 |
| Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada. |
Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia
mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià
de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:
-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.
A més a més afegia:
-Hi ha
que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre
conques, crear bancs d’aigua...
-Tenim
que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.
-Manquen
infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.
 |
| Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014) |
Desgraciadament les peticions de fer grans
transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any
2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens
temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme
el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3
principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.
Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre
en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per
acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa
la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions
més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre
30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)
Una de les coses que tenim clares els que
defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus
receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és
precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i
a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.
 |
| Amposta (7-02-2016) |
Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen
a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords
té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a
vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants
de la Dreta de l’Ebre.
Tot i que també de forma més encoberta ho han
intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia.
Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut
molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia
de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80,
va quedar paralitzat.
Durant els anys més intensos de la lluita
antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest
canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec
jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la
carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre
4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns
claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que
infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves
peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.
 |
| Barcelona (5-06-2016) |
La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap
que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma
il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara
queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta,
però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.
A partir d’aquí que cadascú pensi el que
vulgui amb tota llibertat...
