Consultada la casa Reial, la versió d’aquesta és que es tractava d’un préstec de pare a filla per a que aquesta pogués comprar el palauet de Pedralbes on va viure uns anys amb el seu espòs i fills. Per cert, en l’actualitat aquest palauet està en venda.
Ahir vaig poder escoltar durant un moment una tertúlia a la SER i van opinar bàsicament dues coses. La primera és que el Rei no guanya ni de llarg 1,5 milions a l’any, per tant, per molt que es tracte del cap de l’estat, estem parlant de mots de diners. I la segona és si ni la infanta ni el seu marit, en aquella època, guanyaven per a poder pagar un préstec com aquell, és que estaven vivint per sobre de les seves possibilitats, una cosa de la que se’ns ha acusat sovint als ciutadans que hem de passar d’una nòmina i estem pagant la hipoteca de la casa i el préstec del pis.
Normalment, encara que es vulgui disfressar
de préstec, quan hi ha una transferència de capitals entre pares i
fills (o a l’inrevés, encara que aquests casos són menys freqüents), el
que realment hi ha és una donació. Per tant, si el Rei va donar
a sa filla 1,5 milions d’euros, aquests diner haurien d’haver tributat
per l’impost de successions i donacions. La qual cosa, de ser certa, si
la infanta Cristina no els va pagar, va cometre frau fiscal i, és de suposar
que tipificat com a delicte per la quantitat defraudada que, segons les
notícies periodístiques seria de 400.000 euros.
Bon exemple donen als ciutadans tots
aquest pájaros. Tindríem que fer-nos tots objectors fiscals i negar-nos
a pagar impostos allà (Espanya) i aquí (Catalunya)a veure si tot s’ensorra
d’una vegada. 
