Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris comunicacions. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de maig del 2018

EL FINAL DE LES CABINES TELEFÒNIQUES

Cabina propietat de Telefònica a l'avinguda de la Ràpita d'Amposta.

Crec recordar que alguna vegada he fet servir el mateix exemple. Recordeu la cançó El vídeo que mató a la estrella de la radio, del grup britànic The Buggles? Afortunadament no ha estat així, però sí que és veritat que el món audiovisual a progressat molt més que el de l’àudio tot sol. Però sempre ens quedarà la telefonia...
Certament la telefonia (i sobre tot la mòbil) és una de les noves tecnologies que més usuaris té i això fa que la seva evolució sigui constant (3G, 4G, 5G...) És un no parar!
Però quan alguna cosa progressa, desgraciadament una altra ha de morir. Telefònica, l’empresa que durant moltes dècades va tenir el monopoli de les comunicacions a Espanya, acaba d’anunciar que desinstal·larà les poques cabines telefòniques que encara queden, ja que difícilment les usa ningú.
Avui en dia des del 12 anys (o fins i tot abans) tothom té mòbil. I alguns 2 o un amb dues targetes, de vegades de companyies diferents... Tot i que al final, el mòbil, l’aparell que sempre havíem usat per a parlar, ara l’usem més per enviar-nos missatges, la majoria de poca solta. En fi, és el que es porta.
Però no desapareixeran només les cabines, sinó també les guies telefòniques, aquell compendi de noms, adreces i telèfons que ens deixaven a tots els usuaris una vegada cada dos anys i que ens servien no només per a trobar números de telèfon sinó també adreces.
De fet, si us hi heu fixat, les guies fa anys que han perdut la importància que tenien. Qui consulta ara una guia quan pot trobar possiblement més informació per Internet? Pràcticament ningú. De fet ni me’n recordo de la darrera vegada que la vaig usar.
Parlant de guies me’n recordo d’algunes anècdotes. El meu amic Paco Itarte conserva una guia dels anys 20 o principis dels 30 de tota Catalunya i d’una mida molt reduïda si la comparem amb la que de ben segur encara guardem a casa. Allí s’hi poden trobar els telèfons de personalitats com Josep Tarradellas.
A la Galera hi havia un metge que se deia José Maria Lefler. Quan vaig entrar a treballar a Hisenda, la Secretaria General de Tarragona se deia Maria Angeles Lefler. Com comprendreu no vaig poder d’estar-me d’explicar-li el cas. Tots dos procedien de Madrid.  

-Quan el meu pare era jove, a la guia telefònica de Madrid, amb el cognom Lefler només n’hi havia 5 o 6 i tots eren germans o cosins. Segurament descendim d’algun francès que es va quedar per aquí al finalitzar la guerra del Francès (de la Independencia a Espanya)

De menut, quan miràvem la relació de galerencs que tenien telèfons sempre ens cridava l’atenció Avellanas Muñoz. A la Galera mai s’han produït avellanes i a l’adreça que sortia, al carrer Sant Llorenç (vulgarment el carrer de la Bassa), no sabíem de cap casa que se dediques a comercialitzar amb avellanes. De gran vaig saber que hi faltava un accent. Allà on hi dia Avellanas i hauria d’haver dit Avellanás (amb accent a la a -tancat en aquell temps-) L’any passat encara vaig poder parlar amb un descendent que viu a la Ràpita.
I una última anècdota. Fa uns 15 anys, l’alcalde pedani dels Muntells Joan Benito, va convidar al llavors Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre Francesc Sancho. I es clar, què vas a explicar dels Muntells? Sancho va trobar la solució. Va començar a recitar per ordre alfabètic els cognoms de totes les famílies del poble, agraint-los l’esforç i la tenacitat per haver transformat aquell territori erm amb el poble que tots coneixem ara. Problema? Que no en va excloure cap, fins i tot va citar als nous arribats al poble. On va trobar la relació? Evidentment a la guia telefònica.

dissabte, 31 de maig del 2014

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ



O potser caldria dir la importància d’una bona comunicació.
Una bona comunicació potser no fa guanyar eleccions, però hi ajuda. Voleu en exemple? Quan allà per l’any 1986 es va celebrar el referèndum sobre l’OTAN, tot feia pensar que el resultat seria contrari a l’ingrés, ja que el lema OTAN no bases fora, havia arrelat amb força entre la població, sobre tot entre els més joves i conscienciats socialment. Però el dia anterior a la jornada de reflexió perceptiva en totes les jornades electorals va sortir el llavors president Felipe González que, amb el seu discurs, va fer canvia l’opció de vot de molta gent que l’escoltava.
Després de la davallada generalitzada del PP, el President de la Comunitat Valenciana (a Catalunya País Valencià) Alberto Fabra ha decidir nomenar un portaveu de l’executiu a jornada completa i no només per a després de les reunions del Govern.
Segons Fabra (que tot i ser de Castelló no parla valencià –també anomenat català-) cal enviar missatges constantment a la població per a explicar-los les polítiques que es duen a terme des del Govern Valencià.
Segons Empar Marco, la corresponsal de TV3 a València, aquesta tasca la portava a terme fins fa uns mesos la Radio Televisió Valenciana, però d’ençà del seu tancament, la comunicació entre govern i ciutadania havia quedat orfe per la part del govern.
Si hagués estat jo el nomenat portaveu a jornada completa (evidentment que no ha estat així), presentaria la meva dimissió irrevocable de forma immediata per por a convertir-me en l’ase dels cops en el cas de que el PP no remunti el vol.
Que una sola persona (o un equip si voleu) hagi de fer el mateix paper que 3 o 4 mitjans informatius em sembla un disbarat monumental i em pregunto una cosa: Tancats els mitjans públics valencians, quins canals faran servir?
Des del meu punt de vista es tracta d’un despropòsit més de Fabra que mai ha estat a l’alçada del president que València necessita.    

dijous, 29 de maig del 2014

DESCONNECTAT

Poques vegades havia estat tan desconnectat com els passats dies. Per a tots aquells que no ho sabeu, hem estat uns dies de vacances a Croàcia i com comprendreu, l’idioma que allí es parla es incomprensible per algú que, com jo, tingui el ‘do de les llengües’.
El que té de negatiu per a una persona a qui li agrada estar informada (quan poso la ràdio normalment escolto notícies), també té la seva part positiva al poder desconnectar durant uns dies de tot allò que l’envolta i centrar-se exclusivament en mirar de passar-ho el millor possible i aprofitar el màxim les vacances.
Sense cap mena de dubte, la notícia més negativa i que, en aquest cas sí que veiérem en directe va ser la victòria del Madrid que li va permetre guanyar la décima. Va ser sopant a un restaurant d’Split. Quan el Madrid va marcar el gol de l’empat, ja havíem acabat de sopar i els cambrers (blancs com la llet) estaven recollint les taules. El 2-1 i el 3-1 els varem veure mentre ens menjaven un gelat a la televisió de l’establiment del costat. Ja no calia veure més.
Diumenge, quan dèiem que érem catalans, ens recordaven el resultat del partit del dia abans. Per acabar-ho d’arrodonir, diumenge, de camí cap a Dubrovnik, varem parar a un poblet i al costat del restaurant on dinarem, n’hi havia un altre que es deia Decima (sense accent)... Vosaltres mateixos.
I diumenge les eleccions Europees. No són les que es consideren més transcendentals, però és evident que tenen la seva importància. Els primers resultats ens el va avançar el nostre fill que ho va veure per Internet a la pàgina del diari Ara. Així ens varem assabentar que tot i la davallada, va guanyar el PP i que Podemos, el partit de Pablo Iglesias, va treure 5 diputats quedant en quarta posició. Seguirà governant la casa, va declarar al ser preguntat pels resultats.
Després vaig estar mirant els resultats d’uns quans pobles, però poca cosa més...
Segur que m’hauran passat per alt moltes coses, però tan me dóna... Segur que tampoc eren tan importants....  

dimecres, 3 d’octubre del 2012

EL PAPER DE L’OPINIÓ PÚBLICA



A l’era de la comunicació, la presencià dels mitjans informatius (televisió, ràdio, premsa escrita, Internet, etc.) s’ha convertit en quotidiana i pràcticament imprescindible per a les nostres vides.
Quan es produeix una notícia important, tos els mitjans se’n fan ressò en la mesura que els hi es possible. En alguns casos s’organitzaran debats i tertúlies encaminades a descobrir-ne tots els detalls. Fins i tot es fan estudis  d’opinió destinats a saber el que pensa la gent sobre el particular.
La convocatòria d’eleccions sol provocar tota una allau informativa en torn dels principals partits, candidats, campanyes i programes.
En menys de dos mesos ha d’haver-li eleccions a 3 de les principals autonomies de l’estat: País Basc, Galícia i Catalunya. Però és Catalunya, la darrera en convocar-les la que, presumiblement, s’emportarà el màxim protagonisme.
I és que Catalunya, a diferència de les altres, ha introduït un concepte nou: la independència d’Espanya.
Son diversos els partits i coalicions que han fet seva la idea del secessionisme. El s més importants són CiU, ERC, ICV-EUA, SI (Solidaritat Catalana per la Independència) i les CUP (Candidatures d’Unitat Popular); aquesta darrera serà la primera vegada que es presenta a unes eleccions autonòmiques.
A l’altre costat es situa el PP i C’s (Ciutadans), mentre que el PSC ha optat per una tercera via, a mitges entre la independència i continuar amb els mateix tipus de relació amb la resta d’Espanya: el federalisme.
Tret d’aquells electors que ja tenen decidit el seu vot, una gran majoria s’acabarà decidit segons sigui el missatge que puguin sentir més proper i convincent.
Al contrari del que s’acostuma a fer normalment, els indecisos haurien d’informar-se a través dels mitjans menys afins a les seves idees per a poder fer-se una opinió molt més objectiva i útil per a l’hora de dipositar el seu vot a l’urna.
Els mitjans, però, solen ser més partidistes i interessats que objectius. Si fem un repàs de la premsa escrita ens en adonarem ràpidament que tres dels rotatius que s’editen a Catalunya es decanten clarament per la independència de Catalunya. Em refereixo a la Vanguardia, el Punt/Avui i l’Ara. L’altre gran rotatiu editat a Catalunya, el Periódico, es decanta més cap el federalisme. En canvi, la majoria de diaris amb seu a Madrid, es posicionaran clarament a favor de la unitat pàtria. M’estic referint al Mundo, la Razón, l’ABC i la Gaceta. Mentre que el País, que està passat per tot un procés intern de canvis, sembla ser, que abandonarà l’actual línia editorial per a ressituar-se cap al centre-dreta i, per tant, no seria d’estranyar que s’unís a la resta de diaris editats a la capital d’Espanya i fer un front comú contra el secessionisme de Catalunya.
Si analitzéssim les televisions trobaríem resultats semblants, amb una majoria de tendència centralista espanyola i de dretes.       

dijous, 10 de maig del 2012

GALLARDIA EXTREMENYA

Estació de "las Delicias" de Saragossa.



No sé exactament si es una baralla de galls i si la sang acabarà arribant al riu. Però l’enrenou que va armar l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, en cap cas, mereixia la sortida de to del president extremeny José Antonio Monago.
No sé si coneixeu la polèmica. Xavier Trias va qüestionar que en temps de crisi i quan moltes administracions patien el preu de les retallades, es construís l’AVE fins Extremadura.  
La resposta va ser contundent. En una posada en escena pròpia d’un cacic territorial (estava envoltat de diverses persones, imagino que membres del seu govern) va reptar a l’alcalde de Barcelona dient-li allò tant barroer de “Si tens collons –a més li va dir en català- m’ho dius a la cara” i ho va repetir per si no li quedava clar.
Les raons que va donar Monago per a justificar l’arribada de l’alta velocitat a la seva comunitat, és que la línia ha de permetre unir les dues capitals peninsulars:  Madrid i Lisboa.
L’argument seria de pes si, efectivament, els portuguesos es comprometessin a fer el traçat per l’interior del seu territori, però sembla que no.
El que desconec és si la negativa en no voler fer el tram d’alta velocitat des de Lisboa fins la frontera amb Espanya es deu a la crisi o perquè els seu govern és més intel·ligent que el nostre o bé, totes dues coses. 
A Amposta teníem un alcalde (Roig i Gualdo) que sempre deia que "es partiria el pit per la nostra ciutat". I ara que està per Barcelona, igual Trias li demana que sigui ell qui vagi en representació a veure al president extremeny. Es podria fer una pel·lícula que es digués "Duelo de titanes" Encara que el títol trobo que em sona...) 

 

dissabte, 3 de març del 2012

JESÚS FERRE PROTAGONISTA A DIARI EBRE D'AVUI



Avui Diari Ebre (o l'edició ebrenca de Diari de Tarragona) dedica la contraportada a Jesús Ferré (per cert, quin cognom més bonic que té) 
Jesús Ferré és informàtic i acaba de publicar el seu segon llibre que té per temàtica "les xarxes socials". 
Però hi ha una cosa que no m'agrada? Quan Diari de Tarragona farà pàgines en català? I mireu que ja no dic que faci tot el diari, només una part i la contraportada podria ser un bon començament. Llegir les declaracions de Jesús en catellà se'm fa una mica estrany.

divendres, 17 de febrer del 2012

EL PIRINEU, LA NOVA ESTACIÓ D’ESQUÍ DE MADRID




Sí finalment es dóna prioritat a l’eix ferroviari central, Madrid estarà a un pas del Pirineu aragonès, per la qual cosa es convertirà en una destinació turística preferent dels esports d’hivern per als ciutadans de la “vila i cort” i les seves rodalies.
A partir dels anys 60, la costa llevantina, preferentment la d’Alacant, es va convertir en la platja de Madrid ja que era la primera destinació turística. Recordo que s’explicava constantment que Santiago Bernabeu, el tot poderós president del Reial Madrid, tenia un xalet a Santa Pola.
Tornant al corredor ferroviari del “centre”, personalment penso que és un autèntic disbarat.. Serà, com diuen molts, una estratègia política per acontentar als polítics del PP de la zona. És evident que el pes econòmic espanyol es localitza molt pel costat est de la península. Començat per Almería, continuant per Múrcia, seguit per València i, finalment Catalunya, són zones capdavanteres a l’hora de crear riquesa (quan les coses han ant bé, evidentment) Cada una d’elles en les seves especialitats, però, ja no per a progressar, sinó per donar sortida als seus productes, es necessari una via de comunicació ràpida que passant pel centre d’Europa arribi fins als països nòrdics. Si el pes econòmic de les comunitats del centre fos el mateix, llavors podríem parlar de fer l’eix ferroviari que ara vol prioritzar el govern del PP.
Per molt que al discurs oficial del govern es digui que “prioritzar el corredor central no implica que el del Mediterrani no s’hagi de fer”, el cert és que serà molt difícil que Europa subvencioni dos corredors. Per tant, el govern de l’estat hauria de finançar la part que no acaba cobrint Europa i en els temps que corren, serà molt complicat.
El PPC que s’ha vist totalment descol·locat amb l’anunci que han fet els seus des de Madrid, han demanant al Ministeri de Foment que prioritzi l’eix mediterrani. Els hi faran cas? Segurament que no.
No cal ni dir que per a les Terres de l’Ebre el corredor seria vital per al seu creixement econòmic, sempre i quan s’acabés fent una estació de mercaderies al nostre territori per a fomentar l’exportació dels nostres productes.

dilluns, 25 d’abril del 2011

LA POCA VERGONYA DE RENFE


Aquesta tarda, a l’estació de l’Aldea hi havia un gran nombre d’estudiants i d’altres persones que viatjaven cap a Tarragona, però principalment la seva destinació era Barcelona. El “regional exprés” que havia de sortir d’aquesta estació a les 19:50 ho ha fet amb ½ de retard. I a sobre, estava ple com un ou, fins al punt que els passatges que estaven sobre l’andana havien d’empènyer als qui taponaven la porta per poder pujar. Fins arribar a Barcelona encara s’havia d’aturar a 12 estacions més. Si les condicions de sortida ja són lamentables, en quines condicions arribarà a Barcelona?