Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deltebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deltebre. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de setembre del 2023

COETERA NÚN 11: TRAMONTANO (Deltebre)

dimecres, 19 de juliol del 2023

LA FINCA BOMBITA

La meva recerca de les coeteres del Delta de l’Ebre m’ha portat a recórrer quasi tots els indrets d’aquest vast territori que ocupa uns 320 Km2 entre la superfície dedicada al conreu de l’arròs, Parc Natural del Delta de l’Ebre, nuclis urbans (pobles, barris, urbanitzacions, etc.) i d’altres conreus menys abundants. Aquesta recerca em va dur, finalment, el passat 14 de juliol a poder veure i fotografiar la que hi ha a la finca Bombita (Deltebre). I dic finalment perquè feia molt de temps que hi volia anar, però us he de dir que entrar a la finca no és fàcil.
Bombita és una finca amb ‘història’. El seu nom deriva del torero Ricardo Torres Reina conegut com ‘Bombita júnior’ i que era germà de Emilio (Bombita) i Manuel (Bombita III), també toreros. Ricardo es va casar amb la catalana Maria Dolores Regordosa i Jover filla d’un important industrial i a principis del segle XX van comprar una finca al Delta de l’Ebre que encara avui porta el seu nom. Aquesta finca que té una extensió d’unes 516 Ha i es situa dintre del terme municipal de Deltebre prop de Riumar. També forma part de la finca la bassa de l’Estrella, la llacuna més gran de l’Hemidelta esquerre i que fins els anys ’70 formava part d’una llacuna molt més gran coneguda com el Canal Vell (*). Des del 2010 Bombita és propietat de l’Estat que la va comprar per 9,5 milions d’euros i la gestiona el Servei Provincial de Costes de Tarragona del que és director l’amic Antoni Espanya que va ser qui em va donar el contacte de l’encarregat de la finca. Actualment l’Ajuntament de Deltebre organitza cada any les festes de la Plantada i la Sega de l’arròs. Havia quedat amb Agustí Bertomeu (conegut a Deltebre com ‘Agustinet de Capadello’), a les 5 de la tarda. En arribar em va sorprendre la porta metàl·lica que hi ha a l’entrada i que no estava quan hi vaig anar l’última vegada. Anteriorment hi havia una barrera que impedia el pas dels vehicles una vegada s’arribava al mas i després de recórrer uns 200 metres de camí amb palmeres als costats. Avui en dia ja no queden quasi palmeres per la plaga del morrut roig que les va matar fa uns quants anys.
Li vaig trucar i va sortir a rebre’m amb el cotxe. Allí mateix ja vaig comentar-li el de la tanca i també el del panell informatiu on pot veure’s una foto aèria de la finca que anteriorment també estava prop del mas. A la foto del panell s’hi pot identificar la coetera.
Vam recórrer el camí fins la coetera amb els cotxes passant pel costat del mas. En arribar al lloc vam baixar del cotxe per poder-la veure millor. Està envoltada de vegetació i zones humides que impedien fer fotos des de diferents punts tal com a mi m’hauria agradat.
Quan Agustí va apropar-se a la portar per obrir-la me’n vaig adonar que tenia el número 36; la va obrir i enseguida vaig veure la caixa forta que tenien totes les coeteres per a emmagatzemar els coets. Me va fer fixar en una caixa de fusta que hi havia a la part superior: És un niu de ‘mifes’ (òlibes) -em va dir-. Agustí va haver de treure un petit tub que hi ha a totes les coeteres per a deixar el forat lliure per a que poguessin entrar i sortir les aus. Aquest tub servia com a sortida de fums.
També em va fer fixar en el brancal. Gravat sobre el cement una inscripció: ‘1 d’octubre de 1968 / Pepito Lázaro’. -La va fer un constructor d’Amposta... Encara me’n recordo... Llavors tenia 10 anys i mon pare era l’encarregat de la finca.
Posteriorment em va convidar a veure la finca. Sempre darrera seu amb el cotxe em va portar fins la bassa de l’Estrella que desprenia una forta pudor. -A l’estiu, amb la calor, es moren les algues que hi ha al fons i en podrir-se fa que desprenguin aquesta mala olor. També em va parlar de la mala qualitat de l’aigua d’aquest any.
-L’arròs que s’hi va sembrar per a la festa de la Plantada es morirà sinó arriba aigua bona... Sembla que demà n’arribarà... Però fa dies que no n’arriba ni una gota... Finalment em va portar fins un accés diferent al de l’entrada i ens vam acomiadar. Ara ja només em queda per a fotografia una coetera: la de la Carrova. Com el seu nom indica està situada molt prop de la torre de la Carrova on hi ha la cantera de Simó.
(*) El Parc Natural del Delta de l’Ebre va construir un mirador per a poder observar aquella zona humida. Per accedir al mirador s’havia de passar per un camí particular. Fa uns anys els propietaris de la finca van prohibir-ne el pas. Francesc (‘Sisco’) Vidal, director del Parc em va dir que era qüestió de diners. Medi Natural donava una mena de subvenció als propietaris de la finca per a que deixessin passar els visitants però es va trencar l’acord.

dilluns, 13 de febrer del 2023

MANIFESTACIÓ PELS SEDIMENTS

Unes 2.000 persones es van reunir ahir diumenges 12 de febrer a Santa Jaume d’Enveja per a reclamar que el Govern central faci les inversions necessàries per a que puguin baixar més sediments pel riu Ebre ja que, des de que van construir-se els grans embassaments al llarg del curs del riu, la major part d’aquests sediments que, durant mil·lennis van configurar la silueta del delta, hi queden retinguts. Aquest fet fa no només que la zona de lo Trabucador, l’illa de Buda i la platja de la Marquesa vagin perdent terreny davant la mar Mediterrània per l’efecte de les llevantades sinó que, també, tot el delta de l’Ebre es vagi enfonsant a raó de 3 a 5 mil·límetres a l’any. Després de creuar l’Ebre per lo Passador, els manifestants van concentrar-se al parc fluvial de Deltebre on Sofia Morales va llegir el manifest. També hi van haver parlaments per part de membres destacats de la PDE així com d’altres entitats ecologistes i música dels artistes ebrencs Joan Rovira, Laura Guarch, Josep Bordes (Pepet i Marieta) i Mario Pons (los Sirgadors del Delta).

diumenge, 28 de novembre del 2021

AIGUA I SEDIMENTS!

Un centenar de persones s’han concentrat aquest matí al parc fluvial de Deltebre convocats per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) per a demanar l’arribada de més quantitat de sediments al tram final del riu per a preservar així la integritat del Delta. Darrerament, massa sovint i sempre que hi ha temporal de Llevant, escoltem que s’ha tornat a trencar la barra del Trabucador. És com si fos el termòmetre que mesura la fragilitat de tot el Delta de l’Ebre. A part del canvi climàtic que és sense cap mena de dubte un dels factors que causen aquest desastre, l’altre factor (i no menys important) és la manca de sediments suficients arrossegats pel riu que arriben al Delta. Aquests sediments, que només fa unes dècades baixaven sense cap entrebanc fins el curs final de l’Ebre, a partir de la construcció riu amunt dels grans embassaments com ara els de Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Flix, etc., hi queden retinguts i només en baixa una part insignificant quan s’ha de desembassar aigua durant les èpoques en que l’Ebre porta més cabal. Han intervingut representants de la mateixa PDE, així com d’altres entitats conservacionistes com per exemple el GEPEC i SEO BridLife. Després dels parlaments Matilde Font, presidenta de la Coordinadora Antitransvasaments de les Terres de l’Ebre i portaveu de la PDE ha llegit el manifest. Entre les intervencions i al final de l’acte els assistents han entonat diversos cops el lema: El riu és vida, aigua i sediments! Posteriorment, per a escenificar la manca de sediments al tram final, membres de la PDE n’han abocat diversos poals al l’Ebre. Com a cloenda de l’acte, la cantautora d’Ulldecona Laura Guarch ha interpretat el tema Sediments.

dimecres, 27 de maig del 2020

UN NIU DE METRALLADORES?


Prop de la torre de Font de Quinto (o simplement torre de Campredó), al costat del camí que va paral·lel al riu i que al Google Maps surt com el camí 2 de la raval de Font de Quinto, s’hi pot veure una petita construcció semicircular.
Me va cridar l’atenció i vaig aturar-me per a observar-la amb més deteniment. Crec que originalment se tractava d’un niu de metralladores.
Cal recordar que la mateixa torre forma part d’un dels molts espais relacionats amb la batalla de l’Ebre i que durant uns dies va allotjar soldats de la XIV brigada internacional anomenada la Marsellesa (integrat majoritàriament per francesos i belgues) i més concretament de la brigada la Comuna de París.

Si tenim en compte que al llarg del curs riu n’hi ha d’altres indrets (l’Aldea, Deltebre...), no seria gens estrany que aquesta construcció que avui serveix cam a paravent per a cremar restes agrícoles, fos, efectivament, un niu de metralladores construït per l’exèrcit popular de la II República espanyola.  
Crec que aquests llocs haurien d’estar molt més dignificats ja que formen part de la memòria històrica d’uns fets transcendentals de la història del nostre país.     




ALTRES NIUS DE METRALLADORES 

Al terme de l'Aldea, davant d'Amposta. Normalment sempre està tapat pel
canyar. 
Al terme de l'Aldea. Mas de Bernís. 
Deltebre. Passeig fluvial.