ELS COGNOMS LOCALS (Capítol 2)

Alcanar

Anem al mapa i donem una ullada a alguns dels pobles i el cognom més habitual. Comencem per Alcanar on surt com a cognom més habitual Reverter (o Reverter), però n’hi ha d’altres que també són molt freqüents, com Fibla, Forcadell, Sancho, Bort... Com a curiositat us diré que hi havia un veí que es deia Sancho Sancho Sancho.

A la Ràpita també surt Reverter com el més habitual, però n’hi ha que algun que diria que és propi d’aquell municipi, com per exemple Gasparín, segurament d’ascendència italiana. També hi ha molta gent que porta el cognom Castellà.   

A Ulldecona el més comú és Castell que no vaig esmentar al primer capítol perquè ja el coneixia abans d’anar a estudiar a Ulldecona i, per tant, no era nou per a mi. Tenia un amic del barri Castell (oficialment, Castell) que portava aquest cognom i del que la seva iaia era de la Galera on tenia una germana que vivia prop de casa nostra i a la que venien sovint a visitar.

La Sénia

A la Sénia el predominant és Bel, però bé podria ser també Verge, el cognom més habitual a la Pobla de Benifassà que és d’on procedeix el cognom. 

A Godall és Albiol. Recordo que quan va començar a sonar el que avui és alcalde de Badalona Xavier Garcia Albiol, vaig dir: aquest pervé de Godall, de la Galera o de Peníscola, tot i que la Galera ho vaig descartar ràpidament perquè els Albiol de la Galera eren famílies vingudes de Godall i es van establir a la part sud del barranc, anomenada popularment com la Raval. Posteriorment, em vaig assabentar que, efectivament, el iaio matern de Garcia Albiol era de Godall.

Masdenverge

Albiol també és el més corrent a Masdenverge i Peníscola.

A la Galera, sense cap mena de dubte és Tomàs, seguit de Ferré (no Ferrer com surt al mapa com a més freqüent a Amposta). El cognom Ferré, sembla que és el més freqüent a la comarca del Montsià. El meu em ve de Masdenverge, d’on era mon iaio patern. Al País Valencià el cognom sol ser Ferrer per un tema de pronunciació. A Catalunya la ‘r’ final de paraula sol ser muda.

A la Galera hi ha hagut dues nissagues familiars amb oficis molt característics, els Bailach que eren flequers (una branca dels quals va passar a Amposta i van continuar amb el mateix ofici) i els Cortiella que han estat terrissers. 

Peníscola

El cognom Ferré és el més habitual a Amposta. Trobo que no hi ha discussió possible. Només un exemple, en la segona legislatura que vaig estar a l’ajuntament com a regidor, al grup de CiU hi havia quatre regidors (incloent-hi l’alcalde) que portaven el cognom Ferré en primer o segon lloc i la representant del Poblenou del Delta, que no era regidora electa, Ferrer. Per tant, de vint, podríem dir que sis ens dèiem Ferré.

Un cognom curiós d’Amposta és Fatsini, que, com Gasparín a la Ràpita, tenen, segurament, ascendència italiana. 

Mas de Barberans

Al Mas de Barberans és Lleixà. Fixeu-vos si és freqüent que hi ha gent que es diuen Lleixà Lleixà. Un cas pràcticament calcat el trobem a Tivenys, amb el cognom Piñol (no Pinyol). Allí també hi ha gent que es diuen Piñol Piñol.

Una anècdota. Una vegada un amic em va dir que havia conegut a un tivenyenc i jo li vaig preguntar, qui, Piñol? I ell em va respondre, com ho saps?

El cognom Curto és el predominant a 4 pobles, Tortosa, Camarles, l’Ampolla i Roquetes. Els municipis de Camarles i Roquetes, històricament, havien format part de Tortosa. Un altre cognom que trobem sovint entre els ciutadans de Tortosa és Arasa.

Tortosa

Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, les dues poblacions més deltaiques, coincideixen amb el cognom més freqüent, Casanova que, també ho és a Benlloc.

Es té constància de què Pedro i Benito Casanova van servir al rei Jaume I durant la conquesta de València i van heretar terres valencianes.  

Deltebre

Sant Jaume d'Enveja

La Ràpita

Convent de Santa Maria de Benifassà (La Pobla de Benifassà)

DIADA CASTELLERA DE LES FESTES DE MAIG D’ALCANAR

Durant uns anys, Alcanar havia estat una plaça castellera on Xiqüelos i Xiqüeles del Delta havia actuat diverses vegades. Precisament a Alcanar va ser la darrera vegada que es va portar la camisa blanca de les colles debutants abans de convertir-se en colla castellera de ple dret, és a dir, actuar sota el paraigua de la Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya (CCCC).

Afortunadament, l’any passat es va poder recuperar aquesta plaça i aquest any s’ha tornat a actuar.

En aquest cas, la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, que feia de colla amfitriona, compartia plaça amb Castellers de Rubí, una colla amb qui no s’havia actuat mai i Xiquets de Flix, encara en formació i que ja van estar presents a Alcanar l’any passat.

L’actuació de Xiqüelos i Xiqüeles del Delta va ser la següent, es va començar amb un 3d6a (tres de sis amb l’agulla), a continuació el pd5 (pilar de cinc), posteriorment el 3d6 (tres de sis) i per acabar un pd4 pilar de quatre). 

  

UNA FLOR NO FA MAIG, SR. ALCALDE

Joan Roig, alcalde d’Alcanar treu pit per la labor de la policia local del seu municipi per haver identificat uns incívics que havien deixat una bossa amb deixalles al bell mig del carrer. Segons l’alcalde, gràcies a la minuciosa labor dels agents, es va aconseguir arribar fins a l’infractor a partir d’un tiquet de compra d’un supermercat local i una determinada marca de whisky poc habitual que hauria comprat.

Fa anys, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta també va treure pit per un fet similar. Llavors es va tractar d’una capsa de cartó que es va deixar fora del contenidor i que portava el nom i l’adreça de qui havia fet la compra per Internet i que, posteriorment, havia abandonat al costat dels contenidors. En aquest cas, fins i tot va ser més fàcil, ja que no es va haver d'investigar res. Això va passar el mes de juliol de 2020, o sigui fa uns cinc anys i, des del meu punt s’ha avançat molt poc. Aquell fet, el de la capsa de cartó em va inspirar un escrit que em va publicar la Revista Amposta. De fet, me’l van demanar des de la redacció de la publicació: El destí d’una caixa de cartró.  

Vaig dir no fa massa temps que des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Amposta es busca sempre el titular mediàtic. L’eficàcia importa poc... Un clar exemple el vam tenir el passat 6 d’agost quan Adam Tomàs va sortir per TV3 expressant la seva preocupació de l’estat lamentable en què solen estar normalment les illes de contenidors de la nostra ciutat i va reiterar que posar càmeres seria la solució ideal. Però res va dir sobre com està de deixada i bruta la ciutat perquè en aquest cas sí que afecta directament el nostre govern municipal i no es pot responsabilitzar els altres, que sempre queda bé a l’hora d’excusar-se. Un exemple. Quan un cotxe està mal aparcat i entorpeix la visibilitat dels altres conductors o dificulta la circulació, si no sé denuncia és perquè no es vol (segurament perquè hi ha ordres de què no es faci), perquè, en aquests casos, identificar l’infractor és el més fàcil que hi ha.

A part d’Amposta, per TV3 també va sortir Constantí (comarca del Tarragonès) on, segons la presidenta de l’Associació de Propietaris i Empreses Polígon de Constantí, Marta Fonoll Carles, la instal·lació de càmeres al polígon no ha evitat l’incivisme i les deixalles s’amunteguen al llarg de tot el carrer, tal com es va poder veure a les imatges.

No obstant això, he de dir que després d’escolar Adam Tomàs on, sense mostrar cap mena de seguretat, va dir que es pensava que l’any passat a Amposta s’havien posat més d’un centenar de multes per deixar la brossa fora dels contenidors, vaig pensar que es va pel bon camí a l’hora de combatre l’incivisme.

Igual que es van posar més de cent multes, se’n podrien posar 200 o 500, ja que, pel que sembla, s’ha donat amb la clau de com descobrir els infractors. Per tant, perquè necessitem càmeres si s’ha demostrat que es pot ser igualment eficaç quan es vol. Les càmeres, des del meu punt de vista només provocarien una despesa del tot innecessària a les butxaques de les ampostines i ampostins. 

    

HISTORIETES DE VINARÒS. ‘ELS VALENCIANS DEL NORD’

Entre 1977 i 1984 vaig treballar a Vinaròs. Ho vaig fer en dues empreses ja desaparegudes: primer a Cerámicas Lores, SA a la carretera d’Ulldecona i posteriorment a Juan Chaler, SA a la partida Capsades. El meu pas per la primera empresa va ser efímer però vaig tenir una bona relació amb el seu propietari Carlos Lores, fill d’un alcalde franquista de Benicarló. A l’empresa del Peno (així es coneixia a Juan Chaler Chaler) hi vaig treballar quasi bé 5 anys. A l’oficina hi treballava Agustín Castejón, germà de Mariano Castejón, nebot de Juan Chaler i exdiputat del PP. També hi treballava un altre Agustí de qui no recordo el cognom. Aquest segon Agustí era nebot de la exdona de Juan Chaler que era copropietària de la fàbrica. A diferència de l’altre, aquest segon Agustí treballava d’operari a la fàbrica. En aquell temps érem molt joves i les bromes entre els diferents companys eren freqüents. Una de les coses que em solia dir el segon Agustí era ‘valencià del Nord’. Jo sempre li contestava que ‘m’hauria agradat que al riu Sénia hi hagués hagut una frontera que separés tots dos territoris i que en passar per allí se’m demanés del passaport com qui entra a un país estranger... No obstant i tot que no hi havia frontera, cada dia anava a treballar a Vinaròs per a guanyar divises per a poder-me-les gastar a Catalunya’. Fins que un dia (potser una mica cansat de la mateixa broma) li vaig dir: ‘Mira, els valencians teniu sort de que els catalans us vam ensenyar a parlar ja que de no haver segut així encara parlaríeu moro’. Sembla que aquell dia el vaig descol·locar i se’n va anar a dir-ho a l’amic Antoni Fabregat desafortunadament desaparegut fa uns anys. Precisament li ho va anar a dir a ell que es sentia tan català o més que jo mateix! La resposta d’Antoni Fabregat el va acabar de descompondre del tot:- És que Joan té raó! No recordo que després d’aquell dia em tornés a dir ‘valencià del Nord’. Han passat els anys i afortunadament el Sénia no és frontera i al passar per allí no cal ensenyar el passaport ni tan sols el DNI. I a Vinaròs com a Amposta o Ulldecona les empreses paguen en euros com a qualsevol país integrat a la zona d’ús aquesta moneda. Les relacions entre els ‘valencians del Nord i els catalans del Sud’ solen ser excel·lents i si en temps passats els habitants del S del riu Sénia anaven al metge a Tortosa, avui en dia els del N del riu (sobre tot els d’Ulldecona i Alcanar) van a comprar a Vinaròs i Benicarló. Però també per a gaudir del Carnaval vinarossenc, de les falles benicarlandes o del Sexenni morellà i, fins i tot a banyar-se a les magnífiques platges de Peníscola.

SOBRE LES DIVISIONS ALS MAPES

Sovint els mapes que publiquen els diversos mitjans de comunicació no reflecteixen tota la realitat. Us posaré un exemple. El Periódico de Catalunya va publicar dijous passat dos mapes de Catalunya on es podia veure el risc d’incendis forestals per aquell mateix dia i per al següent. Curiosament (o al menys a mi m’ho sembla) és que les divisions de les diferents zones de risc estan fetes seguint els límits comarcals, es a dir, comarques com el Montsià i el Baix Ebre per exemple no tenien risc d’incendis per dijous i passava a ser moderat per divendres. Com a coneixedor que soc de les dues comarques no crec que el risc d’incendis sigui igual al Parc Natural del Delta de l’Ebre on l’arbrat és escàs i l’aigua abundant com al Parc Natural dels Ports on predomina la massa forestal o els camps d’oliveres del Pla de la Galera. Aquesta informació em dona peu a afirmar que, sovint, les divisions administratives no tenen res tenen a veure amb la realitat ja sigui quan hi ha avisos per emergències derivats de la climatologia o ja sigui per qüestions de la parla, les tradicions o la cultura. Quan vaig treballar a Vinaròs (finals de la dècada dels anys ’70 i principis dels ’80) li vaig sentir dir al desaparegut amic Toni Fabregat Miralles que el gran filòleg valencià Manuel Sanchís Guarner que en, en arribar a Vinaròs i fer l’estudi morfològic de la seva parla va constatar que es tractava d’una variant dialectal del català. ¿Quina diferència hi ha entre la parla de Vinaròs i la d’ Alcanar? Possiblement molt menys que la que hi ha entre la d’Alcanar i la de Tortosa. Tot i que es diu que les regions i les comarques son fruit d’una divisió per raons històriques, de vegades aquestes divisions s’han fet més de forma arbitrària que científica. Hi ha clars exemples com el de Sant Jaume d’Enveja que històricament havia format part de la comarca del Baix Ebre perquè pertanyia al municipi de Tortosa i que en obtenir la independència va demanar incorporar-se a la del Montià ja que es troba a la part dreta de l’Ebre. O els municipis de Torà i Biosca que pertanyen a la comarca lleidatana de la Segarra i que porten anys demanant incorporar-se al Solsonès. De fet a Catalunya s’han creat comarques noves amb pobles que no es sentien identificats amb la comarca que se’ls hi va assignar. Son els casos del Pla de l’Estany amb Banyoles com a capital i el Moianès que té per capital Moià. ¿Què hauria passat si la frontera que separa les regions històriques de Catalunya i el País Valencià en lloc d’establir-se al riu Sènia s’hagués posat, posem per cas, al barranc d’Aiguadoliva? O a l’Ebre... Sigui on sigui la frontera administrativa els veïns d’ambdós costats del riu Sénia sabem bé que el riu no és frontera tal com diu al petit cartell que hi ha al pont de les Cases del Riu de Rossell: ‘Un pont d’unió entre dos pobles i una mateixa cultura’. Vull pensar que l’apel•latiu ‘pobles’ va més enllà de la Sénia i Rossell i es refereix a la gent dels pobles valencians i catalans que viuen prop del riu Sénia.

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. ERMITA DEL REMEI (ALCANAR) 11

LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. ERMITA DEL REMEI (ALCANAR) 10