LA ‘CONTRADICCIÓ’ DE NO VOTAR EL PROPI PARTIT

Mosaic formant l'escut del poble de Freginals. 

A part dels resultats electorals més destacats que donen a conèixer els principals mitjans de comunicació, també hi ha notícies curioses.

D’una d’elles se’n feia ressò el canal televisiu Antena 3. Segons aquest mitjà, a Níjar (Almeria) Unión Progreso y Democrácia (UPyD), el partit que va crear Rosa Díez, va obtenir 15 vots, tot i que a la llista estava formada per 21 candidats.  

El resultat té diverses lectures. La més simple d’elles és que hi va haver gent de la candidatura que no la van votar. Això és obvi... Però per què no la van votar. Aquí la resposta és més complexa.

Molts de partits configuren llistes pel simple motiu de presentar-se a les eleccions d’un determinat municipi. Anem a veure uns exemples del nostre territori.

Fa unes setmanes, un amic de Freginals me va dir que s’hi presentava una llista fantasma (així la va definir) on no hi havia ningú del poble. Després de mirar-ho, me’n vaig adonar que la llista no és tan fantasma, simplement és la marca blanca d’ERC: Entesa pels Freginals-AM. La presència d’aquesta candidatura no és cap novetat, tot i que abans s’hi presentava com a cap de llista Lluís Fernández.

No sé si és el cas però sovint aquesta mena de llistes està formada per una part de persones d’altres poblacions (no conec ta bé Freginals com per a poder dir quants de la llista hi viuen i quants no). Com comprendreu, aquestes persones com no viuen al poble en qüestió, tampoc hi poden votar i d’aquí que, tot i que és difícil, pot arribar a passar que la candidatura tregui menys vots que membres té.

A la llista del PSC de la Sénia també hi havia gent que no eren veïns. Estic parlant per exemple d’Alfonso L. Tauroni Padrón (11) i Carmen Benedicto Conte (12). 

Quan vaig veure a Alfonso (a qui conec des de fa més de 30 anys), vaig pensar: Ara Alfonso viu a la Sénia? Però quan darrere seu vaig veure Carmen Benedicto, me’n vaig adonar de la jugada.

A un altre poble que també passen coses com aquestes és a Prat de Comte, el feu de Joan Josep Malràs. Quan Malràs (que era regidor de CiU de Tortosa) no va tenir cabuda a la llista amb l’arribada de Ferran Bel, va ser desterrar a Prat de Comte on, des de 2007 n’és el seu alcalde. Aquesta jugada li va permetre a Malràs seguir sent diputat provincial, càrrec que ostenta des de 1999.

El PSC presentava a Prat de Comte un únic candidat: Josep Espinós Gabriel que viu a Paüls, tot i que la seva dona sí que és d’aquest municipi. 

6 VEGADES REFERÈNDUM, 6

Tot i que no sóc taurí, més bé anti-taurí, conec l'expressió de 6 bravos toros, 6...

El passat cap de setmana (llaaaaarg, tan llarg que es va prolongar fins dimarts) vàrem estar a Morella, comarca dels Ports.

Sense acabar de desconnectar-nos del tot (avui en dia és pràcticament impossible al menys que vagis sense mòbil o d’altres dispositius electrònics), la veritat és que no estiguérem massa atents del que estava passant. Tot i això sempre te’n assabentes de notícies com la mort de la Carme Chacón, l'incendi d'un pis a Amposta o la desaparició d'un veler que havia salpat de Benicarló o la derrota del Barça a la Rosaleda de Màlaga...

Quan estàvem a l’apartament (un petit complex que hi ha abans d’arribar a Morella), normalment veiem sèries com per exemple CSI. Només pel matí sortíem de la tònic general i miràvem Espejo Público d’Antena 3 amb l’esperança de que diguessin alguna cosa de la Diana Quer. Bé, això té el seu sentit. El passat mes d’octubre vàrem passar uns dies de vacances per Andalusia. Si comptem l’anada, l’estança i la tornada, pràcticament estiguérem 10 dies fora de casa...  Com comprendreu per allí no vèiem TV3 pel simple fet de que no s’agafa... I cada matí ens assabentavem sobre les novetats de Diana Quer. A Morella sí que s’agafa, així com els altres canals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, però com o bé estàvem fora o bé no ens apetia veure els Telenotícies.  

Tampoc, tot i que pugui sembla increïble vaig comprar cap dia el Periódico. A la capital dels Ports només arriba l’edició en castellà, però algun dia l’hauria pogut comprar, ja que quasi tots, per una cosa o per l’altra, hi posàrem els peus... Però vaig pensar que per a fullejar-lo de qualsevol manera, tampoc valia massa la pena...

Dimecres pel matí, després de treure a passejar a la meva gossa Electra, acostumo a posar TV3 i escoltar (més que veure), les notícies. Després de parlar de la derrota del Barça contra la Juve i l’atemptat que va patir l’autocar del Borussia de Dortmund, van continuar parlant del procés... I per increïble que paregui, en uns pocs minuts (no més de 2) entre el locutor i d’altres polítics de JxS (no recordo qui) van esmentar 6 vegades referèndum (els anava comptant) No sé si són ganes de cansar el personal o és que a TV3 no tenen més temes de que parlar o, potser, les dues coses. Però com sé sol dir: Què ‘cansinos’ que arriben a ser!!

Ho vaig dir només fa unes setmanes. Per aquells que viuen el procés amb intensitat, potser no, però per la majoria tenim ganes de que es pugui votar (si és que finalment votem, que encara està per veure)

I mentrestant, anar embolicant la troca i despotricant de Madrid (i a Madrid de Catalunya)... Sembla el conte de l’enfadós... Dir que no governen potser és una mica demagògic, però estan destinant tots els esforços necessaris de cara els ciutadans. Deixeu-me que ho posi en dubte...

Quina creu!!