RES TORNARÀ A SER IGUAL

De Napi, a Diari de Tarragona. 

Demà dissabte, en un Consell de Ministres extraordinari, el Govern d’Espanya aprovarà aplicar l’article 155 de la Constitució, pel qual una bona part de les competències que té la Generalitat quedaran suspeses.

No sé si és una sensació meva, però noto un cert conformisme... Com aquell que diu: Ja ens ho veiem venir... Ara bé, com actuarà el nostre Govern? Desobeirà? I el que encara és més important: Com actuarà la ciutadania?  

La corda s’ha tensat tant entre l’Estat i Catalunya que, al final el que des del principi era el més poderós (tot i que molts no ho han volgut reconèixer), ha soltat la corda i quan això passa, els altres acaben caient de cul. Segons se comenta, amb l’aplicació de l’article 155, l’Estat intervindrà les conselleries de Presidència, Interior, Economia i Hisenda, així com també la televisió (TV3) i la ràdio públiques (Catalunya Ràdio) Amb la intervenció de la Conselleria d’Interior, els Mossos d’Esquadra passaran a dependre directament del Ministeri de l’Interior.

Quan s’acabi produït aquesta situació, un tant estranya perquè serà la primera vegada que això passi, per molts segurament els hi serà una sorpresa, però era una possibilitat des de l’inici del procés. De fet jo mateix ja fa molts mesos que ho he estat parlant amb un company de treball que s’ho mira des del costat del nacionalisme espanyol, tot i la moderació que té al respecte, ja que mai l’he vist posicionar-se obertament en aquest sentit. 
N'hi havia qui confiava amb el suport internacional. Una vegada a un familiar li vaig dir: 

-Qui ens donarà suport, França?

Se'n va anar per les rames per a evitar contestar directament la meva pregunta.I amb els suports de Bèlgica i Luxemburg no n'hi ha prou. Catalunya per a ser independent necessita un suport molt més gran, tant dels països com de les institucions i, ara com ara no et té.  

Tot i que també se diu que es convocaran eleccions autonòmiques per al proper mes de gener, aquest particular sembla que no està tan clar i caldrà esperar uns dies més per a veure si se confirma o se desmenteix.

Mentre la CUP estarà per desobeir i pressionarà el Govern de la Generalitat, el grup de Junts pel Sí i fins i tot els funcionaris dels departaments que seran intervinguts per a que també ho facin, no crec que la majoria s’hi atreveixen a fer-ho, ja que si actualment hi ha dos presos polítics tancats a la presó, properament n’hi podria haver bastants més.

Però el que com a català el que més temor me fa és que Catalunya s’acabi partint en dos: la dels bons, la d’aquells que han donat suport al procés i la dels dolents que seria la resta, el que han estat en contra o bé s’han mantingut equidistants. Si ara, per mot menys aquesta situació s’ha produït, amb la intervenció de l’Estat i la col·laboració inestimable de PSOE i C’s la situació s’accentuarà. El PSC, encara que no estigui a favor del 155, la tebior o la falta de contundència a l’hora de denunciar determinats fets que han passat darrerament, farà que vagi a la zona dels proscrits.   

Possiblement els ciutadans del carrer com tu i com jo notarem molt poca cosa. La vida continuarà més o menys com fins ara, però els recels i les desconfiances creixeran considerablement.

Per dir-ho d’alguna manera molt més comprensible, un tripartit com els que es van viure durant la dècada passada no seran possible durant molt de temps. Tampoc crec que les CUP puguin tenir un paper determinant com el que han tingut aquests dos darrers anys.

A pesar de tot, el futur sembla molt incert i ves a saber que és el que pot passar. Però m’ensumo que a curt i mitjà termini res de bo. 

NI SÍ, NI NO, SINÓ TOT EL CONTRARI (O EL CONTE DELS GATS I LES RATES)

De Napi a Diari de Tarragona. 

El termini que li va donar Rajoy a Puigdemont per a què digui si el passat dia 10 va declarar la independència de Catalunya o no, s’esgota demà. Puigdemont no li respondrà ni sí ni no... Segons s’ha sabut, el President Català prepara tota una dissertació més filosòfica que política per mirar d’eludir el tema. Sé conformarà Rajoy amb la resposta? No, segur que no...

I és que Puigdemont no ho té gens fàcil. Una cosa és el que li demana el seu cos (independència) i l’altra és la que li aconsellen des del seu propi partit, el PDeCAT, sobre tot d’aquell que va fer un pas al costat, però que mai se’n va anar.

Mas va ser qui va posar Catalunya en tot aquest fregao, però sembla que a darrera hora s’ha arronsat i va ser el principal artífex de que Puigdemont actués com va actuar al Parlament: proclamant la república i deixant-la en alt tot seguit. No obstant, de les seves paraules, se desprèn de que és el Parlament qui té la darrera paraula i el Parlament, que jo sàpiga, no s’ha pronunciat sobre aquest tema.

De Ferreres, al Periódico. 

Vist des d’on jo m’ho miro, sembla que els governs d’Espanya i de Catalunya estan jugant al gat i a la rata. El d’espanya seria el gat, una animal més poderós contra la rata, més intel·ligent (segons estudis, les rates són dels animals més intel·ligents del planeta)

Mentre això passa per Catalunya, a Espanya sembla que hi ha senyals inequívoques de que es vol reformar la Constitució. Però me sembla que en aquest cas també es pot dir que tot plegat, serà un ni si, ni no, sinó tot el contrari.   

Què vull dir amb això? Què no hi haurà un acord que satisfaci tothom. Per una part sembla que aniran plegats el PP i el PSOE. El PSOE té (sembla) una oferta d’estat federal per mirar de calmar les aigües braves de Catalunya. Mentre, el PP, sinó li queda més remei, hi votaria a favor tapant-se els nas amb els dits com si fos una pinça. I mirar, això sí, de no cedir massa per no molestar a la seva parròquia. Aquesta solució no és la que voldria Podemos, que sembla que és l’únic partir que està disposat a donar-li a Catalunya un estatus diferenciat, amb l’atenta mirada dels altres nacionalismes perifèrics (bascos, gallecs i fins i tot andalusos)

De Manel Fontdevila a Eldiario.es.

L’altre gran partit, Ciudadanos,  s’ho està mirant a certa distància i, si fos per ells, a part de que ja hauria aplicat l’article 155, no reformaria la Constitució ni hartos de vino...  Potser sembla impossible, però el partit del català Rivera, en aquest cas, ha avançat per la dreta el PP i ha mostrat la seva veritable cara: la d’una dreta rància nacional espanyola.   

Per a reformar la Constitució, ho recordo, se necessiten 2/3 parts del Congrés dels Diputats, per tant, qualsevol suma seria insuficient. Només un bloc on estiguessin els dos principals partits (PP i PSOE) la podria reformar. Per tant, ens podem anar oblidant de cap solució que pogués acontentar mínimament la ciutadania catalana.

Però tornem a Catalunya. El panorama, a hores d’ara segueix sent molt negre. Si finalment Puigdemont fa cas d’aquells que li demanin que tiri endavant la DUI (ERC, CUP, ANC i Òmnium), no trigarem a veure per tota Catalunya gats intentant caçar rates. I si Puigdemont cedeix a les exigències d’aquells que tenen accés directe amb ell i que el visiten freqüentment, la situació canviarà molt poc. Llavors veurem rates intentant escapolir-se dels gats.

Els gats no seran tant intel·ligents com les rates, però tenen més força. Una força que sovint s’infravalora per part de les rates...    

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 28

Desembre de 2016. 

L’ACCIDENT DE SALOU

És evident que el risc zero no existeix. Ni en terrorisme ni en accidents. Per moltes mesures que es prenguin mai es podrà garantir al 100% que no hi haurà cap atemptat o no passarà un accident.

En els casos d’accidents està bé que sé facin campanyes de sensibilització (la que està fent actualment la DGT de la Generalitat me sembla sublim) però és evident que l’objectiu de víctimes zero no s’assolirà mai, desgraciadament...

Tot indica que a l’accident de Salou d’ahir on van morir 5 persones (totes les ocupants d’un tot-terreny) va ser per culpa d’un error humà. Segons els testimonis el tot-terreny va voler esquivar un cotxe que tenia la porta del conductor oberta i va xocar frontalment contra un autobús interurbà on, a part del xofer, hi anaven 11 persones, sortint totes il·leses. Al volant, tota precaució és poca. Insisteixo, el risc zero no existeix.

La porta del cotxe s’ha d’obrir alguna vegada, està clar,però primer cal mirar pel retrovisor si s’apropa algun vehicle. I no vull dir amb això que la culpa sigui del conductor, perquè també va poder tractar-se d’una distracció del conductor del tot-terrenys que, pel que sembla era l’únic que portava el cinturó de seguretat del vehicle cordat. La qual cosa també demostra que portar el cinturó (allò que es coneix com a seguretat passiva) tampoc és garantia de que ens salvarà la vida. Hi haurà més probabilitats de que puguem sortir més ben parats de l’accident, però les garanties tampoc seran mai del 100%. 

   

BARCELONA DESTINACIÓ TURÍSTICA

Com canvien les coses en uns pocs dies. El tema de la massificació turística de Barcelona ha estat un dels més controvertits i debatuts de l’estiu. Campanyes i accions (més o menys afortunades)en contra del gran nombre de turistes que rep la Ciutat Comtal. De sobte un fet imprevist i tràgic ho va canviar tot: l’atemptat del 17 d’agost.

Com sabeu, les Rambles són uns del llocs més concorreguts de Barcelona. La densitat de visitants que les passegen diàriament és molt gran. Quasi tant com en una manifestació. Per tant, es pot assegurar que el lloc no va ser triat a l’atzar, sinó fruit d’un ampli coneixement de Barcelona.

Ara s’està valorant si l’atemptat pot repercutir negativament amb el turisme. De fet les cancel·lacions de places hoteleres han estat mínimes (en torn a l’1%), encara que segons els experts, passats uns mesos la incidència potser més gran.

La meva opinió personal és que l’efecte dels atemptats sobre el turisme serà pràcticament nul i passat un temps ningú que vulgui viatjar a Barcelona pensarà amb l’atemptat i els seus efectes.

‘FELIÇ’ ANIVERSARI

Avui es commemora un d’aquells aniversaris que de no ser pels mitjans informatius, ens passaria per alt a tothom: La firma de l’acord de govern entre el PP i C’s.

El document de l’acord entre tots dos partits contempla una sèrie d’exigències de C’s, com no podia ser d’una altra manera. Ningú sol donar un xec en blanc...

Ara bé, una cosa és el pacte i l’altre el seu grau de compliment. Sobre això, els mitjans de comunicació ens diuen que el PP l’ha incomplert pràcticament tot.

Lluny de protestar, el partit de Rivera i companyia demostren bona sintonia amb els populars, tal i com s’ha d’esperar de dos partits que representen a la dreta espanyola.    

ESCÒRIA

De Manel Fontdevila a eldiario.es. 

Afirmació: No hi ha ningú més indesitjable que aquella persona que abans d’acceptar la seva responsabilitat pel que ha fet, carrega contra els seus rivals utilitzant tot tipus d’arguments difamatoris.

Així ho va fer el ja expresident de Murcia Pedro Antonio Sánchez (imvestigat per frau i suborn) quan es va veure acorralat pels seus rivals polítics i fins i tot per la Justícia. Primer, amb el suport incondicional dels seus (m’imagino l’SMS de Rajoy: ¡Pedro Antonio, se fuerte!) es va aferrar com si fos un clau roent al seu càrrec.

Quan es va destapar el cas Auditori on ara s’ha sabut que va permutar uns terrenys per la cara, sense consultar-ho amb ningú i sense que hi hagués cap document pel mig, va dir que potser havia comès alguna irregularitat, però que no s’havia embutxacat res. Els seus companys de partit repetien com a lloros la mateixa frase: Potser ha ficat la pota, però no ha ficat la ma... Així ho va dir la Maria Dolores de Cospedal, Rafael Hernándo o Martínez Maillo que va ser l’encarregat de donar-li suport quan va presentar la dimissió.

Mentre l’oposició estava coent una moció de censura (PSOE, Podemos i Ciudadanos –aquests darrers jugant a la puta i la Ramoneta) a  Pedro Antonio Sánchez es va veure implicat en un altre cas: El Púnica (el que va afectar a un bon grapat de dirigents del PP de Madrid entre els quals Francisco Granados i Ignacio González)

Tinc la sensació (que que ja la he reviscut altres vegades) que e l’expresident murcià per molts de casos que li sortissin i per molt emmerdat  que estigués seguiria dient allò de: pio, pio, yo no he sido...

El discurs (per dir-ho d’alguna manera) on va anunciar la seva dimissió va ser patètic: Me’n vaig pel bé de Múrcia, per a evitar que caigui en mans del tripartit...

A veure si me’n assabento, Sr. Sánchez? A quin govern tripartit es refereix? Al que fan formar PSC, ERC i ICV en temps de Maragall i Montilla? Perquè que jo sàpiga, un tripartit o un govern de coalició, no es configura fins que sé signa el document pertinent i a Murcia no hi ha res signat. Ni crec que l’hauria hagut mai, ja que Ciudadanos està més per la labor de no fer massa mal al PP que no la de confrontament. Tot i que ens alguns casos C’s ha pactat amb el PSOE, és evident que el seu aliat natural és el PP.

Tornant a l’expresident murcià, quan vaig escoltar les seves paraules el dia que va dimitir, no vaig poder de deixar de pensar allò de: Què venen els rojos, què venen els rojos! Com si la gent d’esquerres fóssim l’orogen i final de tots els mals haguts i per haver.

Quantes vegades hauré escoltat dels partits de la dreta (PP, CDC –ara PDECat-) que el pitjor que pot passar als ciutadans és que governin les esquerres... Tot i reconèixer que quan hi ha hagut un govern d’esquerres s’han comés errors (i de vegades molt grossos), sóc de l’opinió que el pitjor que pot passar a un país, regió o municipi, és que governi la dreta, refugi de nostàlgics i decebuts. Però a l’hora de la veritat sempre afavoreixen a la seva gent en detriment de les classes populars.

No serà que volen governar per a poder fer tots els tripijocs que vulguin? M’ensumo que és així.

CONTROVÈRSIA AL CONGRÉS PER LA MISSA DE LA 2

Potser serà un tema menor... O potser no... Però el que tinc clar és que algú havia d’obrir el meló i ha estat Podemos.

El partit lila va registrar al Congrés una proposició no de llei per a que traguessin de la programació de la Segona Cadena de TVE la missa dels diumenges. El motiu pel qual se presenta la proposició no de llei, és que un canal públic de televisió no hauria d’emetre programes de contingut religiós ja que la Constitució diu que Espanya és un estat aconfessional i, en lloc de la missa, se’n podria emetre algun de contingut cultura, per exemple.  

Què serà que sempre que es toquen temes religiosos es crea controvèrsia? Mentre el PP parlava de postures dictatorials per part de Podemos (evidentment), el PSOE apel·lava a la llibertat d’expressió i, finalment, Ciudadanos en boca del seu President, deia que no és un tema prioritari i que n’hi ha d’altres que ho són molt més.

Si us sembla obviaré l’opinió del PP (Rafael Hernando), ja que des del meu punt de vista es desqualifica per ella sola. La del PSOE (no vaig reconèixer quin diputat va ser el que la va donar), espero i desitjo que només sigui una opinió de la minoria de socialistes. No entenc com des del PSOE es pot arribar a donar una opinió així. I no, no és que estigui en contra de la llibertat d’expressió, es clar, però me sembla més correcta la motivació que dóna de Podemos. Tot i que a mi, personalment, no me molesta... Total en no mirar-ho... Igual que Tele 5. M’importa un rave la programació de Tele 5 i d’altres com 13Tv si no les miro mai ni penso mirar-les en el futur.

Ara, la resposta amb la que vaig al·lucinar amb colors va ser la de Ribera, la de què hi ha coses més importants... I tant què hi ha coses més importants! El que passa és que no prediquen amb l’exemple. Mentre el programa amb el qual C’s es va presentar a les eleccions deia una cosa, a l’hora de la veritat en fan una altra ben diferent. El punt principal del seu programa era acabar amb la corrupció, però a l’hora de la veritat segueixen tolerant-la. Un exemple és el cas del President de Múrcia, imputat pels 4 costats i pendent d’una moció de censura que C’s es resisteix a donar-li suport... No sigui que Rajoy i companyia s’empipen...

Des de que l’any 2010 Zapatero va prendre les primeres mesures ordenades per Brussel·les i que va continuar Rajoy, la majoria de les mesures que s’han pres per a pal·liar el que ells anomenen crisi, han estat contraries als interessos de les classes populars.

Per tant, tot i que no sóc ningú per a donar consells, li diria al senyor Ribera que es preocupés més pels ciutadans d’Espanya i una mica menys pels seus interessos electorals i de crear controvèrsies inútils. Les classes populars del nostre país necessitem i exigim que se’ns retorni tot el que se’ns ha estat robant. Per un costat el que van comportar les retallades i per l’altre el que es van emportar els corruptes (polítics, galtes i aprofitats) I sóc del parer que mentre Ribera pul·luli per la política espanyola, la classe treballadora, el que abans es denominava la classe mitjana, seguirà afonada i a disposició dels capricis de l’empresari de torn.

Per cert, al programa de la Sexta Más vale tarde, un tertulià va dir que no era el mateix un estat aconfessional que laic. Si fos laic, no caldria finançar les diferents confessions, sobre tot la catòlica que és de llarg qui més diners reb i més prebendes té. 

Per acabar us explicaré un acudit sobre el tema del dia: La missa de la 2. Sabeu que un dels estereotips que tenim els catalans és que som uns agarrats.

Un català devot de la Santa Mare Església, Catòlica, Apostòlica i Romana, tenia per costum veure i escoltar la missa que emet la 2 els diumenges. Però com a bon català que era, quan l’escolanet es disposava a passar la plàtera entre els assistents, tancava la tele.        

LA DARRERA ENQUESTA DEL CIS

Ahir es va fer pública la darrera enquesta del CIS. Si fem una lectura ràpida ens en adonarem que el PP baixa, Podemos baixa, el PSOE remunta i C’s baixa. Ens diu alguna cosa aquest sondeig? Molt poca cosa, la veritat.  

De vegades el resultat d’un sondeig és tan canviant com l’hora. Per això sempre donen un marge d’error. Dir que un determinat partit puja o baixa sovint depèn de situacions puntuals. De fets aïllats com pot ser un tema judicial o una disputa entre líders.

Tot i que sembla que l’únic gran partit que puja és el PSOE, cal tenir en compte que ara mateix s’està vivint un període de certa bonança interna que, efectivament, pot canviar dintre d’uns pocs mesos quan s’apropi el congrés que s’ha de fer (crec recordar que el mes de maig)

De totes maneres les tendències no canvien substancialment respecte al darrer gran sondeig que va significar les eleccions generals del passat juny. El PP seguiria guanyant, tot i els judici per la Gürtel i les derrotes que pateix al Congrés on ja no té majoria absoluta com va tenir entre 2011 i 2015.

Que Podemos segueixi com a segona força també ens diu ben poc. Abans de les passades generals, semblava que, finalment, els de Pablo Iglesias II tindria uns millors resultats que el PSOE i tal com es va veure, finalment no va ser així. Quan es va fer el sondeig les discrepàncies entre els seus dos màxims líders encara no s’havien exterioritzat tant comen els últims dies. Ara Pablo Iglesias II i Íñigo Errejón estan a la grenya i, de fer-se ara el sondeig, segurament aquest fet quedaria reflectit amb un descens de la formació lila.

El partit de Albert Rivera tampoc té variacions significatives. Evidentment tampoc no ha recollit el congrés de C’s del passat cap de setmana on, entre d’altres coses, ha tret la paraula socialdemòcrata dels seus estatuts que ara els defineix com a progressistes i liberals, per aquells que s’ho vulguin creure...

Vull pensar que la propera enquesta que es faci al respecte serà molt diferent. Políticament parlant, la propera gran cita serà el debat dels Pressupostos General de l’Estat que, ara per ara, el PSOE no està per la labor d’aprovar-los.

La setmana passada, al programa el Intermedio de la Sexta, Thaïs Villas va recordar a Patxi López i a un altre diputat socialista que encara li devien 50€ a Gonzo per haver-se abstingut a la investidura de Rajoy quan havien dit que votarien en contra. Ara Tahïs Villas va reptar als dos diputats a un doble o res a que canviarien d’opinió i que finalment el PSOE facilitaria l’aprovació dels grans comptes de l’Estat per aquest any.

Petits grans detalls com aquest són els que poden fer variar un sondeig, tot i que per a capgirar uns resultats electorals cal alguna cosa més. Com per exemple un líder carismàtic que sigui capaç de reconduir la situació del partit, d’unir a tots els sectors al seu costat i d’il·lusionar a l’electorat tradicional amb un programa d’esquerres pensat per a les persones i no per acontentar els lobbys.    

Per cert, la enquesta del CIS també contempla la valoració dels principals líders nacionals. Els millors valorats són Joan Camprubí de Compromís i Xavi Domènech d’en Comú Podem. Al PSOE, a manca de líder, han valorat al president de la gestora Javier Fernández que no ha tret un mal resultat, tot i que no ha aprovat. Rajoy, com sempre és un dels líders pitjors valorats per la ciutadania, tot i que aquesta vegada no ha quedat l’últim. Com dirien a l’APM, el pitjor dels pitjors és Pablo Iglesias II, el líder de Podemos. Per què serà?

Sé li hauria de preguntar a Íñigo Errejón.              

CAP DE SETMANA DE ALTA TENSIÓ POLÍTICA

De Faro a Diari de Tarragona. 

No recordo un cap de setmana amb tants i tan transcendentals actes (o accions polítiques) com el que acabem de passar: Reunió del Comitè de Govern de les CUP per a decidir si donaven suport als pressupostos del Govern de la Generalitat, congrés delsComuns per a constituir-se com a partit, congrés de C’s per a escollir un nou (vell) president del partit, a França, els socialistes, escollien en segona volta el que serà el seu candidat de cara les properes presidencials i, finalment, Trump va signar un decret prohibint l’entrada de musulmans als Estats Units.

SÍ VULL... PERÒ...

El Comitè de Govern de les CUP va dir, amb una sobrada majoria, sí vull als pressupostos generals de la Generalitat per al 2017. De l’aprovació o no dels pressupostos depenia que el full de ruta que hi traçat continués el seu camí...

Des del Govern de la Generalitat s’havia avisat als cupaires que no aprovar els pressupostos suposaria no fer el referèndum d’autodeterminació. Com una mena de tot o res... Comprensible per un altre costat.

Els anticapitalistes, des d’aquest dissabte potser no ho són tant, ja que van cedir davant l’enrocament del Govern en el tema de no apujar els impostos a les rendes més altes. Per un altre costat, és evident que apujar més els impostos als que més guanyen sempre és un risc, ja que poden canviar el domicili fiscal a una altra comunitat autònoma. Apujar l’IRPF hauria de ser competència exclusiva del Govern de l’Estat que hauria d’establir uns tipus únics per a tot el territori espanyol. En canvi, l’impost sobre successions i donacions, és un impost traspassat des de fa dècades, però apujar-lo significaria anar en contra d’una part de l’electorat tradicional del PDECat.

De totes formes les CUP han avisat de que el sí als pressupostos no és un xec en blanc i en qualsevol moment podrien fer caure al govern. Avís per a navegants...

PEL REFERÈNDUM PACTAT I VINCULANT I LA RECUPERACIÓ DE DRETS

El paraigua dels Comuns aixoplugava gent de diferents partits, però amb ideologia similar. El nou partit té com aspiració seguir guanyat eleccions a Catalunya i aconseguir el Govern de la Generalitat. Volen que sé celebri un referèndum vinculant i pactat amb l’Estat, però amb la mirada posada a l’esquerra per assolir els objectius propis d’aquesta ideologia.   

RIVERA SENSE RIVAL    

Una vegada Carolina Punset (Punto Siete com l’anomenava Xavi Castillo) va anunciar que retirava la seva candidatura, res feia pensar que Rivera no renovaria el càrrec, tot hi haver dues candidatures més, però de persones poc significades dintre del partit que va fundar el propi Rivera.

Durant el seu discurs, Rivera va dir que tenien la mirada posada en les generals de 2019 i que pretenien que els seu partit estigués preparat per a governar, la qual cosa és molt legítima.

Ara bé, va definir el seu ideari de liberal-progressita. Sempre he pensat que a la boca sé li fa dir el que un vol i si ell diu que C’s és un partit progressista, jo no li discutiré... Només el temps dirà si és així o està tant a la dreta com el PP.

D’ESQUERRES I ECOLOGISTES

Qui va ser ministre d’Ensenyament amb François Hollande, Benoît Hamon va guanyar per més de 17 punts d’avantatge a Manuel Valls que havia segut fins fa poc el Primer Ministre.

Hamon té un discurs molt ancorat a l’esquerra i fins i tot ecologista. Ha promès una renda bàsica universal per a tots els francesos i fins i tot la legalització del cànnabis. Per prometre que no quedi.

De totes maneres Hamon no ho tindrà fàcil. El bagatge que ha deixat Hollande no és bo. A part d’això l’ascens de l’extremadreta a Europa és un fet constatat. Veurem que passa.

EL PRIMER MUR DE TRUMP ALS AEROPORTS

Aquest cap de setmana s’han retingut a diferents aeroports quasi 200 musulmans que pretenien entrar als Estats Units. El motiu és que Trump va signar un decret on es prohibia l’entrada de viatgers procedents de països islàmics. Segons Trump la mesura s’ha pres per motius de seguretat i en cap cas ideològics. La reacció d’alguns països islàmics ha estat immediata vetant l’entrada als seus respectius territoris als ciutadans americans.

Mentre, als EE.UU., diversos fiscals generals ja han mostrat les seves discrepàncies sobre la legitimitat del decret del President.    

FELIÇ I CONTENT

Avui és un d’aquells dies especials que només posar el peu al terra quan t’alces del llit penses: Quin bon dia tindré avui! Els Sol brillarà radiant, els moixonets cantaran d’alegria... Igual si compro un número de l’ONCE m’acaba tocant i tot... Ah! Però sobre tot, sobre tot, serà bo perquè les Mare de Déus del Santíssim Amor i dels Dolors d’Archidona (del mateix poble que el cipote), així com l’àngel Marcelo tornaran a tenir feina i Jorge Fernández Díaz no haurà d’acomiadar-los, tal com va parodiar dijous passat el programa Polònia.

Avui ha de ser el dia en que el Congrés, gràcies a les abstencions de C’s, però sobre tot del PSOE, escolliran a l’exministre de l’Interior para ocupar el càrrec de president de la Comissió d’Exteriors del mateix Congrés. D’Interior a Exteriors, com aquell que no vol... Què així, a priori, un es pregunta: Què tindrà que veure el pixar amb el beure? El mateix: Què tindrà que veure Interior amb Exteriors?

Però el més greu de tot és que només fa uns dies el plenari del Congrés va reprovar a Fernández Díaz per haver conspirat juntament amb el cap de l’oficina antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso en contra d’alguns polítics catalans, d’un dels partits que va nomenar a de Alfonso per al càrrec. D’això se’n dir tenir l’enemic a casa i segurament baix del llit o dintre de l’armari... (ja m’enteneu) I ho va fer amb els vots favorables del PSOE i C’s, els mateixos partits als que ara no els importa que pugui ostentar un altre càrrec rellevant.

Els experts en la matèria (jo no ho sóc) es pregunten si al PSOE no se’n assabenten del que està passant... Si realment són un partit d’esquerres...

Jo me pregunto una altra cosa:

-No serà que els dirigents principals del PSOE tenen una doble militància? A la butxaca dreta de l’americana el carnet del PP i el del PSOE... També a la butxaca dreta... Ja fa anys que a l’esquerra no els ni queda res!

Els ciutadans (militants o no socialistes, votants o no socialistes) ens preguntem els motius d’aquesta deriva ideològica. Si quan amb la seva abstenció van recolzar de forma implícita Rajoy per a ser President del Govern d’Espanya van dir que no era un xec en blanc i que a partir d’aquell moment exercirien un ferri control de l’executiu, sembla que aquelles paraules sé les ha acabat emportant el vent.

Menys mal que ahir, amb tota la resta de l’oposició. van donar carpetada a LOMCE, una llei d’ensenyament que segons algunes autonomies envaïa competències d’aquestes.  

Explicava aquest matí Pepa Bueno al programa Hoy por Hoy de la Cadena SER que com a president de la Comissió d’Exteriors haurà de volar molt i visitar molts països... Però ho farà molt ben acompanyat. Com sabeu igual les Verges com els angles volen i podran acompanyar Fernández Díaz durant els seus desplaçaments.

No sé si coneixeu l’acudit:

Passava un avió i el xiquet li pregunta al para:

-Aquest és l’avió del rei?

-No fill meu. Si fos l’avio del rei portaria dos motos davant i dos darrere...

L’avió de Fernández Díaz el coneixerem perquè anirà acompanyat per dues Verges al davant i Mercelo pel darrere...  

Si heu arribat fins aquí, sapigueu que el PSOE ha rectificat i sembla que veti que Jorge Fernández Díaz ocupi llocs de responsabilitat. 
Rectificar és de sabis? La-lo-rai-lo-lai-lo, lo-rai-lo-lai-lo!! 

EL PSOE DE MAL EN PITJOR

De Vergara a eldiario.es. 

Abans de saber-se els resultats de les eleccions americanes que són motiu d’anàlisi i debat per mig món, el CIS (tornem a casa) va fer pública la seva darrera enquesta sobre intenció de vot en unes hipotètiques eleccions generals a Espanya. El mostreig es va fer a principis d’octubre, en plena crisi del PSOE.

Res de nou que no s’intuís: El PP puja, el PSOE s’ensorra i Podemos i C’s no treuen cap profit de la davallada socialista.

És que la gent vol estabilitat... Potser sí que serà això, però a una persona com jo que ja fa anys que està en política, l’enquesta, més que incredulitat, me produeix estupefacció per la manera de pensar que tenen una gran part dels meus conciutadans.

Imagineu-vos per un moment una balança de plats. Imagineu-vos que la balança estigui equilibrada o sigui, que pesi tant el que hi ha a un costat com el que hi ha a l’altre. Si decidim traspassar el que hi ha a un costat a l’altre, veurem que la balança es desequilibra i mentre una plateret baixa, l’altre puja. En canvi a la balança electoral, mentre un braç (casualment el dret) puja, els altres segueixen més o menys estables. Difícil d’entendre? Ni jo ho entenc...    

Hi ha una dita que diu que quan s’està al terra ja no es pot caure més avall. Aquesta dita es va millorar considerablement:

-Quan s’està al terra, sempre es pot cavar un sot i baixar més!

Reconeixeu la situació? Si algú ha vist reflectit el que està passant al PSOE me dono per satisfet, perquè és precisament la comparativa que volia fer.

Aquells genis del PSOE que es pensaven que Pedro Sánchez era una cosa així com el pitjor mal que podia patir el partit, suposo que se’n adonaran (i si no és ara serà aviat) que el partit continua en caiguda lliure després de tocar terra, ja que a cada comtessa electoral ha perdut suports que s’acaben traduint en escons.    

Però tal com us explicava abans, quan s’arriba a terra és molt difícil tornar a pujar i per molt que sembli impossible encara es pot caure més avall si acabes cavant un sot... Una tomba? Potser sí que el que està fent el PSOE es cavar-se la seva pròpia tomba amb l’estratègia que està emprant.

Només cal fixar-se en la penúltima (ja sabeu que es diu així, perquè després sempre se’n ha pogut fer una altra) En la votació al Congrés per fer comparèixer o no a Jorge Fernández Díaz per a que donés explicacions sobre el motí del CIE de Aluche (Madrid), els diputats del PSOE van unir els seus vots als del PP i C’s i ho van rebutjar.

Resulta que quan el PP tenia majoria absoluta i mostrava les seves formes caciquils (com per exemple quan hi van haver aquells trets de la Guardia Civil sobre els immigrants que volien traspassar els límits de Ceuta, els socialistes posaven el crit al cel i ara que el PP no té majoria i que si el PSOE hagués votat en sentit contrari hauria pogut fer comparèixer al condecorador de Mare de Déus, resulta ser que prefereixen que no hi vaig.

No serà (no sé, dic jo) que el PP té agafat pels cataplins al PSOE i el fa ballar al so de la música que més l’interessa?

Ahir va sortir Antonio Hernando i va dir que en cap cas votaran a favor dels pressupostos del PP per a 2017. Què aquí sí, aquí no serà no i no hi ha cap més opció... Veurem...

No diguis mai d’aquesta aigua no n’he veure ni aquest capellà no és mon pare... I en política encara menys.  

12-O: JI, JI... JA, JA!!

Hernández y Hernández. 

Algú dels meus seguidors pot respondre’m a la següent pregunta?

M’he vist posat mai expressions com ji, ji... ja, ja, etc. tan usuals a les xarxes socials? No us hi esforceu... No recordo haver-ho posat mai, ja que no m’agrada. Primer posaré un emoticona que no aquesta expressió. Qüestió de gustos, res més.

De què ve així el títol de l’entrada d’avui. Senzillament de l’actitud dels dos portaveus parlamentaris: Rafael Hernando (PP) i Antonio Hernando (PSOE), durant la parada militar per a commemorar la Fiesta Nacional, el dia de la Hispanitat o com nassos la folgueu anomenar... Els ji, ji... ja, ja van ser el denominador comú de la seva complicitats baix del paraigua.  

La sintonia que van manifestar els dos portaveus està molt allunyada de les actituds distants d’altres vegades. La qual cosa fa pensar que, aquesta vegada sí, abans de que acabi el termini legal per a dissoldre les cambres, hi haurà fumata blanca i tindrem un nou-vell President del govern: Mariano Rajoy Brey.  

Sembla ser que els desitjos de Felipe González amb l’estreta col·laboració de la Susana Díaz, han donat el fruit esperat en forma d’abstenció del grup socialista... Caldrà veure si de tot el gruo o, finalment, hi haurà diputats que trenquin la disciplina de vot i segueixen votant no.

Mentrestant, la versió més castissa de Ciudadanos ja ha dit que renovarà la confiança amb el PP i que també li donaran suport... No sigui el cas de que quedin descol·locats en terreny de no ningú i això sempre resulta contraproduent.

Recapitulem: Amb els vots dels diputats del PP, els de Ciudadanos i amb uns quants del PSOE, Rajoy té la investidura garantida, d’aquí que el Borbó hagi decidit tornar a consultar els representants dels diferents partits polítics que conformen el Congrés per a mirar d’extreure’n alguna cosa aprofitable... De no ser així, difícilment tornaria a convocar-los. El ridícul ja l’ha fet diverses vegades i difícilment voldrà tornar-se a arriscar amb un nou intent fallit.

No tots els Borbons formen part de la monarquia. 

Per tant, dintre d’uns dies, Ciudadanos i PSOE (o part d’aquest) institucionalitzaran la corrupció. Una corrupció amb la qual una gran part dels votants espanyols hi està d’acord. De no ser així no s’entén que el PP sigui sent el partit més votat i el que tornaria a guanyar les eleccions de tornar-se a fer ara mateix i encara amb més avantatge.

I mentre, per les sales d’audiència dels jutjats segueixen acudit els encausats per la Gürtel i les targetes Black de Caja Madrid/Bankia, la majoria dels quals o són del PP o han tingut vincles amb el partit que un dia va fundar entre d’altres Fraga Iribarne, Rita Barbera i Manuel Millán Mestre (tot i que fa anys que hi renega) i van heretar Aznar, Rajoy i d’altres capitosts, perquè quan un partit polític actua semblant a la Màfia, més que dirigents hi ha capitosts... Però és el que una bona part de la ciutadania vol i també barons i fidels del PSOE.

Per cert, tornant a Antonio Hernando, el del PSOE, sembla que tindrà una papereta més que difícil. De ma dreta de Pedro Sánchez, passarà a ma executora del pla d’investidura de Rajoy. Mira tu per on!

L’altre dia a El Intermedio del Gran Wyoming van treure un breu retrat del personatge, per aquells que no tenim memòria o, simplement no n’havíem sentit a parlar fins que el van anomenar portaveu parlamentari. Per la seva trajectòria política es podria qualificar com a trepa. Sí, sí, trepa és un bon adjectiu! Pe tant no ens ha d’estranyar que sigui com el conillet d’aquella famosa marca de piles i duri, duri...

Acabaré amb una d’aquelles frases que marquen estil. Quan sonava Pedro Sánchez per a ocupar el càrrec de Secretari General del PSOE, sembla que Susana Díaz va dir d’ell: No serveix, però ens serveix...

Què cadascú tregui les seves pròpies conclusions...  

https://www.youtube.com/watch?v=VCrCenLe3D4

LA MARXA ENRERE

De Manel Fontdevila a eldiario.es.

La marxa enrere no sé considera un mètode anticonceptiu eficaç. Així ho anuncia la marca Durex de preservatius que, tot i que no potser objectiva en aquest sentit, se’ls hi ha de donar la raó.

Tot i això, sembla que al PP és el mètode més usat durant els darrers dies. Estic parlant de política, es clar i no de sexe...

Primer va ser la marxa enrere de l’exministre José Manuel Soria en el camí per arribar ser sotsdirector executiu del Banc Mundial. Tot i que Mariano, de Guindos i altres destacats dirigents populars havien apostat per ell per la seva vàlua com a funcionari primer i dirigent més tard, la pressió exercida per l’opinió pública (els diaris es van fer ressò del seu cas, sobre tot, en quan a als mèrits que reunia) Tot i els seu currículum i el seu full de serveis, el seu nom va sortir als anomenats papers de Panamà, tota una sèrie de societats opaques que operaven des de paradisos fiscals per tal d’evadir impostos a Espanya.

El que no queda tan clar però és si va ser Soria qui va fer marxa enrere o va ser Rajoy no va aconseguir posar-la (a la persona) allà on pretenia...

I en pocs dies la segona marxa enrere. En aquest cas d’Ana Pastor, la que dóna nom a la rotonda de la nacional dintre del terme de l’Ametlla de Mar.

La qui va ser ministra de Foment, a la que tothom considerava una persona dialogant (després igual feia cas omís del que havia promès), aquesta legislatura és la Presidenta del Congrés i com a tal, sembla que ha patit una transformació. Ara ja no és tan dialogant i ha tret els tics autoritaris que caracteritzen a la majoria dels dirigents del seu partit.

Tota l’oposició va demanar que de Guindos comparegués al Congrés per a donar explicacions de com es va coure el destí daurat de l’exministre Soria. Però sobre tot de les mentides que es van fer servir des del govern per a justificar el nomenament.

Pastor, en primera instància, va negar la compareixença del vicepresident econòmic, però més tard, va haver de fer marxa enrere i acceptar-la davant l’allau de crítiques de rebudes de la resta de partits, fins i tot de C’s. Alguns van qualificar l’actitud de la Presidenta de cacicada, la qual cosa tampoc és tan estrany coneixent com ha actuat tradicionalment la dreta del nostre país.

Tot i això, les darreres notícies sobre aquest tema és que el govern ha vetat que de Guindos comparegui al ple del Congrés i només acudirà a la comissió d'Economia per donar comptes de l’arbitrària decisió que es va adoptar des el seu ministeri.
El govern s'excusa de que està en funcions... Però a mi me sembla que només està en funcions per alló que l'interessa...

Tal i com me deia l’altre dia l’amic que està a l’ambaixada de la Índia, una vegada s’oblidi el tema, Soria usarà una de les portes giratòries que el portaran directament al consell d’administració d’alguna empresa elèctrica.

Ell m’ho deia de broma, però coneixent que Soria va afavorir les elèctriques en detriment de les energies renovables, més que una broma por arribar a ser un malson, si més no, per a tots aquells que critiquen les portes giratòries dels diferents ex alts càrrecs dels governs.