L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.

Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.

I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.

O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?

Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.

I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.

L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.

Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.

Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.

Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.

Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.  

L’IMMOBILISME DEL CENTRALISME

Sembla ser que l’estratègia del tancredisme de Rajoy s’ha encomanat a la majoria dels partits d’àmbit estatal. Allí no hi ha qui es mogui un mil·límetre. Les posicions són les mateixes ara que fa una setmana, que fa un mes, que fa un any... Com si una manifestació amb 1.800.000 persones no hagués existit.

Deia la vicepresidenta del govern, la Soraya Sáenz de Santamaria que no és per capritx, sinó de legalitat.

Si això almenys ho entenen (la qual cosa ja em sembla molt), el pas següent seria moure’s en algun sentit.

Puc entendre que cap partit centralista estigui clarament a favor de la independència, però la consulta és una altra cosa. Quin problema hi hauria d’haver per a que els catalans poguéssim votar? Ni això.

Qualsevol altre govern (tenim l’exemple clar del anglès) faria algun gest per a calmar la multitud. Per a satisfer a una majoria de catalans que desitgen votar i després, ja ho veurem...

Ara ja no tenen l’excusa de la majoria silenciosa a la que va apel·lar Rajoy l’any passat. Aquest any si algú volia manifestar-se en sentit contrari ho va poder fer a Tarragona. Encara que particularment em va sembla més una exaltació de l’espanyolisme català que una jornada reivindicativa alternativa com pretenien que fos.

Rajoy faria bé en escoltar a Pedro Sánchez (que evidentment tampoc està d’acord amb res) i fer algun gest com o bé deixar fer la consulta o bé mirar de canviar les lleis (una llei es canvia amb una altra llei i quan volen bé que les canvien)

De moment estaria bé, com he dit que si fer una consulta com la que es pretén fer és il·legal, fer el possible per a què no ho sigui i després, tot i entenent que ara com ara és molt difícil que accepten la independència, al menys que promoguin un estat federal canviant la llei orgànica que calgui.

No vull dir amb això que estigui a favor d’una Espanya federal per davant de la independència. Estic a favor d’allò que sigui millor per a Catalunya i si el primer pas per assolir un estat independent és passar pel federal, es passa. Però que no ens enganyin més. Si Espanya esdevé federal haurien de canviar moltes coses, com per exemple no dependre tant de les decisions de Madrid. I, evidentment no estar-nos eternament en aquesta posició.

Però mentre Rajoy sigui el president del govern serà molt difícil que la situació canviï. Ni manifestacions ni cap mena d’acte el faran canviar. Per què? Perquè Rajoy, com la majoria dels polítics està atrapat per la voluntat dels seus votants que és el mateix que dir que està agafat pels dellonses...   

Oi què m’enteneu?

    

L’ANTAGONISME DEL BARÇA I EL MADRID

Els següents paràgrafs estan extrets de la pàgina oficial del Madrid (qui m’havia de dir a mi que la visitaria algun dia):

1900-1910

En la primera década del siglo XX se gestan los inicios del fútbol y de sus clubes en España. En Madrid, Julián Palacios funda, en 1900, el embrión de lo que sería el futuro Real Madrid. En 1902, un grupo de aficionados instituye con carácter oficial el Madrid Foot Ball Club, y crea su primera Junta Directiva, presidida por Juan Padrós.

El 6 de marzo de 1902, un grupo de aficionados al fútbol funda, con carácter oficial, el Madrid Foot Ball Club y crea su primera Junta Directiva, compuesta por Juan Padrós Rubio, presidente; Enrique Varela, vicepresidente; Manuel Mendía, secretario; José de Gorostizaga, tesorero; Antonio S. Neyra, Mario Giralt, Carlos Mertens, Álvaro Spottorno y Arturo Meléndez, vocales. Juan Padrós "legalizaba" así un equipo que, dos años antes, había presidido Julián Palacios. La mencionada Junta acuerda también el uniforme del equipo y que, a imitación del famoso Corinthians de Londres, serán pantalón y camisa blancos, medias y gorra azules, y banda morada bordada en colores en el escudo del Madrid.

Aquests de la Wikipedia:

Historia del club

Fundación y primeros años

En 1897 un grupo de jóvenes de la Institución Libre de Enseñanza fundó el primer club de fútbol de Madrid, el Foot-Ball Sky,⁴⁵ que comenzó a entrenar en las cercanías del barrio de Vallecas.⁴⁶ En 1900, tres años después de su fundación, atravesaba por graves apuros para mantener vivo el club, por lo que parte de los integrantes del Sky se marcharon para fundar otro equipo, al que bautizaron como (Sociedad) Madrid Foot-Ball Club ⁴⁶ que disputaría varios partidos amistosos por la Comunidad de Madrid para promocionar este nuevo deporte. Así se mantuvo durante un par de años, hasta que por impulso de Julián Palacios, y los hermanos Joan y Carles Padrós -presidente e integrantes de la escisión del Sky- legalizaron oficialmente la nueva asociación el 6 de marzo de 1902.⁴⁷ En su primera Junta General Extraordinaria se eligió a Joan Padrós como primer presidente oficial y se acordó el uniforme del equipo: pantalón y camisa blancos, con medias y gorra negras,^{47 ,n 6} colores que perdurarían hasta la actualidad.


Aquest de la pàgina oficial del Futbol Club Barcelona:

1899 -1909 Naixement i supervivència

Gamper, el fundador, i la voluntat de catalans i forans per construir un club esportiu a Barcelona
L’aventura de la creació del FC Barcelona l’any 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans, que vivien a Barcelona va ser la conseqüència d’un procés d’expansió de la pràctica del futbol i altres esports d'origen britànic a Europa. Això explica la naturalesa intercultural del Club, la seva vocació poliesportiva i la voluntat d’arrelament a una ciutat i a un país. Gamper, fundador del Club, en va ser l’ànima i l’impulsor durant els primers 25 anys. El seu compromís amb el FC Barcelona va més enllà de les seves facetes com a jugador, directiu i president.


I aquest de la Viquipèdia:

Història

L'equip degà de la ciutat de Barcelona (ja desaparegut), el Català FC, va ser creat en el gimnàs Tolosa del Sr. Jaume Vila amb la intenció de promocionar l'esport local. També va rebutjar l'ingrés al club d'un jove suís entusiasta del futbol de nom Hans Gamper, per la seva condició de foraster.^[59] Llavors Gamper, com a reacció al menyspreu rebut, juntament amb un grup de joves anglesos, un canadenc i uns quants barcelonins, va fundar el 29 de novembre del 1899 el Futbol Club Barcelona. Des de la seva fundació com a club de futbol, el club ha anat afegint a la seva estructura d'altres seccions esportives, com ara la de (bàsquet, la d'handbol, la d'hoquei patins, la de rugbi, la de beisbol, la de patinatge, la d'hoquei gel, la de voleibol, la de futbol sala o de manera breu també la de ciclisme).

Els primers anys (1899-1920)

L'industrial suís establert a Barcelona Hans Gamper, fou el fundador del club, juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes, fonamentalment estrangers, de finals dels segle XIX, que es reuniren al Gimnàs Solé després que es rebutgés la seva integració en el Català FC, recentment creat al Gimnàs Vila. Entre els fundadors figuraven els primers jugadors del club: Walter Wild, Lluis d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Com he pogut llegir, els germans catalans Joan i Carles Padrós van tenir un gran protagonisme a l’hora de fundar el Madrid, tant que en van ser els fundadors. No obstant això, a la pàgina oficial del club, el citen al segon paràgraf i ho dissimulen dient:  En la primera década del siglo XX se gestan los inicios del fútbol y de sus clubes en España. En Madrid, Julián Palacios funda, en 1900, el embrión de lo que sería el futuro Real Madrid. Com si el fundador hagués estat Juan Palacios.  

En canvi, a la web oficial del FC Barcelona no s’amaguen gens a l’hora de dir que va ser el suïs i, fins i tot, es parla de la naturalesa intercultural del Club.

Dit això, us he de fer unes reflexions:
Què representa el FC Barcelona per als catalans? Per a mi un catalanisme militant. No podria concebre el Barça sense que representés a Catalunya. Es diu que l’Espanyol es va crear en contraposició del Barcelona i el seu nom ho expressa prou clar.
Voler buscar els tres peus al gat al partit d’avui per a criticar l’ambient de catalanisme i fins i tot independentisme que es viurà aquesta nit, em sona, simplement, a fal·làcia, sobre tot, d’alguns mitjans de Madrid i dels sectors més centralistes.

I Què representa per a vosaltres el Real Madrid? Per a mi, el Madrid, és representa l’antagonisme (o la contraposició) del que representa el nostre Barça. Representa el centralisme i l’anticatalanisme. És per això que defenso des de sempre que ser del Real Madrid i independentista és impossible. És com voler lligar un allioli quan ja està negat.
Per tant, per tot plegat (pel futbol, però també per la independència de Catalunya) que aquesta nit guanyi el Barça.
VISCA EL BARÇA!!