Sabeu que l’expressió “fer l’agost” vol dir “fer bona caixa”, “bon negoci”.
Dissabte passat varem estar a la Ràpita amb una parella d’amics. Primer anàrem a fer un mos al bar “Maria”. L’àpat va consistir en : una ració de calamars a la romana, una de sípia a la planxa, una d’ortigues de mar, una de bunyols d’abadejo i una de patates braves, a més a més, 8 cerveses, un cafè i una infusió. Total uns 50 euros, no va arribar. El preu em sembla correcte i per això cito l’establiment. No m’importa fer-los publicitat gratuïta.
Després de donar una volta pel passeig marítim, ens varem seure a la terrassa d’un conegut establiment del complex de “les Gavines” (d’aquest no vull donar el nom) Allí ens prenguérem dues llets merengades, un granissat de llimona i un mojito. Total 14 euros. 14 €!! 3 euros per cada referes i 5 pel mojito.
Recapitulem. L’Euro va entrar en vigor
l’any 2002. Llavors per una orxata, una llet merengada o un granissat
et cobraven 200 o com a molt 250 pessetes. És que des de llavors els jornals
s’han apujat un 100 %? Evidentment que no!
Era el que us contava l’altre dia. Amb
l’entrada de la moneda única es va aprofitar per apujar preus. Molts van
fer el canvi ràpid: 100 pessetes, un euro. I la gent, com que hi havia
bonança econòmica i tothom era ric, ho va acceptar sense queixar-se. És
ara quan ens en adonem de l’abús que s’està fent. Perquè, si senyors,
és un abús que per 4 consumicions et cobrin més de i 2.300 pessetes!!
Aquest establiment (que segueixo sense citar), dissabte ho tenia ple i les passades festes de la Ràpita també, ja que hi feien el ball al costat mateix. Ignoro si els altres establiments annexes cobren els mateixos preus (em temo que sí)
Per als mesos no estivals, segurament, no tindran la mateixa clientela, però el negoci que hauran fet durant juliol i agost ja dóna per a tancar l’any amb uns bons beneficis.
Difícilment tornaré a consumir en aquell local. Una vegada em podran prendre el pèl. Dues vegades ja seria de ximple.
Si de cop i volta tornéssim a la pesseta (l qual cosa no és descartable), què passaria? Potser tornaríem a la realitat de sobte.
Que s’ho facin mirar...
