ESTIGMATIZAR ELS ‘MENAS’

Més de 5 minuts va ser el temps que va dedicar el canal de televisió Cuatro a una baralla entre joves que hi va haver a Amposta la matinada de l’1 d’octubre. A les gravacions fetes per un veí del lloc on hi va haver la baralla (sembla que el mateix que va contactar amb la cadena televisiva) s’hi poden veure nois barallant-se entre si a un cèntric carrer de la nostra ciutat. Per l’aspecte dels joves i pel so de l’enregistrament tot indica que pertanyien al col·lectiu anomenat ‘menas’, es a dir, menors no acompanyats. Vaig tenir constància dels fets dimarts dia 3 d’octubre en arribar-me les imatges de Cuatro via missatge al mòbil. Aquestes imatges eren un enregistrament fet amb telèfon mòbil de quan s’estava emetent la notícia per televisió. Això vol dir que algú tenia molt interès en gravar-les per a difondre-les posteriorment per les xarxes socials. Els fets, tot i que poden qualificar-se com a greus, no ho son tant com, per exemple, els que van passar una setmana abans a Manresa o el mateix cap de setmana a Molins de Rei per citar dos exemples. I res que no hagués passat anteriorment, fins i tot molt abans d’arribada de les onades migratòries provinents del N d’Àfrica. Per aquests motius molt em temo que al darrere de la divulgació i difusió d’aquestes imatges hi ha determinats partits polítics que estan molt interessats en estigmatitzar i criminalitzar els ‘menas’ per tal d’esgarrapar un grapat de vots.

EL DELTA DE L'EBRE: DESTÍ DESAPARÈIXER

El Poble Nou. 

El Periódico d’ahir dimarts 31 de gener, portava un extens reportatge sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya i el centrava a una zona que ens és ben coneguda: El delta de l’Ebre.

Tot i que la majoria de les previsions indiquen que el Delta de l’Ebre té els seus dies comptats, sembla ser que ningú vols posar remei al problema.

No és el mateix que algú es morís de mort natural a que ho faci per manca de suport de les institucions. En aquest cas no seria mort natural sinó una assassinat en tota regla.  

La setmana passada Cuatro, segurament vàreu veure el programa Volando voy de Jesús Calleja dedicat al Delta de l’Ebre. Tots aquells que ens l’estimem tenim goig quan alguna televisió dedica uns minuts a donar a conèixer la problemàtica que pateix el delta des de la construcció dels grans envasaments riu amunt i que retenen la pràctica totalitat dels sediments que van formar el Delta.

Que baixi l’aigua pel riu és molt important, ja que ajuda a mantenir l’ecosistema deltaic: aus, peixos, vegetació... Però que arribin sediments ho és tan o més, ja que d’ells depèn la pròpia supervivència del Delta.   

Al programa de Jesús Calleja van sortir el biòlegs Carles Ibáñez i Meritxell Jardí que formen part d’un ampli projecte per a fer aportacions de sediments al Delta. Només que ho pensis una mica, és de pura lògica. Si coneixes la problemàtica del Delta segur que tu també ho havies pensat, el problema és com fer-ho i amb quins mitjans fer-ho.

Quan els biòlegs expliquen a Jesús Calleja que la solució passa per enviar al menys 1 milió de tones de sediments retingudes als pantans a través dels canals de reg per a que acabin dintre dels arrossars, Calleja els hi pregunta:

-I quin cost té?

Meritxell Jardí li respon amb una altra pregunta:

-Quin valor sé li dóna al medi ambient per a que continuï el delta cap avant...

Jo encara us faig una altra pregunta:

-Quin valor té el Delta globalment? Quantifiqueu el preu de les persones que hi viuen, dels seus pobles, urbanitzacions, xalets, casetes, magatzems, dels camps de cultiu, el Parc Natural, el valor paisatgístic, els moixons, la vegetació, les infraestructures, l’economia que es genera al voltant de tot això, etc. Quan encara hi pot haver solució, no trobeu que al menys val la pena intentar-ho?

Però malauradament no tothom ho veu així. Un dels problemes més grans és l’enemic que tenim a casa. Aquells que tot i que han nascut i han crescut al delta, el veuen com un negoci a curt termini.

Fem una mica de mirada retrospectiva. Quan es va produir la darrera gran batalla en contra el transvasament de l’Ebre (aproximadament entre els anys 2000 i 2005) no tothom ho veia de la mateixa manera. Hi havia polítics del territori favorables al Pla Hidrològic Nacional. Per conviccions o per seguidisme del seu partit. Me dona igual ja que el resultat és el mateix.

Però no només això, sinó que a sobre van posar tots els pals a les rodes que van poder per a desmotivar als que estàvem lluitant per a impedir el transvasament des de la seva posició dominant: estic parlant del govern de Catalunya, dels governs d’ajuntaments del Delta, de les comunitats de regants...

Desgraciadament la gent oblida fàcil i tot i que alguns ajuntaments van canviar de color polític, en algun cas (pocs tot s’ha de dir), els que manaven per aquella època han tornat al poder.

I què fan ara? Posar en dubte les solucions que es volen posar en practica desqualificant elsseus responsables als qui anomenen literalment chupópteros.  

Com a veí del Delta, sento vergonya de tots aquells altres veïns que en lloc de fer pinya per assolir l’objectiu de preservar el nostre territori intenten entorpir qualsevol iniciativa que es prengui al respecte.