ELS ALTRES ÈXITS DE L'ALCALDE SIMÓ

Quan un llunyà 2-01-1986 vaig entrar a treballar a l'Administració d'Hisenda de Tortosa (anys més tard canviaria el nom per Administració de l'AEAT) alguns impostos ja estaven traspassats a la Generalitat de Catalunya que, tal com acabava de fer la Hisenda estatal amb la creació de les administracions, no estava descentralitzada. Per tant, si et feien una inspecció sobre algun tribut traspassat s'havia d'anar forçosament a la Delegació que Economia i Finances tenia al carrer Monestir de Poblet de Tarragona.

El pagament d'altres impostos com per exemple els de Successions i Donacions i el de Transmissions Patrimonials i d'Actes Jurídics Documentats s'havien de liquidar al Registre de la Propietat que hi havia al passeig de l'Ebre, no massa lluny de l'Administració d'Hisenda.
Eren molts els que, quan els deien que havien de pagar els impostos corresponents a una compravenda, donació, etc. acudien a liquidar-los a la nostra oficina i els havíem de dir que no era allí i que havien d'anar al Registre de la Propietat número 1 que feia d'oficina liquidadora de la Generalitat.

Tal com el seu nom indica, el Registre de la Propietat és un registre oficial on estan inscrits per al coneixement general de la ciutadania els drets de propietat privada sobre els béns immobles i d'altres drets que hi recaiguin. Així per exemple quan s'ha de fer una compravenda i es vol esbrinar si aquella finca té alguna càrrega (hipoteca) o porta implícit un dret (servitud de pas, de llums, etc.) s'ha d'anar al Registre de la Propietat. Ara a Amposta n'hi ha dos que es reparteixen els 12 pobles de la comarca del Montsià.

Els anys 80 del segle passat 'eren altres temps', tot i la proximitat amb els actuals. La informàtica es trobava en un estat incipient i d'Internet encara no se'n parlava. La gent que vivia fora de les poblacions que disposaven dels serveis de recaptació d'impostos, registre, etc., s'havien de desplaçar fins al lloc on es trobava l'oficina pertinent a l'efecte de poder realitzar el tràmit. Avui en dia la majoria d'aquests tràmits es poden fer 'on line' via Internet. Per tant, i per pura lògica, com més descentralitzaves el servei, més l'apropaves a la ciutadania.
Amb un govern socialista a Madrid, durant l'alcaldia de Josep Maria Simó es va aconseguir que el Registre de la Propietat 'arribés' a Amposta i, consegüentment, també l'oficina liquidadora de la Generalitat que anava lligada la número 1.

Però en aquells 4 anys de govern socialista a Amposta no només van arribar els serveis esmentats anteriorment, sinó que també ho va fer el Jutjat de Primera Instància i Instrucció quan abans només hi havia un jutjat comarcal amb moltes menys competències. Aquest fet va permetre a Amposta poder convertir-se en Partit Judicial i la comarca del Montsià deixar de dependre 'judicialment' de Tortosa com havia passat històricament.
Mentre Josep Maria Simó era l'alcalde d'Amposta, a Madrid, l'alcalde d'Ulldecona Jaume Antich n'era diputat al Congrés. Simó em va encarregar que hi parlés per esbrinar com es van fer les gestions perquè Amposta tingués el Registre de la Propietat (ara n'hi ha 2) i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció (ara n'hi ha 4). Per cert, la seu judicial a Amposta ubicada al carrer els Muntells, just darrere del Consell Comarcal es va construir durant els anys dels governs tripartits a la Generalitat.

Jaume Antich em va dir que ell no havia participat en les negociacions per a descentralitzar a Amposta el Registre de la Propietat i el Jutjat de Primera Instància i Instrucció, però sí que havia estat ponent de la Llei reguladora de les bases de Règim Local (amb rang de llei orgànica), una llei transcendental per a Amposta.

Gràcies a aquesta llei Amposta va poder ser oficialment capital de la comarca del Montsià i més tard poder albergar la seu del consell comarcal. Aquesta llei, tot i que no calia fer-ho (el PSOE disposava de 202 diputats) es va pactar amb el grup Minoria Catalana (CiU) amb l'oposició d'Alianza Popular (ara PP) que entenia que, entre d’altres moltes coses, algun dels municipis que acabarien integrant-se en una determinada comarca, no tenien voluntat de fer-ho. Un exemple proper és el de Sant Jaume d'Enveja que com que històricament pertanyia al municipi de Tortosa, inicialment se'l va situar a la comarca del Baix Ebre. Per cert, l'any 1985 que és l'any en què es va promulgar la llei, ¿sabeu qui era el representant d'AP a aquesta ponència? Un tal José María Aznar.

Durant la rèplica de Jaume Antich a José María Aznar, cita Amposta i ho fa de la següent manera (cito textualment com consta al Diari de Sessions del Congrés dels Diputats del dia 25 d'octubre de 1984): "Y mancomunidades hay en la comarca del Baix Camp, capital en Reus, y las hay en estos momentos en constitución en la comarca del Montsiá, capital Amposta, a la cual tengo yo el gusto de pertenecer, y así muchísimas otras". 

I 50 ANYS DESPRÉS...

Una gran majoria dels ciutadans que vivim al costat de l’AP-7 (o Autopista del Mediterrani) estem tant acostumats a veure-la que ja quasi no ens en recordem de quan es va construir. L’Estat va anar atorgant concessions per trams del N cap al S i a la vegada s’anava construint a bon ritme. El tram Tarragona-València que és el que ens afecta va ser adjudicat l’any 1971 i inaugurat el juny de 1974. Un dels meus primers records de l’autopista es remota a l’època en que vaig treballar a Castelló (entre el mes d’octubre de 1976 i l’octubre de 1977). Tot que anàvem per l’N-340, aquesta era visible des de la Nacional en diversos trams i, a més cada dia l’havíem de creuar per anar a treballar l’obra que estava situada al marge dret de la mateixa en sentit S. Han hagut de passar 50 anys per a que finalment la comarca del Montsià disposi d’una sortida a l’AP-7. Sí, sí, ho heu llegit bé! A dia d’avui la comarca més meridional de Catalunya no disposa de cap sortida de l’autopista mentre que a la veïna del Baix Ebre per exemple n’hi ha 4. La sortida 41 (Amposta/la Ràpita) està situada molt prop d’Amposta, però dintre de la comarca del Baix Ebre. I la 42 (Vinaròs/Ulldecona) ja està dintre del terme municipal de la capital del Baix Maestrat. En un principi un pot pensar que la nova sortida que es situaria entre Amposta i Masdenverge no és tan necessària. Aquí hi poden haver opinions per a tots els gustos però el cert és que per agafar l’autopista a l’Aldea cal creuar Amposta i posteriorment el riu pel pont penjant i continuar fins una rotonda que hi ha a 1 Km d’Amposta d’on surt el ramal d’accés o bé anar pel tram d’autovia de l’N-340, creuar el riu pel pont anomenat nou (per diferenciar-lo del pont penjant o vell) i seguir les indicacions que t’obliguen a donar voltes i més voltes con si d’un ‘scalextric’ és tractés. Si s’opta per la segona opció hi ha una alternativa: una vegada creuat el riu prendre la primera sortida com si es volgués anar a Deltebre i agafar la direcció contraria; arribats a la cruïlla girar a la dreta i continuar per un tram que inclou la primera opció. El problema és que aquesta darrera opció mixta no està senyalitzada i per tant no la coneix tothom, menys encara els que viuen als pobles de l’interior de la comarca del Montsià. La nova sortida que com he dit abans es situaria entre Amposta i Masdenverge (no pot situar-se en cap altre lloc) ja disposa de les carreteres necessàries per a facilitar l’accés als diferents pobles. En primer lloc la carretera que va d’Amposta a Santa Bàrbara (passant per Masdenverge) facilitaria l’accés als pobles (i d’altres nuclis de població) del Montsià interior (Masdenverge, Santa Bàrbara, la Galera, Godall, els Valentins, la Sénia i Mas de Barberans). La carretera de Freginals (i que neix precisament del lloc on es farà la nova sortida) donaria servei als propis veïns de Freginals però també als de les Ventalles i Ulldecona i fins i tot als del barri Castell i la Sénia ja que en arribar als Freginals continua fins enllaçar amb la que va des de Vinaròs a Vinallop. Els únics pobles als que no afectaria la nova sortida serien la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar. No voldria acabar aquest escrit sense recordar que l’any 2000 es va inaugurar a l’Ampolla una nova sortida (la 39A) que dona servei únicament a aquella població marinera (i si voleu a Camarles, va...). Anteriorment quan es volia anar a l’Ampolla s’havia de sortir per la 39 (l’Ametlla de Mar/el Perelló/l’Ampolla) o bé per la de Tortosa/l’Aldea (sortida 40). I per què d’aquesta sortida? No cal ser una llumenera per a suposar que el paper protagonista d’aquells fets el va tenir l’alcalde de l’època Francesc (més conegut per Paco) Sancho. Paco Sancho tenia una gran influència política a Barcelona i va saber moure els fils necessaris per aconseguir-ho. Tot i que el PSC d’Amposta havia portat al programa electoral de les municipals la proposta d’una sortida de l’autopista, com no governava, sempre es quedava en un no res. És trist dir-ho però o bé la manca de voluntat o bé la incapacitat d’alguns polítics del territori han fet retardar un projecte dels que se’n beneficiarà molta gent.