LES OLIVERES MONUMENTALS DEL TERRITORI DEL SÉNIA. ERMITA DEL REMEI (ALCANAR) 1

ACTE D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS (1978-2018)

Ahir, la plataforma Prou! AP-7 Gratuïta, ja!! va retre un sentit homenatge a les víctimes del càmping els Alfacs al 40è aniversari de la tragèdia d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978.

Hi havia gent, però no tanta com m’esperava. Estaven els més incondicionals de la plataforma i representants dels diversos col·lectius que aquell dia van haver d’intervenir d’una o una altra manera. Així hi havia polítics, sanitaris, bombers, periodistes, veïns i fins i tot l’actual propietari del càmping, fill de qui el regentava l’any 1978.

Però també absències significatives. Les més destacades però, els alcaldes d’Alcanar Alfons Montserrat i de la Ràpita Josep Caparròs.

Com sabeu la Ràpita té un terme extremadament menut i, per això, només sortir de la població, quan s’arriba al barranc de de Codonyol, ja comença el d’Alcanar. Per tant, el càmping els Alfacs està dintre del terme d’Alcanar a la zona coneguda com Alcanar Platja.

Tot i que no ve al cas, fa anys l’Ajuntament de la Ràpita va reclamar una gran part d’Alcanar Platja, atenen les reivindicacions dels seus veïns que se queixaven de que l’Ajuntament d’Alcanar no els hi donava els serveis necessaris. Aquella disputa territorial entre els alcaldes Baptista Beltran d’Alcanar (e.p.d.) i el de la Ràpita Miquel Alonso (tots dos d’Iniciativa per Catalunya-Verds), li va servir d’excusa a Beltran per a donar-se de baixa del partit.

Com sabeu, sols mirar el que passa al món des de fora, analitzant-ho i extraient-ne les meves pròpies conclusions. D’aquí que valori negativament l’absència de tots dos alcaldes i pensi (tot i que puc estar-ne equivocat) de que se van poder deure a dos motius fonamentals.

Llorenç Navarro i Enric Pla, Alcalde de Vinaròs. 

El primer, les regulars relacions amb la plataforma veïnal, sobre tot amb el seu principal portaveu Llorenç Navarro per les seves crítiques reiterades a l’immobilisme i doble discurs dels polítics en general i d’aquests dos en particular.  

I en segon lloc, per la manca de protagonisme que haurien tingut els polítics que només haurien estat uns convidats més.

A Llorenç sé li poden criticar moltes coses (i no vull fotre follón...), però ningú li pot negar el treball i les hores dedicades de forma altruista, però també la capacitat de generar idees i convertir-les en reptes per als polítics. L’acte d’ahir n’és una prova, però també la romeria a la torre de la Candela de l’Aldea el 13 de maig de l’any passat per a commemorar el 150è tall. 

  

Mario Giani, propietari del càmping Alfacs. 

Als alcaldes d’Alcanar i de la Ràpita els hauria costat poc, molt poc assistir-hi i sinó ho podien fer per raons d’agenda, enviar algun membre dels seus respectius equips de govern. Per això cal agrair d’una manera molt especial la presència de l’alcalde de Vinaròs Enric Pla.

Tot i que s’explica moltes vegades, no està de més tornar-ho a explicar. Al País Valencià, les plataformes veïnals que lluiten per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 tenen un ampli suport d’alcaldes, diputats i resta de polítics. En canvi a Catalunya cadascú fa la guerra pel seu compte.

Però tal com recorden moltes vegades Llorenç Navarro o Enric Lange, només cal mirar qui hi ha (o qui hi havia fins fa ben poc) al darrere dels interessos d’una part important de les autopistes catalanes: Abertis, La Caixa (o CaixaBank) si voleu, etc.

Massa interessos per a què una gran part dels nostres polítics se replantegen si és oportú sortir a la foto d’actes com els d’ahir.

Quina llàstima no haver pogut estar un acte absolutament unitari i multitudinari...   

VENDRE TROSSETS DE CEL

Suposant que siguis catòlic, t’imagines per un moment poder garantir-te el descans etern reservant un trosset de cel?

La historieta que us vaig a explicar és real en el fons i d’això ne poden donar compte els canareus (suposant que l’hagin escoltat dels seus pares o iaios), ja que va passar a Alcanar ja fa uns bon grapat d’anys. Tot i que ignoro la seva data concreta jo la situaria a la primera meitat del segle XX.

És la història d’una fadrina gran  (no vella, però si gran) d’aquelles que anaven a escoltar a missa diària i a part col·laboraven amb la parròquia a netejar l’església i l’ermita, adornant-les per a quan arribava una festa important com ara Pasqua, Corpus, la Mare de Déu del Remei... etc.

No cal dir que la relació amb el mossèn era excepcional. Tant que un dia el mossèn li va fer la proposta que jo us he fet al començament:

Porta d'entrada de l'església de Sant Miquel d'Alcanar.

-Què té semblaria filla meva si en vida t’asseguressis una plaça al cel per a quan té moriràs?

-Sí pare, m’agradaria molt... I que he de fer?

-Res filla, només hauries de comprar un trosset de cel i així t’asseguraries la plaça...

-I això com se fa pare?

-Molt fàcil, jo te’l vendria per la quantitat de 1.000 pessetes (la xifra és inventada, ja que no tinc ni idea de quan li va demanar) T’ho penses i ja me diràs alguna cosa.

La beata s’ho va estar pensant uns dies i al final, una nit, en arribar a casa després de treballar al camp, li va preguntar:

-Pare, me donaries 1.000 pessetes?  (La quantitat era força important per a l'època) 

-I per a què vols tu 1.000 pessetes filla meva?

-És que el mossèn m’ha dit que per aquesta quantitat me vendrà un trosset de cel i així quan me moriré, tindre el lloc segur.

Se va fer un silenci... El pare tenia el semblant seriós i feia cara de preocupat. Però al final va dir:

-Bé, filla, si aquest és el teu desig... No obstant, abans voldria parlar amb el mossèn.

Van passar uns dies i, finalment, el pare de la beata va anar a la casa parroquial a parlar amb el mossèn.

-Bona nit mossèn.

El mossèn d’entrada, va fer casa d’estupefacció. El coneixia. Sabia perfectament qui era, ja que l’havia vist a la majoria dels enterraments que feien al poble, tot i que era d’aquells que mai entraven a l’església.

-Vostè dirà...?

-M’ha dit m’ha filla que li vol vendre un trosset de cel?

El mossèn no sabia que respondre. Aguantava com podia les bones formes i la veu li sortia tremolosa.

-Bé, jo, jo... Si que li ho vaig dir... Però sempre que ella vulgui, es clar...

-Tranquil pare, no és per res... Si a mi tot això del trosset de cel ja me sembla bé, sap? Però només li vull demanar una cosa: el dia que a vostè li sembli... Sense presses, eh? Quan a vostè li vingui bé podríem anar a plantar les fites, així ma filla el dia que se morirà sabrà qui és el seu trosset.

NOVA REDADA ANTIDROGA A AMPOSTA

Foto: G.V.S.

Carrer Verge de Montserrat. La foto ha estat feta sobre 3/4 de 8 del matí.
Segons les informacions periodístiques que publica l'Aguaita s'han escorcollat 11 immobles entre Amposta, la Ràpita, Alcanar i Santa Bàrbara, a part d'un xalet a Monroig del Camp i de moment hi ha 4 detinguts.
Tot i que es diu que a Amposta s'ha registrat un club de cànnabis, al carrer Verge de Montserrat no me'n sona cap, així com tampoc a l'avinguda de Sant Jaume que és el carrer que surt a la foto de la notícia.

Més informació:

http://www.aguaita.cat/noticia/9584/marxa/operatiu/policial/contra/tr/fic/drogues/diverses/poblacions/montsi

156è TALL DE L'N-340 A SOL DE RIU (ALCANAR)

LA BADIA DELS ALFACS DES DE LA FALDA DEL MONTSIÀ 5

LA BADIA DELS ALFACS DES DE LA FALDA DEL MONTSIÀ 4