No és casualitat que Podemos es situï com a la primera opció en intenció de vot per part dels ciutadans espanyols, ni que, per primera vegada el PP quedi pel darrere del PSOE.
Aquestes dades es reflecteixen a una enquesta que va fer l’empresa Metroscopia per al diari el País. Així, mentre la formació de Pablo Iglesias II obtindria el 27,7% dels vots (recordo que és en intenció directa), el PSOE es quedaria en un 26,2 i el PP recularia fins un 20,7. Segons els resultats del sondeig, tant IU com UPyD baixarien considerablement en detriment de Podemos (3,8 i 3,4 respectivament)
Sembla prou clar que el que demana la societat és un canvi de manera de fer política, farts de tants de casos de corrupció com hi ha agut, sobre tot, en els darrers anys. Encara que molt possiblement hauria de dir que s’han destapat ens els darrers anys, ja que molts d’ells fa anys que van començar sense que ningú se’n volgués assabentar.
Dissabte al programa de la Sexta, la Sexta Noche, Javier Nart (UPyD) va preguntar una cosa als representants del PP i el PSOE: Si aquests partits mai havien denunciat un cas de corrupció.
És fa molt difícil creure que ningú dels dirigents dels partits (PP, PSOE, però també Convergència, per exemple), no sabessin res de finançament irregular, ni de caixes B, ni de coses paregudes. El PP es va gastar quasi dos milions d’euros en reformar la seva seu central del carrer Gènova de Madrid... I ningú va preguntar d’on sortirien? A part d’espavilats, deuen de pensar que la resta dels ciutadans som babaus.
A sobre (he dit sobre?) ahir va sortir la Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, dient que el seu partit ha fet tot el que ha pogut en el tema dels casos de corrupció que els han esquitxat...Vamos hombre! (o mujer, en aquest cas) Un cop més ens intenten enganyar. Però sempre hi ha(sobre tot els seus votants més incondicionals) qui se’ls creu!
Evidentment que no ho han fet tot! D’haver-ho fet, en aquell partit només quedarien els militants de base (i potser no tots)
D’haver fet tot el que està a les seves mans, l’exsecretari general Javier Arenas, hauria estat cessat, com l’alcaldessa d’Alacant Sonia Castedo, a qui només sé li exigeix que no repeteixi l’any que ve.
Però a part dels declarats culpables (Jaume Matas i Carlos Fabra, per exemple), i la llarga llista d’imputats, després venen els que ho sabien i callaven. Ja sabeu que és poc pecar per acció o per omissió. Si un roba per a un altre i aquest n’és conscient i no diu res, el segon és tan culpable com el primer. Aquesta tercera llista seria tan llarga com la segona i hauria d’incloure a Rajoy i Cospedal com a mínim.
Han estat moltes les vegades que he demanat la dimissió de Rajoy. És incomprensible que tot el que ha passat dintre del seu partit, a part d’incomplir sistemàticament el programa electoral amb el que va concórrer a les eleccions de 2011, encara no ho hagi fet.
Certament va demanar perdó amb la boca petita, però tal i com li van recordar els portaveus de l’oposició, amb això no n’hi ha prou. Però un podria pensar que això només sé li diu des de l’oposició i que té la casa controlada. Sembla que no és així. Segons expliquen a l’Intermedio de la Sexta, diaris afins com ABC i la Razón també li demanen que plegui. Fins i tot Aznar (el seu mentor) li deu de demanar en privat, tal i com a ell li agrada fer les coses...
Però no voldria acabar sense parlar de l’Esperanza Aguirre. És difícil trobar una persona amb tot el país que tingui la cara tan dura com té la lideressa. També en vol fer creure que ella no sabia res del que estava passant al seu costat. Va nomenar a Granados y a López Viejo, a part del Güemes (espòs de la Andreita Fabra, la filla de D. Carlo di Castilloni)i ens vol fer creure que ella està immaculada...
Potser no se’n vulgui recordar de com va accedir a la presidència de la Comunitat de Madrid, aquell dia que Tamayo i Sáenz es van absentar de l’hemicilce i després es va saber que estaven confinats a l’habitació d’un hotel pagada per un empresari de l’entramat de la Gürtel. Però així va ser.
Només entenc que si una persona diu que és aliena a la corrupció tot i que n’està envoltada és perquè, de fet, ella és la corrupció. Esperanza Aguirre és la corrupció! Real com la vida mateixa.
