Ahir, la plataforma Prou! AP-7 Gratuïta, ja!!
va retre un sentit homenatge a les víctimes del càmping els Alfacs al 40è
aniversari de la tragèdia d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978.
Hi havia gent, però no tanta com m’esperava.
Estaven els més incondicionals de la plataforma i representants dels diversos
col·lectius que aquell dia van haver d’intervenir d’una o una altra manera. Així
hi havia polítics, sanitaris, bombers, periodistes, veïns i fins i tot l’actual
propietari del càmping, fill de qui el regentava l’any 1978.
Però també absències significatives. Les més
destacades però, els alcaldes d’Alcanar Alfons Montserrat i de la Ràpita Josep
Caparròs.
Com sabeu la Ràpita té un terme extremadament
menut i, per això, només sortir de la població, quan s’arriba al barranc de de
Codonyol, ja comença el d’Alcanar. Per tant, el càmping els Alfacs està dintre
del terme d’Alcanar a la zona coneguda com Alcanar Platja.
Tot i que no ve al cas, fa anys l’Ajuntament
de la Ràpita va reclamar una gran part d’Alcanar Platja, atenen les
reivindicacions dels seus veïns que se queixaven de que l’Ajuntament d’Alcanar
no els hi donava els serveis necessaris. Aquella disputa territorial entre els
alcaldes Baptista Beltran d’Alcanar (e.p.d.) i el de la Ràpita Miquel Alonso
(tots dos d’Iniciativa per Catalunya-Verds), li va servir d’excusa a Beltran
per a donar-se de baixa del partit.
Com sabeu, sols mirar el que passa al món des
de fora, analitzant-ho i extraient-ne les meves pròpies conclusions. D’aquí que
valori negativament l’absència de tots dos alcaldes i pensi (tot i que puc
estar-ne equivocat) de que se van poder deure a dos motius fonamentals.
 |
| Llorenç Navarro i Enric Pla, Alcalde de Vinaròs. |
El primer, les regulars relacions amb la
plataforma veïnal, sobre tot amb el seu principal portaveu Llorenç Navarro per
les seves crítiques reiterades a l’immobilisme i doble discurs dels polítics en
general i d’aquests dos en particular.
I en segon lloc, per la manca de protagonisme que
haurien tingut els polítics que només
haurien estat uns convidats més.
A Llorenç sé li poden criticar moltes coses (i no vull fotre follón...), però ningú
li pot negar el treball i les hores dedicades de forma altruista, però també la
capacitat de generar idees i convertir-les en reptes per als polítics. L’acte d’ahir
n’és una prova, però també la romeria a la torre de la Candela de l’Aldea el 13
de maig de l’any passat per a commemorar el 150è tall.
 |
| Mario Giani, propietari del càmping Alfacs. |
Als alcaldes d’Alcanar i de la Ràpita els
hauria costat poc, molt poc assistir-hi i sinó ho podien fer per raons d’agenda,
enviar algun membre dels seus respectius equips de govern. Per això cal agrair d’una
manera molt especial la presència de l’alcalde de Vinaròs Enric Pla.
Tot i que s’explica moltes vegades, no està de
més tornar-ho a explicar. Al País Valencià, les plataformes veïnals que lluiten
per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 tenen un ampli suport d’alcaldes,
diputats i resta de polítics. En canvi a Catalunya cadascú fa la guerra pel seu
compte.
Però tal com recorden moltes vegades Llorenç
Navarro o Enric Lange, només cal mirar qui hi ha (o qui hi havia fins fa ben
poc) al darrere dels interessos d’una part important de les autopistes
catalanes: Abertis, La Caixa (o CaixaBank) si voleu, etc.
Massa interessos per a què una gran part dels
nostres polítics se replantegen si és oportú sortir a la foto d’actes com els d’ahir.
Quina llàstima no haver pogut estar un acte
absolutament unitari i multitudinari...
