a trobar una feina d’acord amb la seva preparació etc. etc.

Es parla del Pla Estratègic que estava enllestint la Generalitat de Catalunya per a dinamitzar econòmicament el nostre territori... Era l’enèsim estudi que es portava a terme...

Vull remuntar-me a l’any 2001. A l’antiga seu de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (més conegut com l’IDECE) s’hi feia una important reunió per al futur de les Terres de l’Ebre en ple debat sobre el Pla Hidrològic Nacional. La Plataforma en Defensa de l’Ebre hi va voler assistir per a veure quin polítics estaven a favor i quins en contra del transvasament de l’Ebre. Abans d’entrar-hi vaig poder saludar i parlar un estona amb Joaquim Paladella, alcalde de Batea i Joaquim Vidal, alcalde de Vilalba dels Arcs que hi arribaven junts.

Amb Paladella hi tenia (i tinc) una amista des de feia anys i en poques paraules me va posar en antecedents sobre l’IDECE.

-Per a què serveix l’IDECE?

-Fins ara s’ha limitat a fer estudis...

I es podria afegir que també que per proporcionar una feina a alguns dels càrrecs territorials del principal partit que governava a la Generalitat de Catalunya.

Primer es va redactar al Pla Parcial de les Terres de l’Ebre (2001), per a que l’any 2010 s’acabés convertint amb el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre (perdia la paraula Parcial de la seva denominació). I només uns tres anys més tard es redactava el Pla Estratègic Empresarial i per a l’Ocupació de les Terres de l’Ebre (2013), que és al que es refereix el documental.

En que ha canviat la situació de les Terres de l’Ebre des de la redacció d’aquests plans? M’atreveixo a dir que en res!

No fa ni dos mesos vaig coincidir amb Albert Salvadó, l’actual Director de l’DECE i me va assegurar que si fins ara l’ens nomes havia servit per a col·locar a alguns polítics, a partir de la seva direcció es posarien en marxa els projectes que s’havien aprovat. Li vaig desitjar  sort amb l’esperança (diuen que és l’últim que es perd) de que s’acabin confirmant les seves previsions i les Terres de l’Ebre puguin iniciar un procés de recuperació.

Però l’endemà de la nit temàtica, després de veure el documental i reflexionar sobre el mateix m’he despertat, com cada dia, amb la crua realitat: De moment seguim igual o pitjor que l’any 2012.

Què passarà en el futur més immediat? Com a ciutadà del carrer no puc respondre a aquesta pregunta però penso que els meus desitjos s’allunyen molt del que molt provablement acabi sent la trista realitat: les Terres de l’Ebre continuarem sent un des territoris oblidats de Catalunya i no sembla que cap govern ens acabarà donant les eines necessàries per a revertir la situació actual.     

TARAJAL, EL DOCUMENTAL

Igual anit vàreu veure el documental Tarajal emès pel Canal 33 de TVC. Igual va ser perquè us va arribar un whatsapp advertint-los de la seva emissió i, quan vàreu rebre el whatsapp, igual el vàreu reenviar a la majoria dels vostres contactes per a fer-ne la màxima difusió.

Són les avantatges (de vegades inconvenients) que té la nostra societat i tot gràcies a les noves tecnologies que tenim a l’abast de la nostra ma: ordinadors, tauletes telèfons mòbils...  Fa només un parell de dècades poder compartir una informació o enviar un missatge i que en pocs minuts pogués arribar a milers de ciutadans.

Al whatsapp hi havia un vídeo on la diputada Marta Sibina (Cafè amb llet) anunciava el documental que s’havia d’emetre al dia següent.

M’estalviaré explicar-vos de que anava el documental perquè, simplement, clicant l’enllaç podeu veure el vídeo i, al final de l’escrit també enllaçaré el documental per si algú que no el va veure anit té interès en fer-ho ara.

https://www.youtube.com/watch?v=vTTNDqrgiLc

El que vull explicar-vos és que al cap d’unes poques hores d’haver vist el missatge amb el vídeo, utilitzant la mateixa missatgeria me’n va arribar un altre... Coneixeu el terme contrarevolució? Eren els adeptes al govern autoritari que lluitaven contra els revolucionaris que pretenien fer caure el poder. El signe del següent missatge era aquest i intentava utilitzant arguments falsos, però que calen profundament a la societat catalana d’avui per a desactivar la màxima audiència possible:

ALERTA, MOLT IMPORTANT!! Corre per whatsapp un vídeo amb el nom: "Aquest vídeo ha d'arribar a tots els mòbils abans de demà a les 22:55"
Aquest vídeo és del compte del botifler impresentable Dante Fachín i qui parla es la seva companya. Els mateixos que van difondre les mentides de Fernández Díaz contra la sanitat catalana a través del canal “Cafè amb llet”.

No reenvieu a ningú aquest vídeo, aquesta elementa és la marta Sibina, diputada a las Cortes Españolas, la parella d’Albano Dante Fachín, mes, una podemita impresentable que està en contra de la classe mitjana de Catalunya i els independentistes però que ella i el seu marit ingressen més de 7000€ al mes dels nostres impostos. Si el passes li estàs fent publicitat al Fachín al mateix compte que fa servir contra Catalunya. PASSA-HO.

I es clar, quan acabes de llegir-ho, penses... Això fa molta pudor... Aquí hi ha alguna cosa que no quadra....

A veure, a qui no l’interessa que el reportatge tingui una audiència considerable? Si heu vist el vídeo pensareu: el PP. En canvi, fixeu-vos que està parlant de la classe mitjana de Catalunya (però és que encara hi ha classe mitjana?) i de la independència, a part d’insultar i desprestigiar a una parella que van tenir la valentia de denunciar les irregularitats de hi havia a la Sanitat catalana. Mentides? És el que diuen, però només cal buscar a un personatge a l’atzar, per exemple JosepPrat... I a partir d’aquí anar estirant del fil a veure fins on os porta...

Un dels que va intentar desprestigiar el vídeo i a la parella de diputats (per cert, de diputats a las Cortes Españolas n’hi a 348 més i alguns d’ells van d’independentistes per la vida i si no cobressin 7000€ els cobrarien uns altres) va ser l’impresentable de Mark Serra (o sinó pregunteu-li al Mascarat), un independentista convers i convergent de tota la vida. No serà que no li va agradar que destapessin els enrenous de la sanitat catalana gestionada durant molts i molts d’anys pels seus companys de partit? Per cert, sembla ser que la Consellera del PSC Marina Geli també va tenir a veure alguna cosa.

I ara, després d’explicar-vos com de bruta pot ser la contrainformació, si voleu, podeu veure el documental.  

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/tarajal-desmuntant-la-impunitat-a-la-frontera-sud/video/5642875/