GUANYEM EL FUTUR ARA

Sabeu que són les Viles Florides? A la seva pàgina web es pot llegir el següent: 'Viles Florides és una iniciativa de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) que promou la transformació de racons, pobles i ciutats de Catalunya i Andorra a través d'espais verds urbans i enjardinats. Aquest moviment vol mostrar i valorar la riquesa natural i paisatgística del país mitjançant el reconeixement públic de tots aquells projectes d'enjardinament, mobiliari urbà i espais lúdics que, tant en l'àmbit públic com privat, esdevinguin un exemple a seguir'. Dos municipis veïns d'Amposta pertanyen a l'associació de 'Viles Florides': la Ràpita amb 3 Flors d'Honor i l'Aldea amb 2. Però també hi ha d'altres pobles de les Terres de l'Ebre que hi formen part: Arnes (1), el Perelló (2), Horta de Sant Joan (2), l'Ampolla (1) i Tortosa (2). A França per exemple ja fa anys que existeix un projecte similar. Al país transpirineu s'anomena 'Villes et villages fleuris' i el seu lema és: l'etiqueta nacional de la qualitat de vida. Quedeu-vos amb aquesta frase. Per a formar part dels municipis que formen l'associació de 'les Viles florides' s'han de reunir unes certes condicions i, evidentment, sol·licitar-ho. Quan ja en formes part et concedeixen les 'Flors d'Honor' que van d'una a quatre depenent de les condicions ornamentals i mediambientals i polítiques de sostenibilitat de cada municipi. Tal com passa amb les Estrelles Michelin, si deixes de complir els requisits pels quals han estat concedides les pots perdre. Per tant, això suposa que els municipis s'han d'esforçar al màxim per tenir els parcs, zones enjardinades, carrers i places endreçats per a poder així conservar o augmentar de categoria. Hem de fer nostra la filosofia de les Viles Florides i anar cap a unes ciutats i pobles molt més sostenibles ecològicament parlant, tant perquè les persones com per als animals de companyia perquè puguem gaudir plegats d'una millor qualitat de vida, tal com diu el lema de les 'Villes et villages fleuris'. I per aconseguir aquest objectiu ens hem d'arromangar totes i tots (polítics i ciutadans) i col·laborar amb la transformació dels nostres municipis per a fer-los molt més verds i amables. Per al cas d'Amposta el 'model de ciutat' per al futur hauria de ser així. Perquè això sigui possible s'hauria de recuperar i fer nostra d'una vegada per totes la façana fluvial, l'espai natural més important de la nostra ciutat, així com els parcs i jardins de què disposem (i dels que pràcticament no aprofitem perquè no reuneixen les condicions òptimes per a fer-ho) i, de passada, construir-ne més pels voltants de la nostra ciutat que siguin veritables 'pulmons verds' que ens permetin gaudir de la natura i poder fer-hi activitats en família o amics. Qualsevol altra versió d'Amposta ens portarà al fracàs com a ciutat i ens quedarem ancorats al segle XX tal com continuem ara mateix.

UNA CIMERA DECEBEDORA

El delta de l'Ebre, una de les zones més vulnerables del planeta. 

Si algú tenia la confiança en que la cimera del clima de Madrid acabés bé, segurament s’ha emportat una gran decepció. Ara bé, trobo que som molts els que no ens esperàvem res positiu dels polítics que eren qui havien de prendre les grans decisions.

Inexorablement el rellotge segueix avançant en contra de la humanitat. Hi haurà un moment, quan ja no hagi volta enrere, en que el nostre benvolgut planeta només podrà rebre cures pal·liatives. Ja serà massa tard.

Els governs estan lligats de mans i peus per les grans empreses. No només les financeres sinó també per les indústries que més contaminen. Tal com se diu vulgarment aquestes empreses tenen la paella pel mànec.  

Mentre les grans solucions no arribin, l’única resposta que els hi queda als governs és seguir incidint en els seus administrats para que continuïn reciclant i deixen de contaminar en la mesura que els hi sigui possible.

És com posar-li una tireta al planeta quan el que està necessitant ja és una operació a cor obert.

DIARI DE L’AGOST. DIA 8

BOUS

Tot i que quan s’escriu a la premsa se parla de correbous, a les Terres de l’Ebre (o potser més concretament al Montsià i al Baix Ebre) li diem bous, així, a seques...

El debat sobre els bous pràcticament no deixa indiferent a ningú. Potser a mi fa uns anys m’hi deixava, però cada cop me radicalitzo més cap al costat d’aquells que es declaren antitaurins. I si és així és perquè també me’n adono de la poca intransigència d’una part (segurament minoritària) del aficionats a aquesta tradició. Me costa dir cultura, perquè no veig cap cultura amb el que es fa amb els animals en general i els bous en concret.

Avui, la portada del Diari Ebre (Diari de Tarragona), porta el següent titular: Els correbous atreuen milers d’aficionats a les festes ebrenques. Des del meu punt de vista és un titular que crea confusió. La pregunta és: Des d’on els atreuen? De els comarques de fora de les Terres de l’Ebre? El titular parla de milers (sense concretar), no d’uns pocs... De veritat a les places s’hi veu tanta gent de fora... Ho dubto.

A veure, que no és la festa del Reanixement de Tortosa o els Carnavals de Vinaròs... M'enteneu? 

Ara bé, el que passa (i ha passat sempre) és que els aficionats als bous dels diferents pobles de les nostres comarques assisteixen als actes que fan als altres pobles. Fa 35 anys, quan treballava a Vinaròs (una ciutat on no s’hi feien bous), els aficionats esperaven impacient que sé arribessin les festes de Sant Jordi per anar-hi.

Veieu el puntet sobre el fumeral de l'esquerra?

ULTRALLEUGER

Aquest matí, mentre treia a la meva gossa, al cel d’Amposta hi passava un fet inusual. No hi havia cap eclipsi ni plorava Sant Llorenç (tot i que no trigarà gaire en fer-ho) Era un fet molt més humà: hi sobrevolava un ultralleuger. Devien de ser les 7:25 quan sobre els edificis d’Amposta (a una altura força considerable), he pogut veure un d’aquests aparells. Tan alt volava que he mirat de fer-li diferents fotos amb el mòbil i a penes hi surt.

INDEPENDÈNCIA

Una vegada he tret a la meva gosseta, en arribar a casa, tinc per costum posar la tele mentre me prenc el cafè i menjo alguna cosa. Aquest matí, la primera paraula que ha sortit de la caixa tonta (la nostra tele té 28 anys!) ha estat independència. Però no he estat l’únic en adonar-me’n, ja que la meva dona que estava a la cuina també ha reparat en el detall.

Al final haurem de donar la raó als contraris del procés quan diuen que des de TV3 i d’altres emissores afins a Convergència i ERC se’ns adoctrina.

He llegit al Periódico d’avui que el Parlament fa 1 anys que no aprova cap llei... I Puigdemont ahir a Das (comarca de la Cerdanya) fent un discurs en un elevat to nacionalista. Ja sé que el moment ho demanava, però me sembla que a Catalunya, ara com ara, hi ha prioritats molt més importants.

Els governs estan per a governar (d’aquí el nom) i no per adoctrinar-nos aprofitant qualsevol moment.

AINA CID

Ahir diumenge estava tot preparat. L’Ajuntament d’Amposta va fer col·locar un pantalla per a seguir i animar en la distància a la remera ampostina Aina Cid i la seva companya la barcelonina Anna Boada. Els que no hi vàrem anar, des de casa també les hi volíem donar força per a que traguessin el millor resultat possible. L’hora prevista de la regata era les 15:10... Tot i que s’apropava l’hora, al canal Teledeporte de TVE hi fien gimnàstica. Va passar l’hora i res... Al final, a la pàgina d’Internet del diari Sport, vaig llegir que s’havien ajornat fins avui per culpa del vent.
Avui s'han classificat per a semis. Moltes felicitats campiones!! 

TOVALLOLETES HIGIÈNIQUES

Potser el tema us resultarà una mica escatològic, però me ve de gust parlar-ne. No sé si sou usuaris o no a l’hora de tocar-vos el cul de les tovalloletes higièniques que se venen als súpers. Jo sí i us he de dir que van de meravella davant un antiquat paper higiènic que és de tot menys higiènica, per culpa de la mala qualitat de molts de rolls que per moltes capes que hi hagi, s’acaben trencant quan pressiones el dit contra el forat... Cosa que no passa amb les tovalloletes...

Bé, ara sembla que aquestes tovalloletes no agraden a algú i s’ha començat una campanya en contra. El motiu és perquè són poc biodegradables i que triguen molt més en desfer-se que el paper de tota la vida. I això fa que eliminar-les produeixi un sobre costs.

No fa massa dies que ho vaig escoltar per la ràdio, però com passa sempre, quan es vol que una cosa surti efecte, s’ha de incidir com més vegades millor... Així que, després de parlar-ne, se’n havia de tornar a parlar a un programa que té el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. No m’estranyaria gens que es creés una taxa per a utilitzar aquest producte.

Ja sabeu que sóc un inconformista i estic en contra d’algunes normes que ens volen fer canviar els nostres hàbits, sobre tot d’aquelles que, en aparença, són injustes.

Segurament sóc una de els persones més respectuoses amb el nostre medi ambient: reciclo pràcticament tot (vidre, cartró, plàstics i llaunes, fracció orgànica...), he recollit les deixalles quan he anat d’excursió, no tiro oli al clavegueram, etc., etc. Però aquesta vegada no penso fer cas als impulsors d’aquesta campanya. Ah! I primer voldria contrastar-ho amb els fabricants. Sempre està bé escoltar a les dues parts...

‘CANSINOS’

Una música, per molt que t’agradi, si l’escoltes en tot moment, segurament te’n acabaràs cansant. El que està passant per la capital i cort amb les pressions mútues entre els diferents forces polítiques per a facilitar la investidura de Rajoy, també me cansen.

El PP pressiona a C’s per a què hi voti a favor... C’s pressiona al PSOE per a que s’abstingui... La vella guàrdia socialista pressiona a Sánchez amb el mateix objectiu. I així dia sí i dia també... Ja sé que la paraula cansino no està al diccionari, però tothom l’entén.        

Si tot hi estar de vacances la majoria aquesta cançó l’hem d’estar escoltant tot l’estiu, no sé sinó prefereixo que vingui una onada de calor...

EXÀMENS PER A COMISSARI

Aquesta setmana es celebren al l’Eurocambra els exàmens als que aspiren ser nous comissaris.

Entre aquest, un espanyol, exministre de Rajoy: Miguel Arias Cañete.

El cert és que el veig... Me’l estic imaginant. Trobo que té planta... Potser no sigui al i prim com els comissaris que descrivia Marcial Lafuente Estefania a les seves novel·les de l’Oest, però podria ser perfectament un dels seus herois. Encara que, ben pensat, té més defectes que virtuts: vanitós, misògam, arrogant i fins i tot fatxa.

Darrerament se’l recorda per la frase despectiva dirigida a la candidata socialista Elena Valenciano: El debat amb una dona és difícil. Si demostres superioritat intel·lectual, ets masclista. Per a demostrar el masclisme, de vegades no cal ni que t’ho enfrontes verbalment, simplement en dir una frase quedes retratat.

Però la gent de l’Ebre ens recordem de Cañete de quan va ser Ministre d’Agricultura amb Aznar, per això quan els primers rumors apuntaven que podria ser comissari de Medi Ambient, miles de vells lluitadors antitransvasistes varem començar a tremolar.

Cañete va ser candidat per Múrcia i, si no us en recordeu, us refrescaré la memòria: O sale en esta legislatura o no sale nunca (parlava del transvasament)... Porque pasan dos cosas: que tenemos mayoría y hemos perdido Aragón... Va afegir que sortiria por huevos i que seria una desfilada militar (ja que en aquella època el PP tenia majoria absoluta)

Afortunadament no van tenir temps suficient i l’arribada al govern dels socialistes amb Zapatero com a president, es va enterrar aquell polèmic Pla Hidrològic Nacional.

Després de sonar com a comissari de desenvolupament econòmic, finalment opta per a la comissió d’Energia i Canvi Climàtic.

Encara que a Europa tindrà molt menys marge de maniobra que el que disposava a Espanya, no vull imaginar que, en cas de que, finalment, l’acabin nomenant, es torni a fixar en l’Ebre i pensi que està molt més amenaçat, climatològicament parlant, el Llevant i Múrcia que no el Sud de Catalunya.

Però sembla ser que ho té difícil. El socialistes espanyols dubten de donar-li suport (encara ho dubten!), però igual queda eliminat abans de passar pel plenari, com aquell que es presenta a un concurs i en queda eliminat a les primeres de canvi.

Si jo l’hagués de votar, no ho dubteu: EL BOTARIA!!! I que el bombin... 

MESURES CONTRA LA POL·LUCIÓ

Ahir mateix, des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de Santi Vila es van anunciar una sèrie de mesures contra la pol·lució a Barcelona, però jo no ho acabo de veure clar.

Els dies en que la pol·lució a Barcelona superi els màxims permesos (i només aquells dies), s’abaratirà el transport públic en un 50% i s’incrementarà el preu dels aparcaments per a cotxes particulars, excepte en aquells casos que els vehicles siguin ecològics.  

Ara us posaré un exemple pràctic. Resulta que jo vaig a treballar a Barcelona cada dia amb el meu cotxe particular que deixo a un determinat pàrquing al costat de l’empresa on treballo. Qui m’informarà abans de sortir de casa de que es tracta d’un dia d’aquests?

Ja sé que avui en dia hi poden haver aplicacions per a mòbils on es pot consultar qualsevol cosa, però em temo de que si no t’avisa algú, et pot passar sense que te’n adones.

No recordo la xifra que van donar dels dies en que es van passar els límits l’any 2013. Crec que uns 20, no ho sé segur... Però l’any 2012 van ser 2. Evidentment els factors per a que això passi poden ser múltiples i quasi sempre es produeix per la suma de diversos d’ells: factors mediambientals (anticicló) sumats a una gran concentració de cotxes, normalment en dies feiners, ja que dissabtes i diumenges hi sol haver menys circulació sinó és que es tracta d’una llarg cap de setmana o del començament i acabament de les vacances.

Des del meu punt de vista les mesures haurien de ser constants i progressives. Es a dir, s’haurien d’aplicar a diari i cada cop ser menys tolerants.

Sinó recordo malament, el govern Tripartit ja va aplicar mesures correctores quan va reduir la velocitat màxima que es podia circular per les carreteres d’entrada i sortida de la Ciutat Comtal. Una mesura que no va agradar al grup de CiU, llavors a l’oposició.

És viable una solució com la que jo he proposat? Des el meu punt de vista si. Les mesures s’han de prendre tots els dies i no només en casos molt puntuals. S’ha de fomentar l’ús del transport públic. El govern de la Generalitat s’omple la boca quan parla de la millora del servei de Rodalies Catalunya (a les Terres de l’Ebre no ens afecta) Però sé li ha de sumar una campanya de promoció per a que els ciutadà adquireixi l’hàbit d’usar el transport públic a diari o bé mirar de compartir cotxe (recordo que aquesta mesura està mal vista per les nostres autoritats quan els que comparteixen cotxe només ho fan com a mesura d’estalvi)

Suposo que reduir la velocitat en determinats trams també produeix un efecte de millora.

I com s’aconsegueix la progressivitat? Donant ajudes per a que es puguin comprar cada vegada més vehicles ecològics, ja siguin elèctrics o mixtes. Així, any rere any, tal i com el parc de cotxes de gasolina o dièsel s’anessin fent vells, a l’hora de canviar-los, preu per preu, la gent es decantaria cap als vehicles ecològics i així es podria donar solució al problema de contaminació que pateix Barcelona i la seva àrea d’influència.

Com heu vist, avui us he parlat d’un tema diferent i no polític, la qual cosa ja és extray amb mi.        

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 1-10-2012

Després de denunciar públicament ja fa uns mesos l'abocador incontrolat que hi ha al costar de l'Ebre tot just sobre el viaducte ferroviari, a 1 Km. aproximadament del nucli urbà d'Amposta, tot continua igual. 
És del tot intolerable l'actitud de les nostres autoritats ja sigui el departament de Medi Ambient de la Generalitat com el Ministeri de Foment del govern central com de l'Ajuntament d'Amposta. 
Sembla mentida la paràlisi que hi ha en aquest sentit.
Només me s'acut una paraula: VERGONYÓS!!