Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Ràpita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Ràpita. Mostrar tots els missatges
dimarts, 24 de juliol del 2018
dilluns, 23 de juliol del 2018
diumenge, 22 de juliol del 2018
dijous, 12 de juliol del 2018
ACTE D’HOMENATGE A LES VÍCTIMES DE LA TRAGÈDIA DELS ALFACS (1978-2018)
Ahir, la plataforma Prou! AP-7 Gratuïta, ja!!
va retre un sentit homenatge a les víctimes del càmping els Alfacs al 40è
aniversari de la tragèdia d’aquell fatídic 11 de juliol de 1978.
Hi havia gent, però no tanta com m’esperava.
Estaven els més incondicionals de la plataforma i representants dels diversos
col·lectius que aquell dia van haver d’intervenir d’una o una altra manera. Així
hi havia polítics, sanitaris, bombers, periodistes, veïns i fins i tot l’actual
propietari del càmping, fill de qui el regentava l’any 1978.
Però també absències significatives. Les més
destacades però, els alcaldes d’Alcanar Alfons Montserrat i de la Ràpita Josep
Caparròs.
Com sabeu la Ràpita té un terme extremadament
menut i, per això, només sortir de la població, quan s’arriba al barranc de de
Codonyol, ja comença el d’Alcanar. Per tant, el càmping els Alfacs està dintre
del terme d’Alcanar a la zona coneguda com Alcanar Platja.
Tot i que no ve al cas, fa anys l’Ajuntament
de la Ràpita va reclamar una gran part d’Alcanar Platja, atenen les
reivindicacions dels seus veïns que se queixaven de que l’Ajuntament d’Alcanar
no els hi donava els serveis necessaris. Aquella disputa territorial entre els
alcaldes Baptista Beltran d’Alcanar (e.p.d.) i el de la Ràpita Miquel Alonso
(tots dos d’Iniciativa per Catalunya-Verds), li va servir d’excusa a Beltran
per a donar-se de baixa del partit.
Com sabeu, sols mirar el que passa al món des
de fora, analitzant-ho i extraient-ne les meves pròpies conclusions. D’aquí que
valori negativament l’absència de tots dos alcaldes i pensi (tot i que puc
estar-ne equivocat) de que se van poder deure a dos motius fonamentals.
Llorenç Navarro i Enric Pla, Alcalde de Vinaròs. |
El primer, les regulars relacions amb la
plataforma veïnal, sobre tot amb el seu principal portaveu Llorenç Navarro per
les seves crítiques reiterades a l’immobilisme i doble discurs dels polítics en
general i d’aquests dos en particular.
I en segon lloc, per la manca de protagonisme que
haurien tingut els polítics que només
haurien estat uns convidats més.
A Llorenç sé li poden criticar moltes coses (i no vull fotre follón...), però ningú
li pot negar el treball i les hores dedicades de forma altruista, però també la
capacitat de generar idees i convertir-les en reptes per als polítics. L’acte d’ahir
n’és una prova, però també la romeria a la torre de la Candela de l’Aldea el 13
de maig de l’any passat per a commemorar el 150è tall.
Mario Giani, propietari del càmping Alfacs. |
Als alcaldes d’Alcanar i de la Ràpita els
hauria costat poc, molt poc assistir-hi i sinó ho podien fer per raons d’agenda,
enviar algun membre dels seus respectius equips de govern. Per això cal agrair d’una
manera molt especial la presència de l’alcalde de Vinaròs Enric Pla.
Tot i que s’explica moltes vegades, no està de
més tornar-ho a explicar. Al País Valencià, les plataformes veïnals que lluiten
per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 tenen un ampli suport d’alcaldes,
diputats i resta de polítics. En canvi a Catalunya cadascú fa la guerra pel seu
compte.
Però tal com recorden moltes vegades Llorenç
Navarro o Enric Lange, només cal mirar qui hi ha (o qui hi havia fins fa ben
poc) al darrere dels interessos d’una part important de les autopistes
catalanes: Abertis, La Caixa (o CaixaBank) si voleu, etc.
Massa interessos per a què una gran part dels
nostres polítics se replantegen si és oportú sortir a la foto d’actes com els d’ahir.
Quina llàstima no haver pogut estar un acte
absolutament unitari i multitudinari...
divendres, 5 de gener del 2018
LES ICONES DE L’INDEPENDENTISME
Les Borges Blanques. |
Tot país independent, a part de les seves
singularitats (llengua, cultura, tradicions, etc.) té d’altres trets distintius
com la bandera, la festa nacional, els seus herois i fins i tot les seves
icones.
Catalunya, tot i que encara no ha assolit la
condició d’independent, s’assembla molt al que podria ser un estat reconegut
per les institucions internacionals: idioma, bandera, himne, folklore, gastronomia,
diada nacional i fins i tot herois i icones.
Sempre s’ha dit que a Catalunya commemorem
derrotes. Com tots sabeu, l’11 de setembre, la nostra festa nacional commemora
l’aniversari de la derrota en mans de les tropes borbòniques a la guerra de
Successió (1702-1717) El nostre heroi també està estretament lligat a aquella
guerra i és, com no, Rafel Casanova que exercia el càrrec de Conseller en Cap
de Barcelona i a qui sé li ret homenatge el mateix matí de la Diada Nacional,
tot i que potser seria molt més oportú reconèixer al general Josep Moragues com
l’autèntic heroi d’aquella guerra.
Bust del general Moragues a Barcelona. |
El nacionalisme modern, el que va sorgir de
dintre de la mateixa dictadura franquista, també va tenir (i potser manté
encara) alguns símbols propis: el propi Jordi Pujol va ser durant molt de temps
una icona pel fet d’haver estar empresonat per la dictadura i el Cant de la
Senyera el seu propi himne.
Totes aquestes coses que no passen
desapercebudes a la majoria dels ciutadans (de vegades només cal que se’ls hi
recorden per adonar-se’n), evidentment tampoc els hi són indiferents al
moviment independentista que, com és normal, també recerca les seves icones.
Una d’aquestes icones és sense cap mena de
dubte l’1 d’octubre. Com sabeu aquell dia se va celebrar a tota Catalunya un
referèndum d’autodeterminació. Un referèndum no exempt de controvèrsia ja que
va ser prohibit per l’Estat espanyol i per tant sé va haver de fer a moltes
ciutats i pobles lluny dels habituals col·legis electorals. La nota més
negativa però van ser les actuacions de la Policia Nacional i la Guardia Civil
que van voler impedir les votacions usant la violència a municipis com la
Ràpita i Roquetes.
Malgrat tot, l’èxit de participació, segons
les xifres donades pels organitzadors del propi referèndum, va ser inqüestionable,
malgrat que no hi va haver el mínim de garanties necessàries ni la
imparcialitat requerida en una consulta tan important com la que se pretenia
portar a terme.
Quan me vaig assabentar que a la Ràpita s’havia
batejat el pavelló davant el qual sé van produir les càrregues policials, fins
i tot me va semblar bé. Al cap de pocs dies, com a membre de la comissió del nomenclàtor
d’Amposta, vaig rebre un correu on me se demanava l’opinió per fer el mateix amb
el d’Amposta. La meva resposta exacta va ser aquesta:
-Ja me va bé. Personalment no crec que
sigui una data tant emblemàtica com ens diuen, però si es creu que el nom pot
tindre connotacions positives, endavant.
La plaça de l'1 d'octubre a les Borges Blanques (abans de la Constitució) |
Aquesta mateixa
setmana, mentre ens trobàvem de visita per les Borges Blanques, la capital de
les Garrigues, de sobte ens vam trobar amb la que és sense cap mena de dubte la
plaça 1 d’octubre. Llavors va ser quan me vaig reafirmar a l’hora de valorar la
tasca que estan portant a terme les diferents entitats independentistes al
llarg i ample de Catalunya a la recerca d’icones identitàries.
Tot i que la
plaça de les Borges Blanques abans portava el de la Constitució, potser no va
ser oportú posar-li aquest nom quan sé va fer, ni tampoc crec que ho sigui ara.
Afortunadament Catalunya té molta nomenclatura important a l’hora de posar noms
als nostres carrers i places. Estic
segur que, històricament, aquest plaça havia de portar un nom no vinculat a
temes polítiques i que hauria de recuperar.
Per cert,
aquest dies s’ha sabut que TV3 estrenarà el proper dimarts el documental 1-O, la crònica del referèndum des de cinccol·legis electorals.
dimecres, 4 d’octubre del 2017
LES HEROÏNES RAPITENQUES DE L'1-O I ALTRES FOTOS
Diumenge, a la Ràpita, dues germanes d'uns 90 anys sé van convertir en heroïnes locals. Volien votar al referèndum, pero els agents de la Guardia Civil que van repartir llenya a tort i dret, les hi ho van impedir...
Però això no les va aturar... Les van portar fins el Poble Nou on van poder-ho fer.
Bé per elles!!
Avui un equip del canal de la televisió Terres de l'Ebre encapçalat pel periodista Oriol Gracià, se disposava a fer-los hi una entrevista al bell mig del carrer Sant Frances, prop de casa seva quan, en aquell precís moment passavem nosaltres i les he pogut fotografiar.
Però això no les va aturar... Les van portar fins el Poble Nou on van poder-ho fer.
Bé per elles!!
Avui un equip del canal de la televisió Terres de l'Ebre encapçalat pel periodista Oriol Gracià, se disposava a fer-los hi una entrevista al bell mig del carrer Sant Frances, prop de casa seva quan, en aquell precís moment passavem nosaltres i les he pogut fotografiar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)