LA VIA AUGUSTA : Joan Sambró

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Sambró. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de juliol del 2018

SOBRE 'L'ERROR MÉS GRAN' DE LA BATALLA DE L’EBRE

Joan Sambró.

Aquests darrers dies està en boca de tothom la commemoració del 80è aniversari de la batalla de l’Ebre.

La majoria dels entesos parlen del gran error que va cometre l’Exèrcit republicà que, en creuar el riu, va deixar al seu darrere un obstacle pràcticament impossible de salvar.

No sóc ningú per a contradir els experts en la matèria, però és veritat que els republicans van voler construir una gran línia defensiva per a poder aturar l’escomesa dels colpistes.

Aquesta tasca se li va encarregar al tinent coronel Manuel Tagüeña, comandant en cap del XVè Cos de l’Exèrcit i un dels militars republicans més ben preparats tant en estratègia com culturalment parlant, ja que era llicenciat en ciències físiques.

Pràcticament per casualitat, allà per l’any 2005 (per tant no fa tants anys) van arribar a les mans dels membres de l’Associació lo Riu de la Fatarella unes fotografies aèries fetes per l’aviació italiana on se podien veure en detall una línia de búnquers, trinxeres i refugis a la part de dalt del poble.

Quan el 16 de novembre de 1936, l’exèrcit republicà creua l’Ebre per Ascó, hi havia construïts 14 búnquers, a part de la línia de trinxeres entre els termes municipals de Riba-roja, Flix, Ascó i la Fatarella. En total més de 20 quilòmetres de línia fortificada.

Per a Joan Sambró, de l’Associació lo Riu, la construcció d’aquesta línia fortificada demostra que l’Exèrcit Popular s’hi pensava estar durant molt de temps. Fins i tot, segons les explicacions del propi Sambró, s’hi va construir un poblat amb el sòl encimentat i diferents serveis, com per exemple un forn de pa. Amb el pas dels anys, tant la línia fortificada com el poblat se van anar cobrint de pins i malesa i la gent del poble se’n va oblidar.

Tot i que no va acabar de tenir l’ús per al que s’havia pensat, si que va jugar un paper fonamental per a salvaguardar les vides dels pocs soldats republicans que després de quasi 4 mesos de batalla, quedaven vius.

El tinent coronel Tagüeña va ordenar una retirada organitzada que va tenir èxit gràcies als voluntaris que s’havien quedat a la línia fortificada per aturar l’atac dels revoltats.

Un d’aquests darrers valents va ser el soldat a qui els arqueòlegs van anomenar Charli. Però aquesta ja és una altra història.