LA DIADA: REFLEXIONS I REPERCUSSIONS

Doble portada de l'Ara d'avui fa 4 anys. 

Tot i que en els darrers anys acostumava a participar, ahir no vaig participar en cap dels actes de la Diada. L’any 2012 vaig anar a Barcelona. Va ser la Diada que va transfigurar a Mas. La de 2013, si ho recordeu, va ser la de la Via Catalana, el 2014 no vaig poder participar perquè estava recent operat, la de 2015 va ser la de la Meridiana i l’any passat se va descentralitzar i vaig anar a Tarragona. Per a no faltar a la veritat he de dir que a la nostra colla castellera va participar activament a les diades de 2013, 2014, 2015 i 2016 i aquest fet va condicionar la meva participació. De no haver-ho fet tinc dubtes de que hi hagués anat.

No m’agrada que l’ANC monopolitzi la Diada. No m’agrada que ningú me digui que he de fer. No m’agrada que ningú me faci ballar al so de la musica que toca. Però jo sóc insignificant i per tant si a una àmplia majoria els agrada i pensen que han de comprar l’uniforme i fer tot allò que s’ha programat des de l’ANC, allà ells. Res a dir. Cadascú ha de ser lliure per a poder fer el que li plagi, tot i que hi ha molta gent que no ho veu així. Desgraciadament. De totes maneres, les CUP van fer una manifestació pels seu compte en una mostra evident de que ells s’autogestionen.

L'any passat a Tarragona. 

De la Diada d’ahir només vaig seguir algun debat, però d’aquella manera. Es a dir, ni amb massa interès ni tot sencer. Com que a Espanya ahir era un dia laborable, les emissores de ràdio i les televisions estaven emetent la programació normal. Emissores com la SER, però, ho feien des de Barcelona i per tant van fer un ampli seguiment dels actes que s’estaven fent a Barcelona. En acabar la manifestació hi va haver una tertúlia sobre la situació actual, es a dir, relacions Estat-Generalitat, referèndum 1-O, etc.

Si vàreu seguir el discurs del President Puigdemont, potser vàreu reparar de que va estendre la ma al govern Central per a començar a dialogar. Això sí, condicionat a un referèndum. Fixeu-vos que he dit un i no he dit el. Aquest punt és transcendental.

Tal com vaig llegir al digital E-notícies, el president de l’ANC Jordi Sánchez, pel matí, al programa el Món de RAC-1 va dir que el referèndum, tal com es farà, no els agradava i que volien acordar amb l’Estat un referèndum pactat per al 2019. Era el tret de sortida per a que Puigdemont durant el discurs de la tarda digués que fins el darrer moment estan disposats a arribar a acords amb l’Estat.

Aquest matí ha estat Puigdemont qui ha passat pels micròfons del programa el Món de RAC-1 i ha reiterat el que havia dit ahir sobre negociar un altre referèndum amb l’Estat per al 2017 o per a quan sigui... La resposta que l’Estat li ha donat a Puigdemont és que convoqui eleccions  

Com podeu veure si cliqueu els enllaços que adjunto al final de l’escrit, la segona informació també l’he llegit a l’E-notícies. Altres digitals com El Nacional o Vilaweb no diuen ni piu sobre aquest tema.  

Per a i queda clar que el bloc independentista té molt clar que un referèndum unilateral no és la solució i que no porta enlloc. Només un referèndum pactat té garanties d’alguna cosa. Fixeu-vos el que he dit: d’alguna cosa.

Què vull dir amb això? Què tinc seriosos dubtes de que l’Estat, davant d’un sí majoritari, s’avingués a concedir la independència a Catalunya. Segurament seria fer trampes, però desgraciadament ja estem acostumats de que sigui així.

Una altra cosa us vull dir: Què ara uns, ara els altres, embolicarem la troca tot el que faci falta. Ja sé sap que sempre hi ha algú que ne treu rendiment d’aquests tipus de situacions.  

http://societat.e-noticies.cat/lanc-diu-ara-que-l1-doctubre-no-ens-agrada-112238.html

http://politica.e-noticies.cat/puigdemont-ofereix-a-rajoy-aturar-el-referendum-avui-mateix-112266.html

DIARI DE L'AGOST. DIMECRES 16

TXARANGO... PUNT, SET I JOC

Digueu-ne:  Quants anys feia que no havia a Amposta un gran concert com el de Txarrango d’anit? Jo ne recordo un de Mecano allà pels principis dels anys 90...

Però a sobre el d’anit gratuït!! Com una bona part dels espectacles que s’estan duent a terme aquests dies de la festa major. Qui en dóna més?

Amic Ramón, vaja partit que t’estàs marcant!!!  Tot i que les festes encara no han acabat, crec que tothom espera conèixer el programa de l’any que ve. Superarà el d’aquest any? Repte difícil però no impossible.  

CONVERGÈNCIA I EL CONTE DE MAI ACABAR

La Guardia Civil sembla que ha trobat una nova línia de finançament il·legal de Convergència a través de la seva fundació CatDem. Quan acabarà aquest reguerall de casos. Francament: Mai. N’hi ha tants i a tants llocs de vegades insospitats (o no) que estic segur que els casos de corrupció de Convergència no acabaran mai.

I esperem que amb el nou PDeCAT no en surtin més...

ESQUIROLS AL PRAT?

En termes laborals, l’esquirol era aquella persona que rebentava la vaga, es a dir, anava a treballar i si calia feia hores extres, mentre la majoria dels seus companys feien vaga per a reivindicar mesures més justes.

No sé si a la Guardia Civil se’ls pot qualificar com esquirols, ja que res tenen que veure amb l’empresa i a sobre els hi manen que substitueixin als guàrdies de seguretat de Eulen.

Però és tan injust que la Guardia Civil hagi de fer les feines mentre uns treballadors estan de vaga, com que, en el seu dia, els retiressin substituint-los per treballadors d’empreses privades. Des de fa molts anys, hi ha moltes coses que no funcionen bé en aquest país i una d’elles són les privatitzacions massives que hi ha hagut tant amb governs del PP com del PSOE. Segur que algú n’ha tret rendiment de tot això.

10, 9, 8, 7...

Avui anuncia el Periódico que el compte enrere cap al referèndum del dia 1-O ja ha començat. Avui hi ha hagut la primera sessió del Parlament català després de les vacances. No hi ha temps que perdre.

Però només començar aquest conte enrere, el crono s’ha aturat, igual com passa a la NASA quan alguna cosa no va bé.

Avui el Parlament havia d’aprovar la llei havia de regular l’1-O, però la Presidenta Forcadell l’ha posposat per la seva complexitat... Continuarem informant.

EL PERSISTENT INCIVISME

Ja sé que encara és prompte per avaluar l’impacte dels agents cívics que han de vetllar per a que la ciutadania d’Amposta compleixi les més elementals normes de civisme... Però només pel fet d’anunciar-ho hauria de tenir un efecte positiu sobre els incívics de sempre que haurien d’espantar-se ni que només fos una mica...

Però com tots aquells que sé salten la llei una vegada i una altra i una més i no les passa res, els incívics del nostre poble (el títol de ciutat sé guanya a base de demostrar que ho som) pensen que a ells no els hi passarà mai res. I si un dia els agafen i els multen es queixaran... Segur!!  Perquè això va amb la naturalesa del ser humà. No hi podem fer més.  

El que si que he vist és que hi deu d’haver una brigada d’intervenció ràpida, ja que les situacions més grosses són aniquilades ràpidament.

Un exemple. Illa de contenidors del carrer Brasil. Aquest matí, a part de les fustes que hi havia ahir, també hi havia unes bosses grosses (de les que no passen per la boca dels contenidors) Però una destacava sobre la resta: Era transparent, estava oberta i contenia tota mena de deixalles. No portava el mòbil... Al cap d’unes poques hores he tornat amb el mòbil i de la bossa transparent i de les fustes, ni rastre. En canvi les bosses negres continuaven allí. O a lo millor algú les havia reposat... 

REPARTIDORS DE PUBLICITAT

O repartidores. Per festes sembla que tinguin pressa i no s’entretenen molt. Què arriben a un bloc de pisos i el troben tancat (què és el més normal), cap problema: Ho deixen al terra o com els hi ve bé. Er això no es estrany veure’ls pels carrers tirats passats uns dies.

Així h van fer els repartidors de publicitat de l’Òptica Jordi Porta.

Menció especial també als de Vitalden que fan omís de que a la teva bústia hi posi que no vols publicitat. Ells la deixen igualment. I en aquest cas ja fa molts anys que dura.

No sé si serà el mateix repartidor o tenen l’ordre explícita de fer-ho així.    

MARCATS PER L’INDEPENDENTISME

Ahir es va fer públic un manifest signat per 100 persones rellevants demanant a l’independentisme que aturi el procés.

Tot i que encara no he llegit cap reacció oficial contra el manifest, si que es veritat que la notícia dóna per a molt entre els dos sectors: el d’aquells que estan a favor de la independència i els que hi estan en contra. Només cal llegir els comentaris del Periódico per Internet per adonar-vos-en que la notícia no ha deixat indiferent quasi que a ningú. No cal que busqueu cap comentari meu perquè no el trobareu.

Redactar i signar un manifest a favor o en contra d’alguna és un fet habitual. Però com tot en aquesta vida tindrà adeptes i detractors. Però el que considero fora de lloc, és la pujada de to d’alguns, com per exemple els que qualifiquen als signants detraïdors. Una vegada més es demostra que el procés està ple de fanàtics. Uns s’embolcallen amb l’estelada i els altres se envuelven con la enseña nacional española.  

Fa mesos que Catalunya està vivint un ambient enrarit. No cal recordar els orígens del conflicte perquè se’n ha parlat sobradament, ara bé, m’agradaria deixar-vos amb un titular: Al procés li han fallat dues coses. Una la negociació amb un Estat en crisi que no vol negociar res (ho pagarà car, però me temo que no ara) L’altra la unilateralitat (Guillem Martínez, Primera victoria procesista, Público.es) Tampoc pretenc que tothom hi estigui d’acord...

Tot i considerar greus els insults i apujades de to de molts, el que me sembla molt greu és que el Govern hagi amenaçat a les publicacions que no facin publicitat de l’1-O en retirar-los les subvencions. Sabem com es diu això, no? Xantatge! Xantatge pur i dur. Una prova més de la poca democràcia que emana d’aquells que s’omplen la boca d’aquesta paraula. Hi ha una dita castellana que diu: Dime de lo que presumes y te diré de lo que careces. L’aprovació del reglament de l Parlament i de les lleis de desconnexió a esquenes dels grups que no es mostren favorables al referèndum serien més mostres d’aquesta desraó que practiquen alguns.

Nio me cansaré de dir-ho. No estic en contra del procés, ni de que l’1-O es pugui anar a votar, però si que estic en contra de com s’està fent i de les actituds de molts (un adjectiu contraposat a pocs) A Catalunya sovint emprem una paraula que de vegades costa trobar traducció a d’altres idiomes: seny. Al procés li falta seny. Crec que és un bon resum del que penso.  

Tinc amics, coneguts i fins i tot familiars que sí, podria qualificar-los tranquil·lament de fanàtics. I ho demostren pels seus posts a les xarxes socials i els comentaris que de vegada me deixen. No obstant ni els he donat de baixa com amistats ni, encara menys, els he bloquejat.

En canvi si que he bloquejat a algunes persones que o bé m’han faltat el respecte o l’han faltat a determinats col·lectius com ara els immigrants o el LGBTI.