 |
| Cabina propietat de Telefònica a l'avinguda de la Ràpita d'Amposta. |
Crec recordar que alguna vegada he fet servir
el mateix exemple. Recordeu la cançó El vídeo que mató a la estrella de la radio,
del grup britànic The Buggles? Afortunadament no ha estat així, però sí que és
veritat que el món audiovisual a progressat molt més que el de l’àudio tot sol.
Però sempre ens quedarà la telefonia...
Certament la telefonia (i sobre tot la mòbil)
és una de les noves tecnologies que més usuaris té i això fa que la seva
evolució sigui constant (3G, 4G, 5G...) És un no parar!
Però quan alguna cosa progressa, desgraciadament
una altra ha de morir. Telefònica, l’empresa que durant moltes dècades va tenir
el monopoli de les comunicacions a Espanya, acaba d’anunciar que desinstal·larà
les poques cabines telefòniques que encara queden, ja que difícilment les usa
ningú.
Avui en dia des del 12 anys (o fins i tot
abans) tothom té mòbil. I alguns 2 o un amb dues targetes, de vegades de
companyies diferents... Tot i que al final, el mòbil, l’aparell que sempre
havíem usat per a parlar, ara l’usem més per enviar-nos missatges, la majoria
de poca solta. En fi, és el que es porta.
Però no desapareixeran només les cabines, sinó
també les guies telefòniques, aquell compendi de noms, adreces i telèfons que
ens deixaven a tots els usuaris una vegada cada dos anys i que ens servien no
només per a trobar números de telèfon sinó també adreces.
De fet, si us hi heu fixat, les guies fa anys
que han perdut la importància que tenien. Qui consulta ara una guia quan pot
trobar possiblement més informació per Internet? Pràcticament ningú. De fet ni
me’n recordo de la darrera vegada que la vaig usar.
Parlant de guies me’n recordo d’algunes
anècdotes. El meu amic Paco Itarte conserva una guia dels anys 20 o principis dels
30 de tota Catalunya i d’una mida molt reduïda si la comparem amb la que de ben
segur encara guardem a casa. Allí s’hi poden trobar els telèfons de
personalitats com Josep Tarradellas.
A la Galera hi havia un metge que se deia José
Maria Lefler. Quan vaig entrar a treballar a Hisenda, la Secretaria General de
Tarragona se deia Maria Angeles Lefler. Com comprendreu no vaig poder d’estar-me
d’explicar-li el cas. Tots dos procedien de Madrid.
-Quan el meu pare era jove, a la guia
telefònica de Madrid, amb el cognom Lefler només n’hi havia 5 o 6 i tots eren
germans o cosins. Segurament descendim d’algun francès que es va quedar per
aquí al finalitzar la guerra del Francès (de
la Independencia a Espanya)
De menut, quan miràvem la relació de galerencs
que tenien telèfons sempre ens cridava l’atenció Avellanas Muñoz. A la Galera
mai s’han produït avellanes i a l’adreça que sortia, al carrer Sant Llorenç
(vulgarment el carrer de la Bassa), no sabíem de cap casa que se dediques a
comercialitzar amb avellanes. De gran vaig saber que hi faltava un accent. Allà
on hi dia Avellanas i hauria d’haver dit Avellanás (amb accent a la a -tancat en aquell temps-) L’any passat encara vaig
poder parlar amb un descendent que viu a la Ràpita.
I una última anècdota. Fa uns 15 anys, l’alcalde
pedani dels Muntells Joan Benito, va convidar al llavors Delegat del Govern a
les Terres de l’Ebre Francesc Sancho. I es clar, què vas a explicar dels
Muntells? Sancho va trobar la solució. Va començar a recitar per ordre
alfabètic els cognoms de totes les famílies del poble, agraint-los l’esforç i
la tenacitat per haver transformat aquell territori erm amb el poble que tots
coneixem ara. Problema? Que no en va excloure cap, fins i tot va citar als nous
arribats al poble. On va trobar la relació? Evidentment a la guia telefònica.
