A Barcelona
acaben des descobrir la sopa d’all! Tal com pot veure’s al suplement ON Barcelona del Periódico de Catalunya,
alguns bars de la capital de Catalunya serveixen una tapa gratis com
acompanyament amb la beguda, normalment cervesa.
Aquesta pràctica
ja existeix a quasi tots els indrets d’Espanya des de fa dècades. Potser cal
viatjar més per a poder conèixer els costums de cada indret.
No he recorregut
tota Espanya, ni molt menys! Ja m’agradaria! Però si que he estat a suficients
llocs com per a poder-ho comprovar de primera ma.
Corria l’any
2005, IV centenari del Quixot, quan vam visitar una part dels indrets que
surten a l’obre cervantina. Vam fixar
la nostra residència a un petit poble de Ciudad Real que quasi era frontera amb
Jaén: Torrenueva.
La població més
important de la zona i situada a molts pocs quilòmetres era Valdepeñas. Era
allí on solíem anar de tapes. La cuina no parava i per cada beguda de treien
una tapa diferent. Evidentment sempre gratis.
La mateixa
experiència la vam viure a Manzanares, Almagro, Villanueva de los Infantes,
Daimiel, etc.
Després hem anat
al País Basc. Allí, com aquí la sols pagar a part. Són els famosos pinxos. Però
de camí vam parar a Logronyo, un dels llocs on la cultura de la tapa està més estesa,
però que també has de pagar. No obstant serveixen unes tapes incomparables,
senzillament exquisides.
Un dels viatges
dels que guardo un millor record va ser quan vam anar a Lugo. De pujada vam
parar a Burgos, però de baixada ho vam fer a Logronyo.
A Lugo, amb la
beguda no té serveixen una tapa gratis, no. Te’n serveixen dues. La primera pot
ser qualsevol cosa: una mica de truita de patata, una empanadilla... Normalment poc elaborada. Però la segona sol ser força
millors. Els cambrers passen amb unes grans plàteres oferint als clients les
tapes recent sortides de la cuina. La zona de tapes de Lugo està pels voltants
de la catedral. La taberna Daniel té com a producte estrella la tapa de
cocodril. Evidentment no és cocodril, sinó filet de bou amb patates fregides.
