¡A POR ELLOS QUE SON POCOS Y COBARDES!

Vergonyós! (i perdoneu-me si començo tan contundent) Però és el que penso. Des del primer moment s’està fent la traveta a la majoria dels governs sorgits de les urnes del 24-M. Principalment el de Madrid amb Manuela Carmena al capdavant, però també al d’Ada Colau a Barcelona. Però no existien els 100 dies de gràcia? Ja sé que això no està escrit i rubricat en lloc, però la cortesia sols ser una bona qualitat que no s’hauria de perdre.

Quan fa que el PP coneixia els caos que afecten als regidors de l’equip de la Carmena? I Manuela i la resta de membres de la candidatura Ahora Madrid, no ho sabien?

I després està la vara de mesurar... Es mesura igual als regidors de l’esquerra (radical –eh?-) que als moderats del PP. Sembla que no. Quantes se li han perdonat al PP? Quants ni ha corrent solts en lloc d’estar en un lloc segur (es a dir, a la presó)?

Desgraciadament del PP han dimitit molts menys que els que ho haurien d’haver fet, però en canvi exigeixin la dimissió dels altres. Insisteixo: Vergonyós!

Però també em sembla vergonyós que un dels que es mostren més contundents sigui el seu soci de govern Antonio Miguel Carmona. Si li van colar un gol, que s’aguanti i, sinó, que mantingui les aparences i que renti els draps bruts a casa.

Al final tindrà raó Pablo Iglesias quan diu que es tracta d’un Tamayazo en diferit i que només és una excusa del PSOE para pactar amb el PP. I segueix tenint raó (per alguna cosa és llicenciat en Ciències Polítiques) que de produir-se un trencament a l’actual govern de Madrid i s’acabés configurar una nova majoria entre el PP i el PSOE, Podemos guanyaria les eleccions de la propera tardor sobradament.

També són remarcables les paraules de Rajoy sobre les formacions emergents i sobre el propi PSOE: radicals, pro Veneçuela, etc. Però en quina realitat vivim? Qui se’n ha d’anar són tots els corruptes i els qui han tolerat la corrupció. A aquells que acaben d’arribar deixeu-los que facin que el temps ja els jutjarà per a bé o per a mal.    

A Barcelona són més benèvols amb l’Ada Colau, però ja sé li han reprotxat unes quantes: sobre el què es va gastar a l’acte de presa de possessió (incloent-t’hi la pantalla que es va instal·lar a la plaça Sant Jaume per a poder seguir l’acte), què si la retirada de la candidatura Barcelona-Pirineus als JJ.OO. de 2022, què si una alcaldessa té millors coses que fer que anar a aturar desnonaments...

CiU Barcelona va obrir un compte de Twitter després de perdre l’alcaldia de la capital catalana expressament per a marcar de prop el govern de Barcelona en Comú. Però al final, si de tant prop els marquen, potser veuran alterada la realitat, ja que hi ha coses que s’han de veure a certa distància.

Per cert, un dels qui sembla que va per allí mirant de tocar el que no sona és el meu nebot (fill d’un cosí germà) Xavi Tomàs que se’n va anar a estudiar Economia i especialitzar-se en borsa i va acabar se’n la ma dreta de Xavier Trias en noves tecnologies.        

LA MALA EDUCACIÓ

Les darreres eleccions municipals del 24 de maig han posat de manifest la mala educació que tenen alguns polítics quan van resultar perdedors.

Segurament els dos exemples més clars les personifiquen Esperanza Aguirre per una part i Rita Barberá per l’altra.

Esperanza Aguirre va estar durant tota al campanya fustigant Manuela Carmena, la candidata deAhora Madrid, llista vinculada a Podemos. Però quan l’evidència es fa realitat, s’haurien de guardar els formes i l’Espe no ho va fer.

Durant la campanya era evident que la llista de Manuela Carmena trauria un grans resultats, però potser ningú esperava que tan bons, fins el punt de quedar-se a només un regidor del PP. A partir d’aquí, l’Espe, va començar a moure els seus tentacles, esperant que algú s’hi deixés enredar. Però ningú va caure al seu parany que no era un altre que, primer, ser l’alcaldessa electa de Madrid i, segon, en el cas de no poder-ho ser, si, al menys, formar part de l’equip de govern.

Durant el ple d’investidura és habitual que puguin intervenir els portaveus de la resta de partits que, en el seu discurs, solen traçar les línies mestres de com es pensa actuar durant els 4 anys de legislatura. Solen ser discursos políticament correctes, carregats de bones intencions i, sovint de ma estesa cap a l’alcalde i del seu equip. El de l’Espe, no. Esperanza Aguirre va aprofitar el seu torn para tornar a carregar contra Manuela Carmena. Deplorable.

Però com amb això no en tenia prou, sembla que els becaris de l’Aguirre van remenar per les xarxes socials esperant algun drap brut en el passat dels candidats de Ahora Madrid. I els van trobar. Van haver de retrocedir 4 anys fins el 2011, per a trobar uns tuïts comprometedors en el compte del Regidor de Cultura Guillermo Zapata i fins i tot el de Participació Ciutadana i Transparència Pablo Soto. La pregunta és: No ho podrien haver dit abans? Segurament ho van fer en el moment que més mal podia causar.

A Rita Barberá també sé la coneixia el suficient com per a que no ens estranyéssim massa de la seva actitud. Només cal recordar les Falles d’aquest anys quan va fer befes als familiars de les víctimes del Metro de València. Falta d’elegància, però sobre tot una falta d’educació monumental. Però tal vegada no era el que semblava, coneixen com es coneixia per tota València la seva addicció per la ginebra, igual aquell dia anava una mica més carregada del que hi solia anar normalment.

Rita, a diferència de l’Espe, ja ni es va presentar a la presa de possessió del nou alcalde de Compromís Joan Ribó. Va renunciar a l’acta per a no haver de veure com sé li entregava la vara d’alcalde.

Hi ha qui diu que la vara d’alcalde l’entrega el sortint. No té perquè. També la pot lliurar el president de la mesa d’edat i que és el més gran d’edat entre tots els regidors electes.

Així va passar a Amposta. Mentre José Tomás Reverté va ser el president de la mesa, Miquel Subirats com a regidor més jove, va exercir de vocal. Va ser el primer qui va fer entrega de la vara al nou alcalde Adam Tomàs.

Mentre, a primera fila, els dos anteriors alcaldes Joan Maria Roig i Manel Joaquim Ferré, acompanyats de els seves respectives esposes i Josep Gil, que va ser el primer alcalde democràtic després de la dictadura de Franco.

Potser el protocol de l’Ajuntament així ho tenia previst, però no veig el motiu del perquè les esposes dels exalcaldes havien de tenir un lloc de més privilegi que altres exregidors relegats a les fileres posteriors.

No obstant, la polèmica de la jornada va tenir com a protagonistes a Manel Ferré i la seva esposa que se’ls va poder veure riure de forma molt distesa.

Aquesta actitud contrasta i molt amb la que va protagonitzar el mateix Ferré hores abans de l’acte durant la recepció d’un grup d’empresaris xinesos a la seu del Consell Comarcal on va mostrar un semblant trist i abatut.

De que reien? No sé si ho sabre mai del segur, però és un comportament lleig que també demostra la seva mala educació.