CLÀSSICA TERRES DE L'EBRE

SITUACIONS QUE DONEN QUE PENSAR

Potser sigui coincidència, però aquests dies passats van ocórrer diversos fets insòlits o al menys, que em van donar que pensar i fins i tot condemnar de forma molt més que enèrgica.

El primer d’ells em sembla repugnant, intolerable, abominable i alguns altres adjectius més. Resulta ser que soldats francesos i georgians destinats a la República Centreafricana intercanviaven galetes per fel·lacions amb xiquetes de 7 anys. Es tan greu la notícia que no em sembla necessari comentar res ni afegir res. (Si voleu podeu clicar a sobre i així podreu ampliar la notícia)

La segona notícia va passar a terres gironines. Dos cotxes van patir un xoc frontal amb el resultat d’una morta (la conductora d’un d’ells de 25 anys) i un ferit freu que es troba a la UCI amb pronòstic reservat. En principi sembla un accident més de tants i tant dels que solen passar a les nostres carreteres, però no ho és.

El conductor ferit va ser qui va provocar l’accident i va donar positiu a la prova d’alcoholèmia. Però és que un parell hores abans ja havia provocat un altre accident i també va donar positiu per alcohol, a part de que no li quedaven punts al carnet. Els Mossos d’Esquadra van immobilitzar-li el cotxe fins que un altre amic el va anar a buscar...

Potser si que l’amic no en té cap culpa, però d’alguna manera és culpable (des del meu punt de vista) d’haver facilitat que es produís el segon fet. D’haver tingut coneixement o bé no li hauria recollit el cotxe o hauria impedit que el seu amic el conduís amb l’estat en que es trobava.

En casos així estaria bé aplicar la llei de Talió o alguna de similar. Tampoc no cal allò d’ull per ull i dent per dent, però s’hauria de condemnar a l’assassí  (perquè ho és i punt!) a que mai més tornés a conduir i assegurar-se de que així fos. No ho sé, posant-li una mena de polsera d’aquestes que permeten tenir localitzada a la gent o qualsevol altre artefacte que fes la mateixa funció.  

I la tercera. Un ciclista atropella a una vianant mentre passava per un pas zebra. Tampoc és cap notícia. Però aquí el grau de popularitat de la vianant fa que ho sigui: Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural fins fa uns pocs mesos. També es troba ingressada.

Tot i que va poder ser un accident fortuït, de vegades el comportament dels ciclistes tampoc és modèlic i fins i tot pot resultar temerari. Mireu us posaré dos exemples.

Com a conductor em trobo sovint ciclistes per la carretera. La seva obligació és circular en fila india, però no sempre ho fan. Però la temeritat més gran és quan circulen per una carretera (o carrer) i no fan ús del carril bici o d’altres alternatives. Quan s’entra a Tortosa pel S (què és per on vaig jo), des de Padesa (antiga Fabra), fins la rotonda es va habilitar un carril bici protegit per una tanca de formigó. Els treballadors d’aquella empresa el fan servir, però els ciclistes, aquells que van amb bicicleta de corredor i perfectament equipats, no. És cert que és insuficient, però millor això que res... Si tenen un accident i que segurament seran els qui pitjor part s’emportaran, de qui serà la culpa?

De vegades trobo ciclistes per la carretera de la Carrova (oficialment C-12 o Eix de l’Ebre) La carretera és molt més ampla que l’entrada a Tortosa, però quan me’n trobo amb algun, em pregunto perquè no utilitzen l’antic traçat que, per suposat, és molt més segur. També me’n he trobat per la calçada de l’avinguda Aragonesa i carretera de Santa Bàrbara (casc urbà d’Amposta), quan en tots dos casos hi ha habilitat un carril per a bicicletes. Quan no els hi ha, es queixen (i en raó), però quan l’hi ha, la majoria de les vegades no en fan ús.

Per cert, una ciclista no és un vianant, per molt que s’hi assembli, sobre tot per la seva fragilitat. Diumenge, per l’avinguda de Catalunya d’Amposta vaig veure dos ciclistes creuar l’avinguda a la intersecció amb el carrer Velázquez utilitzant el pas de vianants.

Em sembla que fa falta molta educació vial i si no és així, hi ha massa irresponsabilitat.

OBLIGATS A COMPARTIR ESPAI (O NO)

Durant el passat cap de setmana, el Periódico ha publicat dos reportatges sobre la circulació de les bicicletes per les nostres carreteres.

El primer dia el protagonista va ser un ciclista que va comprar una càmera d’aquelles que s’usen sense mans per a poder filmar aspectes de la ruta que, d’una altra manera, no hauria estat possible. Gràcies a aquesta càmera de vídeo col·locada al cap, ha pogut gravar ocasions de perill que han patit els seu grup d’amics.

Al segon dia però, es va analitzar els trams de carretera senyalitzats per a ciclistes i, realment n’hi ha pocs. A les nostres contrades només n’hi ha un per la zona del Baix Camp i Priorat.

És evident que quan circules per la carretera t’hi trobes de tot. Però d’imprudents i temeraris igual n’hi ha a un costat com a l’altre, es a dir, igual trobes conductors que no respecten el més mínim la marxa dels ciclistes com també hi ha ciclistes que no circulen com haurien de fer-ho.

Sense anar més lluny, ahir mateix vaig trobar-me amb dos grups de ciclistes circulant per la c-12 (o Eix de l’Ebre) entre Amposta i Tortosa. No sé si són del tot conscients de que ells i els vianants, pels carrers o per l carretera, són els més febles. Vull dir amb això que en un atropellament, segur, que qui s’acabarà emportant la pitjor part, sempre seran ells i no el conductor del cotxe per molt mal que pugui tenir al seu xassís.

Potser si fossin conscients de la situació, en lloc de circular per la carretera principal, entre la Carrova i Vinallop utilitzarien l’antiga carretera molt menys concorreguda i, evidentment, més segura. Parlant de la C-12, no deixa de ser un xap. Quan als pocs anys d’haver-se fet ja es planteja una remodelació, és que no hi ha hagut la suficient planificació. El voral de la C-12 és massa estret per a que puguin circular diversos ciclistes a la vegada, tal i com vaig veure ahir.

Avinguda Aragonesa.

Però aquesta imprudència no és l’única que cometen els ciclistes. Quan vas per la carretera et sols trobar en situacions força inversemblants: que hi hagi carril bici i que prefereixin circula per la carretera. Això passa, per exemple per l’avinguda Aragonesa d’Amposta que té carril bici al bell mig del passeig o l’avinguda de Santa Bàrbara que el té a la part dreta segons sé surt d’Amposta i que és la prolongació de l’anterior. Per aquella zona la carretera és molt estreta i si et tens que apartar, com les voreres estan elevades (tal com deuen d’estar), en cas de dificultat, t’ho veuries força malament.

A mi el que més m’estranya d’aquesta situació és el perquè, els ciclistes, per un costat reivindiquen més seguretat, per exemple amb la implantació de més carrils bici i, per l’altra, quan n’hi ha, no els utilitzen.

En fi, una situació prou rocambolesca i que més d’una vegada m’ha portat a escriure sobre el tema. Si ara ho he tornat a fer és per la insistència del mitja de comunicació esmentat.

Sobre tot, prudència i ull.      

Si vols llegir més:

Els ciclistes aposten per càmeres contra els conductors imprudents

Catalunya només té un centenar de senyals de respecte a les bicicletes

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2013/04/dificil-convivencia.html

http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2012/05/pregunta-del-dia.html

DIARI DE L’AGOST. DIA 25 (dissabte)

LANCE ARMSTRONG

Trobo simplement injust que ara després de no sé quants anys sé li pugui retirar els 7 Torus que va guanyar. I no el defenso, simplement, penso que és de justícia no fer-ho.  

Si Armstrong va ser un trampós perquè no se’l va descobrir quan tocava. A Contador, segurament que per molt menys, se’l va sancionar per un any i sé li va retirar la victòria del Tour. A Contador el vaig defensar, a Armstrong, no (encara que paregui que sí)

Què hi havia alguna cosa estranya? Segur. Un càncer no el supera tothom i, a sobre, una vegada superat, quans fan una proesa? I Armstrong no en va fer una, en va fer, al menys 7 (les 7 Tours consecutius que va guanyar) El darrer l’any 2005, fa 7 anys i, per molt que les denúncies anessin fent camí pels jutjats, no es pot tenir a una persona amb la incertesa de què passarà.  

Es diu que Joseba Beloki podria guanyar 3 Tours d’una tacada, però no és el mateix...

RESTRICCIONS PER  COBRAR ELS 450 EUROS

Per què seran 350, no? Segons Rubalcaba qui ho tindrà més malament seran els joves. Si abans no se’n anaven de casa fins que tenien 30 anys ho més, ara ja s’hi quedaran per sempre.

I és què si viuen amb els pares no se’ls hi donarà l’ajut, al menys que els pares visquin en la misèria o quasi.

Avui he llegit un suggeriment: “Que visquin amb els pares, però que no ho diguin”. Si fos tan fàcil.... I qui em diu a mi que no se’ls hi demanarà un contracte de lloguer o un altre document que acrediti que viuen sols?

LLOGUERS...

I parlant de lloguers... El govern ha modificat la lleia per a que a l’arrendador li pugui ser més fàcil tirar a l’inquilí al carrer en el cas de que no pagui. Quan sé li va preguntar a la vicepresidenta a qui afavoria la lleia, va respondre “a les dues parts”. MENTIDA! Una més!!! Sempre al propietari, al ric, a l’especulador...

GRÈCIA UN PAÍS LLIURE

La Merkel el va qualificar com a tal, però permeteu-me que ho posi en dubte. Gràcia no pot ser un país lliure si té intervinguda la seva economia i es van haver d’avançar les eleccions legislatives per pressions de l’eurozona.

Us en recordeu que en temps de Franco es deia que España era una grande y libre i ni era una, ni era grande ni tampoc libre i segurament que ni tan sols era un país, i si ho era, mancat de democràcia i llibertats. Paradoxes de la vida.

VOTANTS DEL PP PENEDITS

Avui, a les pàgines del País va una entrevista a Amparo Baró que, segurament la recordareu en el seu paper de comunista a la sèrie 7 Vidas amb Santi Millan i la Paz Vega. Entre d’altres coses diu que en les passades eleccions va votar al PP (la qual cosa demostrar que res tenen que veure els personatges de ficció amb els actors de carn i ossos) i ara n’està penedida. Imagino que com ella molt més gent, però el penediment, al contrari del que passa amb els cristians, a mi no em serveix. Gràcies a tots els qui van votar el PP a mi m’han tret sou i drets laborals obtinguts al llarg de la meva vida com a treballador. I, dintre del que cap, encara sóc dels afortunats que cobro la nòmina al final de cada mes, ja que hi ha molta gent que ni això.

Ara bé, el que si que els faria fer jo com als cristians és penitència i no deixar-los votar durant moltes legislatures per irresponsabilitat manifesta.

CORREBOUS SENSE BOUS

O digueu-li si voleu encierros. Pot ser possible? Evidentment si la paraula per si mateixa ja defineix l’acció correbous és igual a fer córrer els bous, si no hi ha bous, l’acte com a tal és impossible. Però la gent córrer com si al seu darrere hi hagués un bou i, pel que sembla s’ho passen igual de bé i, fins i tot, hi ha acte per als petits sense que ningú es plantegi prohibir-ho. I sinó, pregunteu-ho als veïns de Mataelpino (Madrid) a veure que us expliquen. Al poble li fan un tancat com si haguessin de passar els bous, però a l’hora de la veritat deixen anar una bola de 3 metres d’altura i 100 quilos de pes i ja has vist camentes ajudeu-me... Si t’atropella, et pot fer mal, però mai tant com una mala cornada de bou. Com a mostra millor una imatge. Espero que us agradi... Ah! Als encierros dels petits la bola no és ni tan gran ni tan pesada. Això si, poden venir totes de cop...  

http://www.lasextanoticias.com/index.php/videos/ver/un_encierro_de_pelotas/470203 

INTROMISSIÓ PEPERA PER LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE

Al PP i als membres del govern no els hi agrada que a Catalunya féssim actes reivindicatius i d’identitat nacional. Ara, els de la FAES, han trobat l’argument que des d’Europa ens miraran amb escepticisme i això perjudicarà la recuperació econòmica generant desconfiança.

Des de les files d’ICV ja s’ha respost als membres del govern i els hi ha dit que  la desconfiança la creen ells amb les mesures que estan adoptant i que perjudiquen greument els ciutadans del país.    

 

“TAS PASAO” (A favor d'Alberto Contador)

Ahir es va fer pública la sentència del TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) sobre el cas de dopatge del ciclista Alberto Contador.
Trobo bé que si Contador fa ver trampa i es va prendre una substància prohibida al món de l’esport, per a millorar el seu rendiment, se’l sancioni. Ara bé, no es pot tenir a una persona amb una incertesa permanent durant 1 any i mig.
En aquest país estem acostumats que la justícia trigui una eternitat abans no jutja una persona i dicta sentència, però em pensava que a la resta dels països civilitzats funcionava diferent, es a dir, millor. Sembla ser que no és així.
Aquest matí José Ramón de la Morena, a la SER, en el seu comentari diari, ha parlat d’aquest tema i ha dit diverses coses. Una d’elles és que Contador va estar mal aconsellat, ja que algú li va dir que acceptés 1 any de sanció i que li retiressin el títol de guanyador del Tour del 2010. Això seria un reconeixement implícit de que era culpable. També ha dit que les declaracions que certes persones van fer a favor seu, li han fet més mal que bé. Entre elles ha nomenat a l’expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero i al director d’un diari. Perdoneu però aquí discrepo de de la Morena que, de vegades sembla que també està en possessió de la veritat absoluta. Si no hi surts en defensa, malament; si ho fas i després les coses no surten com voldries, també. Cada vegada caldrà trucar al periodista i director del Larguero per a demanar-li consell...
També ha dit de la Morena que el TAS va retardar la seva sentència per “pressions”, referint-se a les persones que he esmentat anteriorment. Em consta creure que les pressions (si cal considerar-les així) fetes aquí puguin influir en un tribunal que no sé ni on està, però segur que a milers de quilòmetres de distància.
Finalment ha dit que se’l condemnava a 2 anys d’inhabilitació (a partir del 6 d’agost de 2010) i a pagar una multa d’uns 2 milions d’euros (sobre el 70 % dels seus ingressos) El que passa és que Contador, mentre, ha disputat diverses curses, entre elles un Giro d’Itàlia que va guanyar i del que ara el desposseeixen. Em sembla una total desconsideració a una persona de la que només tenen sospites de dopatge.
Perquè, per a mi, abans que res, està la presumpció d’innocència i, que, en aquest cas, el TAS s’ha passat pel folre i ha aplicat no sé quin article, pel qual al considerar provat els fets, es a dir, el consum de substàncies no permeses per part del ciclista, se’l declara culpable.
Per acabar només una pregunta: Els controls que s’apliquen al ciclisme a tot el món, també s’apliquen a d’altres esports? Deixeu-me que ho posi en dubte.