Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de desembre del 2021
dimarts, 28 de desembre del 2021
dilluns, 27 de desembre del 2021
divendres, 3 d’agost del 2018
DIARI DE L’AGOST. DIVENDRES DIA 3
De Faro a Diari de Tarragona. |
GOSSOS NO, GOSSOS SÍ
A la pàgina de Facebook Digues la teva, ahir va començar un intens debat sobre portar els
gossos a la platja. Tot va començar per una publicació a la mateixa xarxa
social de la policia local d’Amposta que va dir que se sancionaria els animals
de companyia que anessin a la platja dels Eucaliptus ja que la vigent normativa
ho impedeix.
Hi van haver molts comentaris i crec que tots
favorables a que els gossos puguin gaudir d’un espai per estar amb els seus
amos a la platja. La majoria dels comentaris afirmaven que els humans som molt
més bruts que els gossos o qualsevol altre animal domèstic. Raó no els hi
falta. Només cal adonar-se’n de com està la ciutat cada dia. Vull recordar la
màxima: No és més net aquell que més
neteja, sinó qui menys embruta.
EL GOVERN DEL PSOE ATRAPAT ENTRE DOS FRENTS
El Govern de Pedro Sánchez no ho tindrà gens
fàcil. Mentre els independentistes li reclamen una consulta vinculant, els
partits de la dreta-dreta espanyola li demanen més ma ferma contra els secessionistes.
De la reunió de dimecres, la ministra Batet,
va dir que hi havia en marxa un pla català, mentre que el conseller Maragall
nega que se parlés de cap pla. Qui diu la veritat i qui ens enganya? Com sempre
cadascú creurà el que voldrà.
Personalment me crec més a Maragall que no a
Batet. Al menys de que aquesta fos tan subtil que ho deixés anar sense
concretar res de res.
La situació que està vivint Catalunya des de
fa uns anys, no se solucionarà mentre no hagi un referèndum d’autodeterminació
i vinculant. Ja sé li poden donar voltes amb més finançament, amb més
competències o amb més autogovern. La posició dels independentistes és ferma i
no canviarà, ja que hi ha sectors molt durs que pressionen els polítics per a
que sigui així.
Difícil sortida, però no impossible.
ADÉU ROS, ADÉU
Àngel Ros, l’alcalde de Lleida dels darrers 14
anys se’n va abans de que l’any que ve els seus conciutadans el facin fora. De
fet, després de les eleccions de 2015, ja ho va tenir força complicat per a
continuar amb l’alcaldia de la Paeria. El PSOE va guanyar les eleccions aconseguint
8 regidors d’un total de 27, perdent-ne 7 respecte als anteriors comicis del
2011.
Una de les causes va ser les diferències
manifestes amb la qui va ser la seva estreta col·laboradora Marta Camps que va
denunciar el encara alcalde per irregularitats en el cobrament de dietes.
Ros anirà d’ambaixador a Andorra després de no
haver pogut aconseguir ser secretari d’estat per a la Societat de la
Informació.
Tot i militar durant anys al mateix partit,
sempre he mostrat la meva animadversió cap un polític que reclamava més aigua
del riu Segre per als regants del canal Segarra-Garrigues, la qual cosa
perjudica directament el Delta i el seu ecosistema.
dijous, 14 de desembre del 2017
SIXENA: CREAR UN PRECEDENT
La Mare de Déu del Patrocini: de Marsella a Cardona. |
El flamant sotsdirector del Periódico de
Catalunya Luis Mauri, escrivia l’altre dia que va aprendre del seu mestre
Vidal-Folch (no concretava si Xavier o Ignasi, tots dos periodistes) que abans
d’escriure un article havia de trobar el títol. Jo no tinc mestres en aquesta
matèria i me considero autodidacta, tot i que inconscientment he pogut
assimilar alguna cosa dels meus opinadors
de capçalera (Joan Tapia, Antón Losada, Ignacio Escolar, Xavier Bru de Sala,
Enric Hernández, Albert Sáez, Juancho Dumall, Antonio Franco o el propi Luis
Mauri) i sí, també començo per la capçalera. Poques vegades començo a escriure
un comentari sense haver trobat el títol adequat i menys encara l’he canviat
una vegada acabat. És més, sovint incloc el títol en alguna de les frases del
comentari, per a reforçar encara més el sentit del meu escrit.
El comentari d’avui, com veieu va sobre Sixena
i més concretament sobre les obres d’art que, provinents del monestir d’aquella
localitat de la Franja de Ponent, un dia van anar a parar al museu de Lleida
per a més tard (de fet només fa uns dies) retornar a casa.
La controvèrsia sobre a qui pertanyen les
obres fa anys que dura i com sempre passa, si escoltes a les dues parts, tots
tenen raó. Segurament la mare superiora del convent que les va vendre al museu
de Lleida ho va fer il·legalment, ja que les obres no eren de la seva
propietat. Com a molt del bisbat, però quin bisbat? En aquella època del bisbat
de Lleida ja que igual com passa amb el de Tortosa que té competències sobre
les parròquies de mitja província de Castelló, en aquella època les parròquies
i monestirs de la Franja pertanyien a la diòcesis de Lleida, tot i que ara pertanyen
a la de Barbastre-Montsò.
Fent d’advocat del diable, un paper que faig
sovint, tot aquest enrenou ha estat ple de despropòsits, el darrer les
declaracions del President d’Aragó Javier Lambán (un altre polític
professional) dient que demanaran indemnitzacions pels danys patits per algunes
peces. Cal? El que fa Lambán és crear molt rotllo entre comunitats veïnes amb
lligams històrics que estan condemnades a entendre's, sobre tot la gent dels pobles
situats geogràficament al límit fronterer. Si de per si el tema estava que treia foc, el
president aragonès en lloc de mirar de reduir l’efecte, s’ha convertit en un
piròman més.
Però això no és tot ni tant sols el més
important. Ara imagineu-vos que la via judicial continua i un dia arriba al
Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Internacional de Justícia
de la Haia i allí s’acaba dictant una sentència que crea jurisprudència per la
qual tots els països, totes les comunitats o tots els pobles als que se’ls ha
confiscat patrimoni, se’ls hi pugui retornar. Seria com la llei Bosman de l’art.
Piràmide de vidre del museu de Louvre (París) |
I no és que no estigui d’acord amb això, ja
que algunes de les peces d’art mes importants que tenen els principals museus
del món són botins de guerra, es a dir, usurpades pels vencedors i portades als
seus països d’origen. També n’hi ha que s’han venut a través del mercat negre o
robades ves a saber per qui i quan... Alguns museus com el de Louvre podrien
perdre gran part dels tresors que conserven i restauren periòdicament.
I si això passés, els museus que les han
tingut dècades i centenes d’anys, podrien reclamar una indemnització per guarda
i custòdia i conservació?
La batalla judicial per les obres del monestir
de Sixena poden crear un precedent amb resultats imprevisibles a tot el món.
Potser hi ha gent que no hi ha pensat, però pot passar.
Més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/
http://www.eldiario.es/cultura/arte/frisos-Partenon-Dama-Elche-arte_0_717779074.html
De Ferreres al Periódico de Catalunya. |
Més informació: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-document-que-acredita-la-propietat-catalana-de-les-obres-de-sixena/
http://www.eldiario.es/cultura/arte/frisos-Partenon-Dama-Elche-arte_0_717779074.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)