Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
dimecres, 27 de juliol del 2022
LA MAR DE L’ARAGÓ (Versió per als diaris)
LA MAR DE L’ARAGÓ
Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i és per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar.
Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs.
Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven una trobada per al 3 d’octubre a Gandesa amb representants de les societats civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa.
A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic.
I què passa amb les Terres de l’Ebre? Per a fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre caldria pensar en desencallar el Pla Territorial redactat per l’IDECE i aprovat l’any 2010 pel Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.
Diari de Tarragona
divendres, 22 de juliol del 2022
LA MAR DE L’ARAGÓ
Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar.
Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs.
Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània.
Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes.
A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic.
Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita.
A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.
dimecres, 27 de novembre del 2019
LA NACIÓ CATALANA
Tots aquells que me coneixeu sabeu
suficientment com penso. Mai he amagat la meva ideologia ni les meves creences.
Soc català pel simple fet d’haver nascut a
Catalunya i, a part, tinc la immensa sort de viure-hi.
Soc d’esquerres perquè
vaig néixer al si d’una família humil, de jornalers i gràcies als valors que me
van inculcar els meus pares des de menut.
Si me pregunteu si soc independentista, us
diré que sí, que ho soc... No obstant, mai he cregut amb el anomenat procés.
Mai he fet seguidisme dels partits que l’han comandat i, des d’un primer
moment, vaig creure que no aniríem en lloc. Sempre m'he autodefinit com
a pragmàtic.
Durant molts anys vaig militar al PSC quan
aquest partit depenia molt poc o gens del PSOE i quan els seus dirigents
defensaven Catalunya i el català com jo pensava que s’havia de fer, sobre tot
durant l’etapa de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat.
No obstant, per a sentir-se català no fa
falta haver nascut a Catalunya (tal com li passa al President Montilla que va
néixer a la província de Còrdova). Ni tan sols haver-hi viscut mai... Al llarg
de la meva vida he conegut gent (de Vinaròs, de Traiguera...) que afirmaven
sentir-se catalans tot i no ser-ho.
En canvi n’hi ha d’altres que mai entendran
que significa sentir-se català. Alguns perquè potser no s’han parat mai a
pensar el perquè d’aquest fet diferencial i d’altres, simplement, perquè no ho
volen entendre. Són els que sovint posen a tots els espanyols a baix del mateix
paraigua. Un d’aquests és el President aragonès Javier Lambán (PSOE).
Lambán ha dit el següent: Per a exaltar la sardana o la
Mare de Déu de Montserrat no és necessari que una comunitat hagi de declarar-se
nació.
Després d’aquesta afirmació, situo a l’actual
president del Govern d’Aragó al mateix nivell que els del Partit Aragonès (PAR)
o els del PP d’Aragó que volien reconvertir la parla de la franja oriental de
la seva comunitat (el català) en LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea
Oriental)
Potser sí que ell cregui que per a sentir-se
aragonès hi ha que exaltar la jota aragonesa i la Mare de Déu del Pilar. Però
s’equivoca si pensa que els catalans tenim un pensament tan simplista com el
seu.
Personalment sóc agnòstic (cada cop més ateu)
i no sé ballar la sardana ni tinc cap intenció d’aprendre’n. Per tant, mai
exaltaré ni a la Moreneta ni a la que
diuen que és la dansa més bella de totes
les danses que es fan i es desfan.
En canvi, penso que Catalunya és una nació,
tal com ho posava al preàmbul del raspallat
Estatut d’autonomia de 2006. I defenso i defensaré la meva terra de qualsevol
intromissió forana, ja vingui de descerebrats de l’extrema dreta o de polítics
socialistes que no veuen més enllà del seu propi nas, com és el cas de Javier Lambán.
dijous, 14 de desembre del 2017
SIXENA: CREAR UN PRECEDENT
La Mare de Déu del Patrocini: de Marsella a Cardona. |
El flamant sotsdirector del Periódico de
Catalunya Luis Mauri, escrivia l’altre dia que va aprendre del seu mestre
Vidal-Folch (no concretava si Xavier o Ignasi, tots dos periodistes) que abans
d’escriure un article havia de trobar el títol. Jo no tinc mestres en aquesta
matèria i me considero autodidacta, tot i que inconscientment he pogut
assimilar alguna cosa dels meus opinadors
de capçalera (Joan Tapia, Antón Losada, Ignacio Escolar, Xavier Bru de Sala,
Enric Hernández, Albert Sáez, Juancho Dumall, Antonio Franco o el propi Luis
Mauri) i sí, també començo per la capçalera. Poques vegades començo a escriure
un comentari sense haver trobat el títol adequat i menys encara l’he canviat
una vegada acabat. És més, sovint incloc el títol en alguna de les frases del
comentari, per a reforçar encara més el sentit del meu escrit.
El comentari d’avui, com veieu va sobre Sixena
i més concretament sobre les obres d’art que, provinents del monestir d’aquella
localitat de la Franja de Ponent, un dia van anar a parar al museu de Lleida
per a més tard (de fet només fa uns dies) retornar a casa.
La controvèrsia sobre a qui pertanyen les
obres fa anys que dura i com sempre passa, si escoltes a les dues parts, tots
tenen raó. Segurament la mare superiora del convent que les va vendre al museu
de Lleida ho va fer il·legalment, ja que les obres no eren de la seva
propietat. Com a molt del bisbat, però quin bisbat? En aquella època del bisbat
de Lleida ja que igual com passa amb el de Tortosa que té competències sobre
les parròquies de mitja província de Castelló, en aquella època les parròquies
i monestirs de la Franja pertanyien a la diòcesis de Lleida, tot i que ara pertanyen
a la de Barbastre-Montsò.
Fent d’advocat del diable, un paper que faig
sovint, tot aquest enrenou ha estat ple de despropòsits, el darrer les
declaracions del President d’Aragó Javier Lambán (un altre polític
professional) dient que demanaran indemnitzacions pels danys patits per algunes
peces. Cal? El que fa Lambán és crear molt rotllo entre comunitats veïnes amb
lligams històrics que estan condemnades a entendre's, sobre tot la gent dels pobles
situats geogràficament al límit fronterer. Si de per si el tema estava que treia foc, el
president aragonès en lloc de mirar de reduir l’efecte, s’ha convertit en un
piròman més.
Però això no és tot ni tant sols el més
important. Ara imagineu-vos que la via judicial continua i un dia arriba al
Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Internacional de Justícia
de la Haia i allí s’acaba dictant una sentència que crea jurisprudència per la
qual tots els països, totes les comunitats o tots els pobles als que se’ls ha
confiscat patrimoni, se’ls hi pugui retornar. Seria com la llei Bosman de l’art.
Piràmide de vidre del museu de Louvre (París) |
I no és que no estigui d’acord amb això, ja
que algunes de les peces d’art mes importants que tenen els principals museus
del món són botins de guerra, es a dir, usurpades pels vencedors i portades als
seus països d’origen. També n’hi ha que s’han venut a través del mercat negre o
robades ves a saber per qui i quan... Alguns museus com el de Louvre podrien
perdre gran part dels tresors que conserven i restauren periòdicament.
I si això passés, els museus que les han
tingut dècades i centenes d’anys, podrien reclamar una indemnització per guarda
i custòdia i conservació?
La batalla judicial per les obres del monestir
de Sixena poden crear un precedent amb resultats imprevisibles a tot el món.
Potser hi ha gent que no hi ha pensat, però pot passar.
Més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/
http://www.eldiario.es/cultura/arte/frisos-Partenon-Dama-Elche-arte_0_717779074.html
De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/
http://www.eldiario.es/cultura/arte/frisos-Partenon-Dama-Elche-arte_0_717779074.html
dijous, 20 de juliol del 2017
BATEA, UN POBLE DE LES TERRES DE L’EBRE
Foto: Web Ajuntament de Batea. |
Segons sembla, l’amic Joaquim Paladella,
alcalde de Batea (si li dic amic és perquè li ho puc dir) ha aconseguit el
ressò mediàtic que pretenia. Segurament, mai abans els focus d’atenció havien
enfocat tan directament el poble de Batea com ho van fer dimecres passat quan, unes
declaracions del propi alcalde sobre la possibilitat de convocar una consulta
popular per a que Batea deixi de ser un municipi català i passi a dependre
administrativament de l’Aragó, va córrer per un bon grapat de mitjans de
comunicació, entre els que cal destacar TV3.
L’anunci que va fer Joaquim reobre un debat històric a les Terres de l’Ebre: El
menysteniment al territori a l’hora d’invertir per part de les Administracions.
Quantes vegades heu escoltat de que Tortosa és la quinta província de Catalunya? Potser ara ja no es diu tant,
però quan érem joves es deia sovint. Llavors sempre hi havia algú que deia que millor la quarta de l’Aragó que la quinta de
Catalunya.
Si el Govern català se queixa (amb tota la raó del
món) de que el Govern de l’Estat no compleix amb els seus compromisos
inversors, a les Terres de l’Ebre ens passa exactament el mateix, però en
aquest cas amb tots dos Governs, el d’aquí i el de Madrid.
Vaig conèixer a Joaquim
Paladella l’any 1986 al poc d’haver entrat a treballar a Hisenda. L’any
1991 va ser elegit alcalde per majoria absoluta; majoria que ha anat renovant en
cada elecció.
Quan Pasqual
Maragall va ser escollit pel PSC candidat a la presidència de la
Generalitat va impulsar un Pla Estratègic per a conèixer de primera ma quines
eren les mancances de cada comarca catalana. Per primera vegada un programa
electoral sé faria des del territori i no des dels centres de poder de
Barcelona.
A les Terres de l’Ebre el PSC coixejava d’una pota: La
Terra Alta. Jo formava part de l’equip econòmic que periòdicament es reunia amb
diferents sectors per a conèixer les seves necessitats, però de la Terra Alta
no teníem cap interlocutor que ens pogués parlar sobre la problemàtica existent.
-Jo conec a Joaquim
Paladella, l’alcalde de Batea... Tira cap a Iniciativa, però si li demano
jo segurament col·laborarà.
Dit i fet. Li vaig trucar i li vaig preguntar si volia
explicar-nos les carències de la seva comarca per a incloure-les al Pla Estratègic
de les Terres de l’Ebre. Hi va accedir. L’equip econòmic (me consta que n’hi
havia d’altres) ens solíem reunir al despatx professional de l’economista Paco Albacar (reposi en pau)
No crec equivocar-me quan dic que Joaquim Paladella ens va sorprendre a tots quan va esmentar el que
calia fer per a desenvolupar econòmicament la seva comarca.
-Per al creixement de
la Terra Alta només calen amb dues coses: Millorar la xarxa viària i poder elaborar
de cava.
Al cap d’uns anys les carreteres d’accés a la Terra
Alta des de l’Eix de l’Ebre (Horta de Sant Joan-Arnes i Gandesa) van millorar
sensiblement, com també la que va de Gandesa al límit amb l’Aragó passant
precisament per Batea. En quan al cava, no se’n pot elaborar per que la D.O.
Cava s’ha negat en rotunditat incloure la Terra Alta. No obstant, cal recordar
que l’any 1999 el vi amb D.O. Terra Alta no era tan apreciat como ho és
actualment quan, fins i tot, ha obtingut diversos premis per la seva alta
qualitat.
Des d’aquelles inversions en infraestructures a la
Terra Alta en general i Batea en particular, ja no se’n ha fet més, tot i que fa
uns anys se va parlar de comunicar el Baix Aragó amb la Mediterrània passant
per la Terra Alta i posteriorment pel Baix Ebre o bé per les comarques dels
Ports i Baix Maestrat fins a Vinaròs. Però la crisi va aturar el possible
projecte.
Tots el pobles tenen el dret de desenvolupar-se i, els
alcaldes, amb la col·laboració dels polítics de la demarcació corresponent, de
fer-ho possible. Un alcalde per si sol mai podrà complir les demandes dels seus
veïns sinó hi ha voluntat de fer-ho per part de la resta d’administracions, ja
sigui la Generalitat, la Diputació o el propi estat Espanyol.
Si Joaquim Paladella
ha donat un cop de puny a la taula i ha dit prou és perquè les seves peticions no
han estat ateses. Per això demana la visita del President de la Generalitat
Carles Puigdemont i del Subdelegat del Govern Jordi Sierra.
Accions com el de l’alcalde de Batea les haurien de
fer la majoria d’alcaldes de les nostres comarques amb la col·laboració dels diputats
territorials, directors de serveis de la Generalitat, etc. Però desgraciadament
la majoria dels nostres polítics estan més per conservar el seu privilegi (i
això passa per no emprenyar massa els de dalt) que no defensar el seu propi territori.
Un clar exemple l’hem viscut fa poc a Tortosa al renunciar a un nou hospital i
al tercer institut.
Tot i que pugui sonar una mica esbojarrat: Independència
sí, però de les Terres de l’Ebre.
Ànims amic Joaquim,
la raó està amb tu!
Etiquetes:
Aragó,
Batea,
Catalunya,
consulta,
govern Catalunya,
govern de l'Estat,
independència,
inversions,
Joaquim Paladella,
Terra Alta,
TT.EE
dissabte, 11 de maig del 2013
HA NASCUT UN IDIOMA: EL LAPAO
Estem d’enhorabona! El naixement d’un idioma
ha de ser motiu de felicitat per a tot el món, fins aquells que no se’n
assabentaran mai de la seva existència. Quan l’any 2004 es va organitzar a
Barcelona el Fòrum de les Cultures, s’explicava que milers d’idiomes
minoritaris estaven en perill de desaparèixer, per tant, quan en neix un ha de
ser motiu de gran satisfacció.
Es experts científics de l’Aragó en matèria
lingüística, es a dir, els grups parlamentaris del PP i del PAR) tenen previst
aprovar properament l’existència d’una nova llengua: el lapao.
Què és el lapao (Lengua
Aragonesa Propia del Área Oriental)? El lapao és,
ni més ni menys, que el català que es parla a la franja de ponent, es a
dir, els territoris aragonesos fronterers amb Catalunya, com per exemple la
comarca del Matarranya. Ara caldrà veure la repercussió que tindrà el nou nom
entre els seus parlants, ja que, des de temps ancestrals, la parla d’aquell
territori aragonès ja tenia nom: el chapurreau (no llegir chapurro)
En qüestió d’idiomes els del PP són uns
autèntics experts. Primer van decidir que el català que es parlava a
València es diria valencià i tot indica que a les Illes Balears on fins
l’entrada del president Bauzà no hi havia hagut mai cap problema idiomàtic,
aviat es parlarà el balear (només és qüestió de temps) Aquestes
modificacions basades en rigorosos estudis científics, sovint tenen el
recolzament dels polítics de torn. Cal recordar que n’hi ha que són veritables
experts en el tema. Per exemple hi havia un tal Aznar que, a part de parlar català
en la intimitat, parlava anglès amb accent texà. En canvi, a qui va
ser portaveu d’aquest tal Aznar i que, familiarment es coneix per MAR, resulta
molt difícil saber en quin idioma està parlant ja que degut als freqüents
efectes etílics, acostuma a forfollar.
Darrere d’aquest nou impuls idiomàtic veig la
ma de l’actual ministre d’Educació del govern espanyol José Ignacio Wert. És
una fórmula ideal per a que els espanyols (i per extensió els catalans, bascos,
gallecs, etc.) de sobte puguin saber diverses llengües més, a part,
evidentment, de la materna de cadascú. No és el mateix saber, per
exemple, castellà i català (jo també domino a la perfecció la
parla per telèfon) que castellà, català, valencià, balear,
lapao, etc. No és el mateix que al currículum personal d’aquell aspirant
a un lloc de treball hi posi que domina a la perfecció dos idiomes que
posi que en domina sis a la perfecció. Es miri com es miri, no és el
mateix.
De totes maneres, els experts populars s’han
quedat molt curts. Com que per desconeixement del tema no serà, sospito que és
que no volen interferir en la política lingüística que s’elabora des de la
Generalitat de Catalunya (ells mai ho farien!) De poder-ho fer (insisteixo, mai
ho farien) segur que encara distingirien molts més idiomes. Tinc l’atreviment
de suggerir-ne uns quants que conec i que penso que s’haurien de separar del català,
ja que tots tenen trets propis i diferencials del que és oficial a Catalunya.
En primer lloc, caldria esmentar el tortosí
(que a Amposta s’anomena ampostí), també el cavero (amb els
seves variants de la Partidal, els Hortets, Sant Jaume, els
Muntells i Balada), el paulsenc, el faldut
(científicament ulldeconenc), el canareu (amb la variant del casero),
el senienc i fins i tot el masover.
No cal ni dir que la riquesa lingüística que
acumulem els que com jo, podem presumir d’entendre i fins i tot parlar en tots
aquests idiomes, hauria de ser un valor afegit per a promocionar-nos
professionalment i més ara en temps de crisi on tan difícil és trobar feina.
Desconec les veritables intencions dels
intel·lectuals del PP, però en el nostre cas han servit per a descobrir un
potencial fins ara ocult, i per tant, a part d’estar d’enhorabona pel naixement
del nou idioma i la troballa de l’existència de tants i tants més, cal
donar-los les gràcies per la seva estimable preocupació i contribució a la
riquesa lingüística del nostre país.
Segurament, algun dia, quan ens
aixecarem de dormir, ens assabentarem que l’andalús, l’extremeny
i el murcià també són idiomes. O no està prou documentat?
Post
Scritum. Sembla ser que després del Lapao,
les Corts de l’Aragó tenen preparat el naixement de dues llengües més: LAPAPYP
(Lengua Aragonesa Propia de las Areas Pirenaica y Prepirenaica) i LAPOLLA
(Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)