Metre un dia aproven la llei de la transparència,
l’altre la llei mordassa. I així anem...
Una de les fites més destacades de la llei de
transparència és el Portal de la Transparencia del Gobierno de España on es reflecteixen els sous que cobren
des del president i els ministres del govern, fins als alts càrrecs de l’administració.
Quina novetat!! I a sobre és tema de conversa
i surt als diaris com si fos el gran descobriment!
Però si tot això era públic i notori. Només
cal que tots els anys es miri la Llei de Pressupostos de l’Estat i la Llei d’acompanyament
(que van de la ma) cap els darrers dies de l’any i allí va tot això i més. No sé
el motiu pel qual ara tan de rebombori per una cosa que ja sé sabia o al menys
sabíem aquells que treballem a l’administració o que estan posats en lleis. Però,
repeteixo, és públic i es pot consultar a qualsevol hemeroteca que contingui
els BOE.
Una de les qüestions més debatudes és el sou
del president i dels ministres respecte als alts càrrecs de l’Administració:
Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, etc. Efectivament
la diferència de remuneracions és gran, però d’aquí a que calgui pujar els sous
als polítics hi ha un abisme.
No, no estic a favor ni molt menys que s’apugin
els sous els governants d’aquest país. Hi ha molts de motius per a no fer-ho.
Mireu:
-Primerament serveix de tap. Si ara ja hi ha
presidents de comunitats autònomes i fins i tot alcaldes que cobren més que
Rajoy i companyia, si s’apugessin els sous seria com obrir la veda i la majoria
de politiquets del tres al quatre estarien temptats en apujar-se’l.
-Els membres del govern tenen unes prebendes
que no tenen els alts càrrecs: despeses de representació força més elevades,
residència oficial amb totes les despeses pagades i una jubilació daurada
encara que no estiguis molts anys ocupant el càrrec.
-Els polítics estan en política unes vegades
per que volen, perquè és vocacional i d’altres perquè tal vegada no saben fer
una altra cosa. Per tant, i com deia la vicepresidenta, estan ben pagats. En canvi quan s’arriba a ocupar un alt càrrec de
l’administració, has de tenir uns mèrits reconeguts, encara que la darrera
paraula la tingui el partit del govern. Després, si no se’ls hi pagués bé, una
bona part marxarien cap a algunes empreses privades que pagarien sous
desorbitats (de fet els paguen) per a tenir a la seva plantilla persones de
renom.
El que s’hauria de fer és apujar els salari mínim
interprofesional (SMI), la merda (perdoneu) de prestació que tenen els aturats
de llarga durada que són sobre els 425 euros al mes durant 6 mesos, no abusar
dels contractes temporals, sobre tot als joves que són el futur del país i que
necessiten una estabilitat econòmica per poder afrontar el futur (i valgui la
redundància) amb més optimisme. En definitiva crear ocupació estable i de
qualitat.
La resta del debat són romanços que s’allunyen
del que hauria de ser el debat real d’aquest país.
A veure si ens ho anem ficant al cap...
