Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges
dissabte, 14 d’abril del 2018
divendres, 13 d’abril del 2018
divendres, 16 de març del 2018
ELS PRECEDENTS DEL MINITRASNVASAMENT AL CAMP DE TARRAGONA
La font de la catedral. |
Entre els anys 1971 i 1974 Tarragona va ser la
meva primera residència. Circumstàncies que no venen al cas van voler que
marxes cap a la capital provincial a estudiar alguns cursos de batxillerat. Com
la majoria dels alumnes de les Terres de l’Ebre (un concepte inexistent en
aquells anys), així com d’altres comarques com el Baix Maestrat, la nostra casa
era la residència Sant Jordi (llavors Colegio
Menor de la Juventud)
Com adolescents que érem, aprofitàvem
qualsevol moment que teníem lliure per a explorar Tarragona, conèixer des de
les Rambles al Serrallo, des de la part alta a les platges.
En aquella època la l’actual Rambla Nova estava
dividida en dos: Des de la plaça Imperial Tàrraco fins la font del Centenari
era l’avinguda del Comte Vallellano i, des d’allí al balcó del Mediterrani, la
Rambla Nova. I més enllà de la plaça Imperial Tàrraco, l’avinguda de Pius XII,
ara del President Lluís Companys.
Residència Sant Jordi. |
Sobre tot durant els mesos de més calor,
sovint ens aturàvem a beure d’alguna de les diverses fonts que hi havia al llar
de tot aquest trajecte. Intentaré
situar-les de memòria: Una al davant mateix de la pròpia residència, una segona
al davant de la seu del Diari de Tarragona (llavors Diario Español de
Tarragona) i les altres dues, ja a l’avinguda del Comte Vallellano, una a cada
costat. La part superior, la més visible, estava fet de ceràmica en relleu i cadascuna
d’elles era sobre un motiu temàtic de la ciutat: pesquera, agrícola, industrial
i turística. Com comprendreu, si bevíem d’elles és que la qualitat de l’aigua
era acceptable.
Donem un salt en el temps i situem-nos al dia
1 de setembre de 1978, aproximadament uns 4 anys més tard. Recordo la data
exacta perquè aquell dia havia de marxar cap a Cartagena per a fer la mili. Pel
matí, tots els reclutes ens havíem presentat a la Comandància de Marina, prop
de la plaça dels Carros, però el tren especial no tenia sortida des de l’estació
de Tarragona fins les 9 del vespre. Per tant teníem temps de dinar i per la
tarda encara de prendre alguna cosa. Recordo que vam seure a fer un granissat a
la terrassa d’una gelateria de la rambla. Estava tant salat que ens el vam d’haver
de deixar...
Efectivament, en aquella àpoca l’aigua d’aixeta
de Tarragona era salada, tal com segurament recorda Txema Lefler, el metge
madrileny que va haver de fer nit a Tarragona abans d’arribar a la Galera, el
poble on havia d’exercir durant els següents anys.
Monument a Lluís Companys. |
Com a conseqüència d’aquesta mala qualitat de
l’aigua va ser quan se va a començar a sentir parlar del minitransvasament de l’Ebre
al Camp de Tarragona.
Abans d’escriure el comentari d’avui he entrat
a la Viquipèdia per a verificar unes dades. Allí he pogut llegir que la causa
principal del problema va ser l’increment demogràfic que va patir la ciutat a
partir de 1965... Donem la dada com a bona... Però el que no m’entra al cap és
com en tan pocs anys l’aigua va perdre tanta qualitat.
Digueu-me malpensat, però i si tot se va
tractar d’una estratègia per a desencallar un obra llargament reivindicada per
les autoritats del Camp de Tarragona? Per cert, el President Pujol va ser el
principal artífex de que l’aigua de l’Ebre arribés a Tarragona i més enllà.
dissabte, 3 de febrer del 2018
ELS IONQUIS DE L’AIGUA
Genial acudit de Roto publicat al País a principis de la dècada passada. |
Ahir dia 2 de febrer se va commemorar el dia
mundial de les zones humides. El dia anterior Francisco Jódar, Conseller murcià
de l’Aigua, Agricultura, Ramaderia i Pesca deia el següent:
-L’aigua dessalada no és suficient, fan falta transvasaments.
A més a més afegia:
-Hi ha
que moure l’aigua i fer transvasaments facilitar cessions de drets entre
conques, crear bancs d’aigua...
-Tenim
que acabar amb la guerra de l’aigua i arribar a acords.
-Manquen
infraestructures per a portar l’aigua a aquells llocs on la necessiten.
Manifestació Sant Jaume.-Deltebre (30-03-2014) |
Desgraciadament les peticions de fer grans
transvasament són cícliques. El Pla Hidrològic Nacional que va ser aprovat l’any
2001 no va ser el primer intent d’emportar-se l’aigua de l’Ebre ni, tal com ens
temíem en aquell moment, l’últim. Això sí, hauria segut, d’haver-se dut a terme
el més gran de trots ja que contemplava el transvasament de 1.050 Hm3
principalment cal a les zones de Llevant i Múrcia, però també cap a Barcelona.
Els portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre
en han advertit sovint que la batalla per l’aigua no se pot donar mai per
acabada. Després de que el govern de Zapatero redactés un altre pla on s’excloïa
la captació de l’aigua de l’Ebre, que jo recordi, hi ha hagut al menys 5 grans manifestacions
més: Amposta (15-05-2008), Barcelona (30-05-2010), Sant Jaume-Deltebre
30-03-2014, Amposta (7-02-2016) i Barcelona (5-06-2016)
Una de les coses que tenim clares els que
defensem el Delta és que per molta aigua que s’acabés transvasant, els seus
receptor mai ne tindrien prou i sempre n’acabarien demanant més. Això és
precisament el que està reclamant Francisco Jódar. D’aquí que l’anomeni a ell i
a aquells que com ell pensen com a ionquis de l’aigua.
Amposta (7-02-2016) |
Desgraciadament, aquest ionquis de l’aigua tenen
a les nostres terres uns aliats importants. Quan Jódar parla d’arribar a acords
té molt clar amb qui ho té que fer: amb els regants que estiguin disposats a
vendre-la. I avui per avui aquests regants tenen un nom: Comunitat de Regants
de la Dreta de l’Ebre.
Tot i que també de forma més encoberta ho han
intentat amb una altra comunitat de regants: Els del Canal Xerta-Riu Sénia.
Abans quan us parlava de que els projectes de transvasaments n’hi ha hagut
molts, la primera finalitat d’aquest canal havia d’estar portar aigua als la siderúrgia
de Sagunt, però en arribar la crisi d’aquest sector a principis dels anys 80,
va quedar paralitzat.
Durant els anys més intensos de la lluita
antitransvament (2000-2004) el projecte de portar aigua cap al sud a través d’aquest
canal va tornar a revifar. Per aquells que no coneixeu la zona com me la conec
jo, us diré que els últims indicis de canal acaben just al costat de la
carretera que va de la Galera a Ulldecona per la Miliana, prop del quilòmetre
4. En aquell temps se va marcar el terreny per on havia de continuar amb uns
claus. Anys més tard es van tornar a reiniciar les obres, però com que
infraestructura estava molt malmesa se va optar en refer tot el canal amb noves
peces de formigó col·locades dintre de la llera de l’antic canal.
Barcelona (5-06-2016) |
La pregunta que sempre ens farem serà: Necessiten tanta aigua a Múrcia? Se sap
que des de fa dècades s’han preparat milers d’hectàrees de regadiu de forma
il·legal. Però a part d’això, quan costaria tota la infraestructura que encara
queda per a fer? A qui beneficiaria? No puc contestar a la primera pregunta,
però si a la segona: a les grans constructores i als bancs.
A partir d’aquí que cadascú pensi el que
vulgui amb tota llibertat...
diumenge, 17 de desembre del 2017
diumenge, 26 de novembre del 2017
dissabte, 25 de novembre del 2017
divendres, 24 de novembre del 2017
dijous, 23 de novembre del 2017
dimecres, 22 de novembre del 2017
dimarts, 21 de novembre del 2017
dilluns, 20 de novembre del 2017
Subscriure's a:
Missatges (Atom)