20 ANYS DELS ATEMPTATS DE 11-S

Fa 10 anys vaig fer un escrit mig recordant com es va desenvolupar l’11-S de 2001, mig explicant la situació que s’estava vivint al nostre país l’any 2011. Avui només em limitaré a reeditar aquell escrit i il•lustrar aquesta entrada amb unes fotos que vaig fer durant el meu viatge a Nova York el mes de gener de 2020 mentre visitava la Zona 0, allí on fins l’11-S havien estat les anomenades torres bessones. https://laviaaugusta.blogspot.com/2011/09/10-anys-de-brusselles-i-lampolla.html

AZNAR HA TORNAT A PERDRE UNES ELECCIONS

Tot i que només s’ha presentat 4 vegades, Aznar n’ha guanyat dues i n’ha perdut 4. Una mica difícil d’entendre? La solució és molt fàcil, ja veureu.

Aznar se va presentar com a cap de llista del PP a les eleccions de 1989, 1993, 1996 i 2000. Les dues primeres les va perdre davant el PSOE, mentre que va guanyar les de 1996 i el 2000.

Però l’any 2004, tot i que el cap de llista del PP va ser Mariano Rajoy, les eleccions les va perdre Aznar. I com va se això? Tot semblava que el PP revalidaria la victòria, però sortosament se van cometre els atemptats de l’11 de març a Madrid, només 3 dies abans de la data fixada per als comicis.

Només la mala gestió de la crisi i les mentides de Ángel Acebes (Ministre de l’Interior), però també d’Aznar van fer reaccionar als votants espanyols que van participar com poques vegades ho havien fet (77,21% de participació). Aquest fet va fer donar un tomb electoral que va propiciar la victòria del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero. Per tant, no les va perdre Rajoy (que era el cap de files del PP), sinó Aznar.

I el passat diumenge 28 d’abril va ser Aznar qui les va tornar a perdre ja que l’expresident del govern va ser el gran valedor de l’actual president del PP Pablo Casado.

La influència d’Aznar sobre Pablo Casado ha estat molt gran. Primer perquè sense el seu suport mai hauria arribat a la presidència del partit, càrrec que comporta poder-ne ser el cap de llista a unes eleccions generals i segona perquè Casado ha seguit fil per randa les directrius dictades per Aznar des de l’ombra.  

Us recomano llegir l'article del director del Periódico de Catalunya Enric Hernández:

https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20190430/article-enric-hernandez-pp-casado-dreta-canibal-7432236

ELS VERITABLES PROTAGONISTES

Tot i que els mitjans de comunicació no solen parlar d’ells, de vegades aconsegueixen medalles... No són medalles olímpiques, no comporten cap record mundial, ni europeu, ni tan sols nacional... Però són medalles d’or al reconeixement a les seves tasques humanitàries al servei de la societat.

Si divendres va ser l’Ajuntament de Barcelona qui va distingir els cossos de seguretat i serveis d’emergències amb la medalla d’or per la tasca que van dur a terme després dels atemptats de Barcelona, ahir diumenge va ser el Parlament de Catalunya qui va fer el mateix reconeixement atorgant-los també la medalla d’or per la seva labor durant els atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d’agost.

L'acte va comptar amb la presència de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i del President de la Generalitat Carles Puirdemont.

Entre els qui van rebre la medalla, Paco Túnez, amic i company de treball (les fotos que il·lustren aquest text me les va enviar ell anit)

Paco porta quasi 30 anys sacrificant-se pels altres. Va començar com a voluntari de la Creu Roja de Tortosa i ara és el cap d’Emergències de la Creu Roja a la província de Tarragona.

Els dies posteriors a l’atemptat va ser el cap d’Emergències de l’aeroport del Prat. Dirigia un grup de gent, entre ells psicòlegs, que rebien als familiars de les víctimes dels atemptats terroristes.

Paco (com tota la resta dels distingits) és mereix aquet reconeixement amb escreix.

Moltes felicitats Paco i un plaer poder compartir amb tu amistat i treball.    

DIARI DE L’AGOST. DIMARTS 22

VISCA ELS MOSSOS D’ESQUADRA!

Parafrasejant aquell Viva la Guardia Civil, avui vull felicitar els Mossos d’Esquadra per l’èxit assolit a l’hora de desarticular el comando jihadista que va atemptar a les Rambles de Barcelona i que, pel que sembla, també ho volia fer a Cambrils i que estava preparant bombes a menys de 15 Km de casa meva. L’acció antiterrorista ha estat eficient i ràpida. Segurament de les més exitoses que hi ha hagut en aquest camp. Però també vull felicitar a la dona de Sant Sadurní d’Anoia per la seva eficiència a l’hora d’identificar l’únic terrorista que havia aconseguit fugir del setge policial.

VERGONYÓS!

Una cosa enllaça amb l’altra. Quina vergonya de premsa que tenim, però VERGONYA amb majúscules!! Pregunta: Quina ha estat l’actuació del Ministeri de l’Interior i les forces policials que actuen a l’àmbit nacional? Què jo sàpiga, cap! Els Mossos, sense l’ajuda de ningú (No formen part de l’Europol) han estat els únics que han portat a terme totes les actuacions del cas i per tant l’èxit només és atribuïble a ells. Però com sempre passa, els polítics ne volen treure profit de qualsevol situació favorable.

Però és que el que ha fet determinada premsa de Madrid no té nom. L’ABC treu en portada al Ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido aguantant una foto del terrorista abatut ahir per la tarda a Subirats, mentre que la Razón, una mica més cohibits, fa un primer pa de la foto amb la ma del ministre.

Jorge Fernández Díaz, predecessor de Zoido condecorava mare de Déus. Zoido pot fer un pas més i posar-se ell mateix la medalla al mèrit policial amb el distintiu roig, que és el màxim.

BRUTÍCIA I NETEJA

Tot i que puntualment veig bosses de brossa i altres objectes fora dels contenidors pertinents, sembla (potser només ho sembla) que la gent va entrant al solc poc a poc. Però Amposta segueix bruta.

Vaig pel carrer i me’n adono que en alguns casos hi ha les mateixes deixalles que fa un setmana o més. Tradicionalment els equips de neteja paren més curo en que el centre de la ciutat estigui ben net i polit que no els carrers més allunyats de la Casa Consistorial i el carrer Major. Avui és dimarts i suposo que s’han centrat als carrers on s’ha fet el mercat setmanal.

Quan ja pensava escriure del tema, de sobte he vist a un operari que granera, pala i carro anava netejant per la part alta de l’avinguda de Catalunya. No sé si tindrà continuïtat i acabarà l’avinguda i els carrers adjacents o només serà flor de maig... O sigui, apareixerà i desapareixerà com fa el riu Guadiana.

Haurem d’estar atents a veure que passa i si només sé li fa un rentat de cara a la nostra ciutat o bé se la manté neta i impol·luta.

Per cert, ja sabeu: No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta!

CORREUS

Com sabeu, des de fa uns anys, Correus (o millor dit Correos) és una empresa privada. Aquest matí m’he trobat amb un veí (el mateix amb el qual l’altre dia vaig estar parlant de la División Azul i Stalingrad i ens hem posat a parlar del funcionament del servei postal. M’ha dit que sovint deixen cartes de veïns i coneguts a casa seva i que després les ha de lliurar als seus destinataris. En canvi hi ha carters que tot i conèixer a la persona a la que va destinada la carta, si l’adreça no és correcta, la retornen.

Més tard, abans de veure a l’operari de la neteja, m’he trobat amb el carter que té assignada la zona del Grau. M’ha dit que com que hi ha manca de personal, han de doblar zones i que per això avui estava repartint prop de casa meva. Com podeu comprovar el mal endèmic de manca de personal afecta tots els sectors i àmbits.

Li he dit que me jubilava d’aquí uns mesos, ja que sóc de MUFACE i reuneixo totes les condicions per a poder-me jubilar als 60. Ell ma dit que també és de MUFACE i que ara ne té 58 i que quan arribi als 60 ho mirarà.

Més tard he pensat en aquest darrer punt de la conversa. El personal de Correus més antics, com a funcionaris de l’Estat que eren, cotitzaven a MUFACE, però amb la privatització, alguns van optar per canviar de feina i incorporar-se a d’altres organismes de l’Estat o ens autònoms (com és el cas de l’Agència Tributària) Si ara no és funcionari, molt m’estranya que l’hagin permès seguir cotitzant per aquest règim. No he pensat de preguntar-li per aclarir aquest punt...   

DIARI DE L’AGOST. DISSABTE 19

COLPITS PELS ATEMPTATS

Ahir divendres 18 d’agost tots estàvem trasbalsats. Trasbalsats pel que havia passat a Barcelona i Cambrils, però també pel que havia passat a les mateixes portes de casa nostra, a Alcanar Platja.

Suposo que si els Mossos diuen que tot estava relacionat serà veritat. Per tant, una cosa hem de tenir clara: Què el terror pot estar molt més prop del que ens pensem. Tampoc cal que comencem a sospitar de tothom, però estaria bé que paréssim atenció a moviments sospitosos en l’hipotètic cas de veure alguna cosa que no ens quadra massa.

Afortunadament, després de tot el que va passar (cada dia coses així passen a d’altres llocs, però els mitjans no informen perquè no és notícia) sempre hi ha algú que hi posa una mica de seny. És veritat que amb mostres de solidaritat, crespons negres i concentracions no sé soluciona el problema. Però també és veritat el que me deia ahir mateix una persona molt propera a mi:

-Quan passin coses com les de Barcelona i Cambrils, pensem amb el trio de les Açores. Allí va començar tot.  

Quanta veritat! I recordeu-von, un dels membres d’aquell trio era Aznar, president de les Espanyes i una de les persones més sinistres que ha donat la història dels país. H he dit més d’un cop i ho tornaré a dir avui que la gent és molt més susceptible per tot el que ha passat:

-Tot i estar en contra de les dictadures i dels dictadors, Saddam Hussein feia de tap de botella, es a dir, impedia que sobreïxis, tal com ha quedat demostrat des de que ell ja no hi és. Però als Estats Units els hi feia nosa perquè allí hi havia pous de petroli. I amb l’excusa de que hi havia armes de destrucció massiva (quina bajanada!) van envair l’Iraq, se van carregar el dictador i van iniciar una era de terror com no s’havia viscut mai. És així!

LES XARXES SOCIALS

També fa temps que ho vinc dient. No es pot creure tot el que circula per les xarxes socials. Quan t’arribi alguna cosa de dubtosa procedència, farà bé de no posar un m’agrada i encara millor de no compartir-la. Ja tenim prou odi i no cal anar escampant-ne més!

Treballo a l’administració, he estat polític i sóc creador d’opinió. No pretenc que tothom pensi com jo, però si que voldria posar una mica de veritat per damunt de tot els que s’està dient. Primer que res, fixeu-vos que la gent parla de moros, musulmans, islamistes... Què si reben ajudes per tots els costats, que si estan vivint de la sopa boba... Si reben ajudes és que hi tenen dret. Ni més ni menys que els d’aquí o els de qualsevol altra nacionalitat (quasi mai se’ls menciona) De vegades venia gent a l’Agència Tributària a buscar un certificat perquè per a què els hi donessin l’ajuda sol·licitada. Normalment quan això passava és perquè no havien fet la declaració de la Renda tenint obligació de fer-la.  Si no la feien no tenien l’ajuda. I així amb altres coses...  

Un dels objectius del terrorisme és crear confrontació a nostra societat i vist i llegit tot el que s’està publicant, jo diria que ho estan aconseguint.

Però també des de les Espanyes s’està sembrant l’odi. Hi ha qui mescla naps i cols i diuen que els temptats són per culpa de les idees independentistes i no perden l’ocasió per a insultar-nos com a poble.

Farem bé en saber triar el gra de la palla i quedar-nos en el que és positiu. 

AMPOSTA SUSPEN ELS ACTES DE LA FESTA MAJOR

El tema també ha estat força controvertit i comentat. S’havien de suspendre els actes o no? Opino que no. Davant d’un atemptat que ens ha tocat molt de prop hi ha que respondre amb normalitat. De fet ahir no es van suspendre tots els actes, sinó que es va fer a partir del moment en que l’alcalde no va anunciar. Abans la banda de la Lira va fer el cercavila pel poble.

I tal com va dir Adam Tomàs, la majoria d’actes sé passaran a un altre dia. Per tant, avui, atapeïment d’actes i dilluns, més. Què haurem aconseguit? 

ATEMPTAT DE BARCELONA. MINUT DE SILENCI A AMPOSTA

PACO TÚNEZ COORDINA LES EMERGÈNCIES DE L'AEROPORT DEL PRAT

El meu company de treball, l'amic Paco Túnez, coordinador d'emergències de la Creu Roja a la província de Tarragona, coordina les emergències a l'Aeroport del Prat en un dia dur com el d'avui. 
Gràcies Paco, tinc molta sort de tenir un amic com tu! 
Una abraçada! 

TOTS SOM BARCELONA

TARDÀ, AZNAR I ELS ATEMPTATS DE NIÇA

Ahir divendres el Periódico de Catalunya publicava una carta del diputat republicà Joan Tardà amb el títol: Aznar, més d’hora que tard, haurà de passar comptes.

Amb tota seguretat, quan Tarda va redactar aquesta carta, l’atemptat de Niça (suposadament terrorista) encara no havia tingut lloc. Només la casualitat ha volgut que el Periódico la publiqués el mateix dia que informava del nou atemptat a França que ha produït més de 80 morts i molts ferits greus, entre ells infants. Si normalment les víctimes dels atemptats són innocents, tractant-se d’infants encara més.

Potser algun lector no hi vorà cap tipus de relació, però la hi ha, sense cap mena de dubte. Són molts els analistes polítics que opinen que de no haver intervingut contra Sadam Husein, no haurien tingut lloc els atemptats de l’11 de setembre de 2011 a les Torres Bessones de Nova York ni, segurament, la pràctica totalitat d’atemptats de característiques similars que s’han produït en els darreres 15 anys. Jo també sóc de la mateixa opinió, encara que no sigui un analista expert en política internacional, sinó només un simple blogger.  

A l’article, Tardà parla de la guerra de l’Iraq, dels motius que van argumentar per a fer-la i del negoci que havien de fer determinades empreses per la reconstrucció del país. La quota que Bush va tenir a bé atorgar-li a Espanya va ser d’un 9%, encara que a la pràctica va ser molt inferior o tal vegada nul·la.

No és transcendental per al que us estic explicant, però en aquella època el setmanari l’Ebre va informar que una empresa ampostina sortia a una llista d’empreses que haurien estat fent negocis a l’Iraq. Aquesta empresa era Amposta SL propietat de Primitivo Ferreres.  

Que tot es va tractar d’un engany està més que comprovat. Les armes de destrucció massiva que van dir que tenia l’Iraq (recordeu?) es va acabar demostrant que era una notícia falsa i interessada per part d’aquells que tenien interessos a la zona o pretenien tenir-ne. Si l’Iraq, en aquells moments no hagués segut un país productor de petroli i estratègic a la zona, segurament ningú li hauria fet més cas. Anys abans, els Estats Units bé que li havien donat suport en la guerra que va mantenir contra el règim iraní dels aiatol·làs.

He conegut a molts persones de baixa estatura i amb una evident síndrome d’inferioritat. Quan algú té aquests síndrome, reacciona volen posar-se a l’alçada de la resta intentant demostrar el que mai podrà assolir. I si a algun d’aquests sé li dóna poder, llavors la pot arribar a fer grossa. La història està plena de personatges d’aquests: Napoleó, Hitler... I també Aznar, evidentment.

Aznar dirigent d’un país de merda si el comparem amb els Estat Units o la Gran Bretanya (la qualificació de merda segur que els hi agradaria als de la revista Mongòlia), va voler posar-se a l’alçada de dos dirigents dels països esmentats. Entre Bush que xampurrejava el castellà i Aznar que quan estava amb ell parlava texà i quan es trobava amb son cunyat rapitenc parlava català... (Tot un políglota!) i el tercer en discòrdia, Blair, que menys mal que era socialista, que si arriba a ser conservador, no sé que hauria pogut passar...

Els tres elements (quina paraula més fina he trobat per a referir-m’hi) Es van reunir a les Açores i després de prendre’s algunes birres i qui sap si alguna cosa més, van decidir el destí de Sadam Husein i de l’Iraq. I les conseqüències d’aquella decisió fruit d’una nit de disbauxa encara les estem pagant ara i les seguirem pagant, me temo, per molt de temps més.  

Maleït el dia que a un dels tres (suposadament Bush) se li va ocorre convocar aquella reunió.

Diu Tarda que Aznar tard o d’hora ho haurà de passar comptes, però la veritat és que passa el temps i aquest dia no arriba. Quina pena!

CATÀSTROFES I TELEVISIÓ

Quan passa alguna tragèdia (sempre amb morts) els mitjans de comunicació fan un ampli seguiment del desenvolupament dels fets al llarg de la jornada, fins al punt de monopolitzar (pràcticament) la programació dels diferents canals informatius. Ha vàrem veure diumenge amb l’accident de l’autocar dels estudiants d’Erasmus a l’alçada de Freginals i ho poguérem tornar a veure ahir amb els atemptats de Brussel·les. No se’n estarà fent un gra massa?

Sembla que ahir les xarxes socials reflectien la irritació d’alguns seguidors del programa Mujeres y hombres y viceversa (un programa que per no saber-ne res, no sé ni per quina cadena s’emet) en veure que no s’emetia per a poder-ne fer el corresponent seguiment de l’atemptat. No crec que faci falta arribar a aquest extrem, però em sembla que s’hauria de poder diferenciar un programa informatiu d’un d’entreteniment.

Fixeu-vos. Dimarts, normalment, passo a veure a mons pares. Només entrar a casa em va sorprendre que tinguessin la televisió apagada.

-Què no miren la tele? –els hi vaig dir-. A aquella hora solen mirar a la Sexta el programa Más vale tarde.  

-Per a què? Estant tot el dia parlant dels atemptats... Jo ho sento per tota aquesta gent -me va dir ma mare- Però penso que no caldria parlar-ne tant... Espero que al menys facin el Gran Dictat.

El Telenotícies va reflectir clarament aquesta situació. Van estar ½ hora parlant dels atemptats. Finalment va sortir Rajoy donant el condol al poble blega. A les 21:30 van canviar de tema i jo de cadena.

Poseu-vos en situació. Imagineu-vos per un moment que us passeu la major part del dia a casa. Que a sobre sou grans i no podeu o no voleu llegir. Que l’única distracció que teniu és veure els vostres programes favorits de la televisió y un dia, per culpa d’alguna tragèdia (tal com va passar ahir), els suspenen o bé, la notícia acapara la major part de la franja informativa. Segurament arribarà un moment que direu: Prou!!    

Opino que donant tanca cobertura mediàtica a fets com el d’ahir, s’està fent el joc als terroristes, ja que a part de fer molt de mal (i sovint selectiu), es busca el màxim ressò internacional. Que tots els mitjans en parlin i com més, millor. Per a ells és publicitat gratuïta.

Sense estar d’acord amb que s’està fent amb la lliga espanyola de futbol, trobo que les notícies de catàstrofes haurien de rebre un tractament similar. Suposo que els que sou futboleros sabeu de què estic parlant i per als que no ho sou, us ho explico.

Resulta que els drets de la Lliga Professional de Futbol els va comprar Televisió Espanyola i la resta de cadenes només poden oferir els resums dels partits tal i com els hi envia TVE, sense poder-ne fer cap modificació. A més només es poden passar durant els informatius i per tant, tampoc es poden emetre programes especials amb els resums dels partits de la jornada. En el cas de la Televisió de Catalunya, aquests resums tampoc poden ser oferts pel canal de notícies 3/24.

No creieu que, passats els primers moments, seria més que suficient donar aquests tipus de notícies, exclusivament, als informatius. A part, penseu que hi ha cadenes que tenen canals temàtics de notícies com el 24 Horas o el 3/24 esmentat.

Per acabar-ho d’adobar només faltava que demà fos l’aniversari de la catàstrofe aèria de Germanwings als Alps francesos i que els actes d’homenatge (demà és festa a les Espanyes), s’avancés avui.    

QUERELLES CRIMINALS

Izquierda Unida acaba de presentar una querella criminal contra el President del Govern d’Espanya D. Mariano Rajoy Brey per haver signar un acord amb la majoria dels governants de la Unió Europea (espero que no siguin tots) per a poder expulsar impunement els emigrants que arribin il·legalment a les costes greges. Però jo em pregunto: Serveix d’alguna cosa presentar querelles criminals contra els nostres governants? A part de sortir als diaris amb més o menys repercussió, em sembla que no serveix per a res més. Quina pena!

Fa anys a Aznar també sé li va presentar una. Durant un temps fins i tot rebia informació de la plataforma que la va presentar i em consta que van fer alguna assemblea per a mantenir informats els seguidors, però ja fa temps van desaparèixer del mapa.

La querella contra Aznar tenia base legal i prou fonaments. Recordeu que ens va posar de cap a un guerra il·legal que no comptava amb el suport de l’Assemblea de nacions Unides: la guerra de l’Iraq.

El sinistre trio de les Açores (Bush, Blair i Aznar) van arribar a un acord de suport mutu per a mirar de deposar el dictador iraquià Saddam Hussein, segons ells, l’origen de tots els mals d’aquella zona de l’Orient Mitjà. Aznar, amb un més que evident síndrome d’inferioritat, es pensava que si s’unia a dues de les 4 potències bèl·liques mundials, engrandiria la seva imatge d’estadista.

Però la guerra de l’Iraq va ser un fracàs i, per tant, Aznar en té part de la culpa. La detenció del líder iraquià i la posterior mort, així com de la majoria dels seus col·laboradors, en lloc de pacificar la zona encara la va revoltar més.

La conseqüència més immediata per a Espanya van ser els atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004. Si Aznar no hagués posat a Espanya allà on ningú la demanava, encara que no es pugui afirmar amb un 100% de certesa, quasi segur que ens hauríem pogut estalviar els quasi 200 morts que es van produir més les seqüeles psicològiques que s’ocasionen quan passen coses com aquesta.    

El tancament en fals d’aquella maleïda guerra va prolongar els efectes en forma d’atemptats terroristes que encara avui perduren. I el d’avui mai més ben dit, ja que com sabeu, aquest matí s’han produït tota una sèrie d’atemptats a l’aeroport de Brussel·les i que han causat al menys 34 morts (malahuradament la xifra s'ha anat actualitzant durant tot el dia...) Però des de llavors fins avui n’hi ha hagut molts més: Londres, Paris per dues vegades, etc.

Saddam Hussein, tot i ser in dictador i per tant un criminal, mantenia a ratlla les diferents faccions de l’Islam, així com els grups més radicals que operaven a la zona. Deposat ell i retirades les forces internacionals, els més violents, ràpidament es van organitzar i va començar una lluita armada impensable només fa unes dècades. Es tracta de la internacionalització del terrorisme.

Primer va se Al Qaeda i després l’autoanomenat Estat Islàmic, amb moltes més pretensions ja que aspiren a controlar tot el territori que durant la edat mitjana va estar dominat pels àrabs i, per tant, també una gran part de la península Ibèrica. No vull donar-vos cap ensurt però el topònim Ràpita ve de l’àrab i era un lloc de pregaria abans de començar la batalla.

D’aquells fangs (la invasió de l’Iraq i la inestabilitat de Síria sorgida després de la Primavera àrab) s’ha passat a aquests llots (el drama de la immigració) Totes les conseqüències tenen el seu origen i l’origen de l’èxode de sirians i iraquians és la inestabilitat dels seus països per culpa dels interessos econòmics de les principals potències mundials.

Una vegada encès el foc, si aconsegueix abastar una àmplia zona, cada cop serà més difícil poder-lo controlar.

Per tant, les querelles criminals contra els nostres desgoverns són més que justificables, però haurien de comportar repercussions. Com es diu vulgarment, no se’n poden anar tranquil·lament de rositas.        

AVUI TOTS SOM BRUSSEL·LES, PERÒ TAMBÉ...

EL DIA DE LA MARMOTA DEL PP

Sembla ser que la gestió de les crisis no és el punt fort dels governs del PP. Com sabeu, divendres hi va haver un atemptat a Kabul (Afganistan) Tot i que es va fer públic que hi havia un policia espanyol molt, les primeres informacions oficials apuntaven que l’atemptat no havia estat contra l’ambaixada espanyola, sinó contra un hotel del costat on s’allotgen, principalment, estrangers. Després ja es va dir que n’havia mort un altre policia... Un pot ser casualitat, dos?

L’incident va agafar a la plana major del PP de míting i a les fotos es podia veure a Rajoy i al titular l’Afers Estrangers Miguel Ángel Moratinos amb el mòbil a l’orella, suposadament sent informats del que estava passant.

La primera els hi va pegar eldiario.es, el diari digital que dirigeix el periodista Ignacio Escolar. Ja es parlava obertament d’atemptat contra els interessos d’Espanya, tot contradient la versió oficial del govern espanyol.

Poc a poc s’anaven coneixent els detalls i ja es va saber que l’atac va durar unes 12 hores i la seu de l’ambaixada espanyola va quedar visiblement afectada.

Encara que no s’ha parlat gaire del tema, jo no he pogut deixar de comparar-lo amb els atemptats de Madrid de 2004, quan el govern d’Aznar, per boca del seu portaveu Ángel Acebes, es negaven a acceptar la realitat i culpaven a la banda terrorista ETA en lloc del que era evident: que havia estat una revenja islamista per la participació d’Espanya a la guerra de l’Iraq.

La mala gestió dels fets, però sobre tot voler amagar amb mentides l’evidència, va fer que dos dies després, la ciutadania espanyola donessin la victòria al PSOE. Encara recordo el moment que vaig anar a votar. Al col·legi electoral s’hi veia més gent de la que normalment hi havia en comicis semblants (recordeu que les generals han estat, tradicionalment, les més participatives) Fins i tot s’hi veia gent despistada, d’aquells que, tradicionalment, són abstencionistes, però que aquell dia van voler participar de la mal anomenada festa de la democràcia.

Segurament recordareu que dissabte, tot trencant els preceptes de la jornada de reflexió, hi va haver concentracions de protesta als llocs més emblemàtics de les ciutats i pobles convocats via missatges de mòbil. Jo mateix vaig participar a la concentració que hi va haver a la plaça de l’Ajuntament d’Amposta.

Aquesta vegada sembla que el govern, tot i reaccionar tard, al final se’n van adonar que mentir com havien fet 11 anys abans, podia produir una altra reprimenda col·lectiva que els hi fes perdre encara molts més vots dels que perdran, amb tota seguretat, diumenge proper.

Des dels atemptats de Paris, Europa va extremar les mesures de seguretat davant un hipotètic atac jihadista. El govern espanyol no va considerar oportú elevar el nivell d’alerta que va continuar en 4, a un punt de l’alerta màxima. Ignoro les previsions del propi govern respecte a les ambaixades i si van ser convenient alertades de que també podien arribar a ser blancs dels terroristes.

Amb un món globalitzat, com es pot comprovar, el terrorisme també hi està i igual poden atacar interessos d’un país dintre de els fronteres del propi país com a les seus diplomàtiques que hi ha escampades per tot el món.

Tinc una mic que està de cap de comunicacions a l’ambaixada espanyola de la Índia. Per la seva situació geogràfica aquesta ambaixada bé podria ser atacada en qualsevol moment. Per cert, fins fa pocs dies tenien com ambaixador a Gustavo de Arístegui, recentment dimitit per, suposadament, cobrar comissions per assessorar empreses espanyoles que volien tenir negocis amb aquell país.

I és que sembla que el PP no n’aprendrà mai dels seus errors. Si bé el dia de la marmota terrorista no passa sovint (afortunadament!), si que es reitera en temes de corrupció.

AMB LA MENTIDA PER BANDERA

Aprofitant l’aniversari dels atemptats de l’11-M van ser molts els qui van denunciar el muntatge que pretenia fer el govern de José María Aznar culpant a la banda terrorista ETA d’haver estat l’autora quan ja sé sabia que havia estat una cèdula islàmica establerta a Espanya.

Al programa Divendres de TV3, hi havia l’exdirector del Periódico Antonio Franco i el que en aquella època era el director de l’Avui Vicenç Sanchís. Franco va dir que tenia informacions facilitades per la pròpia policia a la corresponsal del seu diari a Madrid de que es tractava d’un atemptat perpetrat per un grup terrorista d’origen musulmà i així ho van anunciar a l’edició especial que va treure el diari el mateix dia per la tarda. Llavors, va rebre una trucada del propi José María Aznar (que com no era candidat sembla ser que tenia poca feina) advertint a Franco de l’error que estava cometent i li va demanar una rectificació per a la propera edició. Franco va dir que en aquell moment no podia pensar que l’estava mentint i que suposava que com a president del govern disposava d’una informació fiable i contrastada. Però el que realment feia, era donar una informació interessada i manipulada a l’extrem. Vicenç Sanchís va ratificar tal extrem.

Mireu, vaig a ser-vos franc. Quan es va saber del terrible atemptat, a mig matí, imagino, com a regidor que era de l’Ajuntament d’Amposta vaig parlar per telèfon amb diversos companys per avaluar la transcendència dels fets. Recordo que vaig parlar amb Lluïsa Lizárraga número 2 a la candidatura del PSC per aquelles eleccions que s’anaven a fet tots just dos dies després. Lluïsa em va dir: 

 

-Si ha estat ETA, el PP ja ha guanyat... 

 

 El PP sempre havia utilitzat a una bona part de les associacions de víctimes del terrorisme en propi benefici i com escut protector davant les politiques antiterroristes dels governs socialistes. Era evident que un atemptat d’ETA els beneficiava i, pel contrari, si qui l’havia comès eren islamistes, s’entenia que ho feien com a revenja de la participació d’Espanya a la Guerra d’Iraq i de la que Aznar era l’únic responsable. Per això, després del 13-M es va dir que aquelles eleccions les havia perdut Aznar, tot hi no presentar-se.

A la Sexta, el Gran Wyoming també va parlar del tema. Com per la tarda al programa de Xavi Coral a TV3, es va parlar del seguidisme de mitjans com La Razón i el Mundo que, com sabeu, van inventar-se la teoria de la conspiració on, suposadament, hi va haver una conxorxa entre el PSOE, la ETA i la policia per a fer fora el PP del govern. De fet, el PP, mai ha digerit aquella derrota.

Però també van parlar de Federico Quevedo, un dels periodistes que va fomentar la teoria de la conspiració i que posteriorment va reconèixer que tot va ser una mentida per a mirar de beneficiar el PP.

Al llarg dels anys, s’ha comprovat que el PP ha fet de la mentida la seva ensenya d’identitat, la seva bandera. Voleu més mentida que el cas Gürtel i tot el que d’ell se’n deriva? Els papers de Bárcenas, els comptes a Suïssa...

Com bé es va dir a Divendres, a d’altres països, per falsejar la declaració de la renda, han dimitit mandataris i aquí, per coses més grosses, no dimiteix ningú.

Però és que aquí (i perdoneu l’expressió) som tontos del cul i ens agrada estar governats per mentiders, lladres i corruptes.

I TOT VA COMENÇAR AMB UNA FOTO

Tristament, avui es commemora el 10è aniversari dels atemptats de Madrid, els pitjors que hi ha hagut a Europa amb 191 morts i 1.858 ferits.  

Qui no recorda aquell dia de fa 10 anys? Tot just estàvem en vigílies electorals i tot indicava que, malgrat tot (polítiques socials i laborals, guerra de l’Ira, etc.), el PP s’enduria el partit (parlant en termes futbolístics)

A l’hora punta d’aquell matí de 11 de març, els trens de rodalies de la capital de l’estat es dirigien cap a les seves respectives destinacions com qualsevol dia. Hi anaven treballadors, mares amb els seus respectius fills, mestresses de casa que es dirigien cap al centre per a fer les seves compres... Per a molts d’ells la vida se’ls hi va acabar allí mateix, sobre els trens, de sobte, sense haver fet res que meresqués acabar d’aquella manera tan tràgica.  

A mig matí ens van donar la fatal notícia. Les primeres impressions apuntaven a ETA. Qui sinó? Recordo que vaig trucar al telèfon de la secció sindical de la UGT de Madrid per a preguntar sobre l’abast de l’atemptat, ja que durant les primeres hores hi havia una gran confusió. Van despenjar i penjar immediatament. No estaven per a res. Ho comprenc perfectament... Vaig optar per enviar-los un fax on els hi transmetia el meu sentit condol i els hi demanava que el fessin extensiu als seus familiars i persones més properes.

Però qui va ser el màxim culpable d’aquells atemptats? Evidentment els terroristes que el van perpetrar, però segurament no hagués passat si abans no hi hagués hagut el detonant que ho va desencadenar tot.

Tot va començar amb una foto. A les illes portugueses de les Açores, es van reunir tres mandataris: George Bush, Tony Blair i José María Aznar. Els dos primers del grup de mandataris que tallen el bacallà; el tercer buscant un protagonisme que sovint sé li havia negat. Els tres mandataris mundials van acordar declarar la guerra a l’Iraq sense el consentiment de l’ONU. 

Els EE.UU. culpaven l’Iraq d’amagar els màxims responsables dels atemptats de les Torres Bessones de l’11 de setembre de 2001 al seu territori. La Gran Bretanya, aliada històrica, els hi donava suport, però... Què hi pintava allí Espanya? Només la megalomania i el complex d’inferioritat d’Aznar donen resposta a la pregunta.

Aznar va posar a Espanya en una guerra il·legal que no comptava (tal com he dit abans) amb l’autorització de l’ONU i tampoc del Congrés dels Diputats. Per tant, no es d’estranyar que els terroristes de Al Qaeda busquessin revenjar-se d’Espanya, com ho van fer després amb la Gran Bretanya, concretament el 7 de juliol de 2005 a Londres.    

Des d’una plataforma ciutadana es va portar a terme una campanya per a que Aznar pagués per la seva responsabilitat tan en la guerra de l’Iraq (on hi van morir diversos soldats espanyols), com pels atemptats de Madrid. Però al final, sembla, que tot ha quedat en un no res i Aznar segueix fent el gallet des de la presidència de la FAES i es deixa ensabonar per aquells que el veuen com un ferm candidat a la presidència de la III República espanyola.

Si a les eleccions del 13 de març de 2004 es va aconseguir donar la volta a les enquestes i finalment el PSOE va aconseguir la victòria contra pronòstic, espero i desitjo que Aznar acabi relegat a un ostracisme total per voluntat dels ciutadans d’aquest país i sense haver-hi de lamentar morts.  

EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES.