Durant les
campanyes electorals, la majoria de partits anuncien rebaixes d’impostos als seus programes electorals. En el
cas de les municipals l’IBI urbà què és el més important i, per tant, el que
més ingressos aporta a les arques municipals.
N’hi ha d’altres
com el de vehicles de tracció mecànica, l’IAE, l’ICO (sobre noves
construccions), etc. I també taxes i preus públics.
Per tant, en
definitiva, els impostos són per als ajuntaments una font important de
finançament.
La resta del
finançament municipal se deu a les transferències corrents i subvencions, ja
siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya o d’altres ens públics
dependents o vinculats.
Els ajuntaments
han d’elaborar els pressupostos i aquests han d’estar equilibrats: es a dir,
els ingressos i les despeses pràcticament han de coincidir. L’Estat, seguit les
directius de la UE, només permet un percentatge de dèficit molt ínfim.
Així, per un
costat tenim els ingressos (bàsicament impostos municipals transferències
corrents i subvencions) i per l’altre tot el capítol de despeses. La partida
més gran de despesa sé l’emporta el personal (salaris i seguretat social) i amb
l’altra s’intenta donar resposta a totes les necessitats i mancances que té el
municipi (i que no són poques...)
Quan escolto els
debats només sento als membres de l’oposició queixar-se perquè no s’ha invertit
prou en serveis socials, en habitatge públic, en rehabilitar el casc antic, en
cultura, etc. Algú s’ha parat a pensar que a menys recaptació menys despesa. Es
a dir, si se recapta menys no podran cobrir-se totes les necessitats de les que
tan se queixen els grups de l’oposició. Al menys de que hi hagi una
administració eficient dels recursos que se gestionen. Però aquest estalvi (com
el del enllumenat públic) no sempre és suficient.
Potser recordareu
que els fallits Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 incloïen més
despesa de la que la UE considerava prudent, però com va dir el Govern de
Sánchez hi havia un fórmula per a poder recaptar més sense apujar els impostos:
incidir allà on hi ha més frau fiscal. Es a dir, una administració pública molt
més eficient amb els controls.
Aquesta mesura fa molts anys que la demanen els sindicats de treballadors, però
mai se’ls hi ha fet cas i sempre s’han buscat fórmules per a tenir ingressos extres
molt més fàcils (sancions).
No us heu de
deixar enganyar pels cants de sirena... Normalment qui diu que abaixarà els
impostos els acaba apujant. Rajoy va arribar a la Moncloa anunciant que
abaixaria els impostos, però l’any 2017 els havia apuntat tots. Fins i tot ne
va crear de nous.
No fa gaires
dies, un socialista tortosí, a propòsit de les propostes de la campanya
electoral de les municipals i concretament sobre els impostos, me va ensenyar
una estadística. Sabeu a Tortosa quina és la preocupació sobre els impostos municipals:
0,0. En canvi, amb aproximadament un 23%, al ciutadà li preocupa tenir una
ciutat endreçada.
Traieu-ne les vostres
pròpies conseqüències...
PER A SABER ÉS:
