Tic, tic, tic, toc... Miro el despertador,
encara la 1:35, no puc agafar el son. Tic, toc, tic, toc... El torno a mirar:
1:52... No hi ha manera. Tic, toc, tic, toc... les 2:15. Finalment sembla que m’he
endormiscat una mica... Tic, toc, tic, toc... Les 2:31. Encara falta quasi
mitja hora... Tic, toc, tic, toc... les 2:48. Al menys fessin alguna cosa al
despertador igual com quan espers que es faci la mitja nit del 31 de desembre i
esperes les campanades... No sé, algun especial, potser alguna repetició,
alguna cosa, la que sigui... Ja potser no val la pena intentar-ho... Tic, toc,
tic, toc... Les 2:53... Ja falta poc... Dono voltes pel llit, nerviós,
emocionat? No emocionat no... No és la primera vegada... Tic, toc, tic, toc...
Les 2:28. M’assec sobre el llit i agafo el despertador amb les dues mans... Sí,
ja sé que avui en dia quasi ningú té despertador i tothom usa el mòbil, però sóc
un clàssic que voleu... Veig com els segons avancen lentament: 36... 37...
38... Les 2:59:39... Quan arriba a 50 començo una espècie de compte enrere, com
aquell que està segut a l’Apollo 11 preparat per a enlairar-se cap a la Lluna:
10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, 0... Cero!!! Les 3 del matí!!
El moment que tots els mitjans de comunicació
del dia m’han estat anunciat. Els diaris, les televisions, les ràdios... Fins i
tot divendres vaig rebre un correu d’un sindicat que no era el meu recordant-me
que passaria i anunciant-me les dates dels futurs esdeveniments: Ha arribat el
canvi d’hora.
Primer endarrereixo el despertador que, des de
fa una estona tinc a les mans... Després me’n vaig i canvio el del menjador...
A la cuina hi tinc encara més feina... El del microones, el del forn... Haurà
passat ja un minut o encara he de posar les 2:00... No ho sé... Torno a estar
nerviós... Després canvio el de l’estudi... Ara potser sí, ja toca posar les
2:01... I l’ordinador... I el mòbil... No, aquests com són intel·ligents
canvien tot sols... I com sap el programador quins dies han de canviar d’hora?
Tot un misteri... A sí, els de canell. Ara toca canviar l’hora als rellotges de
canell... Les 2:02... A veure, en queda algun més... El que tinc al calaix... No podré complir... Un anys més no podré fer-ho, no em donarà temps... A veure, aquest no cal... Total fa 3 o 4 anys que no me’l poso... Igual no té ni pila i
si veig que no en té, dilluns tindré que anar a una rellotgeria a que me’n
posen una. Per cert, des de que va tancar Ramon no sé on anar... A la de
Salvador... Els darrers me’ls vaig comprar a Ulldecona, a la rellotgeria
Brunet...
Bé, ja està. No me’n recordo de cap més. Segur
que mons pares li faran canviar a mon fill quan demà vagi a dinar... Les 2:05.
Torno al llit. Com demà és diumenge em faig el propòsit de no mirar més l’hora.
Encara així miro de reüll el despertador... Les 2:05... Ni un minut ha
passat... Em proposo dormir...
Torno a mira l’hora. Al carrer encara és
fosc... Les 7:30... Ara no sé quina hora era ahir quan el despertador marcava
les 7:30... Les 8.30?, les 6:30? Quin embolic... Així que vegi el primer raig
de llum em llevaré... Les 9:44... M’he adormit!! És diumenge... Uf! Menys mal... Quina tranquil·litat! Fins d’aquí 5 mesos no
tornaré a tenir una nit tan moguda com aquesta.
I és que jo compleixo amb el que em manen: Si
em diuen que a les 3 haurem de posar les dues, ho faig i punt! Vosaltres també,
oi?
