Tomàs Molina, l'amic Paco Túnez i d'altres a Vinebre. Foto cedida per Paco Túnez. |
L’espècie humana
sempre ha hagut de lluitar contra els elements. L’exemple més recent l’hem tingut en el gran
incendi que ha cremat més de 6.000 Ha entre les comarques de la Ribera d’Ebre,
les Garrigues i el Segrià i que va iniciar-se el passat dimecres 26 de juny i
que no va poder ser controlat fins la tarda de diumenge.
Com passa sempre
els més perjudicats han estat els pagesos i els ramaders, sense oblidar-nos d’aquelles
persones que tenien un habitatge dintre de la zona cremada.
El govern de
Catalunya ja hi ha promès ajuts i alguna entitat bancària línies de finançament
per a que puguin restablir com abans millor les seves propietats. Aquest fet m’ha
fet recordar un precedent: les promeses que la pròpia Generalitat i la banca els
hi van fer als pagesos i ramaders després dels greus desperfectes soferts per
culpa dels aiguats de l’octubre del 2000 que van afectar a les comarques del
Sud de Catalunya. Al final, com quasi sempre, tot és paper mullat.
Les institucions
queden molt bé davant els mitjans de comunicació prometent allò que mai acabaran
de complir i la banca, mirant sempre de fer negoci, ofereixen préstecs tous (a
baix interès) a una gent que han perdut precisament la seva principal font d’ingressos.